Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

viernes, 27 de diciembre de 2013

Imatges del Nadal de Lluc 2013

El blauet de la calenda
La Sibil.la, tan vinculada a Mallorca i a Lluc
L'àngel tot resplendent
Els xeremiers acompanyen l'àngel
La comunitat de Lluc a l'altar
El Betlem a l'entrada de la Basílica

Aspecte de la Basílica tota il.luminada

El públic omplia la Basílica
Xocolatada desitjant bones festes
La llardafoc per enclanetir la xocolatada final





sábado, 14 de diciembre de 2013

Nadal a Lluc segons LLorenç Riber

El Nadal a Lluc: la Calenda / Llorenç Riber 

D'entre la producció literària de Mossèn Llorenç Riber destaca “La minyonia d’un infant orat” (1935). És la millor aportació de l’autor a la literatura catalana. Prosa d’una cura exquisida, relata les peripècies, les sorpreses i els sentiments que va experimentar al llarg de la infància. Quan falten pocs dies pel Nadal tornam llegir les seves impressions del Nadal a Lluc. Ell les visqué de primera ma, doncs ingressà a l’Escolania l’any 1892. Ja fa 121 anys...
Avui sí que ens cal vetlar fins a mitjanit. Hem d’esperar que davalli la Rosada del cel i que pugi el Fruit de la terra. Hem d’esperar el càntic dels àngels i la meravella dels pastors. I tot això s’acompleix en punt de la mitjanit. Aquestes vetles són insòlites en mi. Jo enganaré la son escrivint, per aquells qui em llegiran, dos records nadalencs de la meva, ai las! ja llunyana infància; dos records perduts entre boires vagues, car se remunten fins als meus dotze anys ja remots.
Durant dos anys, els primers mots que cada matí cantava la meva veu, ronca encara de la son, i feble com la d’un aucell mal despert, eren aquells de l’introit de la Missa de la Mare-de-Déu: Salve, Sancta Parens. I els darrers mots que pronunciava cada nit, mentre la son ja em rondava amb ses ales flonges de ratpenat i els meus ullons s’apagaven per estones, com dos calius sota un vel de cendra, era la darrera invocació que, per privilegi especial atorgat al monestir, podíem afegir a la fi de totes les invocacions de la lletania: Regina montis lucani, ora pro nobis: Pregau per nosaltres, Reina de les muntanyes de Lluc”.
Enlloc com en aquella ascètica i nemorosa solitud, he tastat el misteri de les temporades litúrgiques que s’avenen tan bé a les diverses estacions de l’any, que aquestes en semblen un comentari. I en lloc me som amarat tan deliciosament de gèmmea rosada de la nit santa de Nadal, com en aquell patriarcat entre pastors i entre ovelles, entre aquells corredors llargs, oberts a l’hospitalitat dels homes, i aquella renglera d’estables tebs, oberts a l’hospitalitat de les bèsties associades al misteri dolç del natalici, que per les Matines d’aquella nit arribaven de les terres planes: bèsties cansades i manses, amb l’estupor del miracle dins els ulls, i amb una tènue boirella entorn de les boques fumoses. Per aquestes bèsties també es realitzava aquella nit la vella profecia que diu:<<Conegué el bou el seu posseïdor; i conegué l’ase el pessebre del seu Senyor>>.
Les Matines de Lluc, per tota Mallorca són famoses. Cantades per les veus blanques dels escolans, tenen un infantívol encís que no desdiu gens ni de la nit ni del misteri. La tradició de Nadal, exiliada gairebé per tot arreu, allà s’acollí com a un suprem reducte: Excedens terris extrema per illos... vestigia fecit (“mentre se n’anava de la terra per ells hi deixà les darreres petjades”). Allà encara serva el vell costum de que un infant de cor predica el sermó de la Calenda i un altre canta les prediccions de la Sibil.la. i no són certament aquestes dues vellúries reverenciables les que porten menys gent a aquell inoblidable ofici nocturn.
Un any, doncs, de les darreries del segle passat, em fou comanat a mi que predicàs el sermó de la calenda. Del Sermó de la Calenda, ja sia que el seu origen sigui tal volta simultani del de la Sibil.la i tingui el seu ascendent més remot en el sermó apòcrif de Sant Agustí que es representava, tal nit com la de Nadal, en les esglésies medievals on tingué lloc origen el teatre, no existeix cap text típic ni folklòric. Cada església el fa a la seva manera, i es renovella cada parell d’anys. Un capellà lletraferit el fa i un minyó eixerit i desinvolt l’encomana a la memòria.
Durant tot el temps d’Advent jo havia d’estudiar-lo. Jo aleshores tenia la memòria molt fresca ­-eren tan poques les coses a recordar!- i çò que un cop era entrat dins la meva memòria jo ho retenia amb la mateixa avarícia i amb la mateixa tenacitat amb què la petxina bivalva reté la lluminosa gota d’aigua que hi entra i de la qual farà una perla. En pocs dies vaig saber-la, la Calenda; i vaig posar-me a esperar ansiosament la nit que havia de perorar l’evangèlic parlament que jo havia engolit com qui engoleix una bresca. Tanmateix aquesta gran nit arribà.
I quina nit! El cel era estirat i vagament lluminós, com una claror de llet, com amb una lluor de lliri. Sobre el fosc massís de les muntanyes empinades fins al cel, les estrelles eren grosses i nues: més nues i més grosses que les de cap altra nit de l’any. Al caire d’una timba, una bella lluna en creixent, esmolava sa falcella freda. Un fred agut picava la cara i quasi feia plorar els ulls. L’insomne monestir era ple com un ou i com un rusc brunzia, de la gent que durant tot el dia havia acudit per a la gran festa nocturna. Una gran flama joiosa saltava i banderejava, nodrida de branques d’alzina crepitant i de druídics troncs sencers, enmig de la cuina, i des d’allà escampava amb una escalfor amiga i una fantàstica clariana canviant. I des de l’esmotxat cloquer, la campana monàstica sospirava unes notes febles, com uns aucells enfredorits que s’espargien per la fredor glacial de la nit divina, plena d’àngels obscurs.
Quan va ésser-ne l’hora, jo, prematurament vestit de capellà, vaig pujar a la trona. L’església era abrandada de llums, que per la claraboia sobreeixien a les tenebres exteriors. L’or vell de les motlures i dels retaules lluïa com un caliu. Sobre el meu cap terrible amb les quatre puntes del bonet, tremolava una estelada lleu de neules blanques, i el llantoner, tot encès, era com un estel amb coa; car és general costum de les esglésies de Mallorca de penjar al llantoner o salomó central, una coa de tantes neules com setmanes manquen per a la Quaresma. Llavors per primera volta vaig veure el monstre que fa por, la terrible Esfínx, el públic, el formidable públic, la Bèstia de mil caps, que amb gest escoltívol em mirava amb totes les seves boques obertes, i amb tots els seus ulls oberts...


martes, 3 de diciembre de 2013

Crònica del novembre

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. Començam aquesta festivitat de Tots Sants amb un bon temps assoleiat. Després de l'Ofici solemne, s'inicia la pujada al Cementeri de l'Escolania, Comunitat i feligresos de la parròquia, familiars i amics. És un dia emotiu de pregàries i memòries de tots aquells que ens deixaren  per a gaudir de la llum i l'amor de  Déu.

  
2. Aquest horabaixa arriben onze serverins muntats a cavall; al front de l'expedició, Marc Garcia. Mentre els “caballistes“ romanen a l'hostatgeria, els animals pasturen la nit devers el molí de la Vall de Josafat. Demà, de bon matí. faran el camí de retorn  cap a Son Servera.

3. Aquest cap de setmana  els Blauets tenen vacances i en el seu lloc la coral d'Antics Blauets, dirigida per Mn. Vicenç Juan Rubí animen la celebració de l' Ofici. Hi participen grups de les parròquies de la Mare de Déu del Roser (Son Cladera) i de Verge de Lluc. Concelebra  amb el P. Prior, el seu rector Mn. Eusebi Capel.

5. Visita del nou membre del Consell Episcopal, Mn. Antoni Vadell que ocupa el càrrec de Vicari per a l'Evangelització. Entre els temes generals de conversa es parla de  revisió i potenciació  de la pastoral de pelegrinatges als santuaris. Li desitjam encert en la tasca i oferim la nostra col·laboració sincera.

9. Museu de Lluc. La investigadora Conxita Boncompte Coll fa fotografies dels 6 exvots de la vitrina de la sala del tresor.; forma part del grup de recerca de simbologia religiosa de la Universitat Ramon Llull que dirigeix el Dr. Jaume Aymar

Un grup d' ex-soldats que, de joves, feren el servei militar a Àfrica es reuneixen a Lluc i van a la Missa de les 11:30.

10. Sor Joana Pascual, superiora de la comunitat de Germanes Franciscanes de Lluc, celebra el 50 aniversari de professió religiosa. Dedica part del seu ministeri al Santuari i Escolania on és molt apreciada per les seves qualitats humanes i religioses. A les 11:00 , acompanyada de familiars i religioses es prega  per ella en acció de gràcies. Rep diversos obsequis i enhorabones, però, sobretot, l'estimació i la gratitud de tots .
           
 A l' Ofici també hi assisteix  un grup de l'Associació  Gent Gran del Camp Redó de Palma.

12. En la commemoració del màrtir de la unitat dels cristians, Sant Josafat es prega per la unió de les esglésies. Assisteix a la Missa de les 11:30 un grup de la Tercera Edat de Santanyí.

15. Al matí arriba en punt el fred i la pluja. Més amunt, al Galileu, una lleugera capa blanca corona el cim. Després d'una llarga volada han arribar els simpàtics rupits per fer estada entre nosaltres. Alguns es fan casolans pidolant unes miques...; esperem que els filats no els apleguin.

17. Diumenge plujós i fred. A l'Ofici de les 11:00 , el P- Prior dóna una especial benedicció als  nous blauets i blauetes que ja comencen a cantar incorporats  a la resta de l'Escolania; són: Blanca Riera, Pedro Carreras, Antònia Roig, Victor Giménez, Anna Maria Sorana, Cecília Ilbert, Paula Fernàndez, Maria Antònia Dalmau i Nadal Roig.

20. El torrent de Lluc corre a vessar. Aquests darrers dies ha plogut 335 litres  per  metre quadrat. El fred es deixa sentir de valent i els meteoròlegs  encara prediuen més aigua i temperatures en descens.

24. Aquest diumenge ,festa de Jesucrist Rei,que clou les celebracions de l' any litúrgic, es fa també commemoració de Santa Cecília, patrona dels músics , que aquí degut a l'Escolania, sempre s' ha recordat. A l'Ofici que celebra el P. Prior , es prega i es fan ofrenes commemoratives. Al final, i en honor de Santa Cecília, els Blauets fan un petit concert que comença amb el tradicional “Cantantibus Organis” i segueix amb l'execució de composicions pels blauets  al piano, flauta, etc. A destacar la nombrosa participació dels familiars que després, són obsequiats amb visites guiades a l'arxiu de Lluc i a la sala d'audiovisuals. Tot acaba amb un bon dinar on es comparteix el pa i taleca.

27. Festa del Beat Ramon Llull. A les 12:15,a la basílica, la Comunitat i Escolania fan un acte en memòria  del “Fill Major de la nostra Raça”, on es llegeix una nota biogràfica /espiritual i es canta i prega. Tots plegats reciten la poesia “Pregària per la Llengua” de Maria Antònia Salvà.

28. Malgrat  que el dia sigui plujós i fred  venen a visitar la Mare de Déu una cinquantena de persones de Son Servera; amb ells el batle Antoni Servera i diversos regidors. Dinen a l'Acolliment del Centenari. 

sábado, 16 de noviembre de 2013

El pregó de la Diada

Una mica tard, però no volem deixar de reproduir un extracte del pregó llegit a la Basílica del Santuari de Lluc dia 31 d'agost de 2013 per Pere Fullana Puigserver.

Pròximament es publicarà íntegre a la revista “Comunicació Lluc”.


Permeteu-me que dediqui la part final d’aquest pregó, al Lluc imaginat, als components ètics i cívics que se deriven d'aquella experiència inicial que hem insinuat i de la nostra familiarització amb la història singular del Santuari i general del país, perquè hom imagina, somia i desitja viure algun dia en un país condret. Treballa per estar en el món i fer part d’aquelles entitats territorials i d’aquelles cultures que conreen una certa excel•lència cívica i fan part d’un model exemplar de convivència. Estam segurs que el Santuari de Lluc vol ser alguna cosa més que un indret de visita. Pens Lluc integrat en un país que cerca dialogar, aprendre i mostrar, donar i rebre.

Lluc disposa d’un programa que permet viure obert a moltes dimensions. Però per damunt de tot representa l’essència intemporal d’una gent, d’una terra, d’una fe en diàleg amb la vida, l’aigua, la muntanya, la vall, l’home, la maternitat i la divinitat. Lluc és també el final d’una gran etapa del camí, un indret de repòs per al cos i l'esperit, un espai que permet arrodonir experiències plurals que s'expressen en la diversitat dels pelegrins i visitants. A més, el Santuari és un relat per explicar Mallorca, en la mesura que el santuari expressa les fortaleses i les debilitats d’una terra que necessita continuar cercant solucions, camins, quimeres i idees; enfortir conviccions i consolidar un corpus de pensament al voltant d’allò que avui anomenam genèricament turisme religiós.

Des d’aquest punt de vista imaginam Lluc com un gran centre de pensament, com un centre de formació del patrimoni religiós. Chistian Boukaram, especialista en física nuclear, recordava, fa poc, que Einstein afirmava que el món físic no era sinó una manifestació del món immaterial. Per extensió, el mateix Boukaram afirma que la llum del sol és essencial per a la nostra supervivència, passejar pel bosc millora el sistema immunològic i fer exercici millora la salut (La Vanguardia 7 d’agost de 2013). 

A Lluc hi podríem aprendre a observar els rastres que ens recorden allò que és sòlid, cohesionador i essencials de la fe i del país. El camí vell de Lluc, la creu dels pelegrins, les menjadores i porxos ens parlen de la sang que corre per les nostres venes. La Mare de Déu de Lluc, l’arquitectura del Santuari i l’Escolania transmeten un relat de salvació i d’esperança, parlen d’un passat que abraça el present. Miquel Costa i Llobera, Antoni Maria Alcover, el P. Joaquim Rosselló, Bartomeu Ferra i Antoni Gaudí, el bisbe Pere Joan Campins són alguna cosa més que monuments decoratius. La Serra de Tramuntana disposa d’un llenguatge espiritual, les valls d’Escorca, Sóller i Pollença parlen de vida i de pau, de repòs i de fertilitat. Lluc és l’indret ideal per ubicar una Càtedra de Turisme Religiós, en el marc de la Universitat. Un centre superior per formar experts en turisme religiós, en totes les seves modalitats. Precisament perquè aquest és el lloc -el lucus- religiós emblemàtic i simbòlic del diàleg entre fe i turisme, l'indret on peregrins, viatgers, turistes i curiosos experimenten i segellen instants especials de la seva vida. Pensau que actualment se calcula que en tot el món se realitza una mitja de 250 milions de peregrinacions l’any; 17 dels quals a Espanya i la majoria dels llocs de peregrinació del cristianisme, segons els experts, estan relacionats amb el culte a la Marededéu. 

En segon lloc, imaginam Lluc com un Laboratori de responsabilitats, per eradicar la malaltia de la dissolució de responsabilitats, amb l'heretgia de la inacció, un taller per forjar un poble responsable del seu present i del seu futur. Un espai per recuperar la veu, en aquest temps d’afàsia social. Lluc és un centre, el disc dur de les consciències, que permet recuperar i donar valor a la consciència col•lectiva i a la consciencia individual. Lluc podria ser una escola que ensenya a mirar allò que no veim i que sens podria anar definitivament de les mans. Una escola per ensenyar a caminar i a peregrinar, un centre de preparació i d’entrenament per enfortir els esperits, per treballar la resistència i per ensenyar a llegir la força interior. 

Des d'aquesta perspectiva vull encoratjar l'Escolania de Lluc i tota la comunitat cristiana del Santuari a seguir en la línia encertada de la història; entenc que val la pena continuar treballant per conèixer millor el país -amb tots els seus matisos, també els religiosos potser els de més pes des del punt de vista de l'interès antropològic i històric, tal i com està posant de manifest la demanda turística- i divulgar-lo sense defallir, tenint els mallorquins com els primers destinataris, precisament perquè mai no s'adormin de tot  ni donin l’esquena definitivament a la història. Finalment, en la mesura de les nostres forces i amb la humilitat que pertoca a un antic blauet i fill de la terra, ens volem sumar a qualsevol projecte que s'impulsi en aquest lucus sagrat. Per començar ens sumam a la Comunitat del Santuari, sense matisos, i us desitjam a tots una bona Festa de la Diada 2013. 

Molts d’anys a tota la comunitat de Lluc. Molts anys, Mallorca.

lunes, 4 de noviembre de 2013

Crònica del mes d'octubre

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

Una novetat ecològica i econòmica. Una maquinària, que s'ha instal·lat vora l'hort, converteix la biomassa (llenya capolada) en energia calorífica, funciona per encalentir l'aigua (consum i calefacció). És una millora general ja que les seves conduccions recorren la major part de les sales del Santuari, hostatgeria, comunitat i escolania. Brindem pel seu futur. 

3. A les s 16:39, Miquel Cabot, antic blauet, amb Joana Estarellas celebren les seves Noces d'Or de matrimoni. Presideix la Missa d'acció de gràcies, Mn. Vicenç Juan Rubí. 

4. Devers 400 nines i nins del Col·legi Jesús Maria de Palma, tenen un jornada a Lluc amb una sèrie d'activitats: pregàries, cants, discursos i jocs. Empren l'Acolliment del Centenari i anima la trobada el catequista Martí Vallès. 

A les 12:45 Concelebració Eucarística que presideix el P. Antoni Vallespir recordant el popular sant del dia, Francesc d'Assís. Es prega fent menció del Papa, de la necessitat de la pau i el respecte a la natura, així com per les Germanes Franciscanes que ajuden en la pastoral del Santuari L'Escolania va al Santuari de Gràcia (Llucmajor) a donar un concert/cloenda de les III Nits Culturals a benefici de les obres de restauració de Gràcia. L'assistència és nombrosa i aplaudeixen molt l'actuació dels Blauets. 

5. A les 12'15 components del Col·legi “Llaüt” tenen una Missa a la capella del Santíssim. 

6. A la Missa de les 11:00 celebra la seva primera Missa Fra Pere Josep Vallespir Escandell T.OR: recentment ordenat prevere a La Seu. A la celebració també hi assisteixen directius i participants de la Confraria de l'Esperança (Palma) i de la Confraria de la Mare de Déu de Lluc de Calvià amb el seu consiliari Mn. Gabriel Ramis. 


A la Missa de les 12:30 hi assisteixen un centenar d'amics del poble de Llubí que des de fa 70 anys són fidels a aquesta trobada. Després l'Acolliment del Centenari s'omple de confrares i llubiners a l'hora del dinar,i trompetes i tamborers de la banda de la Confraria de l'Esperança animen la sobretaula. 

12. Entre avui i demà es realitza la XIX Fira de la Serra de Tramuntana. Els Porxets donen aixopluc a una llarga mostra de productes típics de la nostra gastronomia i a la resta de la Plaça dels Pelegrins diversos estands donen informació d'activitats forestals relacionades amb la Serra. 

Coincidint amb la festa del Pilar es nota més la presencia de visitants i pelegrins, alguns després d’haver fet a peu el camí vell. Destacam que un centenar de persones cavalcant o en carretons venen per camins de muntanya des de Sóller a Lluc en la ja tradicional pujada anual de l’associació Mostra Ramadera de Sóller. 


Al camp de futbol hi aparquen unes 50 caravanes de l'Associació Balear Cultural de Temps Lliure i Autocaravanes “Es Siurell”. Converteixen l'espai esportiu en una festa d'amics organitzant activitats lúdiques molt participades. 

13. A l’Eucaristia de les 11:00, que presideix el P. Prior, hi concelebra Mn. Jaume Estela, rector de la parròquia de Sa Vileta que ha vingut amb un centenar de feligresos en esperit de pelegrins. 

Fa un diumenge assolellat que escalfa una agradable diada de tardor. La Fira de la Serra de Tramuntana té una gran afluència de visitants. Crida l'atenció la parada del Jardí Botànic on, de manera gratuïta , s'ofereix un tast d'aigua de murta una infusió preparada pel G. Macià. 

Es constitueix la nova Junta Directiva i Vocal de l'AMPA de Escolania de Lluc que queda formada així: President, Josep Lluís Somoza (Llucmajor) 

Secretària: Clara Figuerola (Llubí) 
Vicepresidenta 1ª Maria Mas (Vilafranca de Bonany) 
Vicepresident 2º Pere Josep Garcias (Selva) 
Tresorer,Rafel Roig (Petra) 

Vocals: Cristina Solivellas( Port de Pollença), Maria Antònia Aguiló (Sa Pobla), Miquel Mas (Petra); Verònica Martínez (Palma), Marta Rosselló (Pollença), Maria Josep Busquets (Alaró), Eva Maria Rincón (Palma), Joan Josep Comas (Pollença); Jaume Oliver (Lluc); Virgínia Prats (Inca) i
Marie-France Soriano (Campos) 

A totes i a tots: Enhorabona i ànims per la important tasca a fer! 

16. A l'Acolliment del Centenari 700 alumnes del Col·legi Mare Alberta celebren el seu inici de curs amb diverses activitats. A les 12:00 el P. Prior hi celebra l'Eucaristia i hi acudeix l'Escolania per ajuntar-se a la coral del Col·legi i cantar plegats. 

18. Trobada dels Mestres de Música dels col·legis de les Germanes de la Caritat amb els professors i dirigents de l'Escolania. A més d'assistir a diversos actes dels Blauets tenen un dinar fraternal i una reunió de cara a possibles col·laboracions. 

20. A l'Ofici de les 11:00 que presideix el P. Prior hi concelebra Mn. Josep Amengual que ha vingut a Lluc amb un grup de la parròquia de la Immaculada Concepció de Sant Magí (Palma). També concelebren els PP. MM. dels Sagrats Cors, Dominique Tuyisenge de Rwanda i Alphonse Kaptue del Camerun, que passen uns dies en pla de formació amb la Comunitat, juntament amb l’estudiant Hippolyte Voka del Congo. 

21. L' Escolania celebra la “festivitat de les Verges” amb una convidada d'excepció, la doctora de la U.I.B. Caterina Vallriu que explica l'origen d' aquesta festa i conta una rondalla. Mentrestant els antics cuiners, Antònia i Miquel, sempre presents en els moments de fer un favor, preparen una gran i exquisida bunyolada. 

24. Com a final de l'Any de la Fe, a La Seu, on hi va haver una sèrie de conferències sobre aquest tema, el P. Manuel Soler, de la comunitat de Lluc, hi exposa: “El testimoni de fe dels Màrtirs del Coll”. 

26. Com ja és habitual, el Col·legi “Llaüt” (Palma), fa una cap de setmana a Lluc en pla de reflexió i esplai. Tenen una Missa a les 12:15 amb un prevere de l'Opus Dei. 

El nostre bon amic i “fotògraf de Lluc”, Antoni Capellà, celebra el 80 aniversari. Juntament amb la seva esposa Maria Bel sempre s’han distingit amb el seu servei a l’hora de la Litúrgia o en qualsevol acte benèfic. Que sia per a Molts Anys! Per a celebrar-ho fan una convidada a dinar al restaurant “Ca s'Amitger”. 

El grup ecologista “Amics de la Terra” visita el Vall de Josafat per tal de fer-hi un treball de reforestació. Entre ells el conegut col·laborador del Jardí Botànic, Martí March. 

Els dissabtes horabaixa a les 19:30, junt amb l’Eucaristia es fa la Lectio Divina, una bona experiència per aprofundir l'evangeli del diumenge des d'una reflexió i pregària compartides. 

27. L'Ofici de les 11:00 que presideix el P. Prior està molt concorregut: són tres els grups que hi participen, peregrins de Mancor que obsequien la celebració amb un vistós ball de l'oferta; peregrins de la parròquia de Binissalem,amb el seu rector Mn. Jaume Mas que concelebra; i membres de l'Associació “Cap de Bou” de Costitx. Dinar a l'Acolliment del Centenari on es comparteix l'alegria de la trobada. 

A les 12:00 baptisme d'Olaia Silva, a la basílica, que celebra el P. Manuel Soler. 

31. El bon temps d'aquesta primavera d'hivern sembla que ja s'ha acabat. Ahir caigueren molts litres d'aigua per terres del migjorn; aquí a Lluc va ploure, tan sols 15 l., però la temperatura baixà de sobte, (14 de màxima i 5 de mínima).Caldrà augmentar el tapament! 

Albert Soler, professor de la Universitat de Barcelona fa una ruta per la Serra de Tramuntana amb un sentit espiritual..És acollit per la Comunitat per a passar la nit; camina a peu des de Pollença fins a Deià. És un admirador i estudiós del nostre Ramon Llull.

lunes, 14 de octubre de 2013

Anar a Lluc a peu o colcant



El dia 13 d’agost del 2008 l’escriptora Conxa Fortesa va escriure entorn d'uns tendres records al diari “Balears”. Bo será tenir en compte que alguns detalls que esmenta ja han canviat: la senyora Elvira González no treballa en el museu i el P. Gabriel Seguí tampoc ho fa a l’arxiu. El temps no passa debades. Però la frescor del llenguatge i del contingut, en el que segurament altres mallorquins s’hi sentiran reflectits, fa mèrits per tal que el transcriguem en el blog. Presumint el permís del diari i de l’autora, està clar. 

Anar a Lluc a peu o colcant sempre ha estat una fita per als mallorquins. No, ara no vos contaré que fa trenta anys vaig anar a Lluc a peu. No sé per què la gent de la meva edat quasi sempre parlam de trenta anys enrere i, tímidament i per dissimular, hi afegim el "més de", encara que en faci quaranta.

Serà que el trenta és un número que conserva sons primaverals i entrar en la quaresma fa cert respecte. El fet és que mai no vaig anar a Lluc a peu i, a aquestes altures ho veig mal de fer. Quan jo era petita cada any anàvem a Lluc. Poques sortides fora del nostre barri fèiem. La majoria de gent no teníem cotxe i una excursió cap a terres tan llunyanes es preparava amb molta antelació. 

Cada estiu tota la família, padrins, pares, fills i néts agafàvem el tren fins a Inca, després la "camiona" i cap a Lluc s’ha dit. Era una aventura. No faltava l’aigua del Carme per si qualcú es marejava. Porta viandes d’alumini amb tumbet, botelles de "graciosa" i pinya. Galetes d’oli per entretenir els infants.

Encara que ens sabéssim la història de memòria, quan arribàvem al Salt de la Bella Dona, corríem als peus del padrí perquè ens tornàs a explicar les desventures d’aquella pobra al·lota, bella i jove, i que va patir les ires del seu marit per gelosia. La violència domèstica d’aquell temps. El meu padrí tenia molta imaginació i cada any embellia el relat. Mig marejats per les voltes, la nostra decepció anual era no trobar la Bella Dona als peus de la Mare de Déu quan entràvem al Santuari, era el primer que fèiem en arribar.

Si hi havia hagut qualque naixement a la família, la mare encomanava l’infantó a la Verge i el posava sota la seva protecció. En tombar l’horabaixa tornàvem cap a Ciutat, rebentats, solíem dormir durant tot el viatge. Ens deixondíem quan baixàvem del tren. Orgullosos, exhibíem penjada al braç, una petita imatge de la Verge ornada de vetes de tot colors que l’oratge feia voleiar i que demostrava als parents i veïnats que havíem complert amb el ritual de cada any.

A Lluc hi vaig anar moltes vegades amb les monges franciscanes a fer els exercicis espirituals. No podíem parlar en tot el dia, llevat dels temps d’esbarjo. Imaginau el que significava per mi, que xerr com una cotorra i patesc d’incontinència verbal: un suplici. Però el record que guard no és dolent. Ja voldria jo ara poder trescar pels paratges de Lluc amb tota la meva innocència dels tretze anys, i que l’únic problema fos el no poder intercanviar secretets amb les amigues.

Lluc sempre ha estat el bressol de la nostra cultura i de la nostra identitat. Els missioners tenen cura d’un important conjunt de restes arqueològiques. El museu està molt ben organitzat gràcies a la labor de la directora Elvira González, que no escatima esforços per elevar el museu a la categoria que es mereix. Conté peces de molt de valor. Entre elles un plat de "seder", emprat per celebrar la Pasqua jueva. L’arxiu està a càrrec del pare Biel Seguí i Pep Barceló, arxiver auxiliar. Hi ha un fons documental molt valuós.

Entre els papers s’hi va trobar un document inèdit sobre el judici entre dos jueus datat l’any 1387. Els missioners varen tenir la gentilesa de facilitar una còpia amb motiu de la celebració del Dia internacional de la cultura jueva l’any 2005. El passat jueu de Mallorca és tan important com desconegut per la majoria de mallorquins. I ja que hi som aprofit per felicitar l’Ajuntament de Palma per la decisió de col·locar rajoles en el Call recordant els noms antics dels carrers. És una forma de recuperar part de la nostra història.

Dia 10 d’agost de l’any que ve farà 125 anys de la coronació de la Mare de Déu. Poetes com els germans Don Miquel i Don Bartomeu Forteza, entre molts d’altres, col·laboraren a les Corones Poètiques de la Mare de Déu de Lluc. Encara avui en dia l’Escolania interpreta l’himne: "A Lluch té son trono la Reyna de l’illa", de Don Thomàs Forteza.

La Verge de Lluc és la reina de l’illa, com bé deia Don Thomàs, i sobretot és la reina de la serra de Tramuntana, i no es pot deixar embrutar per maniobres especulatives de territori, com el projecte de poble postís del Guix. Estic d’acord amb el portaveu del Col·lectiu en defensa de Lluc, Pep Obrador, quan diu: "Seria un honor anar a la presó per defensar Lluc". Ésser empresonat per aquest motiu donaria dignitat a la presó, per servidora seria un honor compartir cel·la amb ell


miércoles, 2 de octubre de 2013

Crònica del mes de setembre

Lluc dia a dia / P. Ramon Ballester Vives, msscc

1. Un vent fred ens recorda que entram a la tardor. Aquets dies el centre meteorològic de Lluc ens dóna aquestes dades: temperatura màxima 24º i mínima 12º.
2. Un grup d'antics blauets de diverses promocions, pugen a Lluc per saludar el seu antic preceptor, el P. Francesc Gayà, actualment missioner a República Dominicana, que passa uns dies de vacances al Santuari. A més de les mostres d'afecte tenen un dinar on comparteixen els bons records que visqueren plegats.
3. Alumnes  i professors de l'Escolania i alumnes i algun professor de l'Institut  “Ireneu Segarra“ fan un curset de tècniques de millora sobre l'aprenentatge d'instruments musicals.
5. A les  18:30 arriba des de la Font Coberta fins a la Plaça dels Pelegrins la desfilada de nines i  nins portant la bandera de Lluc amb l'acompanyament de la colla de xeremiers i els caparrots. L'ensenya és hissada al portal major donant el “sus” a la celebració de La Diada.
A les 19:30, a la basílica,  Eucaristia  i Tridu en honor de la Mare de Déu de Lluc que celebra el P. Ricard Janer, amb la participació de l'Escolania de Blavets.
El programa tanca el dia amb la projecció d'una pel·lícula a la fresca vora la piscina.
6. Seguint el programa de festes, a les 16:00, taller de llanternes de meló i síndria que animaran la revetlla de La Diada amb la màgica desfilada dels infants.
A les 17:00  a la Plaça del Lledoner trencadissa d'olles amb sorpreses assegurades. A les 19.30 a la basílica, Eucaristia i Tridu que predica el P. R. Janer. 20:30 a l'Acolliment del Centenari: pa amb oli solidari per un projecte de la Fundació Concòrdia Projecte Casal P. Pere Riera del barri 22 enero de Buenos Aires. 22:30 a la Sala d'actes de l'Escolania els Comediants de l'Abat, de La Real, fan la còmica obra Mos ha caigut sa sogra.
7.  A les 12:00 un concert sorpresa que ofereix l'Escolania de Blavets i l'escola Ireneu Segarra com a final del curset. Tota una mostra del progrés que han adquirit els alumnes. Els concertistes foren molt aplaudits.
Des de les 10:00 mostra i venda de rebosteria mallorquina a benefici de la Fundació Concòrdia a la Plaça dels Pelegrins. L'horabaixa s'anima amb el cercavila de banda de música Lira Esporlerina.

A les 19.30 el Bisbe de Mallorca, Xavier Salinas presideix l'acte de pietat popular: commemoració de la Trobada que consisteix en la pregària  del rosari fins el cim del Pujol dels Misteris on es fa la lectura de la llegenda de la trobada de la Mare de Déu de Lluc a la vegada que un grup de blavets fan l'escenificació Després es baixa cantant les lletanies, fent processó amb els llumenerets. Després, a la basílica, cant del antics  Goigs del s. XVII.
A les 22:00  Tradicional Revetlla de La Diada animada pel grup Balladors de Lluc que, en aquesta nit  cobren un relleu especial :celebren el 35 aniversari de la seva fundació, precisament a la plaça del santuari i per suggeriment del Prior d’aleshores, el P. Ramon Ballester. El Santuari fa menció de la seva creadora Neus Olmedo; el P. Prior fa un parlament i entrega una placa  de recordança i agraïment a na Neus.
També actuen els Xeremiers de Son Roca  i la Lira Esporlerina. Després, desfilada dels  nins i nines amb llanternes; rifes de bestiar donat per en Martí de Son Colom i de l'Associació d'Antics Blavets i l'acostumada convidada de bunyols i vi dolç. A punt de mitjanit Salve i plegamans a la Mare de Déu.
8. Diumenge de La Diada. Abans de l'alba ja arriben els pelegrins de la XXXIV Pujada de la Part Forana organitzada per l'Associació d'Antics Blavets. Cansats i alegres entren per la Font Coberta on són obsequiats amb mides tradicionals i un bon tassó de xocolata  desfeta i donuts. A la Plaça dels Pelegrins  plantada i ball dels gegants de diferents pobles de Mallorca.
 A les  08:45, a l'Acolliment del Centenari el president de L'Associació  d'AA. BB. Gabriel Ferragut,  dóna la benvinguda als participants de la Pujada i es fa l'ofrena de presents dels diversos pobles, ramells o productes de la terra amb l'acompanyament dels Xeremiers de Son Roca. Entre els assistents el President del Govern i  la Presidenta  del Consell.
A continuació  Eucaristia que celebra el Bisbe de Mallorca  amb els cants de la Coral d'Antics Blauets  que dirigeix Mn. Vicenç Juan Rubí.
A les 11:00 Solemne Eucaristia que presideix el Bisbe de Mallorca .A destacar el ball de 'oferta interpretada per l'homenetjada Neus Olmedo i l'ofrena dels artistes. Nils Burwitz presenta una nota  a l'oli dels Blauets cantant al Torrent de Pareis  i un dibuix a tinta del P. Jaume Palou ; Jaume Poma una ceràmica (plat); Josep Obrador duu els originals del còmic Història de Lluc de Pep Mª Forteza i, finalment, la batlessa de Petra, Caterina Mas, en ocasió del 300 Centenari de la naixença del Beat Juníper Serra, una escultura de marès que representa uns  peus calçats amb sandàlies que recorden l'incansable missioner i fundador.
Després a la Plaça dels Pelegrins, els incomparables Balladors de Lluc engresquen  la gent en una ballada popular com alegre comiat de les Festes de La Diada 2013.
Antònia Sastre del Secar de La Real (Palma), fa donació al Museu de Lluc  d'una preuada vànova cotonada antiga que va confeccionar la seva mare Francesca Salvà.
12. Festa  litúrgica de la Mare de Déu de Lluc. Comença el curs acadèmic el Col·legi  Escolania de Blauets amb un acte de pregària a la basílica encomanant la protecció de la Mare de Déu sobre el curs. Diversos actes acadèmics, completen la jornada. Són 17 els nous  d'enguany. El lema  d'aquest curs és: Escolta i descobreix.
Per venerar la Mare de Déu en la seva festivitat litúrgica ve el canonge de La Seu, Mn. Pere Torres. Presideix l’Eucaristia de l'horabaixa.
13. Els directius i organitzadors del Comité Balear d’àrbitres de Bàsquet passen el cap de setmana a l'hostatgeria en reflexió i diàleg sobre  temes que afecten la seva professió.
15. Amb l'Ofici que presideix el P. Antoni Vallespir, comença la Inauguració Oficial del nou Curs del Col·legi Escolania de Lluc. Després, a la sala d'actes es fa una Assemblea General, on hi participen directors, educadors, professors i pares de les nines i nins. I, a més de la informació general de l'ideari i projecte educatiu, un enriquidor intercanvi de preguntes i precs. Després, a l'Acolliment del Centenari, un dinar de pa taleca, compartit fraternalment.
21. Un centenar  de  persones de l'Associació Verge de Lluc de Manacor, seguint el compromís anual, pugen a venerar la Mare de Déu. En una Missa molt participada fan moltes ofrenes de rams de flors i de ciris.
Al quadern de pregàries del cambril, entre les moltes peticions, vet aquí un escrit que commou especialment: “Trabajando duro hemos llegado al punto, como muchos, en la situación de deshaucio, sin comida, ni dinero, pronto nos quitaran la casa. No pido un milagro material, sino fuerzas para mi y mi pareja para seguir adelante”.
22. A l'Ofici  hi assisteix un centenar de peregrins de la Parròquia de Búger. Presideix la celebració  el seu rector Mn Santi Cortès; el P.  Antoni Vallespir, que concelebra, fa el baptisme de Mercè Moià Quetglas de Lloseta.
Els parroquians  de Búger tenen un dinar de germanor a l'Acolliment del Centenari. A les 11:45 el P. Manuel Soler celebra el bateig de Miquel Morote Sierra  de Puebla de los Infantes (Sevilla).
23. El pintor Guillem Gil (Secar de La Real) està disposat a cedir al Museu de Lluc una sèrie de pintures monotemàtiques  sobre la Serra de Tramuntana.
24. Per tal de conèixer els llocs  històrics  de la Congregació  de MM. Sagrats Cors  i enriquir la seva espiritualitat, passa uns dies a Lluc el P. Alphonse Kaptue, del Camerun.
27. Alumnes del Col·legi de Sant Vicenç de Paul , de Sóller, venen amb els seus formadors per celebrar la festa  del seu Patró..Assisteixen a una Salve cantada pels Blauets.
28.  Avui, dissabte,  durant el capvespre , amb motiu d'una cursa esportiva, han tancat les carreteres d'Inca i de Pollença amb els trastorns i perjudicis  que suposa pels pelegrins i visitants. Malgrat  els inconvenients, seguim amb les celebracions programades a més de les Misses d’horari.
A les 12:15, baptisme del nin Lucas Pinilla Crespí, fill de Carlos Pinilla i Francesca Crespí. A les 18:00 Noces de Gabriel Torrens Marquès amb Margalida Vaquer Bujosa que celebra el P. Prior.
La núvia, Marga (com és anomenada a Lluc) pertany a una família que s'ha distingit al Santuari per la seva  col·laboració i servei entusiasta  en tots els projectes de caràcter benèfic. Des d'aquí la nostra enhorabona i desig de felicitat a la nova parella.
Passen el cap de setmana a Lluc una quarantena de membres dels Piper Club d'Europa. Tenen el curiós concurs de fumada lenta en pipa..Entre els organitzadors, Llorenç Cloquell, l'antic blauet avui famós com a Màgic Cloquell.
29. L'Escolania va a la parròquia de Petra per participar a una solemne Eucaristia en honor del Beat Juniper Serra. A l'Ofici que presideix el P. Ricard Janer hi canta  la Coral de la parròquia de Santa Margalida amb l'organista Pere Reynés
30. Un bon acabatall del mes: Un quartet de guitarres  d'Estocolm ofereix un petit concert de música clàssica, popular sueca i, com obsequi cultural, El noi de la mare.

domingo, 22 de septiembre de 2013

La trobada


La vall és apacible, poblada d'arbres i fecunda d’aigües transparents. Es tot un bosc, la vall, d'alzinars 1 pinedes. Una vall immensa en lloc d'aspres muntanyes. La garriga s'escampa pels faldars de la serra i cobreix els tossals d'arboceres i ullastres, de mates de Llentiscle, de romaní i de murtreres. De nit, sembla una negra fondalada, la vall. Es terra d’aigües: d’albellons i fontanelles, de fonts que solquen el terreny i fan créixer l'arbreda: la font Coberta, la font del Puig Ferrer, la font Seuca, la font dels Polis. . . L'aigua canta, tot l'any, ran de les fontinyoles. Quan tomba l’hivern i el sol s'encabrita, s'obrin les flors boscanes i la garriga s'omple d'aromes suaus i de colors lluents: groc i vermell, blanc de neu i morat. El rústec morat de les veròniques.

Cada vespre, un pastor acudeix a aquell lloc. Mentre Les ovelles pasturen pels sementers i les marjades, Les nits clares d'estiu, en Lluc observa els estels i juga a descompondre Les constel·lacions. Coneix Ses Cabrelles i la Vera Creu, persegueix amb la vista l'estel dels Pastors i s'agrada de fer volar el pensa ment i Les idees per la via lluminosa de Sant Jaume. Potser, algunes nits, acompanya amb el flabiol les remors de l'aigua. Llavors, s'endormisca una estona i, en trencar l'alba, acudeix a rentar-se la cara al nient d'una font, a espolsar-se el sobec amb quatre grapades. Es fill de pares moros, el pastor, tot just batejat, sotmesa l'illa pel Rei en Jaume.

Una d'aquelles nits, era dissabte, en Lluc va veure una gran claredat. Havia portat la guarda al racó d'en Malonda 1, des d'aquell punt, observà que per una encletxa de les roques sortia una claror brillant com d’argent viu. Perventura, un estel havia vingut a caure entre el pedreny. Potser era la lluna que s'havia amagat rere Les carritxeres. El cel era fosc. Les roques espirejaven com un fester. En Lluc s'hi acost, lentament, la mirada absorta en la contemplaci6 d'aquell prodigi: la música suau, l'harmonia dels instruments de corda, les veus primfilades dels àngels... Tot s’esvaí. Replegà la guarda i partí cap a Escorca, el pastor. Tots els dissabtes, quan el cel s'enfosquia, tornava a comparèixer aquella llum i aquells càntics. Dins la profunda negror de la vall, entre les ombres, es repetia la visió misteriosa: la claror nítida, la música i els cantiris.

Un dia, acudi a explicar-ho a un monjo que feia vida solitària a l’església de Sant Pere d'Escorca. Era de la regla de Sant Bernat, el monjo. No acabava de creure'l. Hi acudiren tots dos, el dissabte següent, quan el sol tombava i la nit omplia les muntanyes de foscors incertes. Pel camí, encara li contava les meravelles que havia contemplat amb els seus ulls. Encara eren lluny i ja entrellucaren la claredat que el pastor havia vist. Pensaren que s'hi abscondia un tresor, entre els penyals esquerps; un tresor increïble cobert d'herbei i romeguers. S'hi acostaren. En una encletxa de la roca, tapada de terra i embolicada amb un drap verdosenc, hi trobaren una figura de la Verge, el fili als braços, quasi somrient, la cara morena, el ropatge sembrat de lliris d'or, un llibre dins Les mans de l'infant que marca el principi i la fi de totes les coses.

L'adoraren, el pastor i el monjo. Ploraren; diu l'antiga història que d'alegria. Llavors, donaren avís a la Ciutat i acudiren ai lloc de la trobada —enmig d'aspres muntanyes— els Magnífics Jurats i el Capítol de canonges de la Seu acompanyats de moltes persones. Honoraren la imatge, la juraren per patrona d'aquest Regne i li construïren un oratori.

Quant la gent de l'illa va assabentar-se del prodigi, hi pujaren estols de pelegrins. Uns clamaven que s'acabàs la fam, d'altres la guerra, d'altres la pesta. . . La Regina del bosc i de Les aigües continuava marcant el principi i la fi del cel i de la terra.

(JANER MANILA Gabriel, Les llegendes de les terres de Lluc. Publicacions del santuari de Lluc, Mallorca, 1984)

miércoles, 11 de septiembre de 2013

Les imatges de la Diada


Els peus fan malt després de caminar per camins i turons
Fra Juníper Serra, un gran marxaire. Una ofrena del poble de Petra
El menjador de la comunitat: Bisbe, comunitat i col.laboradors

Reunits a l'acolliment per a la Missa. Els gegants vigilen des de dalt
Els gegants també acompanyen les ofrenes
Acolliment: uns quants mils de persones celebren l'Eucaristia
El Bisbe i els concelebrants a la missa dels marxaires
A la plaça, abans de començar la pujada al Pujol
Bisbe i preveres de la comuntiat a l'inici de la pujada
Acabat un misteri, cants i instruments en comencen un altre
La imatge de la Mare de Déu també fa el recorregut
Acabat el rosari, la revetla- Ball de bot i altres coses 
Els "balladors de LLuc" animen la festa i el ball
Homenatge a Neus Olmedo, ànima dels balladors de Lluc

Abans d'anar a dormir, comiat davant la Mare de Déu


Després de molts kilòmetres a peu, un tassó de xocolate