Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

viernes, 22 de septiembre de 2017

Les festes de la Diada

Amb uns dies de retard, però volem deixar constància de com anaren les festes de la Diada. I de pas aprofitar algunes imatges significatives. 
De l'1 al 10 de setembre tengueren lloc les festes de la Mare de Déu de Lluc que, per cert, és la patrona principal de la Congregació de Missioners dels SS. Cors i va ser coronada fa 133 anys. Vet aquí alguns actes més rellevants.

Al programa de festes, convenientment editat i repartit, hi havia una reflexió inicial. Després peregrinar molts anys per la vida —escrivia l'autor— ens han caigut moltes il·lusions pel camí. Però el fet de pujar a Lluc vol dir que no les hem perdut totes. La festa ens duu a concentrar-nos en la inicial i una mica misteriós somriure de la imatge.

En el transcurs dels dies l’Escolania oferí un concert, juntament amb una altra coral infantil que passava uns dies convidada al santuari. Es deia Sinkreis i procedia de Munic. Amb relativa freqüència hi ha intercanvi de petits cantors a Lluc. Els blauets també viatgen per Europa per donar concerts i són acollits per les famílies interessades en l’esmentat intercanvi.

Dissabte, dia 2, es va celebrar l'emotiva funció en la qual es vesteix la sotana als nous nens i nenes de l'Escolania, alhora que s'acomiaden els que han finalitzat quart d'ESO. Naturalment, abunden les llàgrimes, igualment repartides entre les mares dels que comencen els estudis al santuari i les dels que acaben. Els que se'n van també n’aporten una bona porció.


El pregó de festes va estar a càrrec de la directora de Càritas Mallorca, Maria Margarita Riutort. Ajuntà amb bon estil els seus records infantils de Lluc amb la necessitat de conrear l'ecologia. I expressava el desig de que la justícia que reclama la naturalesa s’estengui també fins a procurar unes millors condicions per als pobres.


Per descomptat que no van faltar durant les festes els "caparrots, xeremies i trencada d'olles", com tampoc el tridu preparatiu a la Basílica.

Divendres, dia 8, va protagonitzar un concert d'orgue el Sr. Paradell, organista de la Capella Sixtina. Va fer sonar registres gairebé oblidats de l'instrument. Tot seguit es va tributar un homenatge a les monges franciscanes, atès que s'acomiaden de Lluc. En realitat, han estat diversos els actes d'homenatge que se'ls han tributat.


Després 83 anys de servei, amb mostres d'afecte procedents dels quatre vents cardinals, amb petons i abraçades dels nens i nenes de l’Escolania, se'n van. No tenen personal suficient. Eren molt apreciades per la feina humil i callada a la Basílica, a l'Escolania i en la pastoral amb els blauets. També van exercir d'infermeres en els anys en què les lleis civils els ho permetien. I de conselleres i de bones veïnes ...


Dissabte, dia 9, es va procedir a la venda de rebosteria a benefici de la Fundació Concòrdia. Després hi va haver una trobada del grup Iniciatives XXI, un conjunt de persones il·lusionades per salvaguardar la Serra de Mallorca. Denuncien atropellaments si fa al cas, proposen projectes beneficiosos i debaten sobre el moment actual que amenaça el medi ambient. Sobretot per causa d'un turisme massificat i, de vegades, més amic de la festa, l'alcohol i la disbauxa, que de la sana contemplació de la natura.

De part del Santuari va assistir el P. Manuel Soler que va armar un breu discurs sobre el paper dels santuaris en la nova sensibilitat ecològica del moment actual. Va declarar que Lluc està plenament d'acord amb els objectius del grup: 1) la necessitat de posar uns límits al turisme perquè no perjudiqui la vida dels habitants del lloc ni les seves infraestructures; 2) el rescat dels valors arrelats a la Serra de Tramuntana: paisatge gastronomia, pedra en sec, agricultura, construccions ...; 3) fer conèixer la història del que va passar a la cadena de muntanyes que s'estén per més de 80 quilòmetres.

L'acte central de les festes, la commemoració de la trobada de la Verge, precedit del rés i el cant del rosari, no es va poder dur a terme a l'aire lliure com és tradicional. La pluja ho va impedir. La funció —encara menys vistosa— es va realitzar a l'interior del temple.

Després també hi va haver balls típics, no a la plaça, sinó en un lloc cobert. Acompanyava una banda de música i un conjunt de guitarres, teclat i bateria. La festa va acabar amb el cant de la Salve a la Basílica i amb molta gent oferint el seu somriure i la seva abraçada al proïsme.


A la nit havien de pujar unes 4.000 persones de gairebé tots els pobles de l'illa. La marxa l'organitza cada any el grup dels antics alumnes del santuari (antics blauets). Però no es va poder dur a terme perquè la pluja i el vent amenaçaven els marxaires. En conseqüència, tampoc hi va haver els parlaments, ni la missa, ni l'ofrena de flors programada a primera hora del matí. Una llàstima, després de tants preparatius i il·lusions posades en joc.

A mig matí si que es va celebrar al temple la missa solemne de la festa. Allà es plantaren puntualment els fidels, les corresponents autoritats i els que van protagonitzar el típic ball de l'oferta. Tot molt lluït. Va celebrar el president dels canonges de la Catedral, Joan Bauçà. El bisbe Sebastià no va poder presidir per mor de les ordenacions dels bisbes auxiliars de Barcelona. 


La festa va seguir a la plaça, ara amb un sol resplendent. Eren molts els que gosaven fer uns passos de ball, encara que menys els que ho feien amb la gràcia esperada. Però per això existeixen les festes populars. Perquè uns aprenguin d'altres i les noves generacions es familiaritzin amb la idiosincràsia dels majors. Amb una paraula, perquè els habitants esdevenguin poble. Un poble que coneix la seva identitat i sap cap on vol caminar. - Manuel Soler Palà, msscc

domingo, 10 de septiembre de 2017

Crònica de l'agost 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Passa uns dies a Lluc, Carles Amengual, metge, homeòpata, botànic especialista en plantes medicinals, creador a Selva, on resideix, de la Fira de les Herbes... És, també, músic i poeta: sovint puja a peu des del seu poble amb les xeremies en bandolera i s'atura a qualsevol drecera del camí vell de ferradura i sona les xeremies expandint la música per la immensa bellesa de la Serra.

2.  Aplec festiu a la Plaça Güell esperant el sus de la famosa marxa nocturna cap a Lluc. Seran 48 kms. per compartir camaraderia, solidaritat, esforç, calor i bona voluntat. De tant en tant una parada amb fruites i begudes per refer forces. Bon viatge sense denous !

6. Encara fa fosca i arriben retuts i contents els primers marxaires, alguns coixeu-coixeu  fins al Cambril a  donar gràcies a la Mare de Déu, altres estesos davall els teixos de la plaça, altres amb el conhort del peus dins l'aigua fresca del brollador. Són mils els que han arribat amb motivacions religioses o amb desafiaments esportius, fins aquest indret històric que ha configurat la identitat del nostre Poble.



A les 10:00 el P. Ricard Janer, Prior de Lluc, rep els organitzadors i voluntaris, al Cambril, fa una reflexió i convida a una breu pregària a la qui és, tanmateix, la motivació més vertadera.



A les 12:30 el prevere anglès Alex Hill concelebra amb el P. Joan Arbona. Abans era de religió anglicana i es va convertir al catolicisme. Està casat i té dos fills i exerceix el ministeri sacerdotal a una parròquia de Londres.

7. Des d'ahir vespre a la Casa d'Espiritualitat el P. Joan Arbona dóna una tanda d'Exercicis  Espirituals per a religioses de diverses congregacions.

9.  Tornen els Blauets de les vacances familiars. Tenen uns horaris laxes per a escoles de repàs, etc. i segueixen  amb la Salve del Migdia a la basílica.

12.  Amb l'Eucaristia que celebra el P. Joan Arbona i l'assistència a la Salve dels Blauets acaben els Exercicis Espirituals les 15 religioses de Mallorca i Menorca. Després, a Sa Fonda, dinar festiu de comiat.

13.  Aquest diumenge celebram dues commemoracions: el 133 aniversari  de la Coronació  Pontifícia de la Mare de Déu de Lluc i la Festivitat de Sant Llorenç.

A les 11:00 Solemne Ofici que celebra el P. Ricard Janer fent memòria d'aquell fet històric en que uns 10.000 mallorquins pujaren peregrinant a Lluc per assistir a la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu. Era el 10 d'agost del 1884. Des de Caimari dugueren en andes i a braços el vell Bisbe de Mallorca, Mateu Jaume , delegat del Papa Lleó XIII per a la cerimònia. Conten les cròniques de les penúries que passaren i de l'entusiasme i devoció  a la Reina i Mare de Mallorca.

A les 19:00 a l'esglesieta de Sant Llorenç que està entre Cala Tuent i Sa Calobra, el P. Gaspar Alemany, que es va incorporant a la Comunitat de Lluc, va presidir la Celebració Eucarística amb l'assistència d'un nombrós grup de veïnats d'Escorca i estiuejants. Al final Antoni Solivellas, Batle d'Escorca, va saludar  i va convidar tothom  a un  bon sopar.


14.  Visita a Lluc el fiscal general de l'Estat Espanyol José Manuel Maza Martín, acompanyat de la seva esposa Maria Raspall  i de Mª Lourdes Rodríguez, fiscal superior ,Eduardo Reyes de Poyo, Bartomeu Barceló i Carmen Adán del Rio, també fiscals superiors de distintes comunitats autònomes, juntament amb altres juristes.

Després de l'obligada visita a la Mare de Déu, guiats per Pep Barceló, arxiver del Santuari, anaren a l'Arxiu de la Col·legiata de Lluc interessant-se pels seus començaments, pels privilegis reials i, de manera especial, per la documentació relativa a l’Orde del Temple.

Posteriorment foren saludats pel P. Prior que els acompanyà  a una visita al Museu i a la basílica per assistir a la Salve dels Blauets. A la sortida, abans de partir, varen reiterar la seva satisfacció per la visita.

15. Festivitat de l'Assumpció de la Mare de Déu. Celebra la solemne Eucaristia el P. Joan Arbona amb la participació de l'Escolania. Una  festa que encara té ressonància popular. Són diversos els grups de pelegrins que avui pugen al Santuari. Cal recordar l'antic i emotiu glossat pobler: 
A quinze d'agost aniré
a Lluc a veure Sa Santa 
perquè diuen que tanta 
potestat que Déu li dóna 
que de nit va a Barcelona 
i a los mariners ajuda 
i quan té la mar vençuda 
retorna tota remull.
16. Passen uns dies d'esplai i formació musical un grup d'alumnes de l'Escola de Música Ireneu Segarra de Palma. Empren les dependències de l'Escolania ja que els Blauets tornen amb la família fins el dia 23.

20.  Acaba la “6ª Cambra d'Estiu de l'Escola de Música  Ireneu Segarra” formada per 72 alumnes i 6 mestres. La cloenda ha consistit en un cicle de miniconcerts per diferents llocs del Santuari que ha culminat  a la plaça del bisbe Campins amb un concert amb orquestra i coral.

25.   Venen els ja coneguts components de la Coral  Dagilelis de  Lituània que fan intercanvi amb els Blauets. Participaran en un curset intensiu d'instruments amb professors i alumnes de l'Escolania. Passen el cap de setmana al Santuari el grup de Manacor “Vida Creixent” amb la direcció espiritual del seu consiliari Mn. Guillem Parera.

26.  Arriba la coral alemanya Singkreis Forstern, de Munich. Participarà amb concerts i conviurà amb els Blauets a Lluc fins el dia 2 de setembre. Destaca el concert solidari  que junts faran a La Seu, concert per la pau i  la concòrdia  

27.  Assemblea  anual dels Antics Blauets que comença amb l'assistència a l'Ofici de les 11:00 que presideix el Prior de Lluc . Al moment de la Comunió un grup de la coral Singkreis Fostern acompanyats de guitarra i flauta interpreta el cant d'acció de gràcies. La Celebració acaba amb l'emocionant Himne dels Antics Blauets.

A la Sala d'Actes obertura i salutació de Llorenç Gelabert, president de l'associació d' AA.BB.. Després es dóna compte de les tasques que s´han realitzat durant aquest any, la situació econòmica i la informació sobre la Pujada de la Part Forana que acaba amb una animada conversa de precs i preguntes. Tradicional dinar de germanor a Sa Fonda entre els antics i actuals blauets amb les seves famílies. i comiat.

30.  Acabam el mes amb un important i significatiu Concert de la Concòrdia a la Catedral de Mallorca que realitzen l'Escolania de Lluc i la coral convidada Sigkreis Forstern de Munich. Repertori amb la direcció de Ricard Terrades i Conrad Huber amb la participació de l'organista Rafel Riera exponent de cultures  diverses amb el llenguatge unificador de la música. Un parlament de Mn. Joan Bauçà , president del Capítol de La Seu i un manifest llegit per un blauet  per a  la Pau i la Concòrdia completaren la vesprada.



martes, 15 de agosto de 2017

Les diferents vessants del santuari de Lluc


L'edifici anomenat "Acolliment" és de gran utilitat
quan els grups de pelegrins són molt nombrosos.
En anteriors entrades hem parlat de diferents àmbits del santuari: el religiós, el ecultural, l'ecològic, aixi com del fenomen del turisme religiós, Finalment toca referirnos a les diferents vessants del santuari de Lluc. 

Acolliment

Convé remarcar que el santuari s’ha de diferenciar de la funció que té la parròquia, a la qual no ha de suplir ni imitar. El santuari té un perfil i una realitat singular, des d’on ha de fer la pròpia oferta. En principi ha de ser un símbol del Poble de Déu en marxa, un brunzir del misteri diví que atreu els pelegrins. Misteri, naturalesa, fraternitat dels sers humans, comunió amb els avantpassats, identificació amb una mateixa cultura. Això és el que idealment hauria d’oferir i transmetre el santuari.

L’ambient del santuari és més obert que el de la parròquia. Hom tendeix a sentir-se més germà del company de camí mentre es dilueixen les diferències de raça, religió i ideologia. Tothom hi té cabuda. L’estranger, l’emigrant, el refugiat, el malalt, el visitant casual, tots són benvinguts i ningú se sent observat.

Sovint els pelegrins van al santuari després de llargues absències de l’Església o fins i tot mantenint una franca hostilitat envers ella. Per això convé que siguin acollidors, afavorint el contacte amb Déu i el camí de retorn a la comunitat. Un personal expressament dedicat a l’acolliment —en particular la comunitat que el dirigeix— és molt de desitjar.

Es manifesta l’acolliment en la disponibilitat a l’escolta i està clar que també en detalls senzills de caire material. Normalment el pelegrí és més favorable a la confidència. Preveres i laics han d’aprofitar el kairós, l’ocasió. Convé que l’acolliment tingui present el caràcter específic de cada grup, de cada persona, de les seves expectatives i necessitats. Per tant està fora de lloc una acolliment estàndard.

Qui visita un santuari ho fa probablement en circumstàncies especials: viu moments de preocupació, incertesa, esperança, sofriment, goig, fracàs, agraïment... Altres busquen un sentit a la vida. Tenen moltes preguntes, cosa que facilita el diàleg. Naturalment que la immensa majoria dels grups, ja siguin turistes o pelegrins, no demanen un diàleg personalitzat, però alguns sí que ho fan.

Els encarregats del santuari han de tenir ben present la responsabilitat de l’acolliment. Convé que disposin d’una preparació no només tècnica, sinó també espiritual. Igualment bo serà que descobreixin en aquest servei un estil de viure i testimoniar la pròpia fe. Bé es pot afirmar que l’espiritualitat del prevere que dirigeix un santuari, i proporcionalment també dels seglars que l’ajuden, és la de l’acolliment.

L’acolliment suposa una activitat interior personal i volenterosa. Implica tendresa, amabilitat, consolació. En canvi el mer fet de rebre tendeix a ser passiu i fins i tot pot coexistir amb una actitud a la defensiva o de mer complir l’expedient. Es pot rebre qualcú sense acollir-lo. Endemés sabem que els santuaris són indrets on s’hi va i es  retorna, no llocs d’estada i permanència. Per tant està fora de lloc qualsevol casta de proselitisme, i menys crear dependències. El pelegrí només circumstancialment trepitja el santuari i en aquestes condicions ha de ser acollit. 

El patrimoni i els visitants

La Serra de Tramuntana fou declarada Patrimoni mundial per la UNESCO en la categoria de paisatge cultural. Volgué així reconèixer la molt notable i positiva interacció entre la naturalesa i l’home: cultura, tradicions, espiritualitat....

A l’interior de la Serra s’hi aixeca el santuari de Lluc. Els poetes han insistit en la idea de que és la catedral de la pagesia, de la part forana. El bosc d’alzines i roures ja existia en temps antiquíssims. La paraula llatina lucus fa referència a un bosc sagrat en el qual s’hi devia venerar alguna divinitat. El paisatge és del tot rellevant: el cel blau, la terra que combina amb les parets de pedra seca, la muntanya i el mar que en besa la falda... Els edificis que s’hi han anat construint al llarg dels segles s’han adaptat perfectament a l’entorn emprant la pedra i la fusta.

Des d’un punt de vista religiós Lluc és el nucli d’on han brollat nombroses llegendes. Algunes tan populars com les de la bella dona. Els aniversaris de la coronació de la Mare de Déu han brindat l’oportunitat de compondre corones literàries en les quals hi han participat poetes de primeríssima fila. Una munió de músics han escrit llargues rengleres de pentagrames dedicats a la Mare de Déu.

A Lluc hi ha un arxiu que, a diferència de tants altres, es manté íntegre. Mai s’ha cremat ni devastat. També hi ha un museu amb elements arqueològics de l’entorn, una col·lecció de monedes, de ceràmica, de joies ofertes a la Verge... El visitant pot admirar la pinacoteca on s’arrepleguen firmes de ben coneguts pintors mallorquins i catalans. No hi falta una biblioteca amb seccions de literatura catalana/mallorquina, col·leccions de revistes de temàtiques ben diferents, llibres de teologia, d’espiritualitat i col·leccions completes d’obres clàssiques.


L’oferta de Lluc és atractiva pels pelegrins i pels mallorquins creients, però també per no creients o escèptics o indiferents en assumptes religiosos. L’oferta de Lluc crida l’atenció a nombrosos ciclistes, especialment a la primavera i a la tardor. El santuari participa d’aquest fenomen esdevingut a Mallorca els darrers anys. El mateix es pot dir dels excursionistes. Molt nombrosos són els camins i senderes que s’endinsen en terrenys plens d’oliveres i alzines. Els marges de pedra en sec, potser les cabres que tresquen pel lloc i un cel blau, amb quatre núvols blancs, conformen un panorama ideal per l’excursionista amb motxilla a l’esquena.  

Semblen tenir un caràcter més turístic que religiós les pujades d’autocars i cotxes particulars que pugen la muntanya i aprofiten per escoltar els blauets. Durant la temporada turística sovint l’Església està plena de gom a gom per sentir els cants dels escolans. Al llarg del dia, de manera més agitada o més tranquil.la, nombroses persones admiren la Basílica i no es perden la visita a la imatge del cambril. És ben possible que les seves motivacions siguin més culturals o paisatgístiques —la vegetació que cobreix la muntanya, les roques, els marges de pedra seca, els cants dels blauets...—  sense ignorar la propaganda de les agències bàsicament preocupades pel negoci.

No podem oblidar els mallorquins que pugen, sobre tot els caps de setmana i els dies de festa, per respirar aire fresc, admirar el perfil de les muntanyes, fer una passejada i —si d’una família es tracta— afavorir els jocs i les corregudes dels infants. Entre els diferents visitants cal comptar igualment amb estrangers que van a la recerca d’uns dies de tranquil·litat i lloguen una cel.la. Alguns són creients i freqüenten les celebracions.

Una categoria no massa nombrosa, però a tenir en compte, és la de grups de meditació o reflexió que organitzen trobades i conferències, com també empreses amb la intenció de transmetre sabers o tècniques als seus membres. I finalment per la plaça es veuen tot sovint grups de nins i nines procedents dels col·legis de l’illa. De vegades organitzen activitats esportives, religioses o lúdiques i romanen bona part del dia a l’acolliment. 


Hi ha algunes convocatòries particularment destacades: Des Güell a Lluc a peu és una marxa no pròpiament religiosa, tot i que els inicis ho foren i encara els dirigents ofrenen un ram de flors a la Mare de Déu. La premsa parla d’un número exagerat de participants, però difícilment són més de 4.000 els que arriben a destinació.

De caire més religiós és la pujada de la gent gran dels pobles pel mes de maig. L’assistència oscil.la, però algun any s’han comptat unes 3.000 persones en dos torns. La pujada està ben organitzada i no hi falten batles de diversos pobles i autoritats polítiques de Mallorca. L’edifici de l’acolliment és l’escenari on es celebra la multitudinària eucaristia. Abans també prenen la paraula algunes persones representatives.

Té un caràcter clarament religiós la pujada dels pobles de la part forana. Organitzada pels antics blauets, arreplega més d’un milenar de persones. També celebren l’eucaristia a l’acolliment. Abans parlen alguns dirigents i es condecora alguna persona que ha fet mèrits relacionats amb la jornada o s’ha distingit per l’altruisme mostrat en el poble.   


Els pelegrins tradicionals que pujaven la muntanya exclusivament per pregar a la Mare de Déu han minvat sens dubte, però hi segueixen venint. En formen part els grups organitzats en associacions de veïnats, de gent gran i fins i tot per ajuntaments. És veritat que acabada la missa se’n van per seure gojosament i amistosa entorn de la taula, però la motivació primera és la de visitar la Mare de Déu, així com pregar pels familiars i pels que un dia formaren part del grup. 

La devoció popular a la Mare de Déu

No podem negar la secularització a marxes forçades del poble mallorquí, que es constata en la disminució dels participants a l’Eucaristia, així com en el res del rosari pel pujol dels misteris i altres mostres de devoció anys enrere ben presents. Tanmateix no davallen les visites a Lluc, més aviat al contrari. Ni, per descomptat, al cambril de la Mare de Déu.

La imatge del cambril conforma el nucli i centre de la devoció. Ben poques excepcions hi deu haver de gent que pugi a Lluc i no vagi a veure o saludar, com es sol dir, la Mare de Déu. Al llibres de les peticions s’hi escriuen cada dia nombroses pregàries i cada vegada més amb idiomes estrangers.

La comunitat s’esforça a través de predicacions, converses i escrits, a afavorir la dimensió ecumènica de la Mare de Déu que rep pelegrins de tot el món. Uns cartells que reprodueixen pregàries del Beat Ramon Llull, també en l’original àrab, abunden sobre aquest particular. Igualment tracta de sensibilitzar la gent de cara a una major solidaritat envers els pobres. Per això no és estrany escoltar homilies i llegir escrits que es refereixen al sofriment maternal de Maria. Es reprèn així el verset d’aquella cançó: per les passades dolors, morena sou en figura.

Es remarca el fet que els blauets canten a la Mare de Déu cada dia en nom de tots els mallorquins. I a partir d’aquí s’escau parlar de la llengua i cultura que uneix i que ja conrearen els avantpassats. Defensar la llengua, la terra i el sentit de poble és un valor típic del santuari.  

Un signe de devoció molt apreciat consisteix a beure l’aigua de la font coberta. No hi ha la mateixa afició que anys enrere, però encara molta gent aprofita la pujada per beure’n un glop. Antigament la font representava el final del camí que feien els pelegrins abans d’entrar al santuari. Devora l’aigua que raja hi ha una inscripció atribuïda a Costa i Llobera que diu així: Grans mercès d’aquesta aigua, Oh Reina i Mare, amb que apagau la set tan dolçament, dins nostres cors feis-n’hi brollar des d’ara l’aigua de vida eterna sempre clara que hi brolli eternament. No és un sacramental estrictament l’aigua de la font coberta, però molta gent s’hi acosta com si ho fos.

La Font Coberta
Aquest escrit ja es fa massa llarg. Passa per alt, doncs, la programació expressament pastoral del Santuari de Lluc, dirigida als habitants de Mallorca que professen i practiquen la seva fe. Es podria al.ludir a festes i ocasions especials, endemés de la planificació habitual. Les funcions es fan en la llengua catalana. Però està clar que també pels turistes la porta roman sempre oberta. 

Manuel Soler Palà, msscc

martes, 1 de agosto de 2017

Crònica del Juliol 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Començam el mes amb un dia de temps variable: intervals de niguls i sol i baixada de la temperatura. Tot un alè després del rigor estiuenc. A la Missa del migdia compareixen un centenar de persones de la tercera edat de Felanitx.

2.      A la Missa de torn de les 12:30 el P. Antonio  Fernández dóna la Primera Comunió a la blaueta Fiorela Ferreira Toledo, filla d'Andrés i Gabriela que són els encarregats  del restaurant Sa Fonda, del Santuari.

4.      Ha mort Pere Noguera destacat director teatral i bon amic de Lluc. Va dirigir les representacions escèniques de “El salt de la Bella Dona”, “El nin d'Eivissa” i “El Nadal a Lluc” i “La Processó dels Profetes” a La Seu. Descansi en pau.

6. El  Secretarietat  de Col.legis compost pel  P. Emilio Velasco Sup. Gral. i Bernat Alemany han convocat una reunió a Lluc dels Equips Directius dels Centres Educatius Joaquim Rosselló formats per l'Escolania de Lluc, Col.legi Sant Pere Pasqual deValència,Col.legi Sagrats Cors de Sóller, Escola Mare de Déu del Coll de Barcelona i Col.legi Obispo Perelló de Madrid. Estaran tot el cap de setmana revisant l'ideari, projectes,etc.

9.    Venen a donar les gràcies a la Mare de Déu i assistir a la Missa de les 12:30, Vicenç Calafell Mestre i Catalina Rosselló Sabater, d'Esporles, per les Noces d'Or del seu matrimoni, pels tres fills que han tingut i els seus sis néts.

13.  L'antic blauet Arnau Amer destacat membre  del sector educatiu i activista cultural i polític de Selva, va morir ahir al seu poble després d'una llarga malaltia. Preveient el seu final va demanar un funeral a la parròquia i un acte poètic a les exèquies amb la senyera i la bandera de l'Escolania de Blauets. El nostre condol a la família i amics.

Un grup de 18 joves de la  Diòcesi de La Seu d'Urgell amb 5 monitors han passat una  setmana de vacances a Mallorca. Avui han pujat a Lluc a peu des de Selva, els acompanya Jaume Martorell, Delegat de Joventut de Mallorca. Mn. Bartomeu Villalonga, a l'horabaixa, els hi celebra l'Eucaristia.   

Gaspar Alemany, pròxim titular de l'Escolania

Ha estat destinat a la Comunitat de Lluc el P. Gaspar Alemany, fins ara Rector de la Parròquia de la Mare de Déu del Coll de Barcelona. L'esperam per una abraçada fraternal. Benvingut!

14. Els seminaristes Baltasar Morell i Danilo Urceda que han acabat amb èxit els estudis de teologia venen a donar gràcies a la Mare de Déu i participen de l'Eucaristia

15.  El Grup Güell ja està  preparant la popular “Marxa  des Güell a Lluc a peu” que es farà la nit del proper 5 d'agost. Enguany estrenen un canal de You Tube  per donar informació i consells als caminants, saber l'opinió de la gent, i tenir cura de que l'esdeveniment es mantengui com un “sentiment de mallorquinitat”.


16.  Venen a cantar a l'Ofici de les 11:00 els components de la Coral d'Antics Blauets que dirigeix Mn. Vicenç Juan Rubí. Com sempre, valoram la seva valuosa aportació musical.

Des de la casa d'espiritualitat de Santa Llucia un grup de religioses Missioneres dels Sagrats  Cors que han fet Exercicis Espirituals visiten la Mare de Déu i demanen la seva protecció pel proper Capítol General.

Casa d'exercicis de Mancor.
La dirigeixen les Missioneres dels SS. Cors.
20.  Una vintena de joves de València visiten el Santuari acompanyats  del prevere que té com a missió la pastoral juvenil el P.  José Ignacio de la Barreda, Legionari de Crist. Celebren la Missa a la Capella del Santíssim.

24.  Un grup d'alemanys, amb el seu  prevere, que fan turisme religios visiten el Santuari i celebren l'Eucaristia a la Capella del Santíssim.

26.  El Bisbe Auxiliar de La Habana, Mns. Juan de Dios Hernández Ruiz ve a venerar la Moreneta de Lluc i conèixer aquest  paisatge singular de la Serra de Tramuntana. L'acompanyen Mn. Antoni Garau i Mn. Joan Suñer Ramos. Celebren l'Eucaristia.

29.  Unes 40 persones de l'Associació “Gent Gran de s'Olivera” de Sa Cabaneta (Marratxí)  visiten la Mare de Déu i demanen una Missa a les 11:00 que celebra el P. Manuel Soler.

30.  Diumenge horabaixa, fa mota calor i la bascota deixa Lluc com un desert. Visita inesperada del Bisbe Mns. Sebastià Taltavull. Va al cambril i es passa una llarga estona en pregària silenciosa davant la Mare de Déu. Al comiat, com qualsevol pelegrí, no vol res més que un tassó d'aigua fresca de la Font Coberta.

La Font Coberta de Lluc i les seves desitjades aigües, 




lunes, 24 de julio de 2017

El fenomen del turisme religiós

Santuari de Lourdes
Qui acudeix el santuari? No deixa de ser interessant i profitós saber-ne el perfil. Tot i que finalment un s’ha de resignar a una resposta imprecisa. Mentre fa mig segle encara quedava clar que al país hi havia catòlics i no catòlics, ara l’assumpte s’ha enterbolit. Anys enrere al santuari hi acudien els que tenien fe per tal d’agrair beneficis rebuts, demanar favors o complir promeses. Als ateus o adeptes a altres religions —numèricament poc nombrosos— no se’ls ocorria anar-hi. 

En el nostre temps els santuaris són punts de destinació on hi acudeixen catòlics practicants, no practicants i esporàdicament practicants. També hi van escèptics, ateus i gent que no sap exactament a quina categoria pertany. Al santuari hi trobam turistes que volen conèixer món, amants de l’art, gent que vol pau i tranquil·litat. Per descomptat que el segueixen visitant els pelegrins de sempre. 

Visitants de tots els perfils

Hi ha factors que expliquen la gran diversitat de persones que arriben al santuari. En primer lloc, la gent avui dia es mou molt més que anys enrere. Atès que ha augmentat la demanda, s’ha adequat l’oferta, i molts santuaris adopten les condicions apropiades per atreure visitants. Per posar un exemple, Montserrat és un punt clar de destinació de turistes. Les agències turístiques exploten l’encís de la muntanya i el seu entorn. A més petita escala el mateix es pot dir de Lluc a Mallorca o del Toro a Menorca.

El camí de Santiago el fa molta gent que no assumeix les actituds tradicionals del pelegrí. L’anomenada del camí, les nombroses possibilitats d’allotjament, l’al·licient de contemplar art romànic i l’exercici corporal que suposa son motivacions que de religioses en tenen poc. Però decideixen la gent a posar-se en camí. Està clar que el pelegrí no cerca el mateix que el turista, per bé que ambdós recorrin els mateixos camins, contemplin el mateix paisatge i s’ajuntin en el mateix hostal. 

Un altre factor que empeny al santuari i que dificulta la classificació del visitant és la diferent situació corporal i anímica que viu cadascú. Hi van joves i vells, nens i adolescents escolars, matrimonis amb fills, malalts i acompanyants, preveres i religioses. Hi ha qui cerca consolació, mentre d’altres volen mantenir una tradició familiar. Alguns donen sortida als sentiments de devoció popular i altres van darrera un ambient que els ajudi a aprofundir la seva experiència espiritual. L’estètica, l’art o el paisatge també hi juguen un paper gens secundari. Certament encara hi ha grups que es dirigeixen al lloc com a parròquia o col·lectivitat que vol viure la fe.

Santuari de Guadalupe
El lloc on s’aixeca el santuari determina també en part el perfil dels visitants. Un santuari al bell mig d’una gran ciutat —els Desemparats a València, el Pilar a Saragossa— condiciona d’una altra manera que un santuari aixecat al cim d’una muntanya, allunyat de la població. El lloc, per altra banda, es correspon amb el caràcter de la població. I així és d’esperar que l’ambient sigui ben diferent al Rocío de Huelva que a Arantzazu del país basc. No menys incidència té que el santuari interessi l’àmbit d’un poble, d’una comarca, una regió o tot un Estat.

Un factor que també compta a l’hora del desplaçament de visitants, siguin pelegrins o turistes, és l’atenció o servei que el santuari està capacitat per donar. N’hi ha d’habitats per una comunitat religiosa o monàstica. Altres estan ben dotats amb un equip de responsables. En canvi la majoria es localitza en llocs aïllats i tenen un donat per tota estructura de servei. O potser les portes romanen tancades. 

Davant tants condicionaments i circumstàncies, enfront de tantes diferents expectatives, es fa urgent i necessari reflexionar l’oferta que s’ha de triar i els serveis que cal oferir.

Pelegrinatge i turisme religiós

El turisme religiós augmenta en els països més desenvolupats. Els estudis conclouen que un 20% del turisme mundial el mou el que es pot qualificar com religiós. S’aventura que els centres religiosos reben cada any 235 milions de persones, cristianes la major part. Són ben coneguts els santuaris que més gent atreuen. Els interessats en els tema aventuren que la majoria de llocs de peregrinació en el cristianisme —un 80%— tenen a veure amb el culte a la Mare de Déu. 

Quins són els trets que configuren el turisme religiós? És veritat que tant un turisme com l’altre pressuposen que el viatjant disposa del temps i els recursos necessaris. Ambdós gèneres d’activitat trenquen amb la rutina ordinària, però les diferències són clares. Sobretot les motivacions son ben diferents. La peregrinació —a peu o en vehicle— vol ser un camí vers la recerca de Déu i vers l’experiència religiosa. Té a veure amb el perdó, l’acció de gràcies, el compliment d’una promesa, l’inici d’un nou estil de vida... El pelegrí s’interessa pels llocs sagrats pel fet que tenen un caràcter religiós i no mostra l’interès principal en la cultura o l’estètica. Li interessa participar de les celebracions cultuals.

Santuari de la Aparecida
En el llenguatge col·loquial l’expressió recent de turisme religiós s’associa a una certa frivolitat. En canvi la imatge del peregrí es legitima per ella mateixa, sense necessitat d’explicacions ni justificacions ulteriors.

Manuel Soler Palà, msscc

sábado, 1 de julio de 2017

Crònica de juny 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Dos grups s'ajunten per participar a la Missa de les 12:30 que celebra el P. Ricard Janer. Un de l'Associació de Persones Majors del Pont d'Inca i l'altre del Centre de Dia del poble de Campanet, amb el rector de la Parròquia Mn. Joan Parets que concelebra. Després assisteixen a la Salve dels Blauets.

3. Diada del Malalt a Lluc, organitzada per la Delegació Diocesana de Salut, Devers 900 persones omplen l'Acolliment del Centenari per aquesta convocatòria tan sentida com viscuda. Presideix la Celebració Eucarística el Bisbe Mons. Sebastià Taltavull amb 12 preveres concelebrants i un diaca, on es destaca la identificació del malalt amb Jesús i l'esperança cristiana. El cant dels Blauets, les ofrenes i pregàries animen l'assemblea. Al final, el Bisbe baixa la imatge de la Mare de Déu de Lluc perquè pugui  ser venerada més a prop dels malalts. Dinar compartit i festa familiar clouen la diada.


4. Jornada dels Familiars dels MM.SS.CC. A les 11:00 Concelebració Eucarística que presideix el nou Delegat de la Congregació a Mallorca, el P. Hippolyte Voka del Congo. A les 12:15 Assemblea a la Sala de la Santa Figura on es dóna compte de les activitats i projectes missioners amb especial atenció de Concòrdia i Procura de Missions.  Dinar de fraternitat a Sa Fonda i comiat.

Els seminaristes
Baltasar i Danilo
5. Nit de tempesta, i una pluja que dura gairebé fins al migdia: han caigut 102 litres per metre quadrat que desborden el torrent.

Han vingut a passar un mes al Santuari i compartir l'horari comunitari els seminaristes de 6è curs de Teologia, Baltasar Morell Fuster de Palma i Danilo Urceda  Pereira, nascut al Brasil.

A la Missa del Migdia i a la Salve hi participa un grup de catòlics que viuen l'espiritualitat de l'Institut Verbum Dei (fundat a Mallorca per Mn. Jaume Bonet), procedeixen de Singapur ( Sudest d'Àsia).

6. Visiten la Mare de Déu i assisteixen a la Missa i Salve una cinquantena de persones del Grup de Majors de Melià Hotels Inter.

8. Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre. Convocats a Lluc pel Bisbe Sebastià, es fa l'anual jornada dels preveres  per a viure plegats la pregària d'acció de gràcies i la festa i també l'ocasió per felicitar els sacerdots que enguany compleixen els 25 i els 50 anys del seu ministeri.


A les 11:00 a la Sala de la Santa Figura, després de la pregària inicial, el P. Norberto Alcover S.I. dóna una conferència sobre St. Alonso Rodríguez en ocasió del IV. centenari de la seva mort. A les 12:30 a la Basílica Celebració Eucarística pel do del ministeri sacerdotal que uneix a Jesucrist, “configurats a ell i enviats al nostre poble”. Fou molt emotiu el moment d'oració llegint els noms dels 17 que celebren les noces d'or, 2 les noces de plata i 12 que aquest any ens han deixat per anar a la casa del Pare. Després, a Sa Fonda, “per a compartir un bon dinar de germanor amb cor joiós i festiu”.

St. Llorenç de Tuent i La Calobra
10. A la Missa del Migdia que presideix Mn. Carles Seguí hi participa l'associació Rotaris de Mallorca, on es  prega  pels socis vius i difunts. Després a lAcolliment del Centenari, dinar i festa.

A l'esglesieta de Sant Llorenç de Tuent i Sa Calobra el P. Manuel Soler beneeix el matrimoni d' Antoni Lladó Amengual, de Consell, amb Lidia Muñoz Solivellas de Sóller.

11. Després de la pertinent preparació catequètica el P. Antoni Fernández ha celebrat el baptisme de la blaueta Stella Arbona Orero, de Binissalem, després ha oficiat la Missa on Stella ha fet la seva Primera Comunió. També, la blaueta Alba Moranta Garcia, de Palma, l'ha fet. Ambdues han participat l'Eucaristia amb la professió de fe i pregàries d'acció de gràcies.


15. Visiten el  Santuari  un grup d'alumnes del Col.legi de La Puresa  de Sant Cugat del Vallés (Barcelona).

17. Peregrinació anual de l'Associació de la Tercera Edat de Gènova. Tenen una Missa a les 11:30 que celebra el P. Manuel Soler que conta amb la col.laboració musical de la seva Coral. Al final una senyora recita una poesia dedicada a la Mare de Déu de Lluc. Concelebra el P. Hippolyte Voka, Delegat dels MM.SSCC. a Mallorca.

18. Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist. El P. Antoni  Fernández presideix la celebració Litúrgica centrada en el Santíssim Sagrament i el compromís amb Caritas. La participació és molt variada i densa en sentiments i en la vivència d'aquest Misteri en la nostra fe. 

Per una banda hi ha els familiars i amics del jove recordat i famós pilot Lluís Salom en l'aniversari de la seva mort; per altra els pelegrins de l'Associació Gent Gran de Son Real (Palma) i l'acció de gràcies de l'Escolania per l'acabament del curs acadèmic. Ofrenes simbòliques del material escolar, cistella de flors i el pa i el vi que presenten els pares de Lluís Salom. Al final breu exposició del Santíssim i benedicció amb la Custòdia.

Després de l'Ofici l'Escolania segueix la festa de fi de curs amb una gimcana que acaba a la piscina; dinar bufet que les famílies han preparat per compartir i un acte d'entrega de premis i guardons. A destacar els Blauets de Plata als professors Joan Pons i Mateu Vidal que fa més de 25 anys que estan dedicats a servir l'Escolania de manera exemplar. És un homenatge que  els hi fa el Santuari-Escolania i l'AMIPA. La festa acaba amb un concert de l'Orquestra de Cambra de l'Escolania. 


A les 12:00 a la placeta del Lledoner uns 200 moters són atesos pel P. Manuel Soler que demanen una pregària de benedicció.

22. Acabat el curs acadèmic, els Blauets parteixen a fer les vacances amb els seus familiars. Tornaran al Santuari a principis del mes d'agost.

24. A les 11:00 a la basílica ens trobam amb l'agradable sorpresa d'un concert que ens ofereix la coral Jeloy Church Youth Choir de Moss, Noruega, amb un atractiu repertori de música religiosa clàssica i folklòrica.
                 
Avui vespre a l’església d'Alaró, el nostre organista titular de Lluc, Rafel Riera , dóna un original concert amb el trompetista Roberto  Morcillo.

En nom propi, de la Comunitat i  Escolania, el P. Prior va enviar un correu de felicitació al nou bisbe auxiliar de Barcelona, Mn. Antoni Vadell, al qual va respondre: 
El bisbe auxiliar electe,
Moltes gràcies  de cor per les teves paraules d'encoratjament...Prega per mi, per aquesta nova missió que me confia l’Església. M'ha vingut molt de nou...No esperava...És del Senyor. M'encoman a la protecció de la Mare de Déu. Abraçada de cor i ja ens veurem. Toni Vadell i Ferrer.


25. Comença la primera tanda de la 7ª edició del English Camp Lluc. Coordina el projecte Juan Antonio Amengual  i amb Sebastià Vallbona com a coordinador del campament. Una sèrie d'activitats molt atractives que tenen com a seu les instal.lacions de l'Escolania: tallers formatius, esports, classes d'anglès, contacte amb la natura i cultura pròpia.


L'Agència de Turisme de les Illes Balears ha fet una convocatòria a diverses entitats per a patrocinar projectes de qualitat i fomentar un turisme fora dels mesos d'estiu -del tòpic turisme de sol i platja- oferint un producte cultural atractiu. Entre les institucions destacades hi ha la històrica i prestigiosa Escolania de Lluc .


27. Un grup de gent major de la Parròquia de Bunyola  tenen la visita anual a la Mare de Déu. A les 11:00 celebren una Missa molt participada amb la coral parroquial i el seu rector Mn. Antoni Cañellas.

29. Festa de Sant Pere d'Escorca. Juntament amb la Mare de Déu de Lluc, Sant Pere és el patró de la parròquia d'Escorca. Com cada any els feligresos i amics d'aquest contrada acudeixen a la primitiva església del s. XIII per celebrar-ho. Enguany va presidir la Missa el P. Manuel Soler amb el P. Prior de concelebrant. A l'homilia va parlar d'aquesta “joia de l'arquitectura religiosa rural mallorquina” que està a les arrels de la nostra fe, la seva evolució històrica, fins que el 1456 la  seu es traslladà a Lluc i s'originà el pelegrinatge amb el seu significat religiós.

Després, a la sortida, davall les alzines, petit concert d'un quartet de cambra composat per antics blauets, mentre el sol declinava i es ponia devers l'entreforc del Torrent de Pareis. Finalment, sopar esplèndid al restaurant de la possessió que ofereix l'Ajuntament d'Escorca.