Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

lunes, 14 de octubre de 2013

Anar a Lluc a peu o colcant



El dia 13 d’agost del 2008 l’escriptora Conxa Fortesa va escriure entorn d'uns tendres records al diari “Balears”. Bo será tenir en compte que alguns detalls que esmenta ja han canviat: la senyora Elvira González no treballa en el museu i el P. Gabriel Seguí tampoc ho fa a l’arxiu. El temps no passa debades. Però la frescor del llenguatge i del contingut, en el que segurament altres mallorquins s’hi sentiran reflectits, fa mèrits per tal que el transcriguem en el blog. Presumint el permís del diari i de l’autora, està clar. 

Anar a Lluc a peu o colcant sempre ha estat una fita per als mallorquins. No, ara no vos contaré que fa trenta anys vaig anar a Lluc a peu. No sé per què la gent de la meva edat quasi sempre parlam de trenta anys enrere i, tímidament i per dissimular, hi afegim el "més de", encara que en faci quaranta.

Serà que el trenta és un número que conserva sons primaverals i entrar en la quaresma fa cert respecte. El fet és que mai no vaig anar a Lluc a peu i, a aquestes altures ho veig mal de fer. Quan jo era petita cada any anàvem a Lluc. Poques sortides fora del nostre barri fèiem. La majoria de gent no teníem cotxe i una excursió cap a terres tan llunyanes es preparava amb molta antelació. 

Cada estiu tota la família, padrins, pares, fills i néts agafàvem el tren fins a Inca, després la "camiona" i cap a Lluc s’ha dit. Era una aventura. No faltava l’aigua del Carme per si qualcú es marejava. Porta viandes d’alumini amb tumbet, botelles de "graciosa" i pinya. Galetes d’oli per entretenir els infants.

Encara que ens sabéssim la història de memòria, quan arribàvem al Salt de la Bella Dona, corríem als peus del padrí perquè ens tornàs a explicar les desventures d’aquella pobra al·lota, bella i jove, i que va patir les ires del seu marit per gelosia. La violència domèstica d’aquell temps. El meu padrí tenia molta imaginació i cada any embellia el relat. Mig marejats per les voltes, la nostra decepció anual era no trobar la Bella Dona als peus de la Mare de Déu quan entràvem al Santuari, era el primer que fèiem en arribar.

Si hi havia hagut qualque naixement a la família, la mare encomanava l’infantó a la Verge i el posava sota la seva protecció. En tombar l’horabaixa tornàvem cap a Ciutat, rebentats, solíem dormir durant tot el viatge. Ens deixondíem quan baixàvem del tren. Orgullosos, exhibíem penjada al braç, una petita imatge de la Verge ornada de vetes de tot colors que l’oratge feia voleiar i que demostrava als parents i veïnats que havíem complert amb el ritual de cada any.

A Lluc hi vaig anar moltes vegades amb les monges franciscanes a fer els exercicis espirituals. No podíem parlar en tot el dia, llevat dels temps d’esbarjo. Imaginau el que significava per mi, que xerr com una cotorra i patesc d’incontinència verbal: un suplici. Però el record que guard no és dolent. Ja voldria jo ara poder trescar pels paratges de Lluc amb tota la meva innocència dels tretze anys, i que l’únic problema fos el no poder intercanviar secretets amb les amigues.

Lluc sempre ha estat el bressol de la nostra cultura i de la nostra identitat. Els missioners tenen cura d’un important conjunt de restes arqueològiques. El museu està molt ben organitzat gràcies a la labor de la directora Elvira González, que no escatima esforços per elevar el museu a la categoria que es mereix. Conté peces de molt de valor. Entre elles un plat de "seder", emprat per celebrar la Pasqua jueva. L’arxiu està a càrrec del pare Biel Seguí i Pep Barceló, arxiver auxiliar. Hi ha un fons documental molt valuós.

Entre els papers s’hi va trobar un document inèdit sobre el judici entre dos jueus datat l’any 1387. Els missioners varen tenir la gentilesa de facilitar una còpia amb motiu de la celebració del Dia internacional de la cultura jueva l’any 2005. El passat jueu de Mallorca és tan important com desconegut per la majoria de mallorquins. I ja que hi som aprofit per felicitar l’Ajuntament de Palma per la decisió de col·locar rajoles en el Call recordant els noms antics dels carrers. És una forma de recuperar part de la nostra història.

Dia 10 d’agost de l’any que ve farà 125 anys de la coronació de la Mare de Déu. Poetes com els germans Don Miquel i Don Bartomeu Forteza, entre molts d’altres, col·laboraren a les Corones Poètiques de la Mare de Déu de Lluc. Encara avui en dia l’Escolania interpreta l’himne: "A Lluch té son trono la Reyna de l’illa", de Don Thomàs Forteza.

La Verge de Lluc és la reina de l’illa, com bé deia Don Thomàs, i sobretot és la reina de la serra de Tramuntana, i no es pot deixar embrutar per maniobres especulatives de territori, com el projecte de poble postís del Guix. Estic d’acord amb el portaveu del Col·lectiu en defensa de Lluc, Pep Obrador, quan diu: "Seria un honor anar a la presó per defensar Lluc". Ésser empresonat per aquest motiu donaria dignitat a la presó, per servidora seria un honor compartir cel·la amb ell


miércoles, 2 de octubre de 2013

Crònica del mes de setembre

Lluc dia a dia / P. Ramon Ballester Vives, msscc

1. Un vent fred ens recorda que entram a la tardor. Aquets dies el centre meteorològic de Lluc ens dóna aquestes dades: temperatura màxima 24º i mínima 12º.
2. Un grup d'antics blauets de diverses promocions, pugen a Lluc per saludar el seu antic preceptor, el P. Francesc Gayà, actualment missioner a República Dominicana, que passa uns dies de vacances al Santuari. A més de les mostres d'afecte tenen un dinar on comparteixen els bons records que visqueren plegats.
3. Alumnes  i professors de l'Escolania i alumnes i algun professor de l'Institut  “Ireneu Segarra“ fan un curset de tècniques de millora sobre l'aprenentatge d'instruments musicals.
5. A les  18:30 arriba des de la Font Coberta fins a la Plaça dels Pelegrins la desfilada de nines i  nins portant la bandera de Lluc amb l'acompanyament de la colla de xeremiers i els caparrots. L'ensenya és hissada al portal major donant el “sus” a la celebració de La Diada.
A les 19:30, a la basílica,  Eucaristia  i Tridu en honor de la Mare de Déu de Lluc que celebra el P. Ricard Janer, amb la participació de l'Escolania de Blavets.
El programa tanca el dia amb la projecció d'una pel·lícula a la fresca vora la piscina.
6. Seguint el programa de festes, a les 16:00, taller de llanternes de meló i síndria que animaran la revetlla de La Diada amb la màgica desfilada dels infants.
A les 17:00  a la Plaça del Lledoner trencadissa d'olles amb sorpreses assegurades. A les 19.30 a la basílica, Eucaristia i Tridu que predica el P. R. Janer. 20:30 a l'Acolliment del Centenari: pa amb oli solidari per un projecte de la Fundació Concòrdia Projecte Casal P. Pere Riera del barri 22 enero de Buenos Aires. 22:30 a la Sala d'actes de l'Escolania els Comediants de l'Abat, de La Real, fan la còmica obra Mos ha caigut sa sogra.
7.  A les 12:00 un concert sorpresa que ofereix l'Escolania de Blavets i l'escola Ireneu Segarra com a final del curset. Tota una mostra del progrés que han adquirit els alumnes. Els concertistes foren molt aplaudits.
Des de les 10:00 mostra i venda de rebosteria mallorquina a benefici de la Fundació Concòrdia a la Plaça dels Pelegrins. L'horabaixa s'anima amb el cercavila de banda de música Lira Esporlerina.

A les 19.30 el Bisbe de Mallorca, Xavier Salinas presideix l'acte de pietat popular: commemoració de la Trobada que consisteix en la pregària  del rosari fins el cim del Pujol dels Misteris on es fa la lectura de la llegenda de la trobada de la Mare de Déu de Lluc a la vegada que un grup de blavets fan l'escenificació Després es baixa cantant les lletanies, fent processó amb els llumenerets. Després, a la basílica, cant del antics  Goigs del s. XVII.
A les 22:00  Tradicional Revetlla de La Diada animada pel grup Balladors de Lluc que, en aquesta nit  cobren un relleu especial :celebren el 35 aniversari de la seva fundació, precisament a la plaça del santuari i per suggeriment del Prior d’aleshores, el P. Ramon Ballester. El Santuari fa menció de la seva creadora Neus Olmedo; el P. Prior fa un parlament i entrega una placa  de recordança i agraïment a na Neus.
També actuen els Xeremiers de Son Roca  i la Lira Esporlerina. Després, desfilada dels  nins i nines amb llanternes; rifes de bestiar donat per en Martí de Son Colom i de l'Associació d'Antics Blavets i l'acostumada convidada de bunyols i vi dolç. A punt de mitjanit Salve i plegamans a la Mare de Déu.
8. Diumenge de La Diada. Abans de l'alba ja arriben els pelegrins de la XXXIV Pujada de la Part Forana organitzada per l'Associació d'Antics Blavets. Cansats i alegres entren per la Font Coberta on són obsequiats amb mides tradicionals i un bon tassó de xocolata  desfeta i donuts. A la Plaça dels Pelegrins  plantada i ball dels gegants de diferents pobles de Mallorca.
 A les  08:45, a l'Acolliment del Centenari el president de L'Associació  d'AA. BB. Gabriel Ferragut,  dóna la benvinguda als participants de la Pujada i es fa l'ofrena de presents dels diversos pobles, ramells o productes de la terra amb l'acompanyament dels Xeremiers de Son Roca. Entre els assistents el President del Govern i  la Presidenta  del Consell.
A continuació  Eucaristia que celebra el Bisbe de Mallorca  amb els cants de la Coral d'Antics Blauets  que dirigeix Mn. Vicenç Juan Rubí.
A les 11:00 Solemne Eucaristia que presideix el Bisbe de Mallorca .A destacar el ball de 'oferta interpretada per l'homenetjada Neus Olmedo i l'ofrena dels artistes. Nils Burwitz presenta una nota  a l'oli dels Blauets cantant al Torrent de Pareis  i un dibuix a tinta del P. Jaume Palou ; Jaume Poma una ceràmica (plat); Josep Obrador duu els originals del còmic Història de Lluc de Pep Mª Forteza i, finalment, la batlessa de Petra, Caterina Mas, en ocasió del 300 Centenari de la naixença del Beat Juníper Serra, una escultura de marès que representa uns  peus calçats amb sandàlies que recorden l'incansable missioner i fundador.
Després a la Plaça dels Pelegrins, els incomparables Balladors de Lluc engresquen  la gent en una ballada popular com alegre comiat de les Festes de La Diada 2013.
Antònia Sastre del Secar de La Real (Palma), fa donació al Museu de Lluc  d'una preuada vànova cotonada antiga que va confeccionar la seva mare Francesca Salvà.
12. Festa  litúrgica de la Mare de Déu de Lluc. Comença el curs acadèmic el Col·legi  Escolania de Blauets amb un acte de pregària a la basílica encomanant la protecció de la Mare de Déu sobre el curs. Diversos actes acadèmics, completen la jornada. Són 17 els nous  d'enguany. El lema  d'aquest curs és: Escolta i descobreix.
Per venerar la Mare de Déu en la seva festivitat litúrgica ve el canonge de La Seu, Mn. Pere Torres. Presideix l’Eucaristia de l'horabaixa.
13. Els directius i organitzadors del Comité Balear d’àrbitres de Bàsquet passen el cap de setmana a l'hostatgeria en reflexió i diàleg sobre  temes que afecten la seva professió.
15. Amb l'Ofici que presideix el P. Antoni Vallespir, comença la Inauguració Oficial del nou Curs del Col·legi Escolania de Lluc. Després, a la sala d'actes es fa una Assemblea General, on hi participen directors, educadors, professors i pares de les nines i nins. I, a més de la informació general de l'ideari i projecte educatiu, un enriquidor intercanvi de preguntes i precs. Després, a l'Acolliment del Centenari, un dinar de pa taleca, compartit fraternalment.
21. Un centenar  de  persones de l'Associació Verge de Lluc de Manacor, seguint el compromís anual, pugen a venerar la Mare de Déu. En una Missa molt participada fan moltes ofrenes de rams de flors i de ciris.
Al quadern de pregàries del cambril, entre les moltes peticions, vet aquí un escrit que commou especialment: “Trabajando duro hemos llegado al punto, como muchos, en la situación de deshaucio, sin comida, ni dinero, pronto nos quitaran la casa. No pido un milagro material, sino fuerzas para mi y mi pareja para seguir adelante”.
22. A l'Ofici  hi assisteix un centenar de peregrins de la Parròquia de Búger. Presideix la celebració  el seu rector Mn Santi Cortès; el P.  Antoni Vallespir, que concelebra, fa el baptisme de Mercè Moià Quetglas de Lloseta.
Els parroquians  de Búger tenen un dinar de germanor a l'Acolliment del Centenari. A les 11:45 el P. Manuel Soler celebra el bateig de Miquel Morote Sierra  de Puebla de los Infantes (Sevilla).
23. El pintor Guillem Gil (Secar de La Real) està disposat a cedir al Museu de Lluc una sèrie de pintures monotemàtiques  sobre la Serra de Tramuntana.
24. Per tal de conèixer els llocs  històrics  de la Congregació  de MM. Sagrats Cors  i enriquir la seva espiritualitat, passa uns dies a Lluc el P. Alphonse Kaptue, del Camerun.
27. Alumnes del Col·legi de Sant Vicenç de Paul , de Sóller, venen amb els seus formadors per celebrar la festa  del seu Patró..Assisteixen a una Salve cantada pels Blauets.
28.  Avui, dissabte,  durant el capvespre , amb motiu d'una cursa esportiva, han tancat les carreteres d'Inca i de Pollença amb els trastorns i perjudicis  que suposa pels pelegrins i visitants. Malgrat  els inconvenients, seguim amb les celebracions programades a més de les Misses d’horari.
A les 12:15, baptisme del nin Lucas Pinilla Crespí, fill de Carlos Pinilla i Francesca Crespí. A les 18:00 Noces de Gabriel Torrens Marquès amb Margalida Vaquer Bujosa que celebra el P. Prior.
La núvia, Marga (com és anomenada a Lluc) pertany a una família que s'ha distingit al Santuari per la seva  col·laboració i servei entusiasta  en tots els projectes de caràcter benèfic. Des d'aquí la nostra enhorabona i desig de felicitat a la nova parella.
Passen el cap de setmana a Lluc una quarantena de membres dels Piper Club d'Europa. Tenen el curiós concurs de fumada lenta en pipa..Entre els organitzadors, Llorenç Cloquell, l'antic blauet avui famós com a Màgic Cloquell.
29. L'Escolania va a la parròquia de Petra per participar a una solemne Eucaristia en honor del Beat Juniper Serra. A l'Ofici que presideix el P. Ricard Janer hi canta  la Coral de la parròquia de Santa Margalida amb l'organista Pere Reynés
30. Un bon acabatall del mes: Un quartet de guitarres  d'Estocolm ofereix un petit concert de música clàssica, popular sueca i, com obsequi cultural, El noi de la mare.