Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

miércoles, 21 de diciembre de 2011

Molts d'anys (Joan Arbona, msscc)


21.12.2011

Gràcies, Jaume; Gràcies, Comunitat; Gràcies, Escolania; Gràcies, Germanes Franciscanes i obrers del Santuari; Gràcies, Pelegrins del nostre Santuari...

Són les 11,20h del dia 21, per vosaltres l´hivern, per nosaltres l´estiu i bona calor per Nadal. No podem cantar la cançó “el mundo muere de frío...", aquí hi ha vellets que moren per la calor sofocant...

Vosaltres m´heu enviat la Revista COMUNICACIÓ LLUC a les 13,10h i resulta que jo a les 11,20h ja la m´havia mirada de dalt a baix... Començant per la vestició del sibil·ler i acabant amb les nostres antigues torres de defensa...

Ha estat el Nadal d´aquesta jornada estiuenca. Mirar, recordar, celebrar. Cares conegudes de missioners, de capellans, de persones estimades de Lluc. Cares que ens han duit preocupacions i problemes, cares dels que han estat bons col·laboradors i ens han ajudat ferm a dur endavant el Santuari de la Mare de Déu... Cares amb cabells blancs, signe de saviesa, cares joves, cares d´infant. Cares de blauets ja pares de família o padrins, cares de jovençans, cares de blauets actuals. Cares de pares que estan orgullosos que el seus fills servesquin a la Mare de Déu en nom de tot Mallorca. Cares de Mallorquins que els hi agrada pujar a Lluc, cares cansades per la creu de cada dia, però que pugen a peu per donar gràcies, cares de joves que cerquen i no troben i pugen a Lluc a trobar el "cor més mallorquí".

Llocs de memòria, de recordança, de vida. Camí vell de Lluc des d’Inca, Selva, Caimari. Camí de Sóller, Es barranc, l´Ofre... Camí de Pollença. Aigües transparents, de l´ull de la font, o del torrentol o de la font Coberta, que en nom de la Mare diu: "veniu a mi tots els que teniu set i saciau-vos sense pagar res..!" L´aire pur de la Serra que te dona nova força per seguir caminant com a mallorquí i a seguir a Jesús: "Camí, veritat i Vida".

Silenci de Lluc, que t´ajuda a recordar desde la Cometa del morts, La Trobada de la Mare de Déu pel pastor Lluc, el Salt de la Bella dona, o el Centenari de la Coronació on molts hi vàrem poder participar. Silenci que te porta a entrar dins un mateix i trobar les arrels més fondes, ben mallorquines i cristianes. Silenci que t´ajuda a la contemplació de l´Obra del Creador, a escoltar el cant variat dels aucells, a admirar muntanyes, turons, valls i planúries, a recrear la vista en tants de colors, de flors camparoles o de les diferents estepes, i a olorar els perfums de les mates, romanins, de la murta o marfull...

I en mig de tanta bellesa natural, trobam les veus, preparades com mai, per cantar les Matines dels blauets.

Cant fet pregària de la Sibil·la: "Humil Verge que haveu parit...". O l´àngel que ens anima a despertar: "Nins Blaus quina Nova ens caben de dar...!” La veu fluixa del blauet més petit que ens predica que ens estimem...

I en mig d´aquest silenci que se pot tallar sense necessitat de l´espasa del sibil·ler, apareix la Mare de Déu de Lluc, "el Nadal de tot l´any". Les Matines de Lluc tenen un "no sé què" que no ens sabem explicar. Fins la pedra de Lluc sua dins una nit gèlida. És Maria de Natzaret que un any més ens fa reviure el primer nadal de Betlem. Aquí ja no importa mirar-li la cara, a ulls clucs, ja la coneixem. Ens és tan familiar! Mumareta meva, de nit i de dia, sempre està vetlant. Just al mirar-la, ja endevina el que se mou dins el nostre cor! I el petit Bonjesuset, que no diu res i ho diu tot, sempre escolta com a bon Fill, bon germà, bon amic que mai te falla.

Ara ve Nadal anem a Lluc a Matines. Sense Matines no pot ser Nadal a Mallorca, i un bon mallorquí no se pot seure a taula per menjar pollastre o porcella rostida, coca i torrons sense haver escolat la Sibil·la. Seran bones les Matines, si hi ha hagut bona Sibi·la. Hi haurà bon Nadal si meditam els que ens diu la profètica Sibil·la. Si intentam viure com els "Justs dirà" i si pregam amb cor d´infant a "L´humil Verge que aquesta nit ha infantat el Príncep de la Pau".

Baixem de Lluc i anem a contagiar a la família, als veinats, als amics, a tots els homes i dones de bona voluntat que de bell nou és Nadal, i que, si el cercam, trobarem a Jesús com el pastors o els Reis d´orient i tenguem la valentia, la generositat, la ingenuïtat d´oferir-li lo poc que som i de compartir lo molt que tenim comparats amb tanta gent que cada diu viu gràcies a la generositat del germans.

Bon Nadal des de Betlem! = Asentamiento 22 de Enero, Ciudad Evita, Partido de la Matanza. Diócesis de S. Justo, Gran Buenos Aires.

I cantem amb el pobres infants: ¡Glòria a Déu i PAU als homes i dones que estima el Senyor!

Rebeu la meva abraçada fraternal i sincera de Nadal.

Joan Arbona msscc.

lunes, 12 de diciembre de 2011

La primera edición de la Fira de Nadal convence

Durante cuatro días el santuario de Lluc, en Escorca ha acogido la primera edición de la Fira de Nadal, una muestra que ha contado con una gran participación y que ya prepara su futuro con una segunda edición para el próximo año.

Fue el pasado jueves cuando se inauguró dicha muestra de artesanía y al ser festivo y al buen tiempo mucha gente que se acercó hasta la cima del santuario vio con buenos ojos la oferta que allí se les ofrecía.

Visitas guiadas, concierto de los Blauets, talleres, itinerarios botánicos o la visita al Museo eran los atractivos complementarios para cuatro días de feria.

Repetirla

Ayer fue la última jornada y como los otros días la presencia de gente llegada de toda Mallorca complació a feriantes, restauradores -ofrecían menús especiales- y visitantes. Así lo señala el alcalde de Escorca, Antoni Solivelles «la feria ha tenido éxito, mucha gente y el tiempo ha acompañado. El pasado jueves y el fin de semana ha tenido muy buena acogida y estamos satisfechos, se trata de una buena oferta complementaria para estas fechas». Solivelles añade que ya se piensa en una futura edición «el año que viene la volveremos a organizar, tenemos que perfilar algunos detalles que este año tal vez con las prisas han fallado, pero en general ha sido una feria diferente y que se tiene que repetir».

J. Socies | Escorca, Mallorca | Ultima Hora 11/12/2011

Fotos de Viu Mallorca

lunes, 5 de diciembre de 2011

Professió de fe en temps de l'Advent




Nosaltres creim en un Nin pobre que va néixer de nit en una establia, abrigat només per l'amor dels seus pares i la bondat de la gent més senzilla.
  • Nosaltres creim en l’Infant que ens mostra la Mare de Déu de Lluc!

Nosaltres creim en un home del poble, el fusteret d’un llogaret de muntanya,
auster, fidel, compassiu i valent,
que parlava amb Déu com amb la seva mare,
que parlava de Déu com de la seva mare,

que feia les obres de Déu,
i per això va molestar a tanta gent
que al final ho varen matar,

ho varen matar els poderosos, els qui es tenien per sants.

  • Nosaltres volem escoltar les paraules del llibre que ens mostra el Fill de la Mare de Déu de Lluc!

Nosaltres creim que viu, més que ningú,
i que en ell, més que en ningú,
podem conèixer a Déu

i podem conèixer com hem de viure millor.
Per això ens reunim a donar gràcies al Pare
perquè Ell ens va regalar aquest Infant
que ens ha canviat la vida,
i ens ha donat sentit i esperança.

  • Nosaltres creim en un món millor, i que és possible arribar a Déu si ens feim com aquest Infant que ens mostra la Mare de Déu de Lluc!

(Adaptació d’un credo de José Enrique Galarreta)

miércoles, 16 de noviembre de 2011

Patronat renovat de la Fundació Lluc


Fotografia que ens envien de Presidència amb el patronat renovat:

(Començant per l'esquerra)
P. Antoni Vallespir, administrador del Santuari i assessor de la Fundació; P. Miquel Mascaró, delegat dels MSSCC a Mallorca; D. Gabriel Ferragut, president de l'Associació dels Antics Blauets; Mn. Lluc Riera, vicari general de la diòcesi; D. Mateu Isern, batle de Palma; D. Antoni Solivellas, batle d'Escorca; D. José Ramón Bauzà, president del Govern de les Illes Balears i vicepresident de la Fundació; D. Jesús Murgui, bisbe de Mallorca i president de la Fundació; Dª. Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca; D. Antonio Gómez, conseller de la Presidència i delegat del President a la Fundació; P. Jaume Reynés, prior del Santuari i secretari de la Fundació; D. Sebastià Sureda, gerent de la Fundació; Mn. Antoni Amorós, vicari episcopal d'Assumptes Econòmics. Falten tres patrons que justificaren la seva absència: Mn. Joan Bauçà, degà del Capítol de la Seu; P. Pere Riera, superior general MSSCC i D. Joan Albertí, batle de Fornalutx.

lunes, 14 de noviembre de 2011

Reunió del Patronat de la Fundació Lluc

Avui 14 de novembre de 2011 s’ha reunit el Patronat de la Fundació Santuari de Lluc al Santuari de Lluc. Presidits pel Bisbe de Mallorca, Mons. Jesús Murgui, s’hi han fet presents: Sr. José Ramon Bauzá, president del Govern de les Illes Balears; Sra. Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca; Mn. Lluc Riera, vicari General; Mn. Antoni Amorós, Vicari Episcopal d’Assumptes Econòmics de la Diòcesi; P. Jaume Reynés, prior del Santuari; Sr. Mateo Isern, batle de Palma; Sr. Antoni Solivellas, batle d’Escorca; P. Miquel Mascaró, delegat dels MSSCC a Mallorca i el Sr. Gabriel Ferragut, president de la ABB.

S'ha renovat el patronat a causa dels canvis que hi ha hagut al Govern i a l'Església. Han acceptat els càrrecs de patrons:

Representants de les institucions civils:
El President dels Govern de les Illes Balears
La Presidenta del Consell de Mallorca
El Batle de Palma
El Batle d'Escorca
(queda pendent d'acceptació el President de la FELIB, Federació d'Ajuntaments, i que és el batle de Fornalutx)

Representants religiosos:
Vicari Episcopal d'Assumptes Econòmics de la Diòcesi
P. Miquel Mascaró
(queda pendent d'acceptació el P. Pere Riera, Sup. Gral. dels MSSCC)

En segon lloc, s’ha parlat dels pressuposts dels anys 2011 i 2012. S'ha aprovat que per al pressupost del 2011, atès que no s'ha cobrada la partida pressupostada, el Patronat aportarà 120.000 € dels fons de la Fundació (com a mesura excepcional i a retornar al més aviat possible).

Quant al pressupost del 2012 està prevista que s'hi aportin uns 85.000 € entre el Govern (60.000 €) i el Consell (25.000 €: partida encara pendent d'aprovació). L'aprovació del pressupost del 2012 s'ajorna per a una propera reunió del Patronat, un cop s'hagin concretats determinats punts del pressupost.

El Bisbe de Mallorca, Mons. Jesús Murgui, ha manifestat reiteradament la seva alegria per la voluntat i l'interès de col·laboració que han demostrat els governants de totes les legislatures.

miércoles, 9 de noviembre de 2011

La Basílica plena de catequistes


Nota de premsa: “Las tres diócesis de Baleares y las de Catalunya han organizado las V Jornadas de Formación para catequistas que se celebrarán este fin de semana, desde hoy y hasta el próximo domingo, en la Porciúncula, en Mallorca. Es la primera vez que esta jornada, impulsada por el Secretariado Interdiocesano de Catequesis (SIC) tiene lugar a las Islas.

Así, teólogos catalanes y de las islas impartirán conferencias de profundización en la fe bajo el lema "La palabra de Dios por la salvación de los hombres". Además también habrá algunos actos a la Sede de Mallorca y al Santuario de Lluc. Desde Catalunya ya han confirmado la asistencia de 280 catequistas, que unidos a los baleares participantes suman más de 500, según ha informado en un comunicado el Obispado de Mallorca.

Con el título "Palabra de Dios para la Salvación de los hombres" destacados biblistas y catequistas ofrecerán su visión en torno a este tema, "que no olvidará los medios pedagógicos más idóneos para la exposición del mensaje cristiano, en los diversos niveles y situaciones de fe". Sebastià Taltavull, la Núria Calduch, Teodor Suau, Antoni Elvira o Francesc Ramis serán algunos de los "prestigiosos" ponentes que ayudarán a la reflexión de los asistentes.

El SIC es un organismo instituido como estructura interdiocesana para colaborar con los obispos en el cumplimiento de sus deberes en el campo de la catequesis. "En este sentido quiere descubrir las exigencias reales de la función catequística a la luz de la Palabra de Dios, de las enseñanzas del magisterio de la Iglesia universal y de las Iglesias particulares", añade la nota”.

PALMA DE MALLORCA, 4 Nov. (EUROPA PRESS) –

Dissabte fou el dia de pujar al nostre Santuari. Poque vegades com aquesta la Basílica estava plena de gom en gom, entre 400 i 500 catequistes. El P. Prior els donà la benvinguda fent observar que la nostra imatge s’ha relacionat amb la bíblia perquè assenyala el llibre obert en mans del seu Fill amb la darrera invocació de l’apocalipsi: “Jo som l’alfa i l’omega, el principi i la fi”.

Després es feu un moment de pregària i la germana Núria tingué la seva intervenció explicant, amb molta pedagogia, què era la bíblia, quin sentit tenia l’Antic Testament i com hauríem de resoldre els passatges més obscurs del Llibre inspirat.

miércoles, 14 de septiembre de 2011

Els pobles pugen a peu a Lluc

Prop de 10.000 persones procedents de 40 pobles de la Part Forana participaren diumenge de matinada en la tradicional pujada

Antoni Pol | dBalears

12/09/2011 |


Prop de 10.000 persones, segons els organitzadors, pujaren la matinada de dissabte a diumenge a Lluc a peu des d'una quarantena de pobles de la Part Forana. La marxa, que ha arribat plenament consolidada a la 32a edició, transcorregué sense que s'hi produïssin incidents remarcables.

Els pelegrins partiren des de 40 pobles de Mallorca, una xifra que no s'havia assolit mai. Enguany s'hi han afegit Ariany, Marratxí i Vilafranca de Bonany. La gran majoria de participants, aquells que procedien de municipis que queden al sud de la serra de Tramuntana, es trobaren a les quatre de la matinada a la plaça del Bestiar d'Inca. D'allà, i acompanyats per una colla de xeremiers, enfilaren la pujada al santuari per la carretera de Selva i Caimari. Els pelegrins que partiren d'Esporles, Valldemossa, Sóller i Bunyola, en canvi, penetraren a la Serra per Biniaraix, l'Ofre, Comasema -punt on s'hi afegiren els alaroners- i els embassaments de Cúber i el Gorg Blau. Campaneters i poblers, per part seva, s'enfilaren per la banda Moscari i Caimari. Cal remarcar, així mateix, que els gegants llucmajorers Miquel i Càndida repetiren l'experiència -ja ho feren l'any passat- i pujaren al santuari.

La pujada a Lluc a peu de la Part Forana l'organitza l'associació d'antics blauets. El president, Gabriel Ferragut, informà que la marxa s'havia desenvolupat amb normalitat. Els pelegrins procedents de Migjorn trobaren punts d'avituallament en els quals s'oferia aigua i fruita a Inca, a Selva, a Caimari i al Barracar, mentre que els que venien de Ponent en trobaren al Gorg Blau.

Arribada
Els participants començaren a arribar al santuari a partir de les 7 hores. A la font Coberta, l'organització els oferí xocolata i pastissets. Quan varen haver reposat forces i s'hagueren refet de la caminada, el president de l'Associació d'antics Blauets els donà la benvinguda a l'Acolliment. En aquest mateix indret es feren les ofrenes (ramells i altres productes de la terra) a la Mare de Déu. Abans que se celebràs l'eucaristia, es dugué a terme un acte de reconeixement a Josep Coll Mir -a títol pòstum- i a Mateu Soler Alorda. Els familiars de Josep Coll -qui morí aquest hivern-, de Lloseta, reberen una insígnia de plata i una placa commemorativa dels antics Blauets. Mateu Soler, pobler de 80 anys, rebé la insígnia dels Blauets i un gaiato. En haver acabat l'homenatge, el prior del santuari, Jaume Reynés, presidí una eucaristia.

Entre els pelegrins que pujaren a Lluc destacà la presència del president del Govern, José Ramón Bauzá, i la del vicepresident del Consell, Joan Rotger. Els batles de sa Pobla, Inca i Pollença, entre d'altres, s'afegiren a la marxa. La presidenta del Consell, Maria Salom, no hi pujà a peu, però sí que assistí a l'eucaristia solemne que tingué lloc a les onze a la basílica del santuari i que fou presidida pel bisbe de Mallorca, Jesús Murgui.

La pujada de la Part Forana s'emmarca dins els actes de les festes de Lluc i de la Diada de Mallorca. És per aquest motiu que el jardí botànic del germà Macià, el museu i altres exposicions de Lluc es pogueren visitar gratuïtament durant tot el dia.

lunes, 12 de septiembre de 2011

Presentació del CD 20 Cançons Tradicionals (Lluc,9.9.2011)


Gràcies a tots els participants en aquesta curolla

Baltasar Bibiloni (arranjaments). L’Escolania de Lluc, dirigida per Ricard Terradas i acompanyada al piano per l’antic blauet Andreu Riera (interpretació). Producció, enregistrament i masterització: Miquel Brunet. Fotos de Pere Ferragut. Amb el patrocini de la benemèrita Obra Cultural Balear (la qual en temps de vaques primes, lluita, gairebé sola, en defensa de la nostra cultura i especialment de la nostra llengua).

El món viu de la nostra Tradició

Els blauets han enregistrat moltes peces de caràcter litúrgic, les més conegudes, però sense deixar mai de mostrar estimació pel nostre folklore. Alguns es demanaran: I què aporta en aquest moment d’una crisi tan crua, la presentació de 20 Cançons Tradicionals?

Jo crec que, en primer lloc, és un compromís amb la vida quotidiana. L’art ens capfica dins el bull de la vida del poble, ens fa participar de les seves penes i alegries, i en cerca respostes adients. Les matanceres que volen la carn ben menuda per fer bones sobrassades i llangonisses, botifarres i botifarrons. Una dona llarga i prima que ven caragols a la plaça, no els vol baixar de preu i li trabuquen el covo. La colla de nevaters d’en Toni, en Xisco, en Joan i n’Andreu, que no poden deixar de pitjar sa neu a ses muntanyes de Lluc. La família pagesa, plena de defectes i virtuts, on el pare fa es dinar, la mare escura i (gran miracle!) es germà petit talla verdura. Però, a una estrofa més endavant, el pare s’ha perdut, la mare el cerca i el belitre del germà petit s’ho mira assegut a la fresca. Una mare rebeca que no es priva de pegar quatre galtades a n’Esperanceta davant Don Pepet, l’enamorat. Un pastor que viu d’amoretes. En Pep Gonella, el beneit del poble, (i després diuen que els mallorquins no tenim sentit de l’humor) organitza el joc de baratar més boig del mercat. El mestre que s’enamora de na Catalineta, quan encara va a escoleta. El germà que es casaria amb la dama de Mallorca, si no fos la seva germana. El capellà que deia missa i perd la lliçó en veure-la entrar dins l’Església. Sor Tomasseta i el dimoni, el ball de sant Ferriol. En Joanet que balla tot lo sant vespre i bé buida es barralet.

A la ciutat de Nàpols, la dama Margalida escolta des de la finestra la cançó dels presos. Sembla que perd el temps amb cançons tradicionals plenes de melangia, però fitxau-vos-hi bé: Ara demana les claus de la presó a son pare, que n’és el carceller, i els presos perden el cantet perquè demà serà dissabte i ens penjaran a tots.

Treballem l’esperança

Sempre és fosca la nit al món del nostre poble? Ja sentireu les flautes i el tamborino. En Pere, na Teresa, en Miquel i en Joan que venen de França a adorar el bon Jesuset, que ha nascut a l’establia. On anau, pastorets, que veniu d’Anglaterra? La pastora Catalina, en Joan tiruriruriru, n’Anton tirurirurà.

L’escolania de blauets canta unes cançons de bressol per a dormir, però sense amagar els problemes del moment: Hem fet bugadeta i no ha fet sol. Quin temps fa? Plou i neva, plou i neva. Cansats d’adobar fogons, tot lo dia pels racons. Però quan fogons no hi ha, serà pitjor i ens haurem d’apuntar a l’atur.

El recital acaba amb un al·leluia col·lectiu: Els esperats, els presents i els enyorats, els vivents i els enterrats. Al·leluia! Tots plegats en la glòria d’aquest dia.

No deixem que mori la Tradició que ens dona lliçons de vida i de resistència a les adversitats. Estimem la llengua, que és la nostra pàtria, encara que jo hi he trobat a faltar una cançó d’Eivissa i Formentera. Llaurem el futur, que és dels valents! Gràcies i enhorabona..

jueves, 8 de septiembre de 2011

El Salt de la Bella Dona (4) LA DIADA 2011

La Bella Dona, símbol contra la violència de gènere

Tancaré avui amb la 4ª tramesa la paràbola de la Bella Dona. Així com deia l’exegeta llatí: Les paràboles de Jesús són com una puça que et pica. La cerques, l’agafes, l’esmicoles amb l’ungla, la mates... però et deixa rascant la picor. O l’exegeta americana: les paràboles són fletxes dirigides al cor quan ja no basten les paraules.

Començà com la narració d’un miracle extraordinari:


“La bella dona al saltar / a Vós va pegar un crit,

i Vós, Verge, de seguit / la sabereu amparar.

Resant baix del vostre altar / la va trobà el seu marit,

en veure-la aquell mal-pit / quins uis que degué badar!;

hei havia per quedar / allà mateix esbeltit”

S’etiquetà de llegenda simbòlica. Ara s’ha convertit en símbol de lluita contra la violència que pateixen les dones. En la mateixa línia que estam descobrint la negritud de la Moreneta (classificada com una de les Verges Negres: preferència pels pobres i lluita contra tota mena de racisme). O també en la reivindicació d’una Maria de Natzaret “palesa palestina” (defensora dels drets dels pobles oprimits).

"D'un drap de pietat e de misericòrdia

Nostra Dona de Lluc ha fet gonella,

cota e mantell, vel e corona,

d’un drap".

"De dones vídues, d’òrfens infants, / de cavallers qui´s combaten,

de mariners amb tempestat, / nostra Dona és esperança;

dels qui a tort són posats a judici, / de qui és allevat fals testimoni,

nostra Dona és esperança; / de les dones quan són llurs fills malalts

e quan han mals marits, / nostra Dona és esperança;

e dels pobres nostra Dona és esperança".

La violència de gènere personificada en dones concretes que pateixen: vídues, abandonades pels cavallers de les croades, dones marineres, de les que pateixen violència judicial, o pels fills malalts, o mal casades (quin agosarament!)... Situades on toca estar: Entre els més pobres (per dona i per pobra), els oprimits, els crucificats, les violades d’ahir i d’avui. Tota una història de sofriment i de lluita de les dones sense veu, entra a poc a poc dins el Santuari. Al cançoner de l’escolania, a les obres del patrimoni exposat al Museu, a un nou imaginari popular i teològic que promet esperança en nom de Nostra Dona, Mare de Déu i Mare de l’Home. Al·leluia!

Dibuixos de Joan Guerra

Pujada a Peu de La Diada 2011

La Paraula d’aquests primers diumenges de setembre ens recorda que tots som responsables dels nostres germans i que hem de viure les nostres relaciones com una Comunitat ben avinguda. Permeteu-me que apliqui aquestes imatges a la Mare de Déu de Lluc, avui que celebram La Diada, i que li demanem, després, que ens ajudi a aplicar-les a la nostra vida de cristians.

Sentinella de la muntanya

“El Senyor em digué: Home, t’he fet sentinella perquè vetlis sobre el poble. Els has d’advertir de part meva. Si tu ni li dius res, jo et faré responsable. Ara, si tu l’havies advertit que s’apartàs del mal camí, però no s’ha convertit, la culpa serà seva” (Ez 33).

Sentinella és el qui fa guàrdia, ulls badats i l’arma parada, per protegir un lloc o unes persones. Evoquem les restes de les torres de sentinella o torres de guaita, també anomenades torres de moros o talaies, aixecades al llarg de la costa com a defensa a les incursions i atacs de corsaris, barbarescs i pirates el segle XVI: La torre del Bosc, la de Lluc, la des Forat i de la mola de ca’n Palou. “Alç els ulls a les muntanyes: d’on em vindrà l’ajuda?” (Salm 121,1).

El poble mallorquí ha reconegut la Mare de Déu de Lluc com a la guardiana de la Serra. Ho diu la cançó tantes vegades cantada per l’Escolania: És moreneta perquè el sol l’ha cremada mentre feia guàrdia sobre els pobles de Mallorca, que formen el seu ramat d’ovelles.

“Àngels d´ales d´or / vos ferien ombra;

vós no en voleu, no, / voleu ser pastora,

tan sols per guardar / des d´un cim de roca

vostre gran ramat / de viles i pobles...”

Ella és la “moreneta dels cims”, la “Regina i Pastora”. “D’humil Pastorella de guardes lluqueres” ha estat feta “Madona d’Escorca”, “Senyora de tota Mallorca”, “Regina de l’Illa, Regina del Mar”.

127 anys que Mallorca la coronà com a Reina de l’Illa.

500 anys que, per això, el cor dels Blauets “dins vostre capella refila pregàries / i us diu: Sobirana, / Regina dels Àngels, Regina del Món, / Regina dels cors / dels fills de Mallorca” (Joan Maimó).

Les torres de guaita ja estan en ruïnes. De vegades ens queixam dels pares de família, dels equips educatius, del Govern que no vetlen com seria d’esperar. La Mare de Déu sempre vetla, des de les muntanyes de Lluc.

“Per què em mirau, Mare de Déu, amb aquests ulls tan grans?” Deixem-nos mirar per la nostra Pastora, no ens en facem enfora i siguem responsables dels fills, de l'alumnat, dels parroquians, dels condeixebles, de la ciutadania que ens han estat encomenats. Una tasca difícil, ingrata. Avui ningú no es vol deixar conduir com un xotet i el carrer és perillós com si fos ple de mines;per això és més necessari que tots siguem sentinelles i vigilants.

Mare de la nostra família

Ella es la Pastora i la Regina, però sobretot la nostra mare. I això és tan cert que fa la diferència en la manera que el poble mallorquí invoca la Mmare de Jesús. A altres llocs li diuen “María Santísima”, “la Purísima”, “la Virgen”, “Nuestra Señora”. Nosaltres li deim: la mare, “tant Mare de Déu com mare nostra”.

“On n’hi ha dos o tres reunits en el meu nom, jo som enmig d’ells”. L’Església és la comunitat i la família dels fills de Maria, dels germans de Jesús. Una comunitat que té el seu manament: “Estimar és tota la Llei”. “No quedeu a deure res a ningú, sinó l’estimar-vos més els uns als altres”.

“Pere preguntà a Jesús: Senyor, quantes vegades hauré de perdonar el meu germà? Set vegades? Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set”.

No caiguem en la temptació d’abaratir les regles de la família. Faltar a les relacions comunitàries és cosa seriosa, el pecat que més compta. Mai no hem de ser indiferents quan es perd un fill, un germà/a, quan es refreden els llaços de família. “Si el teu germà peca, vés a trobar-lo”. Hem de cercar l’ovella perduda, el qui se perd i es fa enfora. L’evangeli d’avui ens recomana molta discreció i pedagogia: Quan un t’ha ofès, parlau-ne primer vosaltres dos sols; i si no basta, cercau un testimoni de confiança; no renteu els pedaços bruts enmig del carrer. Nosaltres tenim ela manament de perdonar sempre, de reconciliar, de posar pau, de fer de pont, d’obrir a tothom. Tancar la porta a un fill/a, a un germà/na hauria d’e ser el darrer remei quan ja s’ha provat tot, i mai per sempre, sinó com una correcció.

No és això que fa com ningú la Mare de Déu de Lluc? Els glosadors populars ho diuen de moltes maneres:

En tenir pena o trebai / a Lluc al punt me’n-ho duc,

la Mare de Déu de Lluc / no m’ha deixat felló mai.

Qui no ha estat a Lluc no sap / que és una visita bona,

allà hi ha una Santa Dona / que fa fugir els maldecaps.

La Mare de Déu de Lluc / ajuda al qui ho ha mester,

gordau Mallorca també / que apar que ha perdut es suc.

Que la Mare de Déu ens ajudi a vetlar, a protegir les nostres famílies,a construir una societat més justa i solidària, una Església més seguidora de Jesús.

Foto: Monument al capità Pere, gran benefactor del Santuari (Sa Pobla)

miércoles, 7 de septiembre de 2011

El Salt de la Bella Dona (3) LA DIADA 2011


Què té a veure Lluc amb els enamorats?

El P. F. Bonafè “Lluc en la musa popular” (Vols d’oronetes. Palma, 1981) recull que el Còdol d’En Seba (o potser, Còdol del Sebre), a la sortida de Caimari, era una pedra beneïda per aquest assumpte: “En esa roca, oh joven, puedes leer el jeroglífico de tu amor. Echa cinco piedras, cinco solamente, si de las cinco una queda en el agujero que tiene la roca, dentro de un año tendrás novio y te habrás casado” (38).

També conta que, en el Salt de la Bella Dona, els pelegrins tiraven una pedreta dins el barranc mentre feien aquesta imprecació:

“El qui em desitja, amor bona, / que jo no em veja amb salut, / caiga dels penyals de Lluc, / del Salt de la Bella Dona”.

El folklore fa memòria també de l’amor desgraciada d’en Toni Curic (o Curis)

“En Toni Curic va anar / a Lluc amb s’enamorada.

Era sa que no estimava, / per això la va matar.

En Toni Curic va dir, / assegut a sa cadira:

He morta na Margalida / i ara m’han de matar a mi.

La Mare de Déu de Lluc tenia fama d’arreglar matrimonis

“A Lluc, vareu anar a Lluc, / i a Lluc vos hi sou casada,

Si a Lluc no haguéssiu anada, / Lluc no haguéssiu conegut”.

“En arribar a Lluc diré: / Bon dia, Verge Sagrada;

Si l’any qui vé som casada / amb s’homo que més m’agrada, / si tenc salut, tornaré”.

“Pare nostro, Vós qui estau / en tot lo cel, sia santa.

He de mester una berganta / guapa, ¿per què no la’m dau?”.

“Verge de Lluc consagrada, -concediu-la’m, si convé”.

En el fons de la llegenda hi havia una experiència de crisi profunda, com apunten els poetes que canten aquesta història desgraciada:

“ Qué se’s feta l’alegria / de mon espòs, bon Jesús?” (Ramon Picó i Campamar).

“Què se n’ha fet de l’amor, / tan prest s’acaba?” (G. Janer Manila).

Moltes parelles de joves visiten encara la Moreneta perquè beneesqui, recompongui i curi el seu amor.

Pintura d'Ewin Hubert a un llibre d'autògrafs de don Toni Mulet

martes, 6 de septiembre de 2011

El Salt de la Bella Dona (2) LA DIADA 2011


Hi ha gent que demana: És un fet històric lo de la Bella Dona o és una llegenda?

G. Llompart, un teatí molt respectat dins aquest camp d’estudis, contesta: “Es una leyenda de santuarios medievales que ya aporta Alfonso X el Sabio en sus famosas Cantigas. Este milagro no se encontraba ni en el Libro de Milagros de 1620, ni tampoco en el Informe de 1642. En cambio sí lo trae el Libre de la invenció y miracles de Rafael Busquets (1684) p.44” (Nostra Dona Santa María de Lluc, AST 61-62(1989)273).

Així ho conta el Dr. Busquets: “Una dona casada, que no havia comesa falta alguna contra el seu matrimoni, i no obstant al seu marit li entrà una gelosia maliciosa, i sense voler aclarir aquelles mal fundades sospites, resolgué llevar-li la vida. Per a tal efecte fingí aportar-la a la Santa Casa de Ntra. Senyora de Lluc, i quan foren a lo més amunt del Grau, amb l’excusa de mostrar-li la profunditat d’aquella vall, que a penes es pot descobrir a simple vista, tirà per avall la seva innocent esposa. (D’aquí li ve el nom de El Salt de la Bella dona). Després partí tot sol cap a la Santa Casa..., però tot just arribant a la Santa Casa, al entrar a l’església, trobà agenollada davant Nostra Senyora la que ell presumia morta dins el precipici” (Llibre de la invenció, 86).

Que sigui una llegenda difosa per altres santuaris medievals, vol dir que no té cap historicitat?

De cap de les maneres! Significa que el poble ha recollit de forma poètica un fet gairebé miraculós perquè defensa contracorrent les dones indefenses injustament condemnades per les gelosies masclistes.

Mirau aquest cas, per exemple, que el mateix Llibre senyala com històric: “Allibera Nostra Senyora una dona de les mans de son marit que la volia matar sens tenir culpa: Hi havia un homo a una certa vila, que tinguent una muller molt honrada i virtuosa, se’n engelosí de tal manera, que cegat per la passió, es determinà a matar-la, i sens més proves que la seva gelosia ni més investigacions que les seves malicioses sospites, cautelosament l’emportà a un lloc solitari, i tot furiós la tirà dins una sínia fonda i amb molta d’aigua” (Llibre de la invenció, 102-103).

O aquest desmentit que publica la revista Sa Marjal de Sa Pobla: “Per tot es poble i gran part de Mallorca hey ha un rum rum de cent mil dimonis, referent a una fadrineta poblera que, segons diven, quant ahir aná a adorar la Mare de Deu de Lluc li robá una alhaca d’or i repentinament quedá enrampada i sense porerse moure fins que hagué confessada sa falta i restituída sa alhaca”. El Rector hagué de pujar a la trona per a desmentir-ho en nom dels Pares del Santuari. “No va ser mes qu’una broma que va fer un bon homo, broma que no essent més qu’una paya, al instant en feren un payer” (152(1921)106).

I és meravellós que aquestes dones siguin defensades per la Mare de Déu, que vol dir, en nom del cel.

domingo, 4 de septiembre de 2011

El Salt de la Bella Dona (1) LA DIADA 2011

(Amb motiu de les festes de Lluc LA DIADA 2011, obrim una sèrie sobre aquest tema El Salt de la Bella Dona)

El Diumenge, 4 de Setembre, hem inaugurat l’exposició de l'artista Francisca Llabrés: “NO A LA VIOLÈNCIA”.

L’artista d’Establiments ha tengut l’encert d’unir la violència contra les dones i la devoció a Nostra Dona de Lluc, que –com canta l’escolania- és esperança de les dones “quan han mals marits” i de les maltractades per gelosia o fals testimoni.

De l’ànima d’una pedra de les nostres muntanyes, n’ha tret una escultura a la Bella Dona: “Primera víctima de la violència de gènere coneguda a Mallorca i tradicionalment protegida per Nostra Dona de Lluc”.

Recollim les intervencions de l’artista, que ha volgut regalar aquesta obra al Santuari, i també la de la teòloga feminista Rosa Cursach en nom del moviment Creients i Feministes.

Paraules de Francisca Llabrés: “Des que era molt petita em va inquietar la història de la Bella Dona, la me contava el meu pare quan pujàvem a Lluc. La primera història que vaig conèixer d’una dona maltractada. Desgraciadament, avui dia sembla que s’ha accentuat la violència de gènere. Sempre he pensat que els artistes teníem l’obligació de deixar constància de l’època que ens ha tocat viure i denunciar les injustícies de la manera que sabem fer-ho, a través de l’art.

Fent una visita pel Jardí Botànic, amb el germà Macià, em cridà l’atenció una pedra molt estilosa, que després em dugueren al meu taller, i que vaig treballar amb molt de respecte i amb una intervenció minimalista.

Amb la Bella Dona he recuperat la llegenda local i propera, com a compromís amb totes les dones que d’una manera o una altra senten la violència en lo més profund del seu cos i dela seva ànima. El nom d’aquesta exposició “No a la violència” és una feina d’anys i d’experiències viscudes. Desitjaria que compartíssiu els sentiments que jo hi he posat”.

Paraules de Rosa Cursach, en nom del grup Creients i Feministes: “Vull agrair la invitació a fer-nos presents a la inauguració, però sobretot a Francisca Llabrés, que, fent-se ressò de la llegenda de la Bella dona, ens regali aquesta escultura que, amb el seu vestit esquinçat, ens mena al drama encara present de la violència que pateixen moltes dones. Les dades son esfereïdores: Entre l’any 1995-2008 moriren a l’Estat espanyol 876 dones, víctimes de la violència masclista. Enguany ja són 39 (31 d’agost) les dones assassinades. I encara hi ha qui pensa que aquest no és un problema prioritari...

La Bella Dona, de la llegenda medieval, es troba amb la complicitat de la mare de Déu de Lluc, la qual permet capgirar el final de la història. És per això que aquesta obra ens convida també a invocar aquella imatge de Maria, aquell discurs religiós, que ens permet a les dones avançar, alçar-nos, alliberar-nos de les traves en què ens vol mantenir el patriarcat polític, social i religiós”.

Lloc: Sala d’Exposicions del Santuari de Lluc. Fetxa: Del 4 de Setembre al 9 d’Octubre 2011.
Fotos. Toni Capellà

Los nuevos blauets de Lluc reciben las sotanas azules

Los nuevos blauets posan con sus vestimentas.
Los nuevos blauets posan con sus vestimentas.

La basílica del santuario de Lluc acogió anoche la imposición de las sotanas azules a los blauets y blauetes que este año se han incorporado al coro de la escolanía de Lluc. Fueron seis a quienes sus propias madres impusieron la sotana en un acto emotivo. A partir de ahora, esa ropa les identificará como cantores o monaguillos de la Virgen. Ellos son Francesc Seguí y Alba Torres, de Palma; Maria Llucia Oliver, de Lluc; Alejandro Alan Machicado, de Porreres; Joan Miquel Payeras, de Campanet, y Miquel Lafuente, de Alcúdia.

El evento se celebra coincidiendo con las fiestas de la Diada. Es uno de los más esperados del año tanto para las familias como para los niños. Se realiza en un ambiente religioso y con una ceremonia sencilla. La imposición de sotanas tiene lugar desde hace décadas. Si bien en ocasiones se ha realizado en mayo, hace varios años que coincide con el inicio de las fiestas de Lluc.

Todos escucharon las palabras que a lo largo de la celebración les dedicó el Prior Jaume Reynés, quien también agradeció su labor a los que se despedían del coro y les deseó que se sintieran orgullosos del servicio prestado Con el acto de ayer, se inició el nuevo curso, en el que se incorporarán a la Escolanía catorce nuevos blauets.

Por la noche –y ya fueran de la basílica–, la orquesta de cámara de la Escolanía ofreció un concierto en homenaje a la Serra de Tramuntana por haber sido declarada Patrimonio Mundial de la Unesco.

Joan Pons

diariodemallorca.es 4.9.2011

lunes, 8 de agosto de 2011

Una marxa molt viva

Gairebé 20.000 persones varen participar dissabte a vespre en la popular caminada del Güell a Lluc a peu

E.P. | 08/08/2011 |

La majoria pogueren completar la marxa sense cap problema.

Gairebé 20.000 persones de totes les edats han participat aquest cap de setmana en la XXXVIII edició de la pujada des del Güell a Lluc a peu, recorrent els 48 quilòmetres que separen la capital balear del monestir més emblemàtic de la serra de Tramuntana. Enguany ha tingut com a principals novetats el comiat del seu precursor i president honorífic del Grup Güell, Tolo Güell, que deixa pas a José Francisco Egea, a més de la distribució dels Passagüell, uns passaports que tindran una durada de cinc anys i que s'han de segellar quan s'hagin complert les diferents etapes del recorregut.

L'ambient que s'hi respirava dissabte a vespre ja feia presagiar que la convocatòria seria un èxit, i tots els participants van acudir a la revetla que es va celebrar a la Plaça Güell, en la qual van actuar DJ dels 40 Principales, així com una escola de ball de saló.

El president del Grup Güell, Pep Egea, que pren el relleu a Tolo Güell, va ser l'amfitrió de l'esdeveniment al qual van acudir representants de l'Ajuntament de Palma, del Consell de Mallorca, del Govern i de les principals empreses patrocinadores, com Última Hora, que fan possible la pujada del de Güell a Lluc a peu.

Tira tira cap amunt

La sortida cap a Lluc es va donar a les 23.00 hores i la marxa va transcórrer amb normalitat durant tota la nit. Els participants pogueren recuperar forces als punts d'avituallament ubicats per l'organització, on eren obsequiats amb menjar i beguda. Així mateix, durant el recorregut segellaren el Passagüell als punts de Palma, Binissalem, Selva i Lluc.

Egea destacà el caràcter "enriquidor" de la marxa i lloà l"l'extraordinari civisme" de la societat mallorquina, que va permetre un any més congregar gairebé 20.000 persones en una peregrinació en la qual "no es va haver de lamentar cap incident".

Un cop finalitzada la marxa, va tenir lloc l'Ofrena a la Mare de Déu de Lluc, a la qual varen assistir el director de Relacions Externes de Sa Nostra, Jordi Mulet; el primer tinent de batle d'Inca, Felip Jerez; i el regidor de Seguretat Ciutadana de Palma, Guillem Navarro, a més de mig centenar de participants de la caminada d'enguany.
Així, es va posar punt final a la XXXVIII edició de la pujada des del Güell a Lluc a peu.

dBalears.cat E.P. | 08/08/2011


Los jóvenes hacen historia en la subida de ´Lluc a peu´

Cerca de 20.000 personas participaron en la tradicional marcha que este año ha cumplido 38 ediciones. Una de las sorpresas fue la gran asistencia de gente joven




Una de las paradas de fruta y agua en el Camí Vell de Lluc que se montaron en distintos puntos del itinerario.
Una de las paradas de fruta y agua en el Camí Vell de Lluc que se montaron en distintos puntos del itinerario. M.Garau

CLAUDIA NIUBÓ. PALMA La tradicional marcha Des Güell a Lluc a peu ha batido récord de participantes en su 38 aniversario. Una celebración que coincidía con varias verbenas de fin de semana, aunque eso no fue un impedimento para animar a cerca de 20.000 personas, en su mayoría jóvenes que por primera vez realizaban una subida histórica. "Ha sido un éxito, una marcha con muy buen rollo", comentó el presidente del Grupo Güell, José Francisco Egea, una vez en Lluc.
A las 21.00 horas miles de participantes se concentraron en la plaza des Güell de Palma –el kilómetro cero de la ruta–, para disfrutar de una revetlla musical, con DJs de los 40 Principales y baile de salón, antes de emprender la ruta. La exalcaldesa de Palma, Catalina Cirer, también se acercó al Güell para asistir al ´sus´ de la salida.
Alrededor de las 23.00 horas, los participantes emprendieron el camino, andando o en bicicleta, hacia Binissalem, la primera etapa del itinerario, que en total recorre 48 kilómetros. Aún faltaba mucho para llegar a Selva y todavía más a las curvas de Lluc, pero todos los marxaires querían conseguir los cuatro sellos del Passagüell correspondientes a todas las etapas. Una novedad de esta edición para dejar constancia del camino recorrido. Los pueblos que cruzaban la marcha les esperaban con agua o fruta para recuperar fuerzas, incluso alguna ambulancia ofreció masajes a los primeros derrotados.

De Selva a Lluc
A las 8.00 horas de la mañana, con el sol entre las montañas de la Serra de Tramuntana, los últimos marxaires se arrastraban desde Selva hacia las curvas "interminables" de Lluc. "Muchos se han quedado aquí, ha sido el punto donde más gente ha vuelto atrás", comentó Ángela Reyes. Ella y dos amigas eran las únicas que continuaban de un grupo de quince que había salido desde Palma. El cansancio de los jóvenes empezó a hacerse más visible una vez en las curvas. Unos, suplicaban a los coches que les llevaran. Otros, se tumbaban en el arcén doloridos y unos pocos seguían ilusionados. Los más preparados –y más mayores– no frenaron la marcha y poco a poco llegaron al Salt de la Bella Dona, cerca del punto más alto de la excursión, para entonces bajar por el Coll de Sa Bataia.
Una vez en Lluc, los participantes recibieron un diploma en honor a su esfuerzo. Para sorpresa de todos, la entrada al pueblo estaba repleta de jóvenes que habían logrado su propósito. "Este año la gente sabía a qué venía", comentó José Francisco Bonache, un peregrino que cumplía seis subidas consecutivas junto a sus compañeros Rafa Polonio, que sumaba catorce, y Eduardo Rodríguez, en su caso dos. Bonache añadió que, en años anteriores, la gente venía con "otros propósitos". Egea informó que en esta 38 edición la media de edad se situó entre los 13 y 19 años. Agotados, los victoriosos se remojaron los pies en la fuente de los jardines y muchos de ellos aprovecharon para echarse una siesta tumbados e incluso sentados en el césped. Sabrina Barrán y Paula Oliva descansaban en la acera celebrando su llegada después de diez horas y media de camino, brindando con una taza de mate. Ellas y tres amigas más procedentes de Argentina y Uruguay se estrenaron este año en la subida. "Muchos de los compañeros que conocimos en la marcha nos abandonaron en Caimari", explicaron. Como ellas, siete chicos palmesanos quisieron hacerse una foto con su diploma una vez arriba. "Hemos llegado a las 7.30 horas", enfatizó uno de ellos, Alejandro Larreal. Aunque no todos los peregrinos que llegaban desprendían tanta alegría y emoción. Hubo a quienes les pudo el cansancio y tuvieron que recorrer a los servicios de urgencia, quienes aseguraron que no hubo ningún incidente grave. Nada más que algunos desmayos fruto del calor y del cansancio. Eso sí, bastantes masajes y, sobre todo, Reflex para calmar el dolor en los pies y las rodillas. Sobre las 10.30 horas, algún rezagado todavía caminaba con ilusión hasta el corazón de la Serra de Tramuntana.

Ofrenda a la Verge
Una de las imágenes más célebres de la subida Des Güell a Lluc a peu es la ofrenda floral a la Mare de Déu de Lluc, que tuvo lugar a las 9.30 horas en el santuario del pueblo. El primer teniente de alcalde de Inca, Felip Jerez, y el concejal de Seguridad Ciudadana de Palma, Guillem Navarro, acompañaron a Egea en la ceremonia que puso punto y final a la 38 edición de la marcha. Tras unas breves oraciones, Egea, "emocionado y nervioso", consideró que la peregrinación de este año fue "muy positiva y enriquecedora" además de manifestar su deseo para que "la esencia mallorquina continúe".

miércoles, 20 de julio de 2011

Sense fer soroll (Pere Fullana)

PERE FULLANA

perefullana@hotmail.com

És difícil parlar de la gent considerada socialment com a poc important. Ens referim a aquells éssers humans que no tenen cabuda en els manuals d’història, la vida dels quals a penes interessa als avaluadors d’allò que convé donar a conèixer a la ciutadania. Fins i tot, durant l’estiu, orfes de notícies, ningú tampoc no se sol interessar per aquests ipus de personatges, en molts casos perquè es tracta de persones poc corrents, en el sentit que utilitza aquest concepte Eric Hobsbawm. Pere Riera Cànaves és un d’aquests mallor- quins que el professor Hobsbawm classificaria entre un inventari de noms desconeguts per a la majoria, exceptuant pels familiars i els companys, la qual cosa no significa que aquests mateixos personatges no es puguin classificar també entre aquells que ajudaren a canviar el món. Noms que s’eliminassin de la història resultaria certament difícil trobar rastres significatius per a la narració macro històrica. Sense ells la història seria d’una altra manera i el relat certament diferent.

Aquest arianyer de quarantanou anys que va ser elegit, divendres passat a Lluc, nou superior general dels Missioners del Sagrats Cors és una d’aquestes persones que ajuden a observar el món amb més cordialitat. Quan hom repassa la seva trajectòria de compromís social a Barcelona o d’acompanyament dels més pobres a Buenos Aires, ben aviat s’adona que es troba davant algú que ha viscut sense necessitat de fer soroll, sense l’exigència de ser conegut, sense menester ser reconegut fora del petits grups amb els quals treballava, formava i acompanyava. Potser hi ha institucions, com ara els ordes i congregacions religiosos, dels quals hom espera signes de radicalitat, i potser és de les institucions religioses que haurien d’apostar sòlidament per aquest tipus de líders, precisament com a metàfora en un món en convulsió, un món que espera signes d’esperança per mirar el futur amb optimisme. Entenem que Pere Riera és una gota de frescor per a una gent que ha de servir una societat que viu en un clima desagradós com a conseqüència dels estralls d’unes generacions que han fet malbé el planeta.

Riera és un mallorquí madurat a l’Argentina, amb una idea global de l’Església i del món. Una gent que espera líders protectors i valents, que aportin seguretat crítica i realista, sense paternalismes. Per a la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors, el nomenament de Pere Riera és una aposta clara d’obertura que té molt o poc a veure amb les mentalitats impenetrables i amb les comunitats tancades. El món necessita persones compromeses amb l’anonimat i el silenci, protagonistes que creguin profundament que els mals s’arreglen amb prudència i discreció, i que les grans aventures humanes generalment estan fonamentades sobre una experiència que es reserva el dret a no ser publicada ni publicitada. Quan hom observa el comportament dels lideratges d’èxit en aquesta societat en crisi, ben aviat s’adona de l’existència d’un exèrcit de dones i homes que treballen en la reserva, ocults entre aquella gent que sap que els seus noms mai no apareixeran entre els més populars.•

dBalears/20-07-2011