Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

martes, 18 de diciembre de 2012

Bon Nadal!!!

 

Enguany el santuari ha patit en les seves carns de pedra un cap de fibló que ho deixà tot trasbalsat. Milers de teules trencades i d’arbres abatuts. Al rellotge de la façana se li veien les entranyes de metall i l’acolliment, gros com un gegant, quedà desmantellat.

La tristesa davant aquest panorama es mudà, però, en goig quan fórem testimonis de la solidaritat i col·laboració de tantes persones de cor generós i magnànim. El cap de fibló res ha pogut contra la voluntat d’un poble.

I ara per Nadal tornam a ornamentar les parets de la Basílica. Els blauets segueixen envoltant l’altar i l’àngel s’enfila una vegada més tot cantant la bona nova.

La bona nova és que malgrat les crisis, els plors i les injustícies, Jesús torna néixer. De la menjadora en sortirà el Messies. Hi ha lloc per a l’esperança. Aquesta és la nostra felicitació. Bon Nadal 2012.


lunes, 17 de diciembre de 2012

Sa Pobla i Lluc


Diario de Mallorca / Magdalena Serra
Sa Pobla / 16 diciembre 2012


Aunque les separan 26 kilómetros, el viernes por la noche sa Pobla estuvo más cerca de Lluc que nunca. El municipio tendió la mano al santuario para que vuelva a lucir tal y como lo hacía antes del paso del cap de fibló. La cofradía de la Mare de Déu de Lluc de sa Pobla y la Asociación de Antics Blavets organizaron un acto solidario para recoger fondos para el santuario, que fue ampliamente respaldado por los vecinos del municipio.
La jornada se inició a las 20 horas con la presentación del libro de Josep Obrador De la Mare de Déu de Binifaldó a Nostra Senyora del Roser en la iglesia y continuó con un concierto del coro de los Blavets de la escolanía de Lluc. El tirón de los Blavets fue incuestionable y unos 600 vecinos acudieron a la actuación, llenando casi toda la iglesia.
El director de la escolanía, Ricard Terrades, anunció al principio del concierto que la actuación estuvo a punto de suspenderse debido a que la mayoría de los integrantes sufrían faringitis, así que del coro se reforzó con una antigua blaveta poblera, Maria Rosselló, quien interpretó en solitario El Cant de la Sibil·la.
Una vez finalizado el concierto tuvo lugar en la plaza de la Iglesia una gran torrada popular, cuyos beneficios económicos irán destinados a la reconstrucción del santuario. Además, 250 vecinos hicieron donativos adicionales para autografiar las tejas de la campaña Una teula per Lluc.

viernes, 14 de diciembre de 2012

Imatges posades a facebook

Vet aquí algunes imatges que han desfilat per la pàgina "Santuari de Lluc" de facebook. Les posem sense ordre ni pretensions. Més que res per alegrar i familiaritzar l'ull quan ja ens trobam a prop de les festes nadalenques.


Segona setmana d'Advent, segon ciri que cal encendre

Un àngel seriós i panxut escortant la Mare de Déu al cambril
Un betlem ben mallorquí
Concert dels blauets a La Seu. Un èxit de públic i solidaritat
Publicitat pel concert de Sa Pobla
Primera comunió del fill dels cuiners de Sa Fonda
Un moment àlgid de les obres e restauració
Moltes teules firmades i algunes pintades
 

lunes, 10 de diciembre de 2012

Un país ben enteulat

 
Diari Balears / Pere Fullana / 05 - 12 - 2012
 
Molts tursites i mallorquins han firmat una teula
per ajudar a les obres del santuari
Aquest dilluns Sebastià Alzamora parlava del santuari de Lluc en el seu article d'opinió i Antoni Puigvert, en un altre mitjà, relatava la seva experiència de dos dies al monestir de Poblet. La presència d'aquests espais en la vida quotidiana del país és clara i en alguns casos no ben tractada. Es tracta d'indrets històricament significatius i persisteix la seva rellevància, fins i tot en aquest temps de secularització profunda.

Aquests centres han tingut una gran varietat de funcions en les societats contemporànies, alguna de les quals està relacionada amb la reafirmació de la identitat nacional i religiosa. El santuari de Lluc i la Seu de Mallorca tenen un significat especial pels mallorquins, perquè ambdues realitats físiques i imaginàries estan relacionades directament amb l'experiència de vida de la Comunitat i la majoria de ciutadans entenen que aquests símbols formen part del seu paisatge personal i social.

Quan aquests espais pateixen físicament o simbòlicament no quedam indiferents, perquè constitueixen part de la musculatura emocional, com és ara el cas de Lluc que s'està recuperant d'un greu accident per un cap de fibló monumental. És clar que en el moment actual de precarietat i de tragèdia per a moltes famílies mallorquines allò més urgent són les persones i en conseqüència prioritzar la solidaritat amb els individus i col·lectius en situacions d'emergència. Per sort, les entitats socials -cristianes o no- estan fent la seva feina de forma excel·lent, en dues direccions, amb accions concretes i sensibilitzant la ciutadania de forma convincent.

Els resultats són a la vista. Mentre el teixit institucional polític, financer i empresarial s'esboldrega, el teixit solidari s'enriqueix, s'enforteix i assumeix el lideratge. Els ciutadans confien en aquestes organitzacions i les enriqueixen amb la paraula, els gestos i els fets. Al costat de la solidaritat amb les noves pobreses, indubtablement convé no perdre de vista que aquest model de sentit comunitari també s'ha de fer extensiu al patrimoni que custodia els components simbòlics i identitaris.

Aquest és el sentit de la campanya de solidaritat amb la restauració de Lluc, que compta amb múltiples i variadíssims suports, perquè el santuari és molt més d'allò que individualment cadascú pot sentir. Quan hom observa els grups i els col·lectius de mallorquins que s'han fet presents de forma voluntària en aquest projecte de recuperació i de restauració ben aviat s'adona de la pluralitat i la varietat de sensibilitats del nostre poble. Cada teula representa una voluntat, un desig de veure que el país no està a la intempèrie ni en situació catastròfica. Cada teula representa una esperança.

Cada teula enforteix l'autoestima i anima els més pusil·lànimes a plantar cara a tota casta d'adversitats. Les teules fins i tot simbolitzen el diàleg cultural i religiós, entre els que lluiten per construir el país d'una manera i aquells que opinen que s'hauria d'enllestir d'una altra de ben diferent; entre els que creuen i els que no creuen, entre els que són escèptics amb l'Església i els qui creuen profundament en la comunió mística amb Crist. No debades les teules són àrabs i ens alliberen de tota casta de goteres
.
 
Conceret de dia 5 a La seu amb gran èxit de ppúblic
Per reparar les teulades de Lluc
 

jueves, 6 de diciembre de 2012

Una teula per Lluc

Concert a La Seu / Diario de Mallorca / A. F. Vallespir / 6 Diciembre 2012
 
Exito total de público. Se terminaron las entradas
El santuario de Lluc hizo una llamada a la solidaridad y el público respondió al grito celestial con los brazos abiertos. Hablando en términos musicales, la Seu colgó ayer el cartel de "No hay entradas" para el concierto benéfico que servirá para financiar las obras de reconstrucción del sagrado e histórico lugar de la Serra. Más de 1.500 personas contribuyeron a la causa y a cambio, como agradecimiento, recibieron un recital de más de una hora y media.

El coro de los blavets de la escolanía de Lluc y la cantante Maria del Mar Bonet fueron dos de los alicientes en la cita, a la que dio inicio el máximo responsable del santuario, el prior Antoni Vallespir. El padre recordó como el cap de fibló destrozó varias instalaciones de Lluc el pasado 13 de septiembre. "Desde entonces casi todo el mundo puso su mirada en el santuario de su patrona para colocar una teja en un lugar con 800 años de historia que ha sido dañado por un desastre natural", dijo Vallespir.

La campaña Una teula per Lluc dio sus frutos y consiguió numerosos donativos para el espacio sagrado. Pero no bastó. "La Catedral de Mallorca en seguida se puso a trabajar y nos ofreció su casa para este evento", agregó el prior. "Gracias por vuestra solidaridad hacia una causa tan entrañable como esta". Y así Vallespir dio paso a los chicos y chicas de la escolanía de Lluc, que interpretaron varias piezas de música sacra. Tras ellos, el coro de la Universitat de les Illes Balears, con dulces temas como The seal lullaby.

La siguiente en actuar fue Maria del Mar Bonet. La cantautora arrancó muchos aplausos sentidos del público. Las primeras palmas llegaron al dar su opinión sobre el estatus del catalán. "Nuestra lengua y nuestra cultura se resienten. Sufre ataques frontales", sentenció Bonet. Casi todas las 1.500 personas la ovacionaron. Casi todas, porque, mientras tanto en la primera fila, el vicepresidente del Consell, Joan Rotger, y el alcalde de Escorca, Antoni Solivellas, miraban al suelo y tragaban saliva. El prior Vallespir, que sí aplaudió, no pudo evitar comentar el momento con Rotger. Además de los dos políticos, entre el público no hubo demasiadas caras conocidas, aunque también acudieron los canónigos de la catedral, entre otros miembros del clero.

Mientras tanto, Bonet inició su recital en compañía en Daniel Espasa. Interpretó varios poemas musicados, entre los que hubo autores como Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Blai Bonet o Miquel Costa i Llobera.

El momento álgido fue el Cant de la Sibil·la. El arranque del órgano sorprendió al público en una elaborada puesta en escena. La palmesana aprovechó su voz al máximo para disfrute del público. Para finalizar, los blavets, el coro de la UIB, Bonet y el pianista Andreu Riera interpretaron conjuntamente Lo pi de Formentor y concluyeron con La Balanguera para redondear una noche de solidaridad a la mallorquina.

 

lunes, 26 de noviembre de 2012

Crònica d'octubre

Lluc dia a dia / Ramon Ballester, msscc



1. Estam ja en plena tardor. Els arbres esbrancats pel cap de fibló perden les poques fulles i accentuen el paisatge desolat. El dia s’acurça. Tanmateix les pluges que ha caigut han amarat la terra i apareixen,les sempre primeres, gírgoles d’estepa , tot esperant, per a més endavant, els desitjats agrets d’esclata-sangs. Els picapedrers segueixen apressats arreglant teulades i, les mostres d’ajut i solidaritat arriben de molts indrets. L’optimisme no es perd.

3. A la capella del Santíssim un grup provinent de Florida (U.S.A.) celebren l’Eucaristia amb un prevere que els acompanya; després gaudeixen dels cants dels Blauets

Dia 4.- En la festivitat de Sant Francesc d’Assis, es solemnitza la Missa vespral amb la participació de l’Escolania. Una mostra més de l’afecte i agraïment que mereix la nostra comunitat de Germanes Franciscanes.

5. Mn. Rafel Umbert puja al Santuari per fer donació del pectoral del Bisbe Jesús Murgui complint així el seu desig que expressà en la Concelebració de comiat que es feu a La Seu. El pectoral, que serà dipositat al Museu de Lluc., és una creu de plata amb la figura de la Mare de Déu de Lluc a una cara i a l’altra una inscripció que recorda que és obsequi de l’Arxiprestat de Sóller.

Es fa la presentació de la Revista LLUC (nº 879 , Juliol-Setembre 2012) que inicia una nova etapa amb la direcció de Pere Fullana.

7. A l’Ofici de les 11h. que presideix el P. Prior acompanyat de Mn. Pere G. Bestard, rector de la Parròquia de Calvià hi assisteixen un bon grup de la Confraria de la Mare de Déu de Lluc de l’esmentada parròquia.
 
També hi participen els membres de la Confraria de la Mare de Déu de l’Esperança de Palma, que, després tenen un dinar de germanor a l’acolliment del Centenari.

9. El reconegut pintor Guillem Gil fa donació al Santuari d’un oli sobre tela de temàtica marinera.

11.Trobada de formació de la Delegació de MM.SS.CC. de Mallorca

A l’Auditori del Conservatori de Música de les Illes Balears es fa un concert a benefici de la reparació de les teulades un grup de Solistes de l’Escolania de Lluc i el famós pianista i antic blauet Andreu Riera.

12. Pugen des de Sóller uns alemanys amb un prevere i celebren una Missa a la Capella del Santíssim.

Un grup d’antics blauets tenen una jornada de germanor i recordances: Missa amb el seu antic preceptor el P. Bartomeu Barceló, paròdia de les seves dures sessions de gimnàstica ,dinar fraternal a la Font Coberta i, fins i tot, concert de les velles cançons a la sala d’assaig de l’Escolania.

A les 12:30 Bateig de la nina Joana Aina Amengual Bruno.

Amb el lema “la Real ajuda a Lluc” es convoca al Monestir un sopar de pa amb oli amb l’actuació de: Xeremiers de Son Roca, Al Mayurqa, Estol de Ponent i Balladors de Lluc, tot amanit amb la col·laboració i l’entusiasme del amics realins.

13. De bon matí, el P. Prior celebra una Eucaristia al Cambril de la Mare de Déu a un grupet de Germanes de la Caritat que celebren el 50 aniversari de la seva professió religiosa. Han estat uns dies de recés i convivència a les dependències del Santuari.

14. A les 12:30h. Missa d’un grup de la Parròquia de la Vileta que celebra Mn. Vicenç Sanjenaro. Després tenen un dinar fraternal a l’Acolliment del Centenari.
 

19. Esdevé un dia de moltes visites i bones propostes: A les 9 h. Ve Joan Rotger, vicepresident del Consell de Mallorca per proposar algunes iniciatives que puguin suposar ajudes per arreglar les teulades. A les 10h. Pugen Joan Font i Josep Melià per saludar i contribuir a la campanya de la teula. A les 11´30 h. Mns. Lluc Riera ,Administrador Diocesà i Antoni Amorós Ecònom Diocesà, venen per revisar les obres i tenir la primera reunió amb els responsables del Santuari i de l’empresa que du a terme les obres. Dinen amb la Comunitat i parlen amb els responsables de l’Escolania per poder fer una campanya per incentivar vocacions de blauet als col·legis de la Diòcesi.

A les 12:15 infants del col·legi Llaüt de Palma assisteixen a una Missa, després de passar dos dies de convivència al Santuari.

20. Es celebra la 23 edició de la “Pujada a Lluc en bísties de Sóller.” Els participants acudeixen a la Missa vespral i romanen a l’hostatgeria.

21. A l’Ofici hi participen un grup de la Parròquia de Mancor. Destaca un vistós i original ball de l’oferta.


A les 12’30 un grup d’amics de Llubí assisteixen a la Missa com acostumen anualment. Ambdós grups dinen a l’Acolliment del Centenari

Tres corals de Pollença: “Camerata Pollencina”, “Filarmonia” i “7/17” han passat el cap de setmana a les instal·lacions de l’Escolania, on han tingut assajos i, després han cantat a la basílica.
 

22. L’empresa de Pedro Siles comença el muntatge de les bastides a la placeta del Lladoner, a la façana de “Sa Fonda” per tal de començar els treballs de la reparació de la teulada d’aquesta ala.

A continuació de les instal·lacions de plaques solars, vora l’hort gran, es comença la construcció d’un equipament i maquinària adient per a produir energia mitjançant la combustió de biomassa.

27. Aquest horabaixa ha mort als 96 anys el benvolgut P. Bartomeu Pericàs, tota una vida admirable per la seva fidelitat baptismal, religiosa i presbiteral, entusiasta de la litúrgia ben feta, apòstol a diversos llocs i circumstàncies com a fervorós missioner popular i o rector servicial d’unes quantes parròquies, antic blauet enamorat de la Moreneta a la qui no es cansava de passar-li rosaris i, zelós guardià del seu Santuari ; defensor de la natura i sempre sorprès de la bellesa de la Creació . Al veurem en el Cel.
 

28. L’Ofici de les 11h. molt concorregut: hi participen L’Associació de Veïns de Costitx Es Cap de Bou, i la Parròquia de Binissalem; la Basílica de gom a gom.

A Pollença, el Grup de Majors de la Caixa de Colonya, organitza una vetlada / festival a favor de la reparació de les teulades de Lluc. Són una vintena les actuacions de diversos grups artístics i la concurrència omple l’església de Sant Domingo.

29. Al portal major, Comunitat ,Escolania, treballadors i veïnats i amics de Lluc rebem les despulles del P. Pericàs amb un responso i cants dels Blauets. Després és acompanyat al Cementiri on descansa tot esperant el dia de la Resurrecció.

A les 19:30, a la Basílica, solemne funeral amb l’Escolania de Blauets. Presideixen la Concelebració Eucarística Mn. Lluc Riera, Administrador Diocesà, el P. Antoni Vallespir, Prior de Lluc i el P. Miquel Mascaró, Delegat dels MM.SS.CC. A Mallorca, acompanyats d’un notable nombre de preveres diocesans i congregants. Predica l’homilia el P. Jaume Reynés, Vicari General dels MM.SS.CC. Un grup nombrós de familiars i amics expressen el condol per la mort del bon P. Pericàs.

Aquest matí, a Ciutat, a l’entrada de l’edifici del Consell de Mallorca, s’ha enllestit una parada per a signar teules amb una aportació econòmica per ajudar a la reparació de la teulada de Lluc. Sembla que aquesta iniciativa es vol estendre a alguns pobles
.


domingo, 11 de noviembre de 2012

Crònica de setembre

Lluc dia a dia / P. Ramon Ballester
 


1. Comença la jornada amb un temps fresc, adesiara amb algun ruixat, sembla que la tardor hagi arribat de cop en sec. 
A les sis de l´horabaixa es celebra el bateig de la nina Julieta Portas. A les 19:00, vestició dels nous blavets i comiat dels qui acaben. Dins una solemne sabatina, nous bauets i blauetes reben la sotaneta blava que durant el curs s’havien incorporat a l’Escolania. Són: Aitana Llaneras i Julieta Puigcercós de la Colònia de Sant Pere, Lluc March, Paula March i Damià Reynés de Campanet, Diego Rodríguez de Palma, Francesc Cabello d´Alaró, Samuel Caballero de Lloseta i Albert Llinàs d´Inca. A la vegada s’acomiaden sis membres de l’Escolania ja que no poden seguir cursant al Santuari són: Vanessa Calero d’Alcúdia, Sofia Balastegui de Sóller, Ramon Lafuente d’Alcúdia, Joana Maria Mestre de Sa  Pobla, Sergi Hoys de can Picafort i Belen Couto de Mancor.. El P. Prior, donà les gràcies a les famílies per la confiança  dipositada en la congregació per l’educació dels seus fills i el servei que aquets feren i fan cantant a la Mare de Déu.
 
Blauets/blauetes que s'acomiaden

Blauets que reben la sotana solemnement

2. El diaca Joan Isern conviurà amb la comunitat al llarg del mes de setembre. Prepara L’examen de batxillerat en teologia.
5. Ha mort  a Palma Maria Concepció Fuster antiga veïnada de la possessió de Son Massip. La difunta es traslladada al cementiri d´Escorca, a la tomba familiar. El P. Ramon fa les exèquies i després celebra la missa funeral.
Seguint el programa de festes de La Diada,el vespre es projecta a la sala de la Santa Figura el documental “Serra de Tramuntana:l’Obra d’un Gegant”
6. Comença el tradicional tridu de La Diada amb la Celebració de l’Eucaristia presidida pel P. Gaspar Alemany.
A les 20:30 a l’Acolliment del Centenari “pa amb oli” a favor de la Fundació Concòrdia. Es projecta un video sobre les seves activitats i el P. Joan Arbona parla de la  pastoral missionera a  l’Argentina.
 
7. Es un taller de llanternes de síndria i meló i una trencada d’olles per als infants.
A les l9 h. Eucaristia del Tridu en honor de la Mare de Déu de Lluc que presideix el P. Manuel Soler. Després de sopar, a la basílica, es fa el darrer concert de l’Escolania de les “Nits a Lluc”.
 
 8. A les 10h. A la Plaça dels Pelegrins,es fa una mostra i venda de rebosteria mallorquina a benefici de la Fundació Concòrdia. A les 11:15, Salve cantada per l’Escolania i acte seguit Missa del Naixement de la Verge Maria concelebrada pels PP. Ramon Ballester i Bartomeu Pericàs.  A les 12:00, el P. Manuel Soler batia el nin Bartomeu Isaac Tortella Tarragó.
A les 19:00 segueix el programa de festes de La Diada amb una cercavila de la banda de música Lira Esporlarina. A les 19:30, Rosari al Pujol dels misteris cantat per l’Escolania i pregat per un nombrós grup de gent. Al cim es fa la lectura i escenificació de la Trobada i es baixa cantant la lletania i als acords de la banda de música. La processó que acaba a la basílica cantant els goigs.  
La trobada: un monjo i un pastor...
A les 22:00, tradicional Revetla de La Diada animada per l’agrupació “Balladors de Lluc”, la Lira Esporlarina i els Xeremiers de Son Roca. A destacar la desfilada de llanternes de síndria i meló, rifes de bestiar i degustació de bunyols i vi dolç. Acaba la vetlada a mitjanit amb la salve i plegamans a la basílica.
Punt final: comiat davant la Mare de Déu
9. De matinada arriben els primers pelegrins de la XXXII Pujada a peu de la Parta Forana organitzada per l’Associació d’Antics Blauets. La primera rebuda es fa vora la Font Coberta amb xocolata, donuts i les emblemàtiques mides. Aquest any han arribat amb ells, també a peu des de Llucmajor, la parella de gegants i des de Manacor la figura de Mossèn Alcover, gran filòleg i defensor de la nostra llengua.
A l’Acolliment del Centenari es començà  l’acte amb unes paraules  de benvinguda del president de l’associació d’AA. BB., Biel Ferragut, que fou molt aplaudit especialment en les ocasions que parlà de la defensa de la nostra llengua. Després es feren les ofrenes dels productes dels 40 pobles que hi participaven i l’Eucaristia que presidí el P. Antoni Vallespir, Prior. Entre els nombrosos assistents,les autoritats insulars, Josep Ramon Bauçà i  Joan Rotger i entre els batles, el d’Escorca i el de Manacor, Antoni Pastor. La Celebració fou animada per la Coral d’Antics Blauets amb la direcció del P. Vicenç Juan Rubí.
 
A les 22:00, a la Basílica Ofici solemne que presidí el Bisbe Jesús Murgui, el qual fou objecte d’un emotiu comiat. Al moment de les ofrenes Josep Obrador i Esteva Bardolet presenten documents i llibres del pintor. Des del migdia es clou La Diada amb un ball de bot a la Placeta del Lledoner.
Un grup d’alemanys passen una setmana a l’hostatgeria. El P. Manuel Soler els hi celebra la Missa i a la vegada organitzen excursions per l’Illa.
12. A les 23:38 un cap de fibló cau damunt el Santuari. La estrossa é simpressionant. Gran part dels 8.000 m2 de les teulades dels edificis queden esbocinades  i les teules, endutes pel vent, rompen molts de finestrals. Els arbres dels voltants sofreixen les ventades despullant branques  o arrabassant-los de soca-rel. Fins i tot el rellotge de la basílica queda esfondrat.
 
No hi ha desgràcies personals, tan sols algunes ferides lleus a sor Joana Pascual, religiosa franciscana. La solidaritat és espontània i massiva: per netejar  les escombraries, pugen, la mateixa nit, alguns treballadors del Santuari, als quals s’hi afegeixen membres de la comunitat, directors i professors de l’Escolania, voluntaris de diversos indrets. També pujaren, una vegada avisats, els bombers i altres institucions civils. S’agraeixen les visites de suport,com és ara el Vicari General de la Diòcesi i autoritats del Govern i Consell.
 
17. Arriben els nins i nines de l’Ecolania de Blauets per començar el curs escolar. Reben una cordial benvinguda i comproven que les seves instal.lacions estan bé i els patis nets per poder gaudir dels jocs .
Visita del President del Govern Josep Ramon Bauçà acompanyat del conseller de presidència  Antoni Gómez per veure els efectes del cap de fibló. També visiten les possessions  afectades de Ses Tosses i Son Colom.
20. Es reuneixen els membres  de la Fundació Santuari de Lluc que acorden avançar 300.000 euros del seu fons d’emergències per a la restauració de les destrosses del cap de fibló. Tant de part del Govern com del Consell hi aportaran  mitjans tècnics, però, de moment no donaran cap diner degut a la crisi. Es nomena un comité permanent  per fer un seguiment de les actuacions.
Els components de la Fundació són:  el Bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, el President del Govern (substituït en aquesta ocasió pel  conseller de Presidència, Antonio Gómez), la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom i el vicari general de la Diòcesi, Lluc Riera.
També són patrons: Antoni Amorós, vicari episcopal per a assumptes econòmics,Antoni Vallespir, prior de Lluc, Mateu Isern,batle de Palma, Antoni Solivellas, batle d’Escorca, Pere Riera superior general dels MM. Sagrats Cors, Miquel Mascaró, delegat a Mallorca MM.SS.CC., Gabriel Ferragut, president associació Antics Blauets i Joan Bauçà , president del Capítol de La Seu.
 
D’altra banda s’ha iniciat la campanya “ 2 euros = una teula” per també rebre aportacions més a l’abast.
 22. Bateig de Maria Ribas Bosch i matrimoni de Carlos  A. Triana amb Isabel Heredia.
23. A l’Ofici concelebrat que presideix el P. Prior s’inaugura el curs de l’Escolania i es dóna gràcies pels molt de suports  personals i institucionals que ha rebut el Santuari per a refer els desperfectes del cap de fibló.
L’horabaixa, a La Seu, en la solemne  Eucaristia de comiat del Bisbe Jesús Murgui, el qual deixa el seu pectoral a la Mare de Déu de Lluc, com a prova d’afecte i devoció. El pectoral serà dipositat a una vitrina del Museu de Lluc.
 
26. El conseller d’Agricultura i Medi Ambient ,Gabriel Company, visita Lluc i les possessions afectades pel passat cap de fibló.
A les ll:00 assisteixen a la Missa el grup de la 3ª Edat de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs de Palma.
27. Un nombrós aplec de la l’Agrupació de Majors de la Parròquia de Santa Eulàlia de Ciutat participen de l’Eucaristia del matí.
28. Per tal de recaptar ajudes pel manteniment de l’Escolania, els Blauets fan un concert a la Torre de Canyamel.
30. Convidats pel Grup de Rotaris de Mallorca l’Escolania fa un concert a Alcúdia  per aidar en la reparació dels mals del cap de fibló.
En absència  de l’Escolania venen a cantar a l’Ofici un grup de Santa Margalida dirigits i acompanyats per l’organista /orguener Pere Reynés.

jueves, 1 de noviembre de 2012

Semblança del P. Bartomeu Pericàs


El P. Bartomeu Pericás morí a Lluc el 27 d'octubre de 2012. Havien passat gairebé 97 anys des aquell 26 de febrer de 1916, dia del seu naixement i baptisme, a Campanet (Mallorca). Va passar els anys d'infància al seu poble natal. I més endavant escriuria:
El dia de Sant Francesc de l'any 1925 vaig fer la meva entrada a l'Escolania de Lluc com "blauet", quan tenia 9 anys. Des d'aquell dia, tota la meva existència ha estat impregnada de l'esperit, de la història, de les tradicions i costums, l'anecdotari i de la nostra Congregació de Missioners dels SS. Cors. (...) Quan tenia 22 anys i 4 mesos estrenar la meva sacerdoci i vaig poder, per fi, respondre al mandat del Mestre: "Euntes in mundum ..."
 
Tants anys de vida van donar per a moltes tasques i destinacions. El Noviciat l’inicià el 10 de setembre de 1931. El bisbe el va ungir sacerdot el 10 de juliol de 1938. A partir de llavors va començar a complir allò de l’aneu i prediqueu ... En efecte, col·laborà en diverses tasques com "familiar" del Bisbe de Vic, P. Perelló. Després va ser nomenat rector del Coll (Barcelona), un barri perifèric que en aquella època estava ben desatès. Es veia obligat a fer molts quilòmetres a peu i per carrers costeruts per tal de desplaçar-se tot exercint el seu ministeri.
Passats uns anys el trobam a València, a la parròquia de Sant Pere Pasqual. Després va travessar l'atlàntic i se'n va anar a Cuba. Però abans de complir-se l'any hagué de tornar, juntament amb els altres missioners, per mor de la revolució castrista.
Després d'un breu temps de treballar en la multitudinària parròquia de Roma (Sta. Emerenciana), nou canvi d'aires. Torna a exercir de rector: el primer de la nova parròquia de San Bartolomeo, a la perifèria romana. Cinc anys en l'exercici d'aquesta tasca fins que se li demana de seguir amb la mateixa feina, però a la comunitat de S. Pere Pascual (València).
L'última i llarga etapa de 27 anys la va viure a Lluc, al costat del cambril de la Mare de Déu, a la qual visitava tot sovint. Atenia la sagristia, els pelegrins i va estar a càrrec de la crònica del santuari. Els últims anys les seves forces van decaure, cosa que el limità en el treball. Però li sabia molt greu que alguna indisposició li impedís celebrar l'Eucaristia. I encara abans de restablir-se plenament ja sol·licitava el seu torn.
Durant molts dels anys passats a Lluc va ser delegat diocesà de Santuaris de la Diòcesi mallorquina, cosa que li oferí l’oportunitat  de visitar nombrosos santuaris d'Europa. Per cert, amb gran satisfacció de part seva.
La veneració per la litúrgia és una de les característiques que van marcar la seva vida. Ja de ben jove va escriure un "oracional litúrgic" i sempre estava molt atent al que disposava la litúrgia del dia. Llegia una i altra vegada sobre el tema.
En complir 90 anys la comunitat l’obsequià amb un viatge a Roma i una visita al Papa. I en motiu de la beatificació dels màrtirs del Coll, el 2007, va tornar a l’anomenada ciutat eterna. Amb motiu, doncs un d'aquests màrtirs, el P. Miquel Pons, havia estat condeixeble seu.
El P. Pericàs tenia una memòria privilegiada i contava innombrables anècdotes succeïdes al llarg de la seva vida. Particularment d'altres congregants amb els quals havia conviscut. Allargava la narració, feia les pauses escaients per tal de copsar l’interès dels oients i amania el conjunt amb el somriure que fes al cas.
Era extremadament ordenat en la distribució del temps. Curós per apuntar tot el que pogués resultar d'utilitat. Mantenia la seva habitació sense una mota de pols. Polit en la seva vestimenta. Deixa per a l'arxiu munts d'homilies escrites que guardava des dels inicis de la seva predicació. A propòsit, durant alguns anys va predicar nombroses missions populars.    
Tenia bona cura de la relació amb els amics i coneguts per als quals sempre tenia una paraula apropiada. Segons la circumstància recorria als consells, anècdotes o records. Visitava periòdicament la seva família. Va ser durant diversos anys el religiós més ancià de la Congregació. Deia amb gràcia se sentia empegueït de viure tants anys.
El P. Pericàs publicà un bon nombre d'articles de temàtica religiosa relacionats amb Lluc. Un dels seus passeigs predilectes era el del Pujol dels misteris, una muntanyola en la qual hi ha plantats monuments que fan referència als misteris del rosari. Coneixia cada pam del trajecte.
El P. Ramón Ballester, de la comunitat lucana, va escriure unes línies per llegir al funeral. Entre altres coses deia:
Són molts els trets exemplars que recordarem d'ell i que de segur seran un estímul per millorar el nostre seguiment de Jesús. La seva fidelitat baptismal, religiosa i presbiteral, el seu entusiasme per una litúrgia perfecta, la seva entrega com predicador fogós en les missions populars com a rector de diverses parròquies. Recordarem l'antic blauet enamorat de la Moreneta, a la qual no es cansava de resar-li rosari, al gelós guardià del seu Santuari, al defensor de la natura, sempre sorprès de la bellesa de la Creació.
Sentírem dir a l'homilia pronunciada pel P. Jaume Reynés, que va conviure molts anys amb ell, que:
El P. Tomeu havia fet de la vida una litúrgia que tenia a l'Eucaristia com a font i cimal de l'Església en les dues taules del Pa i la Paraula. Des de feia anys es preparava per tenir una bona mort ... Sempre desitjava una mort tranquil·la i serena, que pogués valer-se per si mateix fins al final i després ser enterrat al cementiri de Lluc, en un racó del camí dels misteris. Ara el P. Tomeu ja forma part d'aquella gran multitud, vestit amb l'alba bé planxada, l'encenser de plata fumejant i cantant el càntic dels elegits. Ja no desafina en absolut perquè ara el P. Tomeu ja no és sord i coix.
Al funeral del 29 d'octubre passat hi van assistir uns 30 preveres concelebrants, la meitat dels quals, Missioners dels SS. Cors. El va presidir l'administrador diocesà Lluc Riera.

 

martes, 30 de octubre de 2012

Funeral del P. Bartomeu Pericàs


Feia quasi bé 30 anys que vivia a Lluc i aquí, devora el cambril de la Mare de Déu, volia morir. Així ha estat. El P. Pericàs va morir el passat dia 27 d'octubre. La mort sempre ens sorprèn, tot i que arribi, com en aquest cas, als prop de 97 anys. El dilluns passat va ser enterrat al petit cementeri de LLuc i el mateix dia, a les 19:30, es celebrà la missa funeral a la Basílica. Presidí l'Administrador de la Diòcesi Lluc Riera. Uns quinze Misisoners dels SS. Cors vinguts de totes les cases de Mallorca hi concelebraren. També una quinzena de preveres diocesans. L'homilia la va fer el P. Jaume Reynés, que coneixia bé el difunt per haver-hi conviscut una pila d'anys. Vet aquí les seves paraules.


M’han demanat que triàs les lectures i he escollit la litúrgia celestial de l’Apocalipsi 7,9-10; 15-17 i un fragment del discurs del pa de vida Jn 6,51-58.

Lectures ben escaients perquè el P. Tomeu havia fet de la vida una litúrgia, que tenia l’eucaristia com a font i cimal de l’església, en les dues taules de la Paraula i del Cos i Sang de Crist. Ell feia anys que es preparava per tenir una bona mort, amb oracions de diversos autors recollides a una llibreta que resava sovint. Sempre demanava una mort tranquil·la i serena, poguent valer-se per ell mateix i ser enterrat al cementeri de Lluc, a un raconet del Camí dels Misteris que va fer cada dia durant molts d’anys, amb les avemaries del rosari a la boca i una bosseta a les mans per a recollir els plàstics que trobava.

Ara el P. Tomeu ja forma part d’aquella “gran multitud”, vestit amb el camis ben planxat, l’encenser d’argent fumat i cantant el càntic dels elegits. Sense desafinar gens ni mica, perquè ara el P. Tomeu ja no será sord ni coix, sinó amb els ulls ben oberts i falaguer a aclarir tots els dubtes, ell que preguntava tant.

A hores d’ara, ja adora la Santa Trinitat i contempla la cara de la Mare de Déu de Lluc (que era l’amor de la seva vida). Haurà plegat mans als seus pares estimats i besat tota la família. S’alegrarà de saludar els beats màrtirs del Coll i tots els sants I santes, a molts dels quals ell presumia d’haver-los conegut personalment. Ja deu haver aclarit si el beat Ramon pujà al santuari des de la seva finca de Campanet. 

Segur que s’alegrarà amb la presència del P. Fundador, i dels Co-fundadors i altres congregants que ell va conèixer i dels quals contava tantes anècdotes. Una amiga de Puerto Rico diu: “P. Antonio Picornell estará muy contento”. I un amic del facebook: “Era el confesor de ma mare. Ara se trobaràn allà dalt, el rebrà amb els braços oberts”. I un amic capellà: “Que la Mare de Déu de Lluc, reina i patrona del poble mallorquí, a la qual tants anys serví en el seu santuari, el conduesqui a la glòria del Cel”.

Així ens imaginam la glòria del P. Pericàs. Encomant les persones estimades i pregant per l’Església i perquè no faltin vocacions a la Delegació. Vetlant per l’escolania de blauets. Al cel el vegem!

sábado, 13 de octubre de 2012

Presentació de la revista LLuc

Participants en la presentació familiar de la revista LLuc.
Una nova èpca s'enceta.
La presentació tengué lloc a la Fonda del santuari.

 
Vista parcial dels presents a la presentació

lunes, 24 de septiembre de 2012

Crònica del juliol i l'agost

Tornam a publicar el dia a dia de Lluc. Si arribam una mica tard el motiu és que hi ha hagut molt de material per fer-vos arribar fins ara. Però tot es va fent, com veis.  
Lluc dia a dia / Juliol del 2012
 
1.  A la Missa de 12h. El Germà de Sant Joan de Déu, Sebastià Torrens Perelló, acompanyat dels seus familiars celebra  les noces d’or de la professió religiosa.
El mateix dia a les instal·lacions de l’Escolania comencen uns cursets dedicats a nines i nins  de 8 a

14 anys: The English Camp Lluc, una manera diferent d’aprendre anglès i divertir-se en contacte amb la natura. El director de les activitats és el professor Sebastià Vallbona assistit per un grup de monitors.  Els campaments  duraran  les  quatre setmanes d’aquest mes de juliol.
L’horabaixa arriba des de Menorca un grup de preveres amb el seu Bisbe Sr. Salvador Giménez que practicaran  a la Casa d’Espiritualitat  uns Exercicis Espirituals dirigits per Mn. Lluc Riera, Vicari General de la Diòcesi de Mallorca
 
 
8.  A l’Eucaristia de les ll:00 hi participen un grup  de religiosos de la Congregació de La Salle. Són 34 i la majoria pertanyen  a la província de Catalunya.
L’horabaixa comença el segon torn dels campaments The English Camp Lluc. Són més de cinquanta els nins i nines que s’hi han inscrit.

9. Del 9 al 14 es fa a la zona d’acampades un campament organitzat pel Club d’Esplai Utopia Jovent de la Parròquia del Pont d’Inca. Està dirigit a nines i nins en dos grups de 11 i 12 anys.

20. Trenta dues religioses Agustines de l’Empar que estan reunides a Son Fe celebrant el seu capítol general pugen a Lluc  i tenen un temps de pregària al Cambril de la Mare de Déu

Dia 27 acaben els cursets The English Camp Lluc que han tingut una valoració molt positiva.

 lluc dia a dia / Agost del 2012
 
1. Jubilats per  Mallorca comença a Lluc la campanya Camins contra mentides. Una caminada que recorrerà Mallorca amb la finalitat de criticar i informar sobre les polítiques del Govern en qüestió de llengua, paisatge,  dret i retallades. Una roda de premsa que explica la iniciativa que acabarà el dia 14 a Manacor, i després es dóna el sus.
 
El mateix dia arriben  23 nins  de la Federació Balear d’Escacs que s’instal·len a les dependències de l’Escolania per tenir un curset  per millorar les seves tècniques de joc.

2. Un grup encapçalat per Carlos Garrido tenen al Santuari una trobada de reflexió sobre problemàtica social i ètica.

3. Tornen a Lluc les nines i nins de l’Escolania. Prosseguiran les vacances  i, a la vegada, tindran activitats formatives i ajudaran en la pastoral amb els seus cants.

4. A la Missa vespertina celebra la Primera Comunió el nin  Miquel Maties Amengual  Martorell fill de Joan i de Maria , recepcionista del Santuari.
A Ciutat es dóna el sus a la XXXIX Pujada des Güell a Lluc a Peu. Superen els 2.500 els inscrits a la ja tradicional marxa nocturna
 
A l’esglesieta de Sant Llorenç de Sa Calobra i Tuent es celebra la Missa que es repetirà tots els dissabtes del mes d’agost

5. La Plaça de Pelegrins dóna aixopluc amb les seves ombres a una gran quantitat de marxaires que arriben cansats però satisfets de la gran caminada Des Gúell a Lluc a peu. A les 10:00, a la Basílica l’Escolania canta per ells una Salve a la Mare de Déu i el P. Prior els hi dóna la benvinguda.
 
Horabaixa comença a la Casa d’Espiritualitat una tanda d’Exercicis Espirituals (acabarà dia 11) dedicats a religioses de diferents congregacions que dirigeix el P. Manuel Soler.

10. Es celebra el 128 aniversari de la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu de Lluc amb una Eucaristia a les 19:30 que solemnitza l’Escolania i presideix el P. Manuel Soler.

12.  A les 19 h. de l’horabaixa a l’església de Sant Llorenç, Patró de Sa Calobra i Tuent, es celebra una Missa presidida pel P. Antoni Vallespir, Prior. Hi assisteix un bon grup de fidels que després celebren la festa amb un berenar/sopar que ofereix l’Ajuntament d’Escorca.
 

15. Festa de l’Assumpta. De bon matí puja de Caimari a Lluc  a peu un nombrós grup de la Comunitat Neo-catecumenal de Mallorca per tenir-hi la pregària de Laudes davant la Moreneta,
A les 11 h. com es costum, es celebra una solemne Eucaristia  amb els cants dels blauets que presideix el P. Prior.

22. Festa de Maria Reina, un grup de joves italians i mallorquins -alguns participants de la Jornades Mundials de la Joventut  que tingueren lloc a Madrid l’any passat- celebren una Eucaristia al Santuari que presideix Mn. Rafel Mas. Els hi dóna la benvinguda, en nom de la comunitat, el P. Manuel Soler. Després tenen un sopar de companyonia.

24. Comencen les Nits de Lluc una sèrie de concerts a la placeta del Bisbe Campins. Aquest vespre és l’Escolania de Blauets amb un programa equilibrat: la primera part està formada per composicions religioses; la segona està composta per cançons populars, divertides i infantils. Són molt aplaudits per una notable assistència.
 
25. Visita del P. Agustín Marín de l’Ordre d’Agustins Recoletos. Concelebra a la Missa de les 11´30
Després de la sabatina amb els Blauets es té la trobada anual entre els antics blauets i els actuals, creant-se un clima que afavoreix la coneixença i els lligams comuns. Sopar a l’Acolliment del Centenari amb l’actuació de l’antic blauet Llorenç Cloquell i després, a la placeta del Bisbe Campins, breu concert  de l’Escolania, actuacions del AA. Blavets Maria Rosselló, duet de clarinet amb Marc Lucas i l’excel·lent pianista Andreu Riera. Aquest, finalment ens obsequiarà amb un recital de piano que culminarà amb l’apoteosi de l’interpreta-hi de la Rhapsody in Blue de Gershwing.

26. Jornada dels Antics Blauets que assisteixen a l’Ofici que presideix el P. Prior i acaba  amb l’emotiu himne Ens junta amor preclara. Després a la Sala d’Actes de l’Escolania té  lloc l’assemblea  general. A l’Acolliment del Centenari un dinar de germanor acaba la  diada.

30. Passen tres dies a l’hostatgeria un grup de denou membres de Quart Creixent de Manacor que dirigeix espiritualment Mn. Guillem Parera.

31. A les 20´30 s’inicien les festes de La Diada amb un brillant pregó a càrrec de Maria Bel Ripoll,  que  amb enginy i erudició fa un interessant paral·lelisme entre Lluc i Ramon Llull (text que es publicarà  Comunicació-Lluc). A continuació l’Escolania fa el tercer concert de les Nits de Lluc amb una primera part de música religiosa i la darrera amb cançons populars mallorquines arranjades per Baltasar Bibiloni. Una altra actuació molt aplaudida.


viernes, 21 de septiembre de 2012

La Fundació davant els danys

La Presidència de la Fundació Lluc en sessió.
Vengué el Vicepresident del Govern substituit el titular.
Foto C. Forteza de "El Mundo"

 

Diari de Balears / Margalida Ramis / 21 – 09 - 2012

La Fundació Santuari de Lluc avançarà 300.000 euros del seu fons d'emergència per a la restauració de la teulada que destrossà el cap de fibló. Així ho acordà ahir el patronat, en una reunió mantinguda a Lluc per concretar les primeres actuacions a dur a terme després del temporal. Amb aquesta quantia es podran començar les tasques més urgents, especialment ara que s'acosta la temporada de pluges. Això no obstant, aquesta partida s'haurà de retornar, ja que es tracta d'uns doblers del fons d'emergència.

Cal recordar que la primera avaluació econòmica que es va fer quantificà els danys en 1.850.000 euros. Per això, en aquests moments, el santuari està negociant amb les asseguradores quina part en cobririen. A més, tant personal del santuari com del Govern i del Consell de Mallorca han treballat de valent per intentar restablir la normalitat a la zona tan aviat com sigui possible.

En tot cas, encara queda molta feina per fer i per aquest motiu en la reunió d'ahir també es pactà la creació d'un comitè permanent per fer un seguiment de totes les actuacions que es duguin a terme. En aquesta comissió, a banda de l'Església, hi seran presents el Consell i el Govern, que són patrons de la Fundació. Ambdues institucions es comprometeren a aportar-hi mitjans tècnics, malgrat que "l'actual crisi econòmica" els "dificulta", per ara, fer cap contribució econòmica extraordinària per a la restauració del santuari.

Campanya

D'altra banda, s'ha posat en marxa la campanya "2 euros = 1 teula", de manera que es faran aportacions voluntàries mínimes de 2 euros. El batle d'Escorca, Antoni Solivellas, demanà que part d'aquests doblers puguin destinar-se als propietaris de les finques que també han patit danys
.


Membres del Patronat mostrat la teula firmada.
Inici de la campanya que es farà a tot Mallorca.
Foto C. Forteza de "El Mundo".
EFE / ABC / 20 – 09- 2012
El Patronato de la Fundación Santuario de Lluc ha acordado hoy adelantar 300.000 euros para destinarlos a las obras de restauración más urgentes del monasterio, como la reparación del tejado, tras los destrozos ocasionados por el "cap de fibló" que dañó la edificación el pasado día 12 por la noche.
 
La entidad ha celebrado hoy una sesión extraordinaria en Lluc en la que los representantes del Monasterio han relatado los daños producidos por el tornado y han descrito la situación actual, ha informado el Obispado de Mallorca en un comunicado.
El obispo Jesús Murgui, administrador diocesano de Mallorca, y presidente de la Fundación, ha confirmado la aprobación de la constitución de una comisión con representantes de todas las instituciones que comenzará a trabajar de manera inmediata para precisar las necesidades del monasterio y buscar soluciones económicas para financiar las obras que sean pertinentes.
Los 300.000 euros de adelanto procederán del fondo de la Fundación y se destinarán a que el Monasterio pueda iniciar las obras de restauración que precisan más urgencia, como la cubierta de los tejados.
El patronato ha respaldado además la iniciativa "Una teja por Lluc", con la que los ciudadanos podrán "apadrinar" las tejas que sea necesario reponer dejando su nombre impreso en las mismas a cambio de donar 2 euros.
Los miembros del patronato han sido los primeros en realizar esta aportación, ha informado el Consell de Mallorca en un comunicado. La presidenta insular, Maria Salom, que forma parte del patronato, ha hecho una llamada a la solidaridad de los mallorquines para ayudar a que el santuario pueda recuperar la normalidad.
El patronato de la fundación lo constituyen el obispo, el presidente del Govern, José Ramón Bauzá (hoy sustituido en la reunión por el conseller de Presidencia, Antonio Gómez); la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, y el delegado episcopal, Lluc Riera.
También son patronos el vicario episcopal de Asuntos Económicos de la Diócesis, Antoni Amorós; el prior el santuario, Antoni Vallespir; el alcalde de Palma, Mateo Isern; el de Escorca, Miquel Mascaró; el delegado de los misioneros de los Sagrados Corazones de Mallorca, Miquel Mascaró; el superior de los MSSCC, Pere Riera; el presidente de la Asociación Antiguos Blauets, Gabriel Ferragut, y el presidente del capítulo de la Catedral de Mallorca, Joan Bauzà.