Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

viernes, 26 de julio de 2013

L'antiga Escolania de Lluc

El P. Rafel Juan va ser durant molts anys arxiver de Lluc. 
Va publicar unes monografies històriques valuoses, 
entre les quals la que avui reproduïm al blog del santuari. 
Va veure la llum l’any 1984.  
Ofereix detalls ben interessants per a saber el passat de l’Escolania.


La veu dels nins és una nota de tendresa en la lloança perenne que, com encens musical, dedica l'Església a Déu; un eco de l'Hosanna que els nins hebreus cantaren al Senyor el primer dia dels rams i de les palmes. De la boca dels nins n'ha feta l'Església alabança perfecta en les catedrals, col·legiates, monestirs i fins i tot parròquies.

En elles hi floriren les Scholae puerorum per ensenyament de cant i lletra; de lletra per la recta dicció i comprensió del text sagrat; de cant per l'educació de la veu als modes i tons del cant litúrgic. Lluc que des de 1456 fonc priorat o, si voleu, col·legiata de Canonges de Sant Pere, tengué també, al seu nivell, Scholae puerorum. 

Des de l'any 1515, quan mossèn Gabriel Vaquer, assistent del prior el canonge Pere Eixartell, anava pensant en nova estructuració del priorat de Lluc, els documents ens tornen parlar de nins o minyons que «estan» a Lluc. Els podem mirar com a predecessors immediats de l'Escolania que quedarà establement assentada amb grup de sis minyons, en la nul·la fundacional d'un nou Col·legi de preveres a Lluc, el 25 de setembre de 1531, segons el model de Montserrat.

Tal volta per obres que no s'eren acabades o per les turbulències successives a la mort del prior Vaquer, esdevinguda a la fi de l'octubre de 1531, no llegim menció de l'Escolania fins després de 1537, any en què fonc confirmada la bul·la clementina de 1531, puix el 13 de gener de 1539 (40?) es començà a dir missa cantada a nostra Dona, i el 18 de desembre llegim una distribució de sis diners pels minyons.

Des d'ara es reprèn la sèrie dels minyons del cor que ja no s'interromprà. La seva missió, cantar la missa matinal com a Montserrat, agregar-se als preveres Col·legials a les I Hores canòniques, cantar també els Goigs de la Mare de Déu de Lluc als pelegrins, i les misses dels Goigs per motius determinats, sobretot per la persistència dels eixuts; i la Salve i el Tedeum. 

El cant dels Goigs era pels pelegrins, a més d'un plaer quan sentien la veu fresca dels minyons, un memorial dels principals favors, atorgats per La santa Figura de la Verge de Lluc, que els augmentava la confiança en la seva intercessió. 

Les almoines que dels Goigs es recollien dins un bacinet propi, solien beneficiar els minyons.

Quan es «feia» la Confraria a la Ciutat, dos minyons amb vesta litúrgica, un portant la campaneta i l'altre, les imatges (estampes) de la Verge de Lluc, acompanyaven al prevere Col·legial, que, llibre en mà, resseguia els carrers on hi havia famílies apuntades a la Confraria. 

El cant de la Salve el podem remuntar testimonialment a l'any 1572, quan un mariner dóna deu reials castellans, dels quals es distribueixen 4 sous per una Salve i uns Goigs; i el Tedeum, a 1617, en què una devota persona de la Ciutat encarrega 6 misses, un Tedeum i Goigs

El nivell artístic de l'Escolania degué tenir les seves aternàncies, si ens atenem a les disposicions de les Visites pastorals, que tal volta urgeixen el bon ensenyament dels minyons coristes; encara que, pensam, no sempre aquestes han de palesar abusos, sinó simplement recomanar la continuïtat en el compliment de les obligacions.

Per cert, si l'any 1567 hi ha qui, com Mn. Jeroni Trobat d'Inca «ha estat en casa per apendre de cant», i l'any 1604 es troben a Lluc autors com Palestrina i Morales; i l'any 1710 n'hi ha qui han anat al Santuari «per apendre d'orga o per aprofitar-se d'orga o per pendre de tocar orga», hi hauria a Lluc bona escola de música.

Ni era l'orgue l'únic instrument que a Lluc es cultivava; també altres de tecla, per aprendre, i de corda i de vent. Efectivament els minyons de Lluc practicaven als segles XVII i XVIII el monocor i el címbal; sonaven el baixó, l'oboè, la xeremia, els menestrils, la corneta...; tocaven el violí, polsaven la guitarra i tal volta l'arpa, com respecte d aquesta i del violi ho recomana la Visita de l'Il·lustríssim bisbe Esterripa i Iranajàuregui, l'any 1714.

És lògic que per la destresa que adquirien els minyons de Lluc fossin sol·licitats en Ies esglésies de l'Illa per a solemnitzar esdeveniments extraordinaris, com funerals de reis (Felip II, Felip IV); per a cantar Sibil·les en les festes de Nadal (Sóller, Campanet, Pollença, Búger, Santa Margalida, Sa Pobla, Binissalem...); Misereres, en Setmana Santa (Sineu); i a la Ciutat, en l’octava del Corpus (creim a la Seu), i en alguna festa particular, com l’any 1670, «en la festa de les Tereses».

A Lluc la veu dels minyons refilava, naturalment, amb més encant en les festes titúrgiques, d'entre les quals cal destacar la patronal de Nostra Senyora pel Setembre, dia en què es rebia la col·laboració d'elements venguts de les Capelles de la Ciutat; i en la de Nadal, amb matines i «villancicos» (nadales), que en tot temps han donat nom i fama preuades a Lluc.

Amb raó podia escriure el Dr. Rafel Busquets l'any 1684 que, augmentat a quinze o vint el nombre dels minyons, «està sempre el cor més abultat de veus, y per los dies solemnes té capella formada de cant de orga y los matexos Miñons canten ab molte armonia de veus, y instruments los goys de Nostre Señora Santíssima, y altres cantichs per consolació, y recreo espiritual dels devots peregrins qui los demanan» (Llibre de la Invenció, y Miracles... Per a Frau Impressor, Any 1684.ps. 17 i 18).

Amb la formació musical feia parella la literària de la gramàtica, la qual s'ha d'entendre per excel·lència la llatina, indispensable per a la formació clerical dels minyons, dels quals en sortiren bons llatinistes, com el que després fonc prevere Col·legial Mn. Rafel Rosselló, de Selva.

Aprenien en el «Semperi», text del gran mestre alcoià Andreu Sempere, que també ensenyà a Mallorca, on morí, i fonc comparat per qualcú al mateix Nebrija.

Era, doncs, Lluc escola de Música i Seminari: al seu temps els minyons anaven a la Ciutat a prendre corona i ordes de mans del bisbe, i acabada la carrera podien tenir lloc al Santuari com a Col·legials, o passar a les parròquies com organistes i primatxers, i més encara, com a mestres de capella.

El vestit dels minyons era de color blau, d'on els ve el nom més tardà de minyons o al·lots blaus o simplement blaus, que recentment ha derivat al hipocorístic de blavets, nom que en segles anteriors mai havem llegit. Al cor endossaven cota blava i ruquet blanc, i, al segle XVI, els qui servien l'altar vestien també petita dalmàtica.

L'Escolania antiga de Lluc, pel repertori que ens queda, podem col·legir que al segle XVIII arribà a molt estimable grau de qualitat, en bona part pel Ilarguíssim magisteri del seu director Mn. Antoni Company, de Llucmajor.

Bellament Mallorca es pot complaure d'haver nodrit una institució, tan entranyablement seva com l'Escolania de Lluc, que tan alt ha aixecat i remunta avui més encara els noms de Lluc i de l'Illa.


martes, 2 de julio de 2013

Crònica de juny

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives

1. El temps, millor que ahir: el vent fred de mestral deixa pas a la bonança i el sol sembla que vol escalfar la jornada.
L'Acolliment del Centenari preparat per acollir la Diada dels Malalts que organitza la Delegació Diocesana de Pastoral Sanitària. Paraules de benvinguda del Prior de Lluc i de la Presidenta i Concelebració que presideix el Bisbe de Mallorca. Pregàries i cants de l'assemblea i de l’escolania que mouen a peticions confiades i a aixecar els ànims. Ofrenes de presents. Al final, breu exposició i benedicció solemne amb el Santíssim. La imatge de la Mare de Déu de Lluc que presidia la celebració és baixada del pedestal per apropar-la a una besada dels seus filla predilectes.
Dinar  de germanor, al mateix lloc i una animada festa compartida de comiat.
Des de Madrid arriben 60 “cursillistes” que visiten els llocs històrics de les seva fundació a Mallorca. Preguen al Cambril, tenen una conferència a la sala de la Santa Figura  i , després , passen el rosari voltant la Plaça dels Pelegrins.
2. La Celebració del  Corpus Christi  es completa amb la recepció dels sagrament del Baptisme del blauet Enrique Alonso i el seu germanet Josep, després fan la Primera Comunió, la blaueta Julieta Puigcercós i la seva germana Rebeca, el mateix Enrique Alonso i l'altre blauet Samuel Caballero. A tots ells felicitats.

A Ciutat, a les 3 del capvespre ha mort als 51 anys el nostre  benvolgut P. Pere Riera i Cànaves, Superior General de la nostra Congregació de Missioners dels Sagrats Cors, Religiós de profunda creença, home humil, proper i dialogant, de marcada espiritualitat i entregat a la pastoral sense reparar en el temps n i en els sacrificis. El seu càrrec era viscut amb esperança i serà molt difícil de suplir... El veurem en el Cel.
5.  A les 12:30 es celebra una Missa  per un grup d’una cinquantena de persones de la Tercera Edat de Banyalbufar.
6. Unes 90  persones de l’Associació de Persones Majors del Pont d'Inca tenen una jornada de convivència i pregària a Lluc. El P. Prior els hi dóna la benvinguda a la Missa que celebra el P. Jesús Dean. A l'ofertori un grup de dansa fa el ball de l’oferta. Després es reuneixen a l’Acolliment del Centenari  compartint una gran paella.
L'Escolania va al poble nadiu del P. Pere Riera, Ariany ,per participar amb els seus cants i pregàries  a un funeral en recordança seva. Presideix l' Eucaristia el P. Antoni Vallespir i concelebren el P. Melcior Fullana, rector de la parròquia i el P. Vicenç Miró que fa l’homilia  i que fou un dels acompanyants del bon P. Pere en els seus darrers moments.
7. A la Missa de les 11:30. hi participa  la comunitat de les Missioneres dels . Sagrats Cors  que es cuiden  del santuari/residència de Santa Llúcia (Mancor) són convidades a visitar el Museu i  assisteixen a la Salve de l’escolania.
El P. Prior convoca un grup d’antics blauets per informar-los sobre les novetats que es van fent al Santuari i escoltar el seu parer. Després de la reunió van a la Salve  i són convidats a dinar amb la Comunitat.
L'Escolania va al Port de Pollença a donar un concert organitzat per l'Associació  de Veïns i per l’Ajuntament de Pollença.
Acabam la jornada commemorant la festivitat litúrgica del Sagrat Cor de Jesús en una Eucaristia molt viscuda.
9. Solemne celebració de la Festa dels Sagrats Cors que presideix i fa l’homilia el P. Manuel Soler;  dos germans de Pollença, Bartomeu i Francesc  Cerdó, fan la seva Primera Comunió.
Amb els seus estendards, insígnies  vestits i cants andalusos, venen a peu des del Coll de Sa Bataia, els pelegrins de la “Hermandad de la Virgen del Rocío“ de Palma. A continuació tenen una animada Missa a l'Acolliment del Centenari que celebra el seu nou consiliari Reverend Antonio Judas Moreno, acompanyat de l'antic consiliari P. Sebastià Feliu S.I. Després, van en  processó amb “La Sin Pecado”, a la basílica i canten la “salve rociera” a la Mare de Déu.


Tot seguit, un dinar compartit al mateix Acolliment, fan una alegra festa, cantant i ballant el típic folklore andalús.
ll. Visita del grup de la Tercera Edat de Bunyola. Celebra l'Eucaristia el rector de la parròquia Mn. Llorenç Lladó. La coral parroquial hi participa amb els seus cants i, al final de la celebració ofereix un petit concert molt selecte.
13.  A la  Missa de les 11:30 que celebra el P. Manuel hi participa un grup de més de dues-centes persones  de l’Associació de la Tercera Edat d' Alaró; també  l’Associació de Viudes (Carrer de la Rosa de Palma)  amb el seu consiliari el canonge Mn. Gabriel Seguí. Amb elles visita el Santuari la Sra. Jerònia Vallespir que feu donació d’una col·lecció de betlems d'artesania popular i uns àlbums amb neules retallades a mà per ella mateixa.
14. El grup de preveres de l'Arxiprestat Lluc-Raiguer tenen a Lluc el final de curs de formació permanent. Assisteixen a la Salve i visiten diverses dependències del Santuari, audiovisual, Museu, i arxiu. Després  tenen  un dinar de germanor al refetor de la comunitat.
15. A la Missa de les 11:30 hi assisteixen entre altres la Comunitat de religioses GG. de la Caritat de Sóller.
A les 12:00 el matrimoni Llorenç Llull Sastre i Joana Maria Seguí celebren les seves noces d'or amb una Eucaristia que presideix el P. Manuel Soler.
A mitjan matí l’escolania pren un vol cap a Dinamarca per seguir l’ intercanvi cultural amb  la Coral de Nins de la Capella Reial de Copenhague. Allà faran alguns concerts i viuran una nova experiència internacional.
L'empresa Lucus ha inaugurat una nova sala d’acollida: l'espai “Petit Lluc” un lloc ambientat amb les llegendes de Lluc que conta també amb jocs  infantils i la possibilitat de que els més petits puguin gaudir i fer-hi celebracions.

16. Aquest diumenge , a l'Ofici, en absència de l’escolania de Blauets ve  a animar amb els seus cants la Coral de la Parròquia de Sant Jaume de Palma.
A l’Acolliment del Centenari s'apleguen un grup de motoristes de Mallorca que també visiten els altres Santuaris de Sant Salvador de Felanitx i de la Mare de Déu de Cura.
19. Noranta nines i nins del Col·legi Mare Alberta de Palma, acompanyats per religioses de la Puresa, venen al  Santuari  per a participar d'una Eucaristia que celebra Mn. Jaume Alemany  revivint la seva Primera Comunió feta fa poc.
A l’edifici de La Misericòrdia del Consell de Mallorca es lliuren els premis del concurs  infantil “Lluc la voluntat d'un Poble” organitzat per l'Editorial Santillana per donar suport  i ajut  per les despeses del passat cap de fibló. Han estat 6.300 els concursants, dels quals  350 dibuixos  foren exposats i 5 els premiats. Presidiren l'acte  Mn. Lluc Riera (Bisbat),sr. Joan Rotger (Consell) i el P. Manuel Soler (Lluc), el qual li fou lliurat un xec de  3.000 euros pel Santuari.

20. Uns 80 membres de “Pensionistes i Jubilats de Gènova “ tenen la pujada anual al  Santuari. Participen a la Missa de les 11:30 que celebra el P. Jesús Dean. Una coral de la parròquia anima la celebració amb els seus cants.
Ve en visita oficial la Sra. Margalida Duran, Presidenta del Parlament Balear. És rebuda i acompanyada pel P. Prior que li mostra les dependències més significatives del Santuari. A més de venerar la Mare de Déu, assisteix a la Salve dels Blauets i signa al llibre d'honor. Ha volgut també sumar-se a la campanya de suport per les despeses del cap de fibló fent un donatiu.
Aquest matí han tornat les nines i nins de l'Escolania satisfets i contents del recent i reeixit viatge per terres de Dinamarca.
21. Final de curs de l'Escolania. La jornada és festiva i comença amb l'experiència de les nines i nins a l'espai  “Petit Lluc” amb l'explicació de les llegendes de Lluc i la diversió dels jocs.
Després una  Missa d'acció de gràcies que presideix el P. Toni amb la col·laboració del catequista Toni Moreno i, a continuació Salve i comiat de la Mare de Déu. Un bon dinar i els adéus fins el mes d'agost.
Un grup de la Tercera Edat de l'Associació de Veïnats de Cala Bona i Cala Millor pugen a venerar la Mare de Déu.
22. Passen uns dies a l'hostatgeria del Santuari en esperit de recés les religioses del Centre Eucarístic de Palma.
23. Un grup d'antics estudiants  que visqueren al Monestir de La Real format per antics blauets i altres provinents d'Artajona (Navarra) es reuneixen cada dos anys per refermar els antics llaços d'amistat.
Aquest diumenge venen a Lluc per assistir a l'Ofici que concelebren el P. Antoni Vallespir i el P. José Ramón Osaba que també fa l'homilia. Visiten diverses instal·lacions del Santuari admirant el progrés que hi troben. Un dinar de germanor a Sa Fonda conclou els records i la trobada.
24. El P. Manuel Soler va a la parròquia de Sant Joan  Baptista ,de Muro, patró del poble, on presideix la celebració i predica l’homilia.
26.- A la Missa de les 11:30 hi  participa  un grup de Religioses Franciscanes de Mater Misericordiae de Son Gotleu, entre elles Sor Maria Coll tants d'anys servidora humil i testimoni evangèlic del Santuari.
28. Una coral de 33 nines d'Oslo (Noruega)  la “Boler School Choir” per commemorar el 40 aniversari de la seva fundació fan un viatge a Mallorca i pugen a Lluc per donar un atractiu concert de música clàssica i religiosa.
29. L'esglesieta gòtica de Sant Pere d'Escorca obri les portes per acollir la celebració de la seva festa  anual. Celebra la Missa el P. Manuel Soler, però dóna la paraula al Sr. Pep Barceló, arxiver del Santuari, a un moment de l’homilia. Fa una breu ressenya històrica del lloc.  Hi acudeixen veïns de Lluc i del terme dispers. Entre les autoritats: Antoni Solivellas, batle d'Escorca, Antoni Gómez, vicepresident del Govern i el comandant de l'exèrcit del Puig Major.
Després el restaurant d'Escorca serveix als assistents un concorregut sopar a la fresca.


30. Tradicional trobada de la Federació de Penyes Mallorquinistes. A les 12:30 Missa que concelebra Mn. Jaume Alemany amb dos preveres i una ofrena de flors a la Mare de Déu de Lluc. A l'Acolliment del Centenari popular “fideuà” amb parlaments esperançats que presenten projectes per tal  d'aconseguir que la temporada vinent s’aconseguesqui altra volta l'ascens a la categoria de primera divisió.
Un dia assolellat que sembla l'entrada segura a l'estiu.