Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 16 de noviembre de 2013

El pregó de la Diada

Una mica tard, però no volem deixar de reproduir un extracte del pregó llegit a la Basílica del Santuari de Lluc dia 31 d'agost de 2013 per Pere Fullana Puigserver.

Pròximament es publicarà íntegre a la revista “Comunicació Lluc”.


Permeteu-me que dediqui la part final d’aquest pregó, al Lluc imaginat, als components ètics i cívics que se deriven d'aquella experiència inicial que hem insinuat i de la nostra familiarització amb la història singular del Santuari i general del país, perquè hom imagina, somia i desitja viure algun dia en un país condret. Treballa per estar en el món i fer part d’aquelles entitats territorials i d’aquelles cultures que conreen una certa excel•lència cívica i fan part d’un model exemplar de convivència. Estam segurs que el Santuari de Lluc vol ser alguna cosa més que un indret de visita. Pens Lluc integrat en un país que cerca dialogar, aprendre i mostrar, donar i rebre.

Lluc disposa d’un programa que permet viure obert a moltes dimensions. Però per damunt de tot representa l’essència intemporal d’una gent, d’una terra, d’una fe en diàleg amb la vida, l’aigua, la muntanya, la vall, l’home, la maternitat i la divinitat. Lluc és també el final d’una gran etapa del camí, un indret de repòs per al cos i l'esperit, un espai que permet arrodonir experiències plurals que s'expressen en la diversitat dels pelegrins i visitants. A més, el Santuari és un relat per explicar Mallorca, en la mesura que el santuari expressa les fortaleses i les debilitats d’una terra que necessita continuar cercant solucions, camins, quimeres i idees; enfortir conviccions i consolidar un corpus de pensament al voltant d’allò que avui anomenam genèricament turisme religiós.

Des d’aquest punt de vista imaginam Lluc com un gran centre de pensament, com un centre de formació del patrimoni religiós. Chistian Boukaram, especialista en física nuclear, recordava, fa poc, que Einstein afirmava que el món físic no era sinó una manifestació del món immaterial. Per extensió, el mateix Boukaram afirma que la llum del sol és essencial per a la nostra supervivència, passejar pel bosc millora el sistema immunològic i fer exercici millora la salut (La Vanguardia 7 d’agost de 2013). 

A Lluc hi podríem aprendre a observar els rastres que ens recorden allò que és sòlid, cohesionador i essencials de la fe i del país. El camí vell de Lluc, la creu dels pelegrins, les menjadores i porxos ens parlen de la sang que corre per les nostres venes. La Mare de Déu de Lluc, l’arquitectura del Santuari i l’Escolania transmeten un relat de salvació i d’esperança, parlen d’un passat que abraça el present. Miquel Costa i Llobera, Antoni Maria Alcover, el P. Joaquim Rosselló, Bartomeu Ferra i Antoni Gaudí, el bisbe Pere Joan Campins són alguna cosa més que monuments decoratius. La Serra de Tramuntana disposa d’un llenguatge espiritual, les valls d’Escorca, Sóller i Pollença parlen de vida i de pau, de repòs i de fertilitat. Lluc és l’indret ideal per ubicar una Càtedra de Turisme Religiós, en el marc de la Universitat. Un centre superior per formar experts en turisme religiós, en totes les seves modalitats. Precisament perquè aquest és el lloc -el lucus- religiós emblemàtic i simbòlic del diàleg entre fe i turisme, l'indret on peregrins, viatgers, turistes i curiosos experimenten i segellen instants especials de la seva vida. Pensau que actualment se calcula que en tot el món se realitza una mitja de 250 milions de peregrinacions l’any; 17 dels quals a Espanya i la majoria dels llocs de peregrinació del cristianisme, segons els experts, estan relacionats amb el culte a la Marededéu. 

En segon lloc, imaginam Lluc com un Laboratori de responsabilitats, per eradicar la malaltia de la dissolució de responsabilitats, amb l'heretgia de la inacció, un taller per forjar un poble responsable del seu present i del seu futur. Un espai per recuperar la veu, en aquest temps d’afàsia social. Lluc és un centre, el disc dur de les consciències, que permet recuperar i donar valor a la consciència col•lectiva i a la consciencia individual. Lluc podria ser una escola que ensenya a mirar allò que no veim i que sens podria anar definitivament de les mans. Una escola per ensenyar a caminar i a peregrinar, un centre de preparació i d’entrenament per enfortir els esperits, per treballar la resistència i per ensenyar a llegir la força interior. 

Des d'aquesta perspectiva vull encoratjar l'Escolania de Lluc i tota la comunitat cristiana del Santuari a seguir en la línia encertada de la història; entenc que val la pena continuar treballant per conèixer millor el país -amb tots els seus matisos, també els religiosos potser els de més pes des del punt de vista de l'interès antropològic i històric, tal i com està posant de manifest la demanda turística- i divulgar-lo sense defallir, tenint els mallorquins com els primers destinataris, precisament perquè mai no s'adormin de tot  ni donin l’esquena definitivament a la història. Finalment, en la mesura de les nostres forces i amb la humilitat que pertoca a un antic blauet i fill de la terra, ens volem sumar a qualsevol projecte que s'impulsi en aquest lucus sagrat. Per començar ens sumam a la Comunitat del Santuari, sense matisos, i us desitjam a tots una bona Festa de la Diada 2013. 

Molts d’anys a tota la comunitat de Lluc. Molts anys, Mallorca.

lunes, 4 de noviembre de 2013

Crònica del mes d'octubre

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

Una novetat ecològica i econòmica. Una maquinària, que s'ha instal·lat vora l'hort, converteix la biomassa (llenya capolada) en energia calorífica, funciona per encalentir l'aigua (consum i calefacció). És una millora general ja que les seves conduccions recorren la major part de les sales del Santuari, hostatgeria, comunitat i escolania. Brindem pel seu futur. 

3. A les s 16:39, Miquel Cabot, antic blauet, amb Joana Estarellas celebren les seves Noces d'Or de matrimoni. Presideix la Missa d'acció de gràcies, Mn. Vicenç Juan Rubí. 

4. Devers 400 nines i nins del Col·legi Jesús Maria de Palma, tenen un jornada a Lluc amb una sèrie d'activitats: pregàries, cants, discursos i jocs. Empren l'Acolliment del Centenari i anima la trobada el catequista Martí Vallès. 

A les 12:45 Concelebració Eucarística que presideix el P. Antoni Vallespir recordant el popular sant del dia, Francesc d'Assís. Es prega fent menció del Papa, de la necessitat de la pau i el respecte a la natura, així com per les Germanes Franciscanes que ajuden en la pastoral del Santuari L'Escolania va al Santuari de Gràcia (Llucmajor) a donar un concert/cloenda de les III Nits Culturals a benefici de les obres de restauració de Gràcia. L'assistència és nombrosa i aplaudeixen molt l'actuació dels Blauets. 

5. A les 12'15 components del Col·legi “Llaüt” tenen una Missa a la capella del Santíssim. 

6. A la Missa de les 11:00 celebra la seva primera Missa Fra Pere Josep Vallespir Escandell T.OR: recentment ordenat prevere a La Seu. A la celebració també hi assisteixen directius i participants de la Confraria de l'Esperança (Palma) i de la Confraria de la Mare de Déu de Lluc de Calvià amb el seu consiliari Mn. Gabriel Ramis. 


A la Missa de les 12:30 hi assisteixen un centenar d'amics del poble de Llubí que des de fa 70 anys són fidels a aquesta trobada. Després l'Acolliment del Centenari s'omple de confrares i llubiners a l'hora del dinar,i trompetes i tamborers de la banda de la Confraria de l'Esperança animen la sobretaula. 

12. Entre avui i demà es realitza la XIX Fira de la Serra de Tramuntana. Els Porxets donen aixopluc a una llarga mostra de productes típics de la nostra gastronomia i a la resta de la Plaça dels Pelegrins diversos estands donen informació d'activitats forestals relacionades amb la Serra. 

Coincidint amb la festa del Pilar es nota més la presencia de visitants i pelegrins, alguns després d’haver fet a peu el camí vell. Destacam que un centenar de persones cavalcant o en carretons venen per camins de muntanya des de Sóller a Lluc en la ja tradicional pujada anual de l’associació Mostra Ramadera de Sóller. 


Al camp de futbol hi aparquen unes 50 caravanes de l'Associació Balear Cultural de Temps Lliure i Autocaravanes “Es Siurell”. Converteixen l'espai esportiu en una festa d'amics organitzant activitats lúdiques molt participades. 

13. A l’Eucaristia de les 11:00, que presideix el P. Prior, hi concelebra Mn. Jaume Estela, rector de la parròquia de Sa Vileta que ha vingut amb un centenar de feligresos en esperit de pelegrins. 

Fa un diumenge assolellat que escalfa una agradable diada de tardor. La Fira de la Serra de Tramuntana té una gran afluència de visitants. Crida l'atenció la parada del Jardí Botànic on, de manera gratuïta , s'ofereix un tast d'aigua de murta una infusió preparada pel G. Macià. 

Es constitueix la nova Junta Directiva i Vocal de l'AMPA de Escolania de Lluc que queda formada així: President, Josep Lluís Somoza (Llucmajor) 

Secretària: Clara Figuerola (Llubí) 
Vicepresidenta 1ª Maria Mas (Vilafranca de Bonany) 
Vicepresident 2º Pere Josep Garcias (Selva) 
Tresorer,Rafel Roig (Petra) 

Vocals: Cristina Solivellas( Port de Pollença), Maria Antònia Aguiló (Sa Pobla), Miquel Mas (Petra); Verònica Martínez (Palma), Marta Rosselló (Pollença), Maria Josep Busquets (Alaró), Eva Maria Rincón (Palma), Joan Josep Comas (Pollença); Jaume Oliver (Lluc); Virgínia Prats (Inca) i
Marie-France Soriano (Campos) 

A totes i a tots: Enhorabona i ànims per la important tasca a fer! 

16. A l'Acolliment del Centenari 700 alumnes del Col·legi Mare Alberta celebren el seu inici de curs amb diverses activitats. A les 12:00 el P. Prior hi celebra l'Eucaristia i hi acudeix l'Escolania per ajuntar-se a la coral del Col·legi i cantar plegats. 

18. Trobada dels Mestres de Música dels col·legis de les Germanes de la Caritat amb els professors i dirigents de l'Escolania. A més d'assistir a diversos actes dels Blauets tenen un dinar fraternal i una reunió de cara a possibles col·laboracions. 

20. A l'Ofici de les 11:00 que presideix el P. Prior hi concelebra Mn. Josep Amengual que ha vingut a Lluc amb un grup de la parròquia de la Immaculada Concepció de Sant Magí (Palma). També concelebren els PP. MM. dels Sagrats Cors, Dominique Tuyisenge de Rwanda i Alphonse Kaptue del Camerun, que passen uns dies en pla de formació amb la Comunitat, juntament amb l’estudiant Hippolyte Voka del Congo. 

21. L' Escolania celebra la “festivitat de les Verges” amb una convidada d'excepció, la doctora de la U.I.B. Caterina Vallriu que explica l'origen d' aquesta festa i conta una rondalla. Mentrestant els antics cuiners, Antònia i Miquel, sempre presents en els moments de fer un favor, preparen una gran i exquisida bunyolada. 

24. Com a final de l'Any de la Fe, a La Seu, on hi va haver una sèrie de conferències sobre aquest tema, el P. Manuel Soler, de la comunitat de Lluc, hi exposa: “El testimoni de fe dels Màrtirs del Coll”. 

26. Com ja és habitual, el Col·legi “Llaüt” (Palma), fa una cap de setmana a Lluc en pla de reflexió i esplai. Tenen una Missa a les 12:15 amb un prevere de l'Opus Dei. 

El nostre bon amic i “fotògraf de Lluc”, Antoni Capellà, celebra el 80 aniversari. Juntament amb la seva esposa Maria Bel sempre s’han distingit amb el seu servei a l’hora de la Litúrgia o en qualsevol acte benèfic. Que sia per a Molts Anys! Per a celebrar-ho fan una convidada a dinar al restaurant “Ca s'Amitger”. 

El grup ecologista “Amics de la Terra” visita el Vall de Josafat per tal de fer-hi un treball de reforestació. Entre ells el conegut col·laborador del Jardí Botànic, Martí March. 

Els dissabtes horabaixa a les 19:30, junt amb l’Eucaristia es fa la Lectio Divina, una bona experiència per aprofundir l'evangeli del diumenge des d'una reflexió i pregària compartides. 

27. L'Ofici de les 11:00 que presideix el P. Prior està molt concorregut: són tres els grups que hi participen, peregrins de Mancor que obsequien la celebració amb un vistós ball de l'oferta; peregrins de la parròquia de Binissalem,amb el seu rector Mn. Jaume Mas que concelebra; i membres de l'Associació “Cap de Bou” de Costitx. Dinar a l'Acolliment del Centenari on es comparteix l'alegria de la trobada. 

A les 12:00 baptisme d'Olaia Silva, a la basílica, que celebra el P. Manuel Soler. 

31. El bon temps d'aquesta primavera d'hivern sembla que ja s'ha acabat. Ahir caigueren molts litres d'aigua per terres del migjorn; aquí a Lluc va ploure, tan sols 15 l., però la temperatura baixà de sobte, (14 de màxima i 5 de mínima).Caldrà augmentar el tapament! 

Albert Soler, professor de la Universitat de Barcelona fa una ruta per la Serra de Tramuntana amb un sentit espiritual..És acollit per la Comunitat per a passar la nit; camina a peu des de Pollença fins a Deià. És un admirador i estudiós del nostre Ramon Llull.