Sense fer soroll (Pere Fullana)

PERE FULLANA

perefullana@hotmail.com

És difícil parlar de la gent considerada socialment com a poc important. Ens referim a aquells éssers humans que no tenen cabuda en els manuals d’història, la vida dels quals a penes interessa als avaluadors d’allò que convé donar a conèixer a la ciutadania. Fins i tot, durant l’estiu, orfes de notícies, ningú tampoc no se sol interessar per aquests ipus de personatges, en molts casos perquè es tracta de persones poc corrents, en el sentit que utilitza aquest concepte Eric Hobsbawm. Pere Riera Cànaves és un d’aquests mallor- quins que el professor Hobsbawm classificaria entre un inventari de noms desconeguts per a la majoria, exceptuant pels familiars i els companys, la qual cosa no significa que aquests mateixos personatges no es puguin classificar també entre aquells que ajudaren a canviar el món. Noms que s’eliminassin de la història resultaria certament difícil trobar rastres significatius per a la narració macro històrica. Sense ells la història seria d’una altra manera i el relat certament diferent.

Aquest arianyer de quarantanou anys que va ser elegit, divendres passat a Lluc, nou superior general dels Missioners del Sagrats Cors és una d’aquestes persones que ajuden a observar el món amb més cordialitat. Quan hom repassa la seva trajectòria de compromís social a Barcelona o d’acompanyament dels més pobres a Buenos Aires, ben aviat s’adona que es troba davant algú que ha viscut sense necessitat de fer soroll, sense l’exigència de ser conegut, sense menester ser reconegut fora del petits grups amb els quals treballava, formava i acompanyava. Potser hi ha institucions, com ara els ordes i congregacions religiosos, dels quals hom espera signes de radicalitat, i potser és de les institucions religioses que haurien d’apostar sòlidament per aquest tipus de líders, precisament com a metàfora en un món en convulsió, un món que espera signes d’esperança per mirar el futur amb optimisme. Entenem que Pere Riera és una gota de frescor per a una gent que ha de servir una societat que viu en un clima desagradós com a conseqüència dels estralls d’unes generacions que han fet malbé el planeta.

Riera és un mallorquí madurat a l’Argentina, amb una idea global de l’Església i del món. Una gent que espera líders protectors i valents, que aportin seguretat crítica i realista, sense paternalismes. Per a la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors, el nomenament de Pere Riera és una aposta clara d’obertura que té molt o poc a veure amb les mentalitats impenetrables i amb les comunitats tancades. El món necessita persones compromeses amb l’anonimat i el silenci, protagonistes que creguin profundament que els mals s’arreglen amb prudència i discreció, i que les grans aventures humanes generalment estan fonamentades sobre una experiència que es reserva el dret a no ser publicada ni publicitada. Quan hom observa el comportament dels lideratges d’èxit en aquesta societat en crisi, ben aviat s’adona de l’existència d’un exèrcit de dones i homes que treballen en la reserva, ocults entre aquella gent que sap que els seus noms mai no apareixeran entre els més populars.•

dBalears/20-07-2011