A la Sibil·la
La declaració del tradicional cant com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha de ser motiu d’orgull i d’autoestima
La declaració de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha de ser motiu de satisfacció per a tots els mallorquins. El tradicional recordatori al judici final i a la justícia que s'interpreta la Nit de Nadal des de temps immemorials és tot un símbol d'amor a les nostres arrels culturals. Llevat de l'Alguer i de totes les esglésies de Mallorca, la Sibil·la quasi es va perdre a la resta de països de parla catalana. Ha estat la tossudesa mallorquina per mantenir les seves tradicionals esperances el que ha aconseguit que aquest fet hagi esdevingut immortal i que cada any s'interpreti a més indrets, sobretot del Principat.
El reconeixement de la Unesco dignifica una llengua i una cultura que vol subsistir, que fa de l'estima als seus valors una raó d'existència i empenta de futur. El missatge de la Sibil·la és clar: només la justícia ens farà millors. Ens diu que les obres de les persones, de cada una d'elles, mai no esdevenen inútils. Cada acte humà, per minúscul que sembli, té un sentit. I que el càstig caigui sobre els que no estimen el seu poble. Com deia el gran Joan Maragall, "de cada petita cosa depèn la salvació de la humanitat". La Unesco ho té present.
La Unesco avala la Sibil·la
El cant medieval i apocal·líptic fou declarat ahir a Kenya Patrimoni Immaterial de la Humanitat
Aquest cant d'arrel medieval es reprodueix actualment a la missa de Matines a moltes esglésies de Mallorca.
Arribar i moldre. Passaven les cinc del capvespre (hora kenyata), quan el comitè intergovernamental de la Unesco declarava el cant de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Era la primera vegada que el cant litúrgic medieval optava al reconeixement internacional i, tot i que alguns auguraven que seria molt difícil, el comitè de la Unesco reunit a Nairobi en reconegué la vàlua.
No debades, la Sibil·la "ha estat una de les candidates que més mamballetes ha rebut després de la declaració", assegurava emocionat el conseller insular de Cultura, Joan Font, des de la capital de Kenya i acompanyat pel director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, qui recordà que la Sibil·la "és el primer element patrimonial de Mallorca protegit per la Unesco, estam d'enhorabona".
Els Minyons de Terrassa descarregaren aquest 3de9 amb folre el passat mes d'octubre a Palma.
La Sibil·la fou la primera que es presentà de les tres candidatures avalades per l'Estat espanyol. Els nervis estaven a flor de pell. La delegació mallorquina projectà un power-point sobre el cant i, just després, es prosseguí a la declaració ja que cap país presentà esmenes. "La protecció és un valor afegit per a Mallorca. És una manifestació cultural de la nostra llengua i cultura i ara s'ha reconegut internacionalment", explicava el titular de Cultura que assegurà que fa dies tenia el "pressentiment" que el cant apocal·líptic "seria acceptat".
També ben encoratjat es mostrava Biel Cerdà que, després de parlar amb els blavets de Lluc per felicitar-los, recordava que "això no s'acaba aquí", sinó que ara "hem adquirit el compromís de continuar amb la recerca sobre el cant". La declaració comporta que "hem de vetlar perquè la Sibil·la continuï essent un element viu com fins ara", afegia retut després d'una intensa jornada d'espera.
I és que les tres candidatures de l'Estat foren debatudes al final de la jornada. En total se n'hi presentaren 57, i 46 foren declarats Bé Immaterial de la Humanitat. Entre ells, la dieta mediterrània, el flamenc i els castellers, que ahir brufaren de valent la declaració des de Valls.
A Mallorca, les reaccions per la protecció no es feren esperar i la presidenta del Consell, Francina Armengol, afagà la bandera (que fins ara havien liderat en solitari els nacionalistes) per mostrar-se orgullosa: "Volem promocionar els valors identitaris de la nostra terra; la Sibil·la i la serra de Tramuntana reuneixen aquestes condicions", apuntà.
Cal recordar que els processos de protecció del cant litúrgic davant la Unesco els inicià el Consell de Cultura Popular l'any 2009 quan Francesc Vallcaneres viatjà fins a Berga per prendre exemple de la declaració feta a la festa de la Patum. Cinc anys abans, la Sibil·la havia estat declarada Bé d'Interès Cultural (BIC) per part del Consell. A partir d'ara la protecció és màxima, amb els riscs que això també pot comportar. "La declaració és fantàstica, però porta implícit el problema de la massificació i que aquesta es pugui desvirtuar com passa a altres festes com els Santfermins. S'ha d'anar alerta", recordava el professor d'Historia de l'Art Eduardo Carrero, bon coneixedor del significat de la Sibil·la com a fragment de la litúrgia medieval, que "malgrat era present a l'Europa meridional sols es preserva a Mallorca i l'Alguer", afegia.
També el musicòleg Francesc Vicens apuntava el cant com un "patrimoni identitari que ens recorda qui som i que ha estat difòs de manera oral durant generacions". Igual que Carrero, Vicens es mostrà orgullós per la declaració, però recordà que és una "tradició oral que té el seu lloc i la seva visibilitat" i que "funciona independentment que sigui declarada o no". Un altre bon coneixedor i estudiós del cant de Lo jorn del judici, Joan Parets, s'afegí a les felicitacions mentre reconeixia que no s'ho esperava. "Ara haurem de saber quina de les versions s'ha de protegir, ja que cada poble s'ha fet seu aquest cant emergent i han fet les seves pròpies aportacions", explicava mentre afegia orgullós que el món musical internacional coneix l'existència d'aquest element de les matines de Mallorca, fet també religiós.
Uns elements, que també volgué destacà el Bisbat de Mallorca a través d'un comunicat de satisfacció. "L'Església de Mallorca se sent orgullosa de ser la dipositària ancestral d'aquest drama litúrgic d'alt contingut artístic i cultural, però sobretot religiós", apuntava la nota. Mentrestant, l'Obra Cultural Balears es congratulava pel reconeixement des d'un vessant més cultural i d'un "cant cabdal del nostre patrimoni". ARCA, per contra, recordava que la popularització del drama litúrgic " conservant la seva puresa, és la millor manera de respectar el patrimoni immaterial". Ara, un cop assegurada la protecció de la Sibil·la, s'ha d'esperar la propera reunió de la Unesco, quan la serra de Tramuntana optarà a ser paisatge cultural. A més, les festes de Nadal que ja s'acosten i l'afluència de seguidors de la Sibil·la determinaran la necessitat o no de protegir el cant medieval.
No hay comentarios:
Publicar un comentario