Què té a veure Lluc amb els enamorats?
El P. F. Bonafè “Lluc en la musa popular” (Vols d’oronetes. Palma, 1981) recull que el Còdol d’En Seba (o potser, Còdol del Sebre), a la sortida de Caimari, era una pedra beneïda per aquest assumpte: “En esa roca, oh joven, puedes leer el jeroglífico de tu amor. Echa cinco piedras, cinco solamente, si de las cinco una queda en el agujero que tiene la roca, dentro de un año tendrás novio y te habrás casado” (38).
També conta que, en el Salt de la Bella Dona, els pelegrins tiraven una pedreta dins el barranc mentre feien aquesta imprecació:
“El qui em desitja, amor bona, / que jo no em veja amb salut, / caiga dels penyals de Lluc, / del Salt de la Bella Dona”.
El folklore fa memòria també de l’amor desgraciada d’en Toni Curic (o Curis)
“En Toni Curic va anar / a Lluc amb s’enamorada.
Era sa que no estimava, / per això la va matar.
En Toni Curic va dir, / assegut a sa cadira:
He morta na Margalida / i ara m’han de matar a mi.”
La Mare de Déu de Lluc tenia fama d’arreglar matrimonis
“A Lluc, vareu anar a Lluc, / i a Lluc vos hi sou casada,
Si a Lluc no haguéssiu anada, / Lluc no haguéssiu conegut”.
“En arribar a Lluc diré: / Bon dia, Verge Sagrada;
Si l’any qui vé som casada / amb s’homo que més m’agrada, / si tenc salut, tornaré”.
“Pare nostro, Vós qui estau / en tot lo cel, sia santa.
He de mester una berganta / guapa, ¿per què no la’m dau?”.
“Verge de Lluc consagrada, -concediu-la’m, si convé”.
En el fons de la llegenda hi havia una experiència de crisi profunda, com apunten els poetes que canten aquesta història desgraciada:
“ Qué se’s feta l’alegria / de mon espòs, bon Jesús?” (Ramon Picó i Campamar).
“Què se n’ha fet de l’amor, / tan prest s’acaba?” (G. Janer Manila).
Moltes parelles de joves visiten encara la Moreneta perquè beneesqui, recompongui i curi el seu amor.
Pintura d'Ewin Hubert a un llibre d'autògrafs de don Toni Mulet
No hay comentarios:
Publicar un comentario