Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

martes, 18 de diciembre de 2012

Bon Nadal!!!

 

Enguany el santuari ha patit en les seves carns de pedra un cap de fibló que ho deixà tot trasbalsat. Milers de teules trencades i d’arbres abatuts. Al rellotge de la façana se li veien les entranyes de metall i l’acolliment, gros com un gegant, quedà desmantellat.

La tristesa davant aquest panorama es mudà, però, en goig quan fórem testimonis de la solidaritat i col·laboració de tantes persones de cor generós i magnànim. El cap de fibló res ha pogut contra la voluntat d’un poble.

I ara per Nadal tornam a ornamentar les parets de la Basílica. Els blauets segueixen envoltant l’altar i l’àngel s’enfila una vegada més tot cantant la bona nova.

La bona nova és que malgrat les crisis, els plors i les injustícies, Jesús torna néixer. De la menjadora en sortirà el Messies. Hi ha lloc per a l’esperança. Aquesta és la nostra felicitació. Bon Nadal 2012.


lunes, 17 de diciembre de 2012

Sa Pobla i Lluc


Diario de Mallorca / Magdalena Serra
Sa Pobla / 16 diciembre 2012


Aunque les separan 26 kilómetros, el viernes por la noche sa Pobla estuvo más cerca de Lluc que nunca. El municipio tendió la mano al santuario para que vuelva a lucir tal y como lo hacía antes del paso del cap de fibló. La cofradía de la Mare de Déu de Lluc de sa Pobla y la Asociación de Antics Blavets organizaron un acto solidario para recoger fondos para el santuario, que fue ampliamente respaldado por los vecinos del municipio.
La jornada se inició a las 20 horas con la presentación del libro de Josep Obrador De la Mare de Déu de Binifaldó a Nostra Senyora del Roser en la iglesia y continuó con un concierto del coro de los Blavets de la escolanía de Lluc. El tirón de los Blavets fue incuestionable y unos 600 vecinos acudieron a la actuación, llenando casi toda la iglesia.
El director de la escolanía, Ricard Terrades, anunció al principio del concierto que la actuación estuvo a punto de suspenderse debido a que la mayoría de los integrantes sufrían faringitis, así que del coro se reforzó con una antigua blaveta poblera, Maria Rosselló, quien interpretó en solitario El Cant de la Sibil·la.
Una vez finalizado el concierto tuvo lugar en la plaza de la Iglesia una gran torrada popular, cuyos beneficios económicos irán destinados a la reconstrucción del santuario. Además, 250 vecinos hicieron donativos adicionales para autografiar las tejas de la campaña Una teula per Lluc.

viernes, 14 de diciembre de 2012

Imatges posades a facebook

Vet aquí algunes imatges que han desfilat per la pàgina "Santuari de Lluc" de facebook. Les posem sense ordre ni pretensions. Més que res per alegrar i familiaritzar l'ull quan ja ens trobam a prop de les festes nadalenques.


Segona setmana d'Advent, segon ciri que cal encendre

Un àngel seriós i panxut escortant la Mare de Déu al cambril
Un betlem ben mallorquí
Concert dels blauets a La Seu. Un èxit de públic i solidaritat
Publicitat pel concert de Sa Pobla
Primera comunió del fill dels cuiners de Sa Fonda
Un moment àlgid de les obres e restauració
Moltes teules firmades i algunes pintades
 

lunes, 10 de diciembre de 2012

Un país ben enteulat

 
Diari Balears / Pere Fullana / 05 - 12 - 2012
 
Molts tursites i mallorquins han firmat una teula
per ajudar a les obres del santuari
Aquest dilluns Sebastià Alzamora parlava del santuari de Lluc en el seu article d'opinió i Antoni Puigvert, en un altre mitjà, relatava la seva experiència de dos dies al monestir de Poblet. La presència d'aquests espais en la vida quotidiana del país és clara i en alguns casos no ben tractada. Es tracta d'indrets històricament significatius i persisteix la seva rellevància, fins i tot en aquest temps de secularització profunda.

Aquests centres han tingut una gran varietat de funcions en les societats contemporànies, alguna de les quals està relacionada amb la reafirmació de la identitat nacional i religiosa. El santuari de Lluc i la Seu de Mallorca tenen un significat especial pels mallorquins, perquè ambdues realitats físiques i imaginàries estan relacionades directament amb l'experiència de vida de la Comunitat i la majoria de ciutadans entenen que aquests símbols formen part del seu paisatge personal i social.

Quan aquests espais pateixen físicament o simbòlicament no quedam indiferents, perquè constitueixen part de la musculatura emocional, com és ara el cas de Lluc que s'està recuperant d'un greu accident per un cap de fibló monumental. És clar que en el moment actual de precarietat i de tragèdia per a moltes famílies mallorquines allò més urgent són les persones i en conseqüència prioritzar la solidaritat amb els individus i col·lectius en situacions d'emergència. Per sort, les entitats socials -cristianes o no- estan fent la seva feina de forma excel·lent, en dues direccions, amb accions concretes i sensibilitzant la ciutadania de forma convincent.

Els resultats són a la vista. Mentre el teixit institucional polític, financer i empresarial s'esboldrega, el teixit solidari s'enriqueix, s'enforteix i assumeix el lideratge. Els ciutadans confien en aquestes organitzacions i les enriqueixen amb la paraula, els gestos i els fets. Al costat de la solidaritat amb les noves pobreses, indubtablement convé no perdre de vista que aquest model de sentit comunitari també s'ha de fer extensiu al patrimoni que custodia els components simbòlics i identitaris.

Aquest és el sentit de la campanya de solidaritat amb la restauració de Lluc, que compta amb múltiples i variadíssims suports, perquè el santuari és molt més d'allò que individualment cadascú pot sentir. Quan hom observa els grups i els col·lectius de mallorquins que s'han fet presents de forma voluntària en aquest projecte de recuperació i de restauració ben aviat s'adona de la pluralitat i la varietat de sensibilitats del nostre poble. Cada teula representa una voluntat, un desig de veure que el país no està a la intempèrie ni en situació catastròfica. Cada teula representa una esperança.

Cada teula enforteix l'autoestima i anima els més pusil·lànimes a plantar cara a tota casta d'adversitats. Les teules fins i tot simbolitzen el diàleg cultural i religiós, entre els que lluiten per construir el país d'una manera i aquells que opinen que s'hauria d'enllestir d'una altra de ben diferent; entre els que creuen i els que no creuen, entre els que són escèptics amb l'Església i els qui creuen profundament en la comunió mística amb Crist. No debades les teules són àrabs i ens alliberen de tota casta de goteres
.
 
Conceret de dia 5 a La seu amb gran èxit de ppúblic
Per reparar les teulades de Lluc
 

jueves, 6 de diciembre de 2012

Una teula per Lluc

Concert a La Seu / Diario de Mallorca / A. F. Vallespir / 6 Diciembre 2012
 
Exito total de público. Se terminaron las entradas
El santuario de Lluc hizo una llamada a la solidaridad y el público respondió al grito celestial con los brazos abiertos. Hablando en términos musicales, la Seu colgó ayer el cartel de "No hay entradas" para el concierto benéfico que servirá para financiar las obras de reconstrucción del sagrado e histórico lugar de la Serra. Más de 1.500 personas contribuyeron a la causa y a cambio, como agradecimiento, recibieron un recital de más de una hora y media.

El coro de los blavets de la escolanía de Lluc y la cantante Maria del Mar Bonet fueron dos de los alicientes en la cita, a la que dio inicio el máximo responsable del santuario, el prior Antoni Vallespir. El padre recordó como el cap de fibló destrozó varias instalaciones de Lluc el pasado 13 de septiembre. "Desde entonces casi todo el mundo puso su mirada en el santuario de su patrona para colocar una teja en un lugar con 800 años de historia que ha sido dañado por un desastre natural", dijo Vallespir.

La campaña Una teula per Lluc dio sus frutos y consiguió numerosos donativos para el espacio sagrado. Pero no bastó. "La Catedral de Mallorca en seguida se puso a trabajar y nos ofreció su casa para este evento", agregó el prior. "Gracias por vuestra solidaridad hacia una causa tan entrañable como esta". Y así Vallespir dio paso a los chicos y chicas de la escolanía de Lluc, que interpretaron varias piezas de música sacra. Tras ellos, el coro de la Universitat de les Illes Balears, con dulces temas como The seal lullaby.

La siguiente en actuar fue Maria del Mar Bonet. La cantautora arrancó muchos aplausos sentidos del público. Las primeras palmas llegaron al dar su opinión sobre el estatus del catalán. "Nuestra lengua y nuestra cultura se resienten. Sufre ataques frontales", sentenció Bonet. Casi todas las 1.500 personas la ovacionaron. Casi todas, porque, mientras tanto en la primera fila, el vicepresidente del Consell, Joan Rotger, y el alcalde de Escorca, Antoni Solivellas, miraban al suelo y tragaban saliva. El prior Vallespir, que sí aplaudió, no pudo evitar comentar el momento con Rotger. Además de los dos políticos, entre el público no hubo demasiadas caras conocidas, aunque también acudieron los canónigos de la catedral, entre otros miembros del clero.

Mientras tanto, Bonet inició su recital en compañía en Daniel Espasa. Interpretó varios poemas musicados, entre los que hubo autores como Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Blai Bonet o Miquel Costa i Llobera.

El momento álgido fue el Cant de la Sibil·la. El arranque del órgano sorprendió al público en una elaborada puesta en escena. La palmesana aprovechó su voz al máximo para disfrute del público. Para finalizar, los blavets, el coro de la UIB, Bonet y el pianista Andreu Riera interpretaron conjuntamente Lo pi de Formentor y concluyeron con La Balanguera para redondear una noche de solidaridad a la mallorquina.