Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

lunes, 30 de mayo de 2011

Celebració de les Penyes del Reial Mallorca a Lluc

Més agraïts que mai a la Mare de Déu de Lluc

Més de 300 seguidors del Reial Mallorca compliren ahir amb la tradició i pujaren al monestir escorquer per celebrar la permanència i donar gràcies a la Verge




El monestir de Lluc tornà a ser ahir centre de peregrinació del mallorquinisme i més de 300 seguidors del Reial Mallorca compliren amb la tradició de pujar-hi per celebrar la permanència de l'equip a Primera Divisió i per donar gràcies a la Mare de Déu pel miracle que obrà en la darrera jornada de Lliga i que permeté que el conjunt de Laudrup eludís el descens, tot i haver perdut a Son Moix davant l'Atlètic de Madrid. La jornada religiosofestiva i de germanor, organitzada per la Federació de penyes mallorquinistes, cobrà enguany més significat que mai, ja que l'influx de la Mare de Déu de Lluc el 21 de maig passat tingué més força que l'Exèrcit de les bruixes gallegues i impedí que el Deportivo de la Corunya marcàs cap gol davant el València i condemnàs el Mallorca a l'infern de Segona Divisió. Enguany hi havia més motius que mai per estar agraïts a la divinitat.

Així les coses, la jornada es va iniciar amb una misa solemne a la capella de Lluc, oficiada pel prior Jaume Reynés i el capellà oficial del Mallorca, Jaume Alemany, en la qual no faltaren els tradicionals càntics dels Blauets. El moment més emotiu de la cerimònia fou el de l'ofrena floral a la Mare de Déu, que dugueren a terme el secretari del Consell d'Administració del Mallorca, Miquel Coca, ahir màxim representant del club, i el president de la Federació de penyes, Rafel Martorell, acompanyats de tres infants -Malena, Toni i Maria.

Un cop finalitzats tots els actes de caire religiós, tocà celebrar la permanència amb una paella gegant. Amb tothom assegut a taula i abans de començar a omplir la panxa, fou l'hora dels parlaments. El primer que es dirigí als assistents fou Rafel Martorell, qui agraí la seva presència a Lluc i afirmà que "crec que venir a veure a la menuda (nom que li donen a la Verge de Lluc) és una de les festes més hermoses que s'organitzen entre el mallorquinisme. Engu

any és més especial perquè l'hem necessitada de bon de veres". Martorell també tingué paraules d'agraïment per als socis i penyistes més fidels, als quals assegurà que "hem assumit el rol de recuperar la massa social perduda aquests darrers anys. Prometem que continuarem treballant per aconseguir-ho".
Llavors, agafà la paraula Miquel Coca i, en nom de tots els membres del Consell d'Administració, indicà que, "quan ens férem càrrec del club, l'experiència em féu veure que no s'ha deteriorat l'afició, que ha estat el més positiu de la temporada. Per part nostra, mantindrem la categoria i continuarem lluitant per fer viable el club".

Pere Batlle | dBalears.cat 30/05/2011

Las peñas del Mallorca celebran la permanencia en Lluc

«Aquí tenemos el espíritu defensor del Real Mallorca». El prior de Lluc, Jaume Reynés, junto al capellán del Real Mallorca, Jaume Alemany, recibieron en el monasterio de referencia en la Isla a los trescientos mallorquinistas que acudieron a la ‘Trobada' organizada por la Federació de Penyes para celebrar la permanencia en Primera. Sin duda se trata de una divina permanencia por las circunstancias que rodearon a la última jornada de Liga. El acto litúrgico tuvo continuos guiños hacia el fútbol y hacia el Mallorca y es que ayer por la mañana los colores rojos y negros inundaron por completo los dominios de la Verge que cuida de todos los mallorquines.

Entidad representativa

A las once de la mañana, en una abarrotada iglesia, se inició la misa en la que los asistentes, enfundados con camisetas y banderas del Mallorca, escucharon los cánticos de los ‘Blavets' y también siguieron con atención las palabras del prior y también las de su capellán, Jaume Alemany, que recordó que «el Mallorca es la entidad más representativa de la Isla. Somos una gente que sentimos unos colores y que en muchas ocasiones sufrimos demasiado y este año más que nunca. Pero esto hace pueblo. Este amor a unos colores lo transformamos también en una fe enraizada y en la devoción por la Mare de Déu de Lluc», dijo Reynés ante los aficionados del Mallorca.

Miquel Coca representó al consejo de administración del club; Jordi Morey acudió en nombre de la Fundació Reial Mallorca y Rafel Martorell fue el cabeza visible de los peñistas en la primera fila de la iglesia. Durante el acto, el propio Rafel y Miquel Coca realizaron la ofrenda floral en agradecimiento por hacer posible que el equipo balear siga en Primera. Tras la ceremonia, los aficionados fueron llegando a la esplanada donde los miembros de Paellas XXL empezaban a cocinar arroz para 400 personas. 30 kilos de pollo; 20 de conejo; 20 de costellas de cerdo; 15 de sepia, 12 de gambas y 80 kilos de arroz fueron los ingredientes que se utilizaron para elaborar un plato sencillamente exquisito. Peñas de todas las zonas de Palma y de la Part Forana se dieron cita en Lluc. Lloseta, Algaida, Petra; clásicas como la Arrabal y la Graderío; Son Flo, Calvià, Casa Blanca, Binissalem, Independent, MVP, Felanitx y así un largo etcétera. Clásicos del Mallorca como Julià Mir, Joan Forteza, Toni Planas ‘Tacha', que acudió con toda su familia, Miguel Garro, capitaneando su peña y así hasta algo más de trescientas personas, disfrutaron de una jornada de mallorquinismo puro para dar las gracias a la Mare de Déu de Lluc por la enorme ayuda que ofreció al equipo en la última jornada de Liga cuando, aún perdiendo ante el Atlético, logró salvar la categoría. «Necesitamos vuestro apoyo» dijo Miquel Coca a los presentes. «Habéis sido lo más positivo de esta temporada», concluyó el representante del consejo de administración del club. La Mare de Déu de Lluc fue también esta temporada la jugadora número 12 del Mallorca. Ella nunca falla.

M. Alzamora | Lluc | Ultima Hora 29/05/2011

Fotos de M. Alzamora

miércoles, 18 de mayo de 2011

El molí de Lluc tornarà a lluir


La Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat adjudica la restauració d’aquest element patrimonial del segle XIV

PALMA La Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, a través de l’Agència balear de l’aigua i la qualitat ambiental (Abaqua), ha adjudicat el projecte de restauració del molí de Lluc, ubicat al municipi d’Escorca, per un import de 171.669,24 euros a l’empresa

Aquesta actuació permetrà que el molí de Lluc, com a element del patrimoni etnològic i industrial de Mallorca, recuperi el funcionament com a molí fariner i serradora tradicionals, la qual cosa suposarà un reclam i un atractiu més per a la zona de Lluc, molt freqüentada per residents i turistes.

La restauració, que podria iniciarse d’aquí a un mes i estar enllestida la propera tardor, inclou, entre d’altres actuacions, consolidació de les parets existents, construcció de coberta del primer pis, reparació de la coberta de la planta baixa, reparació i restauració dels revestiments i paviments existents, nova fusteria i reixats, restauració de la maquinària existent i reposició de la maquinària desapareguda.

La primera referència documental sobre el molí de Lluc data de 1302, concretament en un document en el qual l’Ordre del Temple, propietària d’aquella contrada, dóna el consentiment per a la construcció d’un molí a l’alqueria de Lluc, aprofitant l’aigua de diverses fonts i de Comafreda. El molí fou objecte de successives reparacions i de substitucions dels elements fins ben entrat el segle XVII. El 1683 s’hi instal·là la serradora de troncs, possiblement amb l’objectiu de subministrar bigues i altres elements de fusta a la construcció de la basílica del santuari i a les posteriors ampliacions del temple.

Tant el molí fariner com la serradora deixaren de funcionar l’any 1960, poc després que la carretera Caimari-Lluc fos asfaltada (1956), la qual cosa facilità substancialment el transport de farina i fusta per aquesta via fins al santuari.

El molí està situat a la vall de Josafat, molt propera a Lluc i a la vorera del camí que des de Son Amer arriba al santuari.•

Antonio Gost Socias
DIARI DE BALEARS, 17.05.2011

lunes, 16 de mayo de 2011

Más de seiscientas personas celebran la ‘Diada de la Família’ en el Santuario de Lluc


El Acolliment, en el Santuario de Lluc, fue ayer el punto de encuentro de cerca de seiscientos fieles cristianos que acudieron a Escorca para celebrar y participar en la Diada de la Família que este año tiene por lema Familia, expresión del amor.

El obispo de Mallorca, Jesús Murgui, presidió la eucaristía que inició la celebración y en la que destacó «el importante papel de la familia para la transmisión de la fe». Murgui también hizo hincapié «en el peso del amor, como instrumento para impulsar y recompensar la relación entre padres e hijos».

Al finalizar la eucaristía la Delegació de Laïcat i Família del Obispado rindió homenaje a los matrimonios que este año celebran 25 o 50 años de casados.

Obsequios

El obispo fue el encargado de entregar a cada matrimonio participante una rosa y un cuenco de barro en muestra de su bendición y gratitud y felicitó a tres parejas que este año han cumplido su primer aniversario de boda.

El Obispado rindió tributo a ochenta y un matrimonios de diferentes municipios. Como curiosidad cabe destacar que el grupo más numeroso fue el de los matrimonios que cumplían sus bodas de oro y a los que Jesús Murgui bendijo y quiso fotografiarse con ellos.

M. Serra | Escorca | Ultima Hora 15/05/2011

sábado, 14 de mayo de 2011

LA BELLA PASTORA



Entre les invocacions de la Moreneta, n´hi ha una que expressa bellament la seva misericòrdia maternal i que té que veure amb el IV Diumenge de Pasqua: Si Jesús és el bon Pastor, ella és la bella Pastora, la Pastoreta dels cims.

La tradició conta que fou Lluc, un pastoret moro convertit, qui trobà la sagrada imatge mentre guardava les seves ovelles. Tothom sap que ella s´emmorení fent de pastora “entre cingles i penyals, / i un ramat qui no us seguia” (F. Bonafè).

O com diu la cançó dels blauets:
“Moreneta en sou / és que el sol vos toca,
moreneta en sou, / moreneta i rosa.
Àngels d´ales d´or / vos ferien ombra;
vós no en voleu, no, / voleu ser pastora,
tan sols per guardar / des d´un cim de roca
vostre gran ramat / de viles i pobles...”

I, coneixedors del secret de “les passades dolors”, el pastor i el poble s´enamoren de la Verge Pastora:
“Oh la mia Pastorella / de qui estic enamorat,
com l´amor sou bruna i bella / car l´amor us ha colrat.
Pastorella de l´amor / estimau vostre pastor” (F. Bonafè).

El poble mallorquí està convençut que està ben protegit per la Mare de Déu que és Pastora, i ho ha expressat en els miracles i les llegendes de Lluc.

N´és testimoni la llegenda de la Filosa de la Mare de Déu, una roca que troben els qui pugen pel camí vell, i que hi ha qui li diu el Cavall Bernat. Gabriel Janer Manila ho conta així: “Diuen que la Verge acudeix, de vegades, per aquesta vall a pasturar les ovelles... Mentre el bestiar menja, ella fila. – Què fila? – Potser un fil tan llarg com la vida dels homes... Un fil de boira tendra, transparent com de vidre, lluminós ¿qui sap? Com un somni... Diuen que en sentir trepig s´amaga tot d´una en una cova del puig de n´Escuder. Tan de pressa s´amaga, que deixa la filosa devora del coval”. I la filosa de la Balenguera, la filosa de la Mare de Déu de Lluc que vetla el seu ramat i els nostres somnis, es converteix en un rocam punxegut que podem contemplar quan pujam de Caimari a Lluc.

I ho recull també un miracle (o gràcia) contat al “Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc”(el primer llibre de tema lluquer escrit pel prevere Rafael Busquets l´any 1684): “Un homo de La Pobla prometé un moltó a Nostra Senyora de Lluch, perquè li guardàs de lladres el seu ramat i ho aconseguí. Encara que els moltons estaven en una tanca de pastures prop de La Pobla i Talapi, hi entraren tres lladres i se´n emportaren trenta moltons; però els aturà Nostra Senyora impedint-los de caminar”. Ella que era “la guardiana del ramat i sentia al mateix temps l´ofensa que feien aquells lladres”, salvà els lladres i els xots (ps.97-99).

Ella és Mare de misericòrdia. Demanem-li: “Pregau per nosaltres, pecadors”. “Girau envers de nosaltres aquests ulls vostres misericordiosos”. Ajudau-nos a viure l´evangeli de Jesús i “Mostrau-nos del Fill vostre la cara quan l´ull nostre per sempre s´acluc”.

Fotografia del fons A. Mulet (Museu de Lluc)