Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

jueves, 19 de abril de 2012

Canvi de Priors i la Serra en el rerefons

Diari Balears / Pere Fullana / 18/04/2012
En aquest país hi ha coses que funcionen i fars que continuen il·luminant, malgrat tot. Ens referim a empreses i a símbols que ara potser llueixen més que mai. Dilluns, la celebració del centenari del Tren de Sóller certament ha posat una fita rellevant en l'autoestima de les iniciatives empresarials que han nascut del mateix poble, obra de la solidaritat i de l'entesa.

El Ferrocarril de Sóller és, indubtablement, una de les empreses privades pioneres i exemplars en molts sentits. Ho és no per alllò que ha superat, sinó per tot allò que ha aportat i per la creativitat que ha tingut davant l'adversitat. Avui és un dels referents d'excel·lència i un símbol d'èxit en una Mallorca en la qual no és fàcil parlar bé de la classe empresarial.
És difícil parlar del segle XX a Mallorca sense citar Sóller, fins i tot diríem que en un exercici de microhistòria hom li agradaria explicar només Sóller per sentir-se orgullós de Mallorca, precisament perquè representa la cara més atractiva i més exportable, sobretot quan un pretén situar Mallorca a l'alçada de la modernitat. I, dimarts, per acabar aquest trajecte que havíem iniciat en tren, convenia arribar fins a Lluc, per assistir a la presa de possessió del pare Antoni Vallespir com a nou prior del Santuari.
En els temps que corren, de desafecció a l'Església i d'una certa preocupació interna dels membres més compromesos en aquesta mateixa institució, entenem que l'elecció del pare Vallespir com a responsable del Santuari és una gran notícia per al present i un bri d'esperança per al futur més immediat. Antoni Vallespir és un missioner conegut, amb personalitat, amb una identitat definida i amb un patrons morals i religiosos clars.

La seva personalitat empatitza fàcilment amb els sectors cristians més inquiets i oberts, i entre aquests hi destacaria l'estima que li tenen aquells que hi han compartit algun trajecte o projecte de la seva vida. El pare Jaume Reinés ha fet una feina ben feta, li ha tocat una conjuntura difícil, de canvis profunds en el Santuari, i estic segur que cedeix la responsabilitat d'aquell lucus sagrat des de la fe en el component salvífic de la història, sabent que només som baules que donam pas a una de nova que va lligant simbòlicament noves realitats.
Aquests dies potser les muntanyes de Lluc, els cims més alts de la serra de Tramuntana, estan de festa i estan especialment protegits contra els dimonis i els dracs que amenacen de forma persistent el territori i la identitat. El tren s'ha consolidat com un element paisatgístic més de la Serra, un component que li atorga més i més sostenibilitat i perspectiva; tot això mentre Lluc ens recorda que les muntanyes són la metàfora dels valors transcendents i intangibles.
Però també una torre de guaita del país. Deia mossèn Alcover en una visita al País Valencià, el 1902, que a l'edat mitjana solien dedicar els punts més alts al príncep de les milícies angèliques perquè capturàs els dimonis que caplleven pels aires per fer-ne de les seves contra els fills d'Adam

No hay comentarios:

Publicar un comentario