Presentació del CD 20 Cançons Tradicionals (Lluc,9.9.2011)

Gràcies a tots els participants en aquesta curolla

Baltasar Bibiloni (arranjaments). L’Escolania de Lluc, dirigida per Ricard Terradas i acompanyada al piano per l’antic blauet Andreu Riera (interpretació). Producció, enregistrament i masterització: Miquel Brunet. Fotos de Pere Ferragut. Amb el patrocini de la benemèrita Obra Cultural Balear (la qual en temps de vaques primes, lluita, gairebé sola, en defensa de la nostra cultura i especialment de la nostra llengua).

El món viu de la nostra Tradició

Els blauets han enregistrat moltes peces de caràcter litúrgic, les més conegudes, però sense deixar mai de mostrar estimació pel nostre folklore. Alguns es demanaran: I què aporta en aquest moment d’una crisi tan crua, la presentació de 20 Cançons Tradicionals?

Jo crec que, en primer lloc, és un compromís amb la vida quotidiana. L’art ens capfica dins el bull de la vida del poble, ens fa participar de les seves penes i alegries, i en cerca respostes adients. Les matanceres que volen la carn ben menuda per fer bones sobrassades i llangonisses, botifarres i botifarrons. Una dona llarga i prima que ven caragols a la plaça, no els vol baixar de preu i li trabuquen el covo. La colla de nevaters d’en Toni, en Xisco, en Joan i n’Andreu, que no poden deixar de pitjar sa neu a ses muntanyes de Lluc. La família pagesa, plena de defectes i virtuts, on el pare fa es dinar, la mare escura i (gran miracle!) es germà petit talla verdura. Però, a una estrofa més endavant, el pare s’ha perdut, la mare el cerca i el belitre del germà petit s’ho mira assegut a la fresca. Una mare rebeca que no es priva de pegar quatre galtades a n’Esperanceta davant Don Pepet, l’enamorat. Un pastor que viu d’amoretes. En Pep Gonella, el beneit del poble, (i després diuen que els mallorquins no tenim sentit de l’humor) organitza el joc de baratar més boig del mercat. El mestre que s’enamora de na Catalineta, quan encara va a escoleta. El germà que es casaria amb la dama de Mallorca, si no fos la seva germana. El capellà que deia missa i perd la lliçó en veure-la entrar dins l’Església. Sor Tomasseta i el dimoni, el ball de sant Ferriol. En Joanet que balla tot lo sant vespre i bé buida es barralet.

A la ciutat de Nàpols, la dama Margalida escolta des de la finestra la cançó dels presos. Sembla que perd el temps amb cançons tradicionals plenes de melangia, però fitxau-vos-hi bé: Ara demana les claus de la presó a son pare, que n’és el carceller, i els presos perden el cantet perquè demà serà dissabte i ens penjaran a tots.

Treballem l’esperança

Sempre és fosca la nit al món del nostre poble? Ja sentireu les flautes i el tamborino. En Pere, na Teresa, en Miquel i en Joan que venen de França a adorar el bon Jesuset, que ha nascut a l’establia. On anau, pastorets, que veniu d’Anglaterra? La pastora Catalina, en Joan tiruriruriru, n’Anton tirurirurà.

L’escolania de blauets canta unes cançons de bressol per a dormir, però sense amagar els problemes del moment: Hem fet bugadeta i no ha fet sol. Quin temps fa? Plou i neva, plou i neva. Cansats d’adobar fogons, tot lo dia pels racons. Però quan fogons no hi ha, serà pitjor i ens haurem d’apuntar a l’atur.

El recital acaba amb un al·leluia col·lectiu: Els esperats, els presents i els enyorats, els vivents i els enterrats. Al·leluia! Tots plegats en la glòria d’aquest dia.

No deixem que mori la Tradició que ens dona lliçons de vida i de resistència a les adversitats. Estimem la llengua, que és la nostra pàtria, encara que jo hi he trobat a faltar una cançó d’Eivissa i Formentera. Llaurem el futur, que és dels valents! Gràcies i enhorabona..