El Salt de la Bella Dona (4) LA DIADA 2011

La Bella Dona, símbol contra la violència de gènere

Tancaré avui amb la 4ª tramesa la paràbola de la Bella Dona. Així com deia l’exegeta llatí: Les paràboles de Jesús són com una puça que et pica. La cerques, l’agafes, l’esmicoles amb l’ungla, la mates... però et deixa rascant la picor. O l’exegeta americana: les paràboles són fletxes dirigides al cor quan ja no basten les paraules.

Començà com la narració d’un miracle extraordinari:

“La bella dona al saltar / a Vós va pegar un crit,

i Vós, Verge, de seguit / la sabereu amparar.

Resant baix del vostre altar / la va trobà el seu marit,

en veure-la aquell mal-pit / quins uis que degué badar!;

hei havia per quedar / allà mateix esbeltit”

S’etiquetà de llegenda simbòlica. Ara s’ha convertit en símbol de lluita contra la violència que pateixen les dones. En la mateixa línia que estam descobrint la negritud de la Moreneta (classificada com una de les Verges Negres: preferència pels pobres i lluita contra tota mena de racisme). O també en la reivindicació d’una Maria de Natzaret “palesa palestina” (defensora dels drets dels pobles oprimits).

"D'un drap de pietat e de misericòrdia

Nostra Dona de Lluc ha fet gonella,

cota e mantell, vel e corona,

d’un drap".

"De dones vídues, d’òrfens infants, / de cavallers qui´s combaten,

de mariners amb tempestat, / nostra Dona és esperança;

dels qui a tort són posats a judici, / de qui és allevat fals testimoni,

nostra Dona és esperança; / de les dones quan són llurs fills malalts

e quan han mals marits, / nostra Dona és esperança;

e dels pobres nostra Dona és esperança".

La violència de gènere personificada en dones concretes que pateixen: vídues, abandonades pels cavallers de les croades, dones marineres, de les que pateixen violència judicial, o pels fills malalts, o mal casades (quin agosarament!)... Situades on toca estar: Entre els més pobres (per dona i per pobra), els oprimits, els crucificats, les violades d’ahir i d’avui. Tota una història de sofriment i de lluita de les dones sense veu, entra a poc a poc dins el Santuari. Al cançoner de l’escolania, a les obres del patrimoni exposat al Museu, a un nou imaginari popular i teològic que promet esperança en nom de Nostra Dona, Mare de Déu i Mare de l’Home. Al·leluia!

Dibuixos de Joan Guerra