Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

lunes, 20 de febrero de 2012

Un manifest per a reflexionar






ANDREU CARRIÓ I CATALÀ. DIACA DE L´ESGLÉSIA CATÒLICA El manifest dels germans missioners del sagrat cor sobre la llengua i la cultura ens conviden a fer una reflexió seriosa i en profunditat, davant uns fets de caire polític per part dels actuals governants sorgits de les darreres eleccions, també de medis de comunicació davant el perill real que afecta greument a la cultura i llengua catalana de Mallorca, i és clarament un atemptat més a la identitat pròpia del nostre poble mallorquí. Una identitat que dona sentit al nostre esser la nostra pertanyença arrelada en un territori una llengua i una cultura pròpies tan digne i valuosa com qualsevol altra.

Pens que el manifest dels "coritos" no només va dirigit als responsables abans esmentats la seva crida plena de saviesa, de seny i de prudència, sinó a tot el poble balear. L´església Catòlica forma i és part d´aquest poble. L´església és vital per la supervivència de la cultura i la llengua d´aquesta terra.
Crec que a l´església hi ha un cert procés de relaxació envers de la llengua pròpia en benefici de la llengua castellana, aquest fet ajuda poc a la integració de les persones procedents d´una altra cultura i els posa en desavantatge en no poques qüestions.
L´església sempre ha sigut respectuosa en totes aquelles persones immigrants, en la seva cultura, llengua que ha valorat i respectat.
Hi ha sectors de l´església mallorquina (parròquies, llocs de culte, col·legis etc.) on els seus feligresos han entès l´acolliment com una debilitat, com si la llengua mallorquina fos de segona categoria, tenen una actitud de vertader rebuig cap a la nostra llengua. Per exemple, parròquies que fa dècades que les celebracions es fan en castellà, i això és lo normal, el que és extraordinari és fer-les en mallorquí.
Quan l´acolliment s´eternitza al llarg del temps, esdevé i es converteix en una "colònia" parroquial, que apart de compartir una mateixa fe, poc té aveura en el tarannà de la nostra diòcesi envers de la seva cultura llengua i tradicions que li son aliens, per la qual cosa li confereixen com església identitat pròpia en comunió en l´església Catòlica de la resta del món. 

 20 de febrero de 2012

lunes, 6 de febrero de 2012

La llengua és el nostre puig Major (més ecos del Manifest)

Demanam temps mort
PERE FULLANA
perefullana@hotmail.com

En aquest país imaginari que constituïm, les Illes Balears hi tenen un paper essencial, per la seves característiques geogràfiques i històriques, és a dir perquè custodiam el millor i el pitjor de la història de la Mediterrània en format insular. I perquè en aquest Mare Nostrum, allò que ens ha fet especialment forts és el teixit igualitari, fonamentat en la maternitat i la llengua. Em referesc, òbviament, a la llengua materna. El país compta amb pares diversos, però una sola mare, un tronc comú, uns codis i uns registres que només s'entenen si hom enfoca prou bé allò que ha significat la llengua troncal, materna i única. Aquest és el missatge que crec haver entès del manifest que ha fet públic un grup de Missioners dels Sagrats Cors, de Mallorca. Proposen un téntol, una pausa, un temps mort per fer memòria d'on venim i animen a treballar en el taller on es treballa amb estimació i cordialitat allò que ha constituït la base d'una bona relació històrica a les Illes Balears. Ens recorden d'on venim i com hem arribat on som, fent present que el bigam que sosté el país no esta construït amb l'ànima del poble. Des de la ignorància de les elits socials i polítiques actuals no es pot fer malbé una idea de familiaritat que constitueix el magma que sosté ben dreta la principal elevació en allò que podríem denominar el relleu cultural del país. La llengua és el nostre puig Major, la icona on miraren i s'identificaren els nostres avantpassats i allò que feia iguals tots els que miraven a la serra i la consideraven l'espai sagrat per excel•lència. Aquests dies, entenc que els Missioners dels Sagrats Cors han fet públic i han donat forma a una idea que compartim molts illencs. Per això mateix, moltíssims ciutadans d'aquestes illes s'hi han sentit identificats i s’han reconegut en aquestes paraules. Per altra banda, també hem estat molts els que hem tingut la sensació de sentir-nos acompanyats en les nostres lluites i hem alenat, durant alguns instants, de manera més tranquil•la. Ha estat com un téntol, com un petit oasi que potser ens ajudarà a descobrir que són centenars i milers els ciutadans que de mica en mica es van mobilitzant i perdent la por de fer públic allò que és el seu ideari de sempre.
Historiador

DIARI DE BALEARS
DIUMENGE 5 DE FEBRER DEL 2012

sábado, 4 de febrero de 2012

Comentaris al Manifest dels MSSCC

Monument a mossèn A. Maria Alcover (Plaça dels Pelegrins)
Nosaltres no volem insultar ningú, però ens ha parescut convenient recollir els comentaris que ha suscitat el nostre Manifest al Diari Balears fins al dia d'avui:
  
Gràcies de tot cor . Ens heu demostrat un cop més que sou el referent de l'església mallorquina
jaume
Valoració: 12 menosmas
Per Rafel Crespí, fa devers 18 hores
Enhorabona pel coratge, pel gest, per la creença, per la flama, pel símbol, per tot allò que representau i que ens representau.
Valoració: 9 menosmas
Per Grimalt, fa devers 18 hores
Moltes gracies per expressar tan encertada opinió (no en faltaria més dels guardians de l'herencia del Beat Ramón Llull), quina llastima que no venguí també signat per les monjes missioneres dels Sagrats Cors, tenim clar el nacionalisme, ara fer desapereixer el masclisme encara és una asignatura pendent.
Valoració: 11 menosmas
Per Dolors Fortesa-Rei Borrelleres, fa devers 19 hores
Estic francament emocionada i feliç de veure que hi ha una part de l'església que es viva i nostrada.
A la meva família des de infants, ens van ensenyar els valors de l'evangeli, l'amor al país i l'esperit de superació, valors que van continuar tenguen presents a l'escoltisme. Soc gran i necessitava trobar algú en qui emmirallar-me. Moltes gracies i fins prest. Molt cordialment. Dolors
Valoració: 14 menosmas
Per PAQUITA BOSCH CAPÓ. J.M.MAGRINYÀ, fa devers 21 hores
vOSALTRES SEMPRE HEU ESTAT EL NOSTRE REFERENT EN TOT, JA HO SABEU, I UNS AVANÇATS EN LA DEFENSA D'AQUESTES TERRES CATALANES INSULARS TAN MALTRACTADES SEMPRE PELS QUI NO HI CREUEN NI ESTIMEN , QUE, SI NO ELS HA VIST NÉIXER, ALMANCO ELS DÓNA EL PA DE CADA DIA.
GRÀCIES
Valoració: 23 menosmas
Per Aquí, en català!, fa devers 22 hores
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, a gent com "XAVI MOLL I NADAL", "Miguel Pons Bennàsar", etc., que aquí el castellà no és útil ni necessari.
Valoració: 13 menosmas
Per ANGELINA, fa devers 22 hores
Gràcies!!! A la fi un poc de llum entre tant de fum....
Ara s´hi haurien d´afegir els capellans diocessans, que semblen desapareguts del mapa, callen i acoten el cap, i no sols per qüestions de llengua....
Valoració: 10 menosmas
Per Miguel Pons Bennàsar, fa devers 23 hores
Lo primero que hay que conocer es en saber la ley. Yo tambièn soy antiguo Blavet .Soy Mallorquin Español. no soy catalàn.
Valoració: 0 menosmas
Per dim, fa 1 dia
Enhorabona i GRÀCIES!
Valoració: 37 menosmas
Per Blai Ferrer, fa 1 dia
ENHORABONA Missioners dels Sagrats Cors per la valentia de defensar públicament la llengua catalana, Servau ben encesa la flama de la llengua al Santuari, a l'ermita i al monestir cistercenc de La Real.
Lluc per Mallorca és encara el bosc sagrat...
Valoració: 0 menosmas
Per Salvem Mallorca. Prou destrucció, fa devers 18 hores
Endevant MSCC, estam amb vosaltres! Junts sortirem d'aquest cau on ens han ficat!
Valoració: 32 menosmas
Per Arnau de Santacília, fa devers 21 hores
Estic orgullós de l'església mallorquina.
Valoració: 17 menosmas
Per call, fa 1 dia
Gràcies Missioners!
Valoració: 26 menosmas
Per xaume, fa 1 dia
Quina gran Església si tenguessim un bon bisbe........
Malauradament el tal Murgui està anys llum per davall els nostros capellans.
Valoració: 21 menosmas
Per Concís, fa 1 dia
Gràcies, missioners, per ajudar a despertar aquest poble.
Valoració: 24 menosmas
Per Jaume, fa 1 dia
Moltes gràcies, missioners.
Fa falta més gent com voltros. Més gent que estimi la cultura i el lloc en que viu.
Valoració: 28 menosmas
Per Jaume, fa 1 dia
un mallorquinista:
El teu discurs correspon a fa més de trenta anys i segurament si s'hagués parlat clar aquí i a València ara no estaríem com estam. Tu mateix encara dubtes de la teva nació i així sí que no convenceràs ningú. No són els que no s'atrevien -i els que no s'atreveixen- a dir el nom de la llengua els qui han aconseguit de fer normal el nom de l'idioma; idò la mateixa cosa passarà amb la nostra adscripció nacional. No necessitam enganar els gonellistes; ja ho saben que som catalans perquè no fa falta esser molt intel•ligent per a entendre la diferència entre el gentilici "catalans" (nacional) i els gentilicis regionals -principatins, barcelonins, gironins, mallorquins, lleidatans, valencians, etc.
Valoració: 62 menosmas
Per un mallorquinista, fa 1 dia
per godby spain: Si a jo me pareix molt bé, però haurieu de tenir una miqueta més de ma esquerra. Els pancastellanistes (aquí gonelles, a Valencia blaveros) utilitzaran això per dir "contra l'invasió catalana", "els catalans mos ataquen", i això no és ficció, va passar a valència i passarà aquí si no anam vius. D'aquesta manera els blaveros varen aconseguir captar l'atenció del valencianistes i això els dugué a la situació actual, mentre que els catalanistes no varen sebre com reaccionar.
Hem de demostrar que som més mallorquins que els gonelles/espanyolistes, i això l'exUM ho tenia clar i per això s'encarregà de defensar "la balanguera" i sa Bandera de Mallorca. Sino seguirem es mateix camí que a València.
i amb frases de els mallorquins som catalans (no sé si ho som o no) no s'aconsegueix. demostrem que estimam Mallorca abans que el Principat, perque almanco jo l'estim moltíssim més que catalunya i valencia.
Anau alerta amb lo que feis, que tot lo que digueu els gonelles vos ho poden agafar en contra vostra. ma esquerra...
un mallorquinsta
Valoració: -48 menosmas
Per Joan Josep Llull, fa 1 dia
[...]"l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die.
Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauriem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col•lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis
particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines.
Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració." [...]
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat ara fa 50 anys)
Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
 
Pàgina 2 de 5
Per goodbye spain a "un mallorquinista", fa 1 dia
Els que anam de "barcelonins" tenim ben clar quines són les nostres arrels. Hi ha gent que diu que encara que a Mallorca es parla la llengua catalana amb les seves varietats pròpies, els mallorquins no som catalans. La història d'aquesta terra tan qüestionada pels gonelles i pels espanyolistes que ens volen mal deixa ben clar els nostres lligams, no només lingüístics, sino també polítics i territorials amb els països catalans. Abans de'n Felip V cap mallorquí qüestionaba la seva catalanitat ni es tenien per castellans (espanyols és una paraula moderna). És per això mateix que un mallorquí quan va a Barcelona es sent com a ca seva. Tot l'anticatalanisme que tenen tan ficat dins la pell els gonelles és fruit de l'assimilació d'aquesta terra pels castellans. Per això mateix, amb la mentalitat imperialista dels castellans, és impossible que ens respectin la nostra llengua i que hi hagi (com proposen ara ells irònicament) convivència bilingüe pels dos costats. Tanmateix com la nostra realitat de pertanyer als països catalans és un fet que mai reconeixeran des de Madrid el més lògic i normal és tenir ben clar el nostre sentiment d'esser part de la nació catalana. I per això mateix el normal és dir que SOM MALLORQUINS I LA NOSTRA PÀTRIA ÉS LA CATALANA.
Valoració: 138 menosmas
Per Nadiu, fa 1 dia
Deu xisco, com te pica...... idò grata. Segur que no critiqueries en Rouco Varela, que és capellà i nacionalista castellà. Com se nota que no ets mallorquí. Informa't un poc sobre es capellans, frares i demés gent de s'Esglèsia mallorquina, i veuràs un gran nombre de defensors de sa nostra llengua. cultura i història que s'oposen a ser menjats per sa gent com tu.
Valoració: 94 menosmas
Per xisco, fa 1 dia
A Antoni Vallespir, cuando te confiesas en castellano ¿te absuelve?¿o estamos condenados los castellanoparlantes al fuego eterno? Los curas, en vez de decir tantas tonterías, tenían que dedicarse a su labor, que es el de pastor de almas. Con estas intromisiones en áreas que no son las suyas, la iglesia esta consiguiendo que cada vez haya menos feligreses que vayan a misa.
Valoració: 0 menosmas
Per jbm, fa 1 dia
Per en Chascarrillo,
Totes ses paraules que has escrites són ben mallorquines i també totes ses que has escrites són ben catalanes. Ja ho veus.
Pe mallorquinista.
Anima't homo, que això anirà la mar de bé. Es negatius que t'han posat supòs que és perquè has dit que es maulets volen que siguem barcelonins i a jo no me pareix que sigui vera, però t'he posat positius perquè veig que és de veres que defenses sa nostra llengua (tot i que jo dic "llengo" me pareix molt bé que s'escrigui llengua que és aixì com ho pronuncien a Eivissa capital)
Valoració: 64 menosmas
Per Jacint Soberats, fa 1 dia
Si l’home està fet a imatge de Déu, tot allò que li és inherent també ho està. Atacar allò que li és inherent és una acte de violència contra l’home i contra Déu. Qui ataca la llengua catalana i els seus homes parlants no és el sr. Bauzá, sinó l’article 3r de la Constitució Espanyola. Fa molt temps que l’Església hauria d’haver condemnat aquest article que estableix que tots som espanyols i que l’única llengua nostra és el castellà, ignora l’existència del català... emparant-se en el dret de conquesta i no en els valors democràtics. Això és violència estructural de l’Estat perquè posa els fonaments jurídics per exterminar les altres llengües. Els fets diuen que l’Església que tenim és espanyola, va fer la guerra civil amb els vencedors i en contra dels vençuts: Fa poc, els bisbes no recomanaren no votar els partits que van en contra de tot el que deis al Manifest, ben alerta!. El sr. Bauzá és coherent amb la violència del franquisme nacionalcatòlic constitucional; vostès, ja posats a guanyar-se les antipaties del poder civil i eclesiàstic, siguin coherents amb el que diuen i facin passes per a una Església Catalana independent de l’espanyola i del Vaticà si fos necessari.
Valoració: 16 menosmas
Per xicarandana, fa 1 dia
Mallorquinista: pentura és un error informàtic. Quan pitjo a damunt les manetes a vegades me boten 3 o 4 números.
Valoració: -2 menosmas
Per Espardenya, fa 1 dia
Això em recorda la a edat mitjana, quan la foscor de la ignorància s'havia instal • lat i els que van salvaguardar la cultura van ser els frares i els monjos
Valoració: 46 menosmas
Per un mallorquinista, fa 1 dia
92 vots negatius per defensar sa nostra llengua? (50 negatius més que aquell gonella/espanyolista d'allà abaix)? Jo quan xerr de mallorquí també xerr de català, una cosa no lleva a l'alte, jo xerr mallorquí, no barceloní, però estic xerrant igual de català que un de Barcelona, es seu català no és millor que es meu (tot el contrari!!).
No entenc que tengui tants de negatius? Me deuen haver tal•ladrat desde els dos costats!!! Qualqú me podria dir que té es meu missatge per tenir tants de negatius?
un mallorquinista
Valoració: 4 menosmas
Per Fart de tot, fa 1 dia
Se trata de usar por igual el Catalan y el castellano, al ser dos lenguas oficiales de Las Baleares,deben tener el mismo nivel de aplicación,es mi punto de vista.....Estos sacerdotes no son nadie para dar lecciones de democracia ni de derechos, desde el momento que niegan la celebración de una boda en ''La Real'' porque la misa seria en castellano y acompañado de un Coro Rociero, alegando que esa es una cultura ajena a las tradiciones de las Baleares. Para mi quedan totalmente desautorizados para dar lecciones de nada. El fallo,es que las religiones son interpretadas por las personas,según su criterio y sus condicionamientos culturales,ideológicos etc, y eso lleva a la desigualdad de criterio frente a una misma situación. Se supone, que la Iglesia debe ser igual para todos y en todas partes,por desgracia no es así. No me extraña que cada vez tengan menos creyentes.
Valoració: 0 menosmas
Per Elisa Pons, fa 1 dia
"que ningú s'alarmi perquè anomenem "català" a la parla de les Balears. La identitat de l'idioma entre Catalunya i aquestes illes -amb les naturals matisacions i diferències de detall- és una realitat proclamada per tots els lingüistes, i qui la negui o la posi en dubte no aconsegueix més d'estendre un autocertificat d'ignorància " (La llengua de les Balears, Francesc de B.Moll) Per mi que n'hi ha molts que poden començar a autocertificar-se ignorants!

Pàgina 3 de 5
Per Macià, fa 1 dia
Per Chascarrillo.
Mirate vos, aca somos argentinos y chevamos sapatos y no zapatos y los chicos aquí son pibes, tomamos mate que ajà en España no saben ni que es viste... a i acá horita mismo estamos disfrutando de la plaja y no como en la capital del imperio que estan muertos de frio. Ademas tenemos carros americanos y hasemos tiradas de 2000 millas como nada. Por es jo habló argentino y no castejano como vosotros.
Valoració: 48 menosmas
Per Jaume, fa 1 dia
Molt bé mallorquinista, fa temps que no llegia una cosa tan certa.
salutacions.
Valoració: -83 menosmas
Per un mallorquinista, fa 1 dia
@chacarillo: ser mallorquí significa defensar sa llengua pròpa de balears, sa cultura pròpia de balears, i ses tradicions, estic d'acord amb tot lo que has dit, escepte en que hem d'estar d'acord amb aquesta llei, NO HI HA CAP MALLORQUÍ QUE HI ESTIGUI D'ACORD, els qui hi estan d'acord son forasters "pancastellanistes", normalment enmascarats de mallroquins mallorquinistes, com és ara el cas.-
També solem dir: "m'entèn lo que te vull dir" o "vatualmon, mecagambs'anima, etc"
Llista de mallorquins:
PSIB
PSM
LLIGA
UIB
OCB
CxL
cañellas
Soler
Mossen Antoni Alcover
Joan alcover
Costa i Llober
gran part de l'esglesia balear
Pastor iequip i Pollença
GOB
Joves per la llengua
Forasters que intenten anar de mallorquins:
Círculo balear
Academi de sa llengo baléà
Bauzà delgado jorge campos
mallorquins que volen que siguem barcelonins:
Maulets
esquerra
ses coses així com són, els mallorquinistes som una majoria de sa població, davant una minoria pancastellanista i probarcelonista.
Si te sents tan mallorqui, defensa lo nostro i no es castellà
Per cert això crearà desigualtats entre es mallorqui i es castellà, com és que ara serà obligatori es castellà i es mallorquí no?, això no és llibertat ji m'he de poder expressar en mallorqui perfectament i que m'entenguin. Saps que en deim d'això a Mallorca?
Fer parts i quarts!!
andreuorestes@gmail.com
Valoració: -128 menosmas
Per Mossa, fa 1 dia
perquè la gent s'entesta a confondre unitats de geografia amb dominis lingüístics? Som mallorquins? Clar que sí!, perquè vivim a Mallorca. I què parlam? Idò parlam mallorquí que no és més que un dialecte del català el qual amb les seves particularitats lèxiques contribueix a enriquir, en la diversitat, la llengua comuna compresa des dels Pirineus fins a les illes: el català.
Valoració: 55 menosmas
Per chascarrillo, fa 1 dia
A mi M'agrada la proposta ja era hora que arribas la llibertat ja que aqui som Mallorquins no catalans
Som Mallorqui i !! "Berenam" es dematí i s'horabaixa. Deim "un parell" quan volem dir "uns quants". "Pujam i baixam" a Palma com i quan ens dóna la gana. Demanam un Laccao a qualsevol lloc del món i ens estranyam si el camarer ens mira de forma rara. Mai ens falta una bossa de Quelitas a sa maleta, i quan tornam de viatge, deim "com Mallorca no hi ha res", 40 kilòmetres en cotxe ens pareix s'altre punta del món, tenim com a fred i com a gana... i solem acabar les frases amb un "però". Penja aixo en es teu mur si te consideres mallorquí/na.
Valoració: -109 menosmas
Per Lluc, fa 1 dia
Els missioners dels Sagrats Cors, a favor de la cultura i en contra de la barbàrie.
Valoració: 38 menosmas
Per Una cosa de tots, fa 1 dia
S'ha de reconèixer sa magnífica tasca de l'Església Catòlica per sa nostra llengua des de sempre. Si bé no sempre han fet ses coses bé, quan ho fan no s'ha de ser hipòcrita i reconèixer els seus encerts! Ara només falta que facin arribar aquest missatge als feligresos de les esglésies d'aquí! Endavant! Sa llengua catalana és una cosa de tots!
Valoració: 51 menosmas
Per Maisurt, fa 1 dia
En temps den Franco, hi havia dues esglésies, la de les altre esferes que estaven molt lligades amb el règim i l'església de les bases, dels capellans dels pobles que lluitaven amb totes les seves forces per la nostra cultura i la nostra llengua. Ara el problema és que queden pocs capellans i els que queden son molt vells, prou feines tenen en atendre les seves parroquies. Enhorabona pare Antoni Vallespir per la seva valentia i compromís !!!
Valoració: 27 menosmas
Per rafel, fa 1 dia
Què deu trobar, el batle del PP de sa Pobla, d'això? Es deu haver empegueït, quan ho ha llegit?
Valoració: 28 menosmas
Per llum balva, fa 1 dia
El mínim que ha de fer l'esglèsia és callar.
Si abans provocava rebuig i fàstic la seva connivència amb la dictadura franquista ara fa vergonya veure que una part d'aquesta esglèsia dona suport al nacionalisme més intransigent.
Com exemple més sagnant, mai millor dit, les seves gens dissimulades simpaties amb el món abertzale.
Valoració: -89 menosmas

Pàgina 4 de 5
Per Guillem, fa 1 dia
"Idem" a Alemany Sánchez. Com que ets un maleducat, jo també ho seré: si per poder viure amb dignitat has hagut de venir a treballar a Mallorca, mostra una mica de dignitat i respecta la terra que t'ha acollit. I si no, a la Península manca gent!!
Valoració: 61 menosmas
Per Guillem, fa 1 dia
A Indignado:
No sé què fas vivint a Mallorca, amb aquest menyspreu i aquesta ràbia que manifestes contra noltros.
Valoració: 91 menosmas
Per catalana insular, fa 1 dia
Ja és la segona vegada que alguns membres de l'Església defensen la nostra llengua, recordeu el rector de Muro al sermó del 31 de desembre. En un mes ja han fet més que molts en tota una vida. Enhorabona. La veritat és que el Bisbat encara no s'ha pronunciat... Em sap greu veure com els batles de la part forana tornen a rere...
Valoració: 79 menosmas
Per Aquí, en català!, fa 1 dia
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, a gent com "indignado", que aquí el castellà no és útil ni necessari.
Valoració: 249 menosmas
Per indignado, fa 1 dia
Mucho bla,bla,bla, y después cobrando 5.000 euros por corregir exámenes para los certificados esos del catalán.
Valoració: 0 menosmas
Per Honorat, fa 1 dia
Almenys ells donen la cara i es defineixen clarament en favor de la nostra llengua. S'ha definit el bisbat al respecte? I els altres ordres religiosos? No, els altres miren cap a una altra banda i fan el que han fet sempre: estar a bones amb el poder polític, sobretot si és de dretes. Enhorabona als MMSSCC, no m'han decebut. Recordem que ells eren els editors de la revista Lluc en temps de la dictadura.
Valoració: 112 menosmas
Per Toni, fa 1 dia
Dins tante fosque se agreix un llum, i si aquets es de gent próxima a la Santa Mare Iglesia dona molt que pensar. En primer lloc es ben hore que l´Iglesia se fagi enfore dels postulats de la dreta mes reaccionaria i que s´implique mes en el verdeer problemes dels pobles, les seves penurias i mencançes i en el reconeixement dels drets dels jumans i de les Terres, per que si verdedarament va existir Crist me demanan sempre seguit que pinta la Iglesia Católica diguent que son el seus representans. Una llástima que la gent a l´hora de votar se deixi dur per falacies de gent que ni estimen els seus proxims ni la seva terra.
Valoració: 108 menosmas
Per Endavant!, fa 1 dia
Jo també som un missioner de la llengua. Endavant!
Valoració: 175 menosmas
Per jaume, fa 1 dia
Enhorabona per ella, una bona notícia!.Però segur que d'aquí una estona sortiran es gonellistes i espanyolistes criticant i desbudellant an es pobres religiosos.
Valoració: 122 menosmas
Per Joanet Alonso, fa 2 dies
Com dirien els nostres colonitzadors, Ole Ole i Ole!
Sobretot estic dacors en que es una postura violenta i impròpia dels nostres dies.
Valoració: 60 menosmas

Pàgina 5 de 5
Per Xesc, fa 2 dies
Com a veinat de la Real, on vaig neixer i he viscut tota la meva vida sent correr per les meves venes les parules de Llull i tants d'altres personalitats que han habitat aquest lloc sagrat.
Em sent plenament identificat abm el manifest dels MMSSCC.
Valoració: 58 menosmas
Per Nostradamus, fa 2 dies
Coritos, Coritos...ja vos torbaveu a fer sa vostra!, quina guarda de genteta que no sa troba a gust dins sa seva pell!, surtiu de s'armari ja!
Valoració: -127 menosmas
Per Agraït, fa 2 dies
Veig que din l´Església queda gent amb el cap clar. I que s´atreveix a dir les coses que cal.
Valoració: 77 menosmas
Per Ferran, fa 2 dies
Magnífics comentaris!. El bisbe podria fer que els capellans en parlin a les homilies i, tal vota, alguns d'aquests polítics que quan els convé es fan fotografiar a les esglésies, vegin quina és la política de l'Església en aquesta qüestió.
Valoració: 76 menosmas
Per AinaWunsch12738, fa 2 dies
Aquesta visió de l´esglesia cristiana casa a la perfecció amb els darrers descubriments científics sobre neurolinguística i lo que en anglés es denomina memory learnings -memóries d´aprenentatge-, els records que guardam dins el subconscient i que, més que qualsevol altre cosa, son els que dirigeixen la nostra vida. Aquests records no sempre es registren de forma llógica, es el pes emocional que contenen lo que les imprimeix indeleblement dins aquesta ment, que está dissenyada per actuar automáticament, sense pensar. Així, una persona pot tenir cent memóries positives i una negativa, i a pesar d´aixó, si la negativa está més profundament impresa, es converteix en la dominant. Aixó fará a la persona, de forma totalment il.lógica, desgraciada.
És possible camviar, en aquest sentit, el passat. No podem borrar les memóries, peró podem reenforçar aquelles que la persona considera que varen esser un gran éxit dins la seva vida, i convertirles en dominants. Aixó camvia completament la vida de la persona en el present i en el futur, obrint un inmens mon de possibilitats de gaudir d´una vida abundant en tots els aspectes. En situacions de terápia, la persona recorda la memória que vol reenforçar amb els cinq sentits : lo que veu, lo que escolta, lo que sent -exterior i interiorment- l´experiéncia gustatoria i les olors. Per assegurar l´éxit no es deixa res de banda, i el llenguatge n´és una part fonamental. Podem assegurar-nos, per exemple, de que els nostres fills tendrán un futur plé i feliç, just "manipulant" conscientment els seus records positius. És així de simple.
Posar entrebancs que no tenen cap sentit a un futur plé de llum i de possibilitats es retornar a époques de foscor que hom creia ja superades.

miércoles, 1 de febrero de 2012

Manifest dels MSSCC sobre la llengua catalana a Mallorca

Som un grup de missioners dels Sagrats Cors amb la voluntat de sumar-nos a tantes persones i col•lectius que han expressat la seva alarma davant certes propostes legislatives que arraconen la nostra llengua pròpia.
Ens mou el fet de sentir-nos responsables d’alguns dels llocs emblemàtics i representatius dels valors que han vertebrat el poble de Mallorca, i que fa més d’un segle ens encomanaren els bisbes de Mallorca, Jacinto Mª. Cervera i Pere-Joan Campins. Ens referim a l’ermita de Sant Honorat (Randa), que l’hispanista J-N. Hillgarth ha considerat com la més significativa dins la tradició lul•liana, al Santuari de la Mare de Déu de Lluc i al monestir lul•lià i cistercenc de La Real.
En aquests llocs hem après a expressar-nos i a pregar en català, com ho aprenguérem a ca nostra, i com feren el Beat Ramon, la Beata Catalina Tomàs i els poetes de la Renaixença i de la Coronació. A més, aquells poetes i eclesiàstics, com Quadrado, Costa i Llobera, Aguiló, els Alcover, Ferrà, tenien ben clar, amb el bisbe Campins, que la llengua de la predicació, segons el concili de Trento, era la llengua materna o vernacla. Així ho repetiren els sínodes mallorquins al llarg de segles XVI-XVII, i ho reiterà el que va presidir el bisbe Josep Miralles, l’any 1932 (Palma 1933).
D’una manera més elaborada i més actual de naturalitzar l’Església en cada lloc, se va expressar el concili Vaticà II, que és el concili vigent. Coherentment, ens volem mostrar fidels a les conclusions d’aquella assemblea postconciliar, que va ser la Setmana de Pastoral Urbana, en la qual treballaren conjuntament laics i preveres, religiosos i religioses. Tampoc han perdut la seva actualitat les propostes que conté el document «Església i Autonomia» (1977). En aquesta línia ens remetem a les pautes del sínode diocesà vigent (1998-1999): “Per ser el català de Mallorca la llengua pròpia del nostre poble, l’Església de Mallorca l’usarà normalment tant en la seva documentació i comunicacions com en les celebracions. Sempre estarà oberta a l’hospitalitat envers els feels que encara no entenen la nostra llengua i serà sensible al dret dels creients a adreçar-se a Déu en la pròpia llengua nadiua” (2.3.18).
En conseqüència, no expressam res que sigui nou, ans ens movem dins la tradició més clàssica i conservadora, com ho era la dels eclesiàstics i catòlics de la Renaixença.
Les nostres experiències personals, com a missioners, a diversos continents, de races i cultures ben dispars, ens han posat al servei d’immigrants de moltes provinences, i hem après que l’immigrant com més prest i més plenament s’integra, més aviat pot exercir els seus drets com a persona i no es queda, simplement, en convidat de segona. En aquesta línia volem dir també que ens sembla inacceptable i en contra de l’humanisme cristià retallar als més pobres els serveis de salut.
A nosaltres no ens ha fet por aprendre llengües ni conviure a cultures diferents. Ben al contrari. Amb aquest aprenentatge, arreu del món, hem volgut servir amb fidelitat i humilitat el projecte evangèlic, de ser missatgers d’esperança, de concòrdia i de igualtat de tots els pobles. L’estil autènticament missioner, que hem rebut del P. Joaquim Rosselló i Ferrà, ha estat el de l’adaptació al territori i als pobles que l’habiten.
Qualsevol atemptat per a imposar una altra llengua o cultura fora del seu territori natural, és fruit d’una mentalitat violenta, encara que hom la presenti amb formes democràtiques i suaus. Consideram que un semblant tipus de raonament és d’encuny colonitzador, jacobí, arcaic, i impropi dels nostres dies.
D’aquí que demanem que la qüestió de la llengua, així com el projecte de l’educació, siguin objecte d’un gran consens, com a valors suprems dels col•lectius esdevinguts pobles. Que ja mai es converteixin en factors de política conjuntural, que malmena aquell patrimoni més íntim i vertebrador d’un poble.
Aquest poble és el que han vertebrat Ramon Llull, Turmeda, Santa Catalina Tomàs, els viatgers medievals a la Tartària o a Canàries, els consolats al nord d’Àfrica, així com els protagonistes de la industrialització moderna, en el segle XIX, a més dels homes i dones de la Renaixença.
En definitiva, manifestam la nostra opció per sumar-nos a tantes persones i col•lectius, tan diversos, que se manifesten coratjosos per treure del debat polític aquells valors que són constitutius dels pobles de les Illes Balears, des de fa prop de vuit segles.

Firmen els missioners dels SS. Cors següents: Ramon Ballester Vives, Jesús Deán Zugasti, Bartomeu Pericàs Alemany, Jaume Reynés Matas, Macià Ripoll Matas, Manuel Soler Palà, Antoni Vallespir Llompart, Miquel Mascaró Crespí, Antoni Vallcaneras Tortella, Josep Amengual Batle, Llorenç Caldentey Barceló, Joan March Ques, Gabriel Seguí Trobat, Gaspar Alemany Ramis, Rafel Carbonell Mestre, Francisco Equisoáin Ayala, Ricard Janer Bonafè 01-02-2012