Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 14 de mayo de 2011

LA BELLA PASTORA



Entre les invocacions de la Moreneta, n´hi ha una que expressa bellament la seva misericòrdia maternal i que té que veure amb el IV Diumenge de Pasqua: Si Jesús és el bon Pastor, ella és la bella Pastora, la Pastoreta dels cims.

La tradició conta que fou Lluc, un pastoret moro convertit, qui trobà la sagrada imatge mentre guardava les seves ovelles. Tothom sap que ella s´emmorení fent de pastora “entre cingles i penyals, / i un ramat qui no us seguia” (F. Bonafè).

O com diu la cançó dels blauets:
“Moreneta en sou / és que el sol vos toca,
moreneta en sou, / moreneta i rosa.
Àngels d´ales d´or / vos ferien ombra;
vós no en voleu, no, / voleu ser pastora,
tan sols per guardar / des d´un cim de roca
vostre gran ramat / de viles i pobles...”

I, coneixedors del secret de “les passades dolors”, el pastor i el poble s´enamoren de la Verge Pastora:
“Oh la mia Pastorella / de qui estic enamorat,
com l´amor sou bruna i bella / car l´amor us ha colrat.
Pastorella de l´amor / estimau vostre pastor” (F. Bonafè).

El poble mallorquí està convençut que està ben protegit per la Mare de Déu que és Pastora, i ho ha expressat en els miracles i les llegendes de Lluc.

N´és testimoni la llegenda de la Filosa de la Mare de Déu, una roca que troben els qui pugen pel camí vell, i que hi ha qui li diu el Cavall Bernat. Gabriel Janer Manila ho conta així: “Diuen que la Verge acudeix, de vegades, per aquesta vall a pasturar les ovelles... Mentre el bestiar menja, ella fila. – Què fila? – Potser un fil tan llarg com la vida dels homes... Un fil de boira tendra, transparent com de vidre, lluminós ¿qui sap? Com un somni... Diuen que en sentir trepig s´amaga tot d´una en una cova del puig de n´Escuder. Tan de pressa s´amaga, que deixa la filosa devora del coval”. I la filosa de la Balenguera, la filosa de la Mare de Déu de Lluc que vetla el seu ramat i els nostres somnis, es converteix en un rocam punxegut que podem contemplar quan pujam de Caimari a Lluc.

I ho recull també un miracle (o gràcia) contat al “Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc”(el primer llibre de tema lluquer escrit pel prevere Rafael Busquets l´any 1684): “Un homo de La Pobla prometé un moltó a Nostra Senyora de Lluch, perquè li guardàs de lladres el seu ramat i ho aconseguí. Encara que els moltons estaven en una tanca de pastures prop de La Pobla i Talapi, hi entraren tres lladres i se´n emportaren trenta moltons; però els aturà Nostra Senyora impedint-los de caminar”. Ella que era “la guardiana del ramat i sentia al mateix temps l´ofensa que feien aquells lladres”, salvà els lladres i els xots (ps.97-99).

Ella és Mare de misericòrdia. Demanem-li: “Pregau per nosaltres, pecadors”. “Girau envers de nosaltres aquests ulls vostres misericordiosos”. Ajudau-nos a viure l´evangeli de Jesús i “Mostrau-nos del Fill vostre la cara quan l´ull nostre per sempre s´acluc”.

Fotografia del fons A. Mulet (Museu de Lluc)

No hay comentarios:

Publicar un comentario