Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

martes, 16 de diciembre de 2014

Felicitació per Nadal

Uns versos una mica infantils —tanmateix el Nadal és sobretot un Infant— per pintar amb color de festa les dates que s’apropen. Aquesta felicitació anhela el que tots desitjam: una gran dosi de goig, d’estimació i felicitat. I que en el nostre Nadal no hi falti l’Infant Jesús.


(Una cançó nadalenca de 

Damaris Gelabert)                                       


M’agrada el Nadal, faig petons i regals

els carrers i els balcons, plens de llums i colors.

M’agrada el Nadal, un pessebre com cal,

pastorets i torrons i cançons vora el foc.

Quan miro la nit veig el vidre entelat,

escric amb el dit Bon Nadal i un desig. 



Vull un tall de torró pel pastor Rovelló

i carbó dins d’un sac, pel dimoni escuat.

Vull un somni de neu per baixar amb un trineu,

poder veure el rei blanc, fent de mag un instant.

Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l’estel

fins l’estrella d’Orient que s’apaga i s’encén.


-----------------
I a continuació una nadala: S. Josep s'aixeca a l'alba, cantada per Maria del Mar Bonet i els blauets de Lluc.

viernes, 5 de diciembre de 2014

Crònica del novembre 2014

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Començam aquest mes de novembre amb dia assolellat, càlid, tot i que els meteoròlegs auguren que aviat arribarà una borrascada que ens durà pluja i fred.
A L'Ofici la Litúrgia ens recorda la santedat de les Benaventurances , el compromís de viure-les per completar el camí que ens mena a la plenitud del Regne del Cel.
Tot seguit de l'Eucaristia, la processó  al Camí dels Misteris cap al petit i entranyable Cementeri d'Escorca. Un respons ens mescla la memòria dels nostres germans i familiars difunts amb una pregària d' esperança.

2. Commemoració de tots els fidels difunts. Aquest diumenge la Litúrgia perllonga la memòria dels morts. En absència de l'Escolania, la Coral de la Parròquia de Sant Julià de Campos ens ajuda amb els seus cants  en la celebració de l'Ofici.


3. Jornada a Lluc dels alumnes de primària del Col·legi Aïna Moll de Palma. Fan excursions i diverses activitats educatives.

Algunes religioses Germanes de la Caritat , dues d'elles missioneres al Perú, veneren la Mare de Déu i participen l'Eucaristia.

Aquests dies, a l'hostatgeria del Santuari, la Fundació Claudio Naranjo dóna un curset de “Introducció a la Psicologia i Enea-Tipos”. Són 92 els participants ; 42 de Mallorca i la resta peninsulars. Converses, meditacions i pràctiques orientals conformen les activitats.

4. Dia de pluja, vent i fred. El migdia, a la Basílica, es crea un fet corprenent. Després del cant de la Salve i la vella cançó de Lluc “Puix de Déu”, l'Escolania deixa el seu lloc habitual al presbiteri i, en un semicercle envolta l'assemblea i comencen a entonar l'Ave Maria de Caccini, insistent, cordial, emotiva. Les veus  càndides dels blauets desvetllen sentiments .La gent es contagia i n'hi ha que eixuguen les llàgrimes amb dissimulació. Sens dubte s' ha originat un toc de gràcia.
5. Visita del Rector de la Universitat de les Illes Balears, Dr. Llorenç Huguet, acompanyat  per la dra. Maria Antònia Fornés, vicerectora de Cultura i Projecció Social, dr. David Pons , vicerector d'Economia, dr. Xavier Varona, delegat del Rector per a Noves Tecnologies i Antònia Fullana , gerent.
L'objectiu d'aquesta visita és la signatura d'un conveni de col·laboració entre el Santuari i la U.I.B. Com indicà el P. Antoni Vallespir, Prior, en el seu parlament , a més de la tasca pastoral pròpia del Santuari, sempre s´ha duit a terme el conreu de la nostra cultura  (Revista Lluc, Museu, Arxiu, Escolania...) i ara es veu la necessitat “de la comunitat científica  per poder continuar en els temps actuals i de la manera més convenient  aquest servei al nostre poble (...) tenint en compte el desig d'acollir  el turisme cultural i religiós, un fenomen creixent.”
El Rector també va signar al llibre d'honor del Santuari i va acudir a la Salve de l'Escolania.
El pintor Serafí Sard fa donació d'una pintura al Santuari amb una temàtica suggestiva :”Entre el Tabor i el Calvari”.
6. Prop d'un centenar de persones de l'Associació Tercera Edat de Son Servera venen a visitar la Mare de Déu. Assisteixen a la Missa del migdia, que concelebra el rector de la Parròquia, Mn. Jaume Mercant, a la Salve dels Blauets i, després tenen una torrada a l'Acolliment del Centenari.
7. Passen el cap de setmana al Santuari deu membres de la Parròquia Anglicana de Sant Felip i Sant Jaume de Mallorca. Tenen una celebració religiosa a la Capella del Santíssim.
9. Assisteixen a l'Ofici el grup de Gent Gran del Camp Redó seguint la seva tradició de peregrinar cada any a Lluc. En el moment de l'ofertori, a més del pa i el vi, presenten un ram de flors i un sobre amb un donatiu.
12. Reunió de la Fundació Santuari de Lluc al Palau Episcopal amb la presidència del Bisbe de Mallorca. Hi assisteixen  els seus membres : Prior de Lluc, Vicepresident del Govern, Presidenta del Consell, Vicepresident i Conseller de Cultura, Vicari General, President del Cabildo de La Seu, Delegat del Sup. General dels MM.SS.CC. Regidor de l'Ajuntament d'Escorca en absència del batle, Cap de Gabinet de l'Ajuntament de Palma i President de l'Associació d'Antics Blauets.
El tema principal de la reunió fou l'aprovació per unanimitat del pressupost de l'any 2015.
El P. Prior va intervenir demanant que la Fundació assumís el cost del cap de fibló ja que les institucions de Madrid no han volgut contribuir en res. A més ha insistit en la necessitat de tancar l'Acolliment del Centenari per fer-lo més confortable ; per tal de dur a terme aquesta obra es farà  una comissió amb representants del Santuari, Ajuntament d' Escorca i Consell Insular.
També ha volgut donar les gràcies al Consell de Mallorca pel seu projecte de dignificar el lloc emblemàtic de la Font Coberta.
15. Bateig del nin Jan Vallori Alzina que celebra el P. Antoni Vallespir. És fill de Llorenç Vallespir i de Xisca Alzina. La cerimònia  va contar amb intervencions musicals  dels blauets Nadal Roig (orgue) i Francesc Cabello (cel).
16. Un grup d'aficionats al motociclisme de l'associació “Es Siurell” fan una pregària al Cambril i  ofrenen un ram de flors a la Mare de Déu.
A  l'Acolliment del Centenari trobada i dinar del Club d'Atletisme de Pollença.
17. Seguint la costum de cada any, l'associació “Mestresses de casa” de Santanyí  venen a venerar la Mare de Déu de Lluc. Assisteixen a la Missa del migdia i a la Salve dels Blauets..
22. Cap de setmana dedicat a la festivitat de Santa Cecília. Després de la Missa de les 19:00 la Coral dels Antics Blauets ,dirigida per Vicenç Juan Rubí ofereix , a la Basílica, un concert a la Patrona de la Música i, a la vegada , fa reconeixença als lletristes de cançons dedicades a la Mare de Déu de Lluc. També es fa la presentació i lliurement del llibre “Aplec i Glossari” als cantaires de la Coral i a alguns altres membres. Es començà el repertori amb la tradicional “Cantantibus Organis” en honor de Santa Cecília per acabar amb el nostàlgic “Himne oficial de l'associació d'Antics Blauets”. Els assistents agraïren amb aplaudiments la qualitat del concert.
23. A l'Ofici, el P. Prior fa esment de Santa Cecília i els valors espirituals de la  música, en especial atenció del conreu que en fa l'Escolania, tant a nivell religiós com cultural. A la Celebració hi participen 200 membres de l'Associació de Veïnats de La Soledat de Palma; hi concelebra  Mn. Miquel Company, Rector de la Parròquia Ntra. Sra. de la Soledat.
Després de l'Eucaristia els pares i mares de l'Escolania es reuneixen a la Sala d'Actes on els blauets i blavetes, amb els seus professors de música, ofereix un concert  que mostra, des dels més petits fins als més grans , el progrés que han adquirit en l'aprenentatge dels instruments musicals fent gaudir a tots i rebent entusiastes felicitacions i aplaudiments.  
Al refetor de la comunitat un dinar familiar conclou la jornada.
24. Els equips directius del Santuari i de l'Escolania tenen una jornada de treball al Castell de Sant Elm. Fan una revisió de les  activitats duites a terme i es fan projectes de cara al nou any.
27. Festivitat del Beat Ramon Llull. Tant a la Missa com a la celebració de la Salve es fa memòria d'aquesta gran figura ,”fill major de la nostra Església i de la nostra terra”.
28. A més de l'estudi reglat de la música de cambra , es forma un grup d'aquest tipus de música format per voluntaris dels blauets actuals i antics amb la direcció de la professora Rosa Cardona.
30. Acabam el mes de novembre amb l'encesa del primer ciri de la corona d'Advent. A l'Ofici hi participa un grup del Pla de Sant Jordi que a l'ofertori fa la presentalla d'un ram de flors. El diumenge és plujós i el Santuari resta més desert.
Aquest mes han plogut 205 litres que sumats als mesos anteriors sumen 848'5 litres. Les fonts ragen abundants i les plantes i els arbres ho reben de bon grat.

sábado, 15 de noviembre de 2014

El diari "ARA" parla de Lluc

El santuari de Lluc: cel·les, internet i autosuficiència
L’espai es reinventa i aposta per un nou model 
més obert al visitant


M. B. Lluc / 15-11-2014

És un matí de mitjan octubre i Juanjo Peñalver, des de la recepció de l’hostatgeria del santuari de Lluc, reparteix claus, dóna consells i obre mapes als turistes que van arribant per allotjar-se en una de les 120 estances disponibles. “L’ocupació avui és del 45 per cent, però per al cap de setmana serà d’entre el 60 i el 70 per cent”, explica Juan Antonio Amengual, el consultor turístic que des de fa més de quatre anys gestiona l’espai.

Falta poc perquè els Blauets cantin la Salve i Peñalver explica a uns turistes vinguts de la Península per què ho fan d’esquena del públic. Des de fa uns quants anys, el cant a la Mare de Déu de Lluc, patrona de tots els mallorquins, és a les 13.15 i no dues hores abans, com era costum. També inclou una salutació prèvia als assistents en diversos idiomes. Són alguns dels canvis que s’han dut a terme al santuari per facilitar-ne la coneixença entre els turistes i autòctons que pugen a la recerca d’aire pur, de tranquil·litat, d’espiritualitat o, simplement, perquè ho han vist a la guia.

“La meva tasca va ser crear producte, fer paquets i activar la comercialització a diferents mercats”, explica Amengual. Una de les primeres mesures va ser refer la pàgina web integrant-hi un motor de reserves i ubicar el santuari entre els touroperadors. “És un producte de 365 dies”, afirma, i sempre està ple per la pujada de Lluc a peu des de la Part Forana i la nit de Nadal.

El prior, Antoni Vallespir, apunta el perquè d’aquest procés d’adaptació gradual: “Hem de mantenir 90.000 metres quadrats a disposició de la gent i pagar prop de 40 nòmines”, diu. De les qüestions empresarials, se n’ocupa una empresa externa. La primera passa cap a la reconversió fou la millora dels espais, començant per l’hostatgeria i adaptant diferents llocs d’acollida per al pelegrí.

Aquestes mesures han afavorit un canvi en el perfil de l’usuari i han possibilitat que els Missioners dels Sagrats Cors puguin pagar “religiosament”, diu Vallespir, el deute.

Canvi de clients

El canvi en el perfil dels que queden a romandre l’explica Peñalver, que des de fa 25 anys treballa al santuari. “Abans venien les padrines amb els néts, potser tot l’estiu. Això s’ha perdut. S’han reduït els dies d’estada però s’ha mantingut l’afluència de mallorquins”, explica. Hi ha famílies que dormen al santuari un parell de caps de setmana l’any. La reducció de la capacitat de les habitacions, per altra banda, ha fet que deixin de romandre-hi grups grans de joves. “Ara es pot dormir més tranquil·lament”, remata Peñalver.

Darrere d’ell, un diploma del portal de recerca Trip Advisor dóna fe de la qualitat de l’establiment, i a l’esquerra un cartell que anuncia en anglès l’emissió del partit de Copa d’Europa Barça-Ajax al restaurant de Sa Font Coberta evidencia l’adaptació als nous temps de l’hostatgeria. Hi ha wi-fi i la calefacció s’aconsegueix amb biomassa creada de la neteja de l’olivar.

Lluc és autosuficient en el dia a dia, explica el prior, qui apunta que encara queda molta feina per fer. “Aquest camí era necessari. Hi havia anys que acabàvem amb números vermells i havíem de ser conscients que la cultura de les subvencions ha acabat”, assenyala. Els reptes futurs per al santuari ara són la retolació i l’elaboració d’una aplicació per a dispositius mòbils, a més de l’obertura de certs espais fins ara barrats al públic, com l’escolania o l’arxiu, tots ells representatius de l’essència del lloc i de la seva llarga història.

Tot i la modernització de la seva gestió, pretén continuar sent un espai d’acollida del pelegrí, amb l’austeritat que la caracteritza, i reserva de natura i tranquil·litat espiritual, com ho ha estat al llarg del segles la que també és l’escola més antiga de Mallorca. El primer blauet documentat és de 1285.


Pere Muñoz: “El turisme pot servir per preservar
i per donar a conèixer el patrimoni”


M. B. Palma / 15/11/2014 

Pere Muñoz va ser director insular de Cultura de 1997 a 1999 i director general de Cultura del Govern durant el primer Pacte de Progrés. Actualment, es dedica a la gestió cultural, especialitzada en patrimoni religiós. S’encarrega, entre d’altres, del santuari de Lluc.

La gestió cultural pot entrar dins l’Església?

Durant molt temps s’ha parlat de conservació del patrimoni religiós. Gestionar-lo és una de les maneres, que va més enllà de la simple protecció. Cal tenir en compte, però, que aquest patrimoni no fou creat per a algunes de les funcions actuals. Els convents no foren creats per tenir-hi un museu o visites de públic. S’han de millorar les infraestructures i canviar alguns dels usos.

Cal donar-lo a conèixer?

Sí. La planificació i la gestió són la millor manera de donar-lo a conèixer, de planificar-lo com a producte cultural o turístic. Entram en l’àmbit del turisme cultural, dins el qual situam el turisme religiós. Hi ha 250 milions de turistes religiosos al món. El 80% fan seguiment de llocs marians.

Un altre producte turístic?

No hem de tenir por de parlar de turisme. Sempre s’ha associat a la frivolitat, però pot servir per preservar i per donar a conèixer. Tant de bo que molta gent vegi en el patrimoni religiós una via d’atracció de públic. A Catalunya funciona des de fa molt de temps, amb programes com el ‘Catalunya sacra’, impulsat per bisbats i arquebisbats. A Mallorca tenim un patrimoni de primer ordre. Què en feim, si les institucions no tenen ni voluntat ni doblers? I no només parl de patrimoni material, sinó també de l’immaterial, el de les comunitats religioses.

No entram en conflicte amb el valor i l’ús espiritual del lloc?

El patrimoni religiós du uns valors associats de sentiment, de pertinença. Qui el gestioni ha de ser sensible i no tractar aquest patrimoni com un altre element comercial. Per exemple, l’element primer de Lluc és el culte a la Mare de Déu. Sense ell, no tindria sentit. Els que gestionam el patrimoni religiós ens en recordam cada dia d’això.

Té potencial, l’illa?

Té un pontencial extraordinari. Igual que a la Rioja han fet una feinada amb el món del vi, creant una ruta, etc., això es podria fer aquí. S’hauria d’elaborar un pla específic per al patrimoni religiós: dir quins elements tenen atractius i definir els motors, com poden ser la Seu i Lluc. Crear una xarxa.

Quin seria un dels motors?

El centre de Palma té un univers de convents enorme, amb un valor extraordinari. La seva visita seria molt interessant, amb altres potencialitats. També podem parlar de pobles com Manacor, Pina i Artà. El potencial és brutal.

Les monges tancades han d’obrir les portes als visitants?

Que siguin tancades no significa que no puguin obrir part del patrimoni a la visita i a la dinamització. S’han de canviar les teulades i per això fa falta ingressos. Ara bé, no ha de perdre l’essència, hem de fer el possible perquè no la perdi.

lunes, 3 de noviembre de 2014

Crònica de l'octubre 2014

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

3. Seguint la cita anual, el Col·legi de  “Jesús Maria” (Missioneres dels Sagrats Cors) puja a encomanar a la Mare de Déu el nou curs escolar.  Són 500 alumnes de primària i secundària acompanyats pels seus professors. Tenen una jornada de pregària, jocs i altres activitats formatives a l'Acolliment del Centenari.
Un nou grup d'alemanys que fan turisme religiós celebren l'Eucaristia a la Capella del Santíssim.
4. A les 18:00 el P. Antoni Vallespir celebra l'Eucaristia i beneeix el matrimoni de Jaume Martí Garcias, (antic blauet), de Palma amb Maria del Carme Garcia Espada, d'Inca. Animen la celebració els blauets Nadal  Roig (organista) i Francesc  Cabello (violoncel).
Passen el cap de setmana a Lluc,  un grup de professors, familiars i alumnes del Col·legi Llaüt de Palma.
5. A l'Ofici de les 11:00 es prega i es dóna gràcies per la Comunitat de Religioses Franciscanes de Lluc que celebraren ahir la festivitat del seu titular, Sant Francesc d'Assís; també pel 50 aniversari del matrimoni format per Manuel Martí i Catalina Rotger, d'Inca. També pels dirigents de la Confraria de la Mare de Déu de l'Esperança de Palma i per un grup d'amics de Llubí que cada any venen  per demanar protecció a la Mare de Déu. Ambdós tenen un dinar de germanor a l'Acolliment del Centenari.
10. El capvespre el Cor de Cambra de l’Església Sofia d'Estocolm ens obsequia amb un concert de les seves cançons tradicionals i clàssiques.

El camp de futbol esdevé un lloc d'acampada de caravanes. Aquest divendres són 25 i demà dissabte ja seran 37 les aparcades.
11. Avui i demà es celebra la XX Fira de la Serra de Tramuntana ubicada als Porxets i resta de la Plaça  del Pelegrins. Són més de cinquanta expositors  amb productes  agre -alimentaris  típics  de muntanya. A part del mercat hi ha també activitats i tallers per infants i famílies, a més de visites guiades.
El prevere mallorquí Marc Estela que du a terme la seva tasca pastoral a Castelló celebra una Missa a les 11:45 per uns 15 matrimonis,  alguns celebren l'aniversari de noces.
12. A l'Ofici que presideix el P. Prior  hi participen pelegrins de la Parròquia de la Puríssima Concepció de La Vileta i de la Confraria de la Mare de Déu de Lluc de Calvià. Concelebren  Mn. Jaume Estela, Rector de La Vileta, Mn. Vicenç San Jenaro i Mn. Pere Gerard Bestard Muntaner, Rector de Calvià.
 La Missa de les 12:30 la celebra Mn. Jaume Alemany que desenvolupa la seva tasca pastoral al Centre Penitenciari de Palma.
Aquest cap de setmana es duu a terme la 25 edició de la Pujada a Lluc en Bísties que cada any s'organitza des de Sóller. Un centenar de persones formen aquesta singular romeria .
15. Obres. Aquests dies, amb la direcció del P. Ricard Janer, s´ha fet el trasllat de tots els objectes que hi havia a l'antiga Sala de Presentalles (Ex-vots, ofrenes, etc.) a les noves sales de l'Arxiu General  que comuniquen amb l'Arxiu Documental  i que conté també  una secció/magatzem  d'objectes artístics del Museu de Lluc.
El senzill retaulet que presidia la Sala de Presentalles, s'ha instal·lat al centre del presbiteri de l'esglesieta de Sant Llorenç de Tuent i Sa Calobra, incorporant-hi la talla del titular al bell mig. Tot s'ha fet amb una acurada distribució, classificació i bon gust.
16. Amb la convocatòria de Mn. Llorenç Lladó, Coordinador de la Pastoral de Santuaris del Bisbat de Mallorca, s´ha duit a terme una jornada de reflexió i diàleg amb els encarregats del santuaris.
Després d'una pregària inicial, el P. Manuel Soler ha donat una conferència: “El Santuari,  llar d'acolliment i d'evangelització”. Després, s'ha proposat un qüestionari per a treballar que ha motivat un diàleg animat on s'ha insistit en la particularitat dels diversos santuaris.
S´ha assistit a la Basílica a la pregària i cant de la Salve dels Blauets i, després del dinar  a  Sa Fonda, visita guiada als nous espais d'acollida per a visitants i pelegrins. Abans de partir hi hagut un diàleg obert dels assistents, constatant “la riquesa de possibilitats evangelitzadores que romanen desaprofitades” i fent propostes de cara a futures trobades.
Més de 700 alumnes – entre els 12 i18 anys – dels Col·legi Madre Alberta  de les Religioses de La Puresa han tingut a Lluc un dia de pregària i esplai. A les 13:00 a l'Acolliment del Centenari han assistit a una Missa que ha celebrat el P. Prior ; al final l'Escolania s'hi ha fet present amb els cants de comunió.
18. Devers 300 “cursillistes” celebren al Santuari la “Diada del 70 aniversari de la Fundació dels  Cursets de Cristiandat” amb un horari atapeït d'actes.
Al matí tenen  una Hora  Apostòlica, meditació, i testimonis vivencials. Després un Via Crucis pel Pujol dels Misteris, benvinguda del P. Prior, visites a la Mare de Déu, actuacions musicals i un dinar compartit a l'Acolliment del Centenari
El capvespre, més testimonis vivencials, sabatina a la Basílica, actuacions musicals, projecció de fotos,  i finalment,  a la Basílica Eucaristia una  que presideix el Bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, molt participada i festiva.
 Baptisme  del nin Lluc, de Barcelona, fill de Gaspar Pujol Nicolau  i de Catalina Pons Comellas.
19. Després de l'Ofici hi ha una concentració de 200  moters de l'associació “Moters de Mallorca” a l'Acolliment del Centenari per a rebre una benedicció sobre ells i les seves motos. Un d'ells fa una pregària d'invocació al seu patró, l'Arcàngel Sant Rafel. Després tenen un dinar de camaraderia al mateix Acolliment.
25. Baptisme de Miquel, del Port de Pollença, fill de Miquel Fuster Frontera i d'Eulàlia Romero Aguilera.
26. Avui l'Ofici de les 11:00 és molt concorregut, són diverses les procedències dels grups que omplen la Basílica: Associació Cap de Bou de Costitx, poble de Mancor, Parròquia de la Mare de Déu de Robines, de Binissalem, i les Parròquies de Verge de Lluc i de la Mare de Déu del Roser, de Ciutat. Presideix l’Eucaristia el novell prevere Ricardo Mejias, recent ordenat a La Seu pel Bisbe, i que exercirà el seu ministeri pastoral a la Parròquia de Mancor. Concelebren el P. Prior i Mn. Jaume Mas, Rector de la Parròquia de Binissalem.. Al moment de l'ofertori, rams de flors, cossiols amb plantes, vins de Binissalem i un original  ball de l'oferta arborant cistelles amb flors. Després aplec a l'Acolliment  del Centenari per un dinar de germanor.
 30.  Arriba en autocar un grup de l’associació de la Tercera Edat de Palmanyola, veneren la Mare de Déu i després visita cultural al Museu.
31. Visita al Santuari de tots els alumnes de Primària del Col·legi Ponent d'Inca amb els seus tutors.
Des del centre de meteorologia de Lluc, el P. Jesús Dean ens dóna els següents resultats: Aquest més d'octubre solament han caigut a Lluc 10'3 litres,  que sumen el total de pluja d'aquest any, 644'10 litres. Avui la temperatura màxima és de 29'2 graus  i la mínima  5'0 graus.

miércoles, 15 de octubre de 2014

Els lligams entre Campanet i Lluc (II)

Les coves de Campanet
Continua:

De tots els qui alguna vegada heu pujat a Lluc, segurament tots els qui estam aquí hem fet el camí més d’una vegada a peu o amb cotxe, recordau que passam pel Barracar. Doncs es té constància que l’any 1813 Hisenda es va apoderar d’aquesta possessió. Molts vos demanareu: i això que té que veure en Campanet? Heu de saber que a Campanet hi havia un metge, el Dr. Miquel Alemany, al qual havien de pagar anualment cinc quarterades de blat, el que ales hores suposaven unes 30 lliures. El motius d’aquest pagament el desconeixem, ja que les cròniques callen al respecte.

No podem deixar de parlar del, al llarg dels segles, ha estat un dels lligams forts de caire humà i personal que hi ha hagut entre Campanet i Lluc. Em referesc a la relació que hi ha hagut dels campaneters amb l’Escolania de Lluc. Un bon grapat d’al.lots del poble n’ha format part.

La primera constància que tenim de Campanet relacionada amb aquesta institució coral de les més antiga d’Europa, i ja no parlem de Mallorca, és la d’un minyó del cor, en Gabriel Masssanet fil de M. Masssanet de Campanet, que mori al Santuari el 21 d’octubre de 1631. Les cròniques conten que el dia abans es confessà, combregà i extremuncià i morí com un sant. La causa de la mort la relaten dient que el dia abans li agafà el mal i durà 22 hores. L’endemà li donaren sepultura i cantaren la missa de l’assumpció. I acaba dient la crònica que Nostre Senyor el tingué a la glòria.

Continuen passant els anys i Campanet segueix lligat a Lluc, amb al·lots blaus dels que cal destacar en Llorenç Riber, antic blavet del que Lluc s’enorgulleix i el citen com a gran personatge que ha passat per Lluc. A la seva obra de la Minyonia no escatima pàgines per parlar tant de Lluc com de Campanet. El P. Bartomeu Pericàs, de petit i de gran passà gran part de la seva vida al Santuari, fins que mori al seus 96 anys el passat 2012.Darrerament el nostre pregoner n’Arnau Reynés que tampoc mai s’amaga de dir que aprengué a estimar la música de mans del P. Jaume Palou, que per cert també tenia relació amb Campanet per motius familiars. Sense oblidar tampoc un dels Priors de Lluc el P. Miquel Gual. Tant el P. Pericàs com el P. Gual són els dos campaneters que més lligats han estat al Santuari, ja que els dos un dia decidiren integrar-se a la comunitat dels Missioners dels sagrats Cors que, des de fa mes d’un segle, estan al front del santuari per decisió del Bisbat de Mallorca.

Com veis idò molts han estat els lligams de Campanet i Lluc, fins al punt que durant aquest 100 darrers anys no hi ha hagut pràcticament cap any que no hi ha hagi hagut un blavet campaneter a Lluc, en total fins ara n’hi ha de comptabilitzats 89, més tots aquells, que abans de tenir dades tan concretes també han format part de l’escolania. Alguns d’ells, com ho féu en Riber per les festes de Nadal, han fet el sermó de la calenda, han cantat l’àngel o bé han interpretat el cant de la Sibil·la, tornant així aquella visita que en el Segle XVl un al·lot blau per les festes de Nadal vingué a Campanet a cantar-la segurament per que en el poble no hi havia ningú que la pogués interpretar.

A aquests lligams també hi podríem afegir una gran quantitat de treballadors que al llarg del segle passat i l’actual s’aproparen al Santuari, per treballar de picapedrers, fusters, dones de neteja, mestres i fins i tot guionistes de produccions audiovisuals. Tots ells han trobat a Lluc la seva segona casa i molts la primera, ja que allà hi feien la seva estada. I inclús alguns d’ells portaven l’afegitó de Lluc, recordem a na Margalida de Lluc, que la seva estada allà li ha servit per reemplaçar el seu mal nom que tenia a Campanet.

Per no estendre’ns més, com veis, la nostra relació amb Lluc ha estat constant al llarg dels segles, per això, tant el Santuari com l’Ajuntament de Campanet, mitjançant la producció de IRU han cregut oportú fer una presentació/projecció sobre els 500 anys d’història d’un dels llocs més emblemàtics de Mallorca situat, com el nostre poble, a la Serra de Tramuntana, i declarat Patrimoni de la Humanitat. Un lligam més que ens uneix.
Joan Pons

jueves, 2 de octubre de 2014

Crònica del setembre 2014

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

2. El pintor del Secar de La Real (Palma) juntament amb treballadors del Santuari està muntant una col·lecció de les seves obres sobre la Serra de Tramuntana a una sala del Museu de Lluc (a continuació de la sala dels teixits). Algunes pintures són espectaculars per les seves dimensions i sobretot per la bellesa de les seves marines i indrets rurals de la Serra riques en cromatisme. És una  gran donació que fa a Lluc que mereix l'admiració i la reconeixença de tots. 
6. El programa de festes de La Diada avui proposa una Jornada Cultural. Es fan presents Damià Pons i Bernat Sureda de l'U.I.B, Jaume Matheu de l'Obra Cultural Balear, Mika Noguera i Margalida Ramis del G.O.B. Mn. Santi Cortès, Pere Ollers d'Arca, Joan Carreras de la Fundació de s'Olivar i acompanyants; també es fan presents els directius de l'Escolania, Antics Blauets i Comunitat. 
Es comença amb una visita als centres d'acollida i, després, Pere Muñoz presenta les noves obres que ja s´han fet i els projectes a fer per la millora de les instal·lacions, tenint en compte la diversitat dels visitants, afavorir l'oferta i, sense descuidar el que és essencial, la religiositat del Santuari. Després, Pere Fullana, presenta el darrer número de la Revista LLUC, com un altaveu cultural, com una eina que contribueix a mantenir la nostra identitat, des de la veritat i la llibertat. 

A continuació, el catedràtic Bernat Sureda fa la presentació de la Revista EDUCACIÓ I CULTURA una necessària prestació de la UIB per la nostra història,. Un animat i interessant diàleg enriqueix l'acte, i es fan auguris perquè es repeteixin aquestes diades culturals. 

Després, a la Basílica, cant de la Salve de l'Escolania i dinar al refetor de la Comunitat.
Per indisposició del pregoner Josep Barceló, arxiver del Santuari, es suspèn l'anunciat Pregó de La Diada. Li desitjam una ràpida i bona recuperació. 

A les 20:30 es fa l'emotiva i bella vestició dels Nous Blauets. Presideix la paralitúrgia el P. Prior que amb tant d’interès i animació pastoral segueix de prop l'Escolania. Les noves blavetes i blauets són els qui durant aquest any ja s'han incorporat a la coral. Vet aquí el seu nom i procedència: Pedro Carreras Muñoz, Ariany; Paula Fernández Veny, Marratxí; Sofia Fernández Veny, Marratxí; Facundo Ferreira Toledo, Llucmajor; Maria Francisca Garí Barceló, Petra; Cristina Ignasi Martorell, Port de Pollença; Cecília Elisabeth Ilbert Figuerola, Llubí; Jorge Giménez Antolin, Sineu; Victor Giménez Antolin, Sineu; Laia José Solivelles, Port de Pollença; Dehlia Lagarde VanEick, Campanet; Francisca Eva Mas Font, Petra; Aina Oliver Ruiz, Algaida; Cristian Peñalver Sànchez, Sa Pobla: Blanca Riera Riera, Petra; Antònia Roig Serralta, Petra. A tots ells i elles, als pares i familiars, la nostra enhorabona i agraïment.
10. Venen a pregar a la Mare de Déu de Lluc un grup de Germanes de la Caritat del Sagrat Cor de Jesús, després d'un dies de reflexió i pregària a Son Bono. Són rebudes pel P. Prior que les convida a visitar els centres d'acollida.. 

11. A les 18:00 Hissada de la bandera de Lluc (blanca i blava amb l'escut del Santuari) al Portal Major. Després des de la Font Coberta baixa la desfilada dels caparrots acompanyats pels xeremiers de Son Roca.
A les 19:00 Tridu i Concelebració Eucarística que presideix el P. Manuel Soler. 

Després de sopar, degut a l'horari de demà, molt atapeït d'actes, s'avança la trencada d'olles que es fa la Plaça dels Pelegrins 

12. Festa litúrgica de la Mare de Déu de Lluc. Seguint el programa de festes, a l'Escolania es munta un taller per fer les típiques llanternes de l'estiu mallorquí, melons i síndries transformades amb art i creativitat per desfilar en la Revetla de La Diada.. 

A les 19:00 segueix el Tridu de la Mare de Déu de Lluc que presideix el P. Manuel Soler. A les 20:00 a la mateixa Basílica es fa un bon concert musical, amb tres intervencions selectes de l'Escolania i tot un recital al piano del famós músic Andreu Riera. L'auditori, dempeus, i amb aplaudiments persistents li demanà més interpretacions.

Al final la gerent de la Fundació Concòrdia, Sílvia Nicolau Amengual donà les gràcies a tots els qui col·laboren gratuïtament en aquesta institució dels MM.SS.CC. dedicada a l'ajut dels més pobres. Després s'obsequià els blauets amb una publicació. 

Tot seguint, a l'Acolliment del Centenari, amb una notable assistència de col·laboradors i simpatitzants de la Fundació es feu un “pa amb oli solidari” per destinar la seva aportació a Concòrdia.
13. Comença la jornada amb una Mostra i venda der rebosteria mallorquina a benefici de la Fundació Concòrdia. Són productes casolans que ha elaborat el grup de Lluc de la Fundació amb total gratuïtat i bon gust. 

A les 12:45 Celebració Eucarística i, a continuació Salve de l'Escolania. A les 19:00 Davant el Portal Major, petit concert de la banda de música Lira Esporlerina que amb un cercavila anima la gent a viure els actes culminants de La Diada.
Commemoració de La Trobada. Amb una concentració a la Placeta del Lledoner es comença l'ascensió al Pujol resant els misteris del Rosari. Just al mateix indret de l'encletxa el P. Prior abans de llegir la llegenda en fa una interpretació actual plena de simbolisme evangèlic; s'escenifica amb sobrietat i emoció aquell moment màgic. Després, el cant de La Balanguera, i la baixada amb el llumenerets i els cants .La processó acaba a la basílica amb els goigs del s. XVII, “Puix rebem tants grans favors!”
A les 22:00 Tradicional Revetla de La Diada. Una gran rotllada es desplega a la Plaça dels Pelegrins amb ganes de participar la festa. L'animació dels Balladors de Lluc, els Xeremiers de Son Roca i la Lira Esporlerina aconsegueixen una ballada ben popular. La desfilada de les llanternes de meló i síndria aconsegueix un moment poètic a la vetlada Rifes de bestiar donat per en Martí de Son Colom i de l'Associació d'Antics Blauets i, una convidada a bunyols i vi dolç completen la revetla que acaba a punt de la mitja nit amb la Salve i plegamans a la Mare de Déu.
14. La Diada. De matinada arriben els estols de pelegrins que han pujat a peu des de diversos pobles formant la XXXV Pujada de la Part Forana que organitza l'Associació d'Antics Blauets. Alguns arriben retuts per la llarga caminada des de pobles llunyans, altres més xalests, tots amb alegria i bona voluntat, la majoria, amb motivacions religioses, que recorden la devoció del nostre Poble a la Mare de Déu de Lluc.. 

Els pelegrins són rebuts vora la miraculosa Font Coberta, que a més de la seva aigua, reben un bon tassó de xocolata desfeta, dònuts, i, les tradicionals mides de la Mare de Déu. A la Plaça dels pelegrins troben una vistosa Plantada de Gegants amb els revolts i balls. 

A les 08:45, a l'Acolliment del Centenari, benvinguda oficial de Gabriel Ferragut, President dels Antics Blauets i ànima d'aquesta Pujada, i, a la vegada agraeix tots els qui han fet possible l'èxit d'aquesta manifestació multitudinària, tant als organitzadors com als pelegrins i autoritats. Després es fa l'ofrena dels diversos pobles a la Mare de Déu, amb cistelles de fruites del camp, amb ramells de flors, i mostres artesanes, Els Xeremiers de Son Roca i els Gegants també es fan presents.
A continuació el P. Antoni Vallespir presideix una Concelebració Eucarística i dóna la seva particular benvinguda a la vegada que fa palès l'agraïment als amics de Lluc i, també les necessitats que encara estan pendents de resolució. Entre les autoritats presents: El President del Govern, la Presidenta del Consell i la Presidenta del Parlament, 

La Missa va tenir la col·laboració musical de la Coral dels Antics Blauets que amb tant d'encert dirigeix Mn. Vicenç Juan Rubí.

A les 11:00 A la Basílica Eucaristia solemne que, en absència del Bisbe de Mallorca per estar en convalescència, presideix el seu Vicari General, Mn. Antoni Vera. Al banc de les autoritats, el vicepresident del Consell, Batle d’Escorca i Comandant del Puig Major. A l'Ofertori entre els presents, una pintura de Guillem Gil que pertany a la gran donació que ha fet el pintor al Museu de
Lluc. Després, ball de l'oferta, amb na Neus, directora dinàmica dels Balladors de Lluc.

Després de la lectura d'una carta que ha enviat al Santuari, el Bisbe de Mallorca, el P. Prior dóna repetides gràcies a tots els col·laboradors d'aquestes festes.

A continuació visita al Museu per contemplar les pintures de Guillem Gil sobre la Serra de Tramuntana que ocupen tota una sala nova que s'ha obert. El pintor rep les felicitacions i els elogis per la seva obra.
16. A la Missa del migdia, Joan Mayans i Magdalena Moll donen gràcies pel 95 aniversari del seu matrimoni.

L'horabaixa el grup de seminaristes puja al Santuari per encomanar el nou curs a la protecció de la Mare de Déu de Lluc. Tenen l'Eucaristia al Cambril que presideix Mn. Bartomeu Villalonga, Rector del Seminari Major.

20. Un grup de 40 ciutadans del Brasil que fan turisme religiós, arriben a Lluc, on després de venerar la Mare de Déu, tenen una Eucaristia que presideix el seu acompanyant i prevere Fr. Josué Pereira de Sousa O.F.M. conventual.

18:00 El P. Manuel Soler presideix el matrimoni entre Francesc J. Urbano Fullana, de Palma, i Maria del Mar Perelló Vanrell, d'Inca. 

21. A l'Ofici de les 11:00 hi celebren les seves noces d'or, el matrimoni de Pollença Bartomeu Garau i Maria Moranta, i, la blaueta d'Algaida Aina Oliver Ruiz fa la Primera Comunió, l'acompanyen els seus pares i familiars.. 

22. Un grup de catòlics d'Islàndia venen com a pelegrins al Santuari. El prevere Antti Kruus i dues religioses carmelites els acompanyen. Celebren la Missa i pernocten a l´hostatgeria. 

Entram a la tardor en un canvi de temps, la temperatura baixa i cau algun ruixat. 

25. Un grup de 46 persones de gent major de la Parròquia de Santa Eulàlia de Palma, venen a visitar la Mare de Déu i tenen una Missa que presideix el P. Manuel Soler. 

26. Un grup d'Alemanya format per 12 persones visiten el Santuari i tenen una Missa a la Capella del Santíssim. Formen part d'una institució que fa turisme religiós amb l'acompanyament de la Sra. Ulrike. 

Diversos d'estudiants de Tercer d'ESO del Col·legis de La Salle tenen una diada de convivència i reflexió. Empren l'Acolliment del Centenari. 

27. Devers 80 components del Comitè d'àrbitres de bàsquet de Mallorca passen el cap de setmana a Lluc fent activitats formatives. Encarreguen la intenció de la Missa de les 19:30 en sufragi del company, Julen Guerrero, mort en accident. 
28. Torna a fer un dia plujós. A l' Ofici de les 11:00 fa la seva Primera Comunió la nina de Selva Margalida Francisca Vallcaneras Catalán.

Seguint la tradició anual, el Centre Aragonès de Palma, puja a Lluc. El P. Ricard Janer, celebra la Missa de les 12:30 que es veu animada per un grup de músics i una coral amb els seus cants que tant recorden les típiques jotes. Dinen a la Cuina dels Pelegrins on culminen la festa. 
Aquest mes de setembre ha plogut 153 litres per metre quadrat... El torrent corre, les fonts brollen amb més força, renaixen els albellons, arbres i plantes reviscolen...

lunes, 22 de septiembre de 2014

Els lligams entre Campanet i Lluc (I)



Els lligams entre Campanet/Lluc i Lluc/Campanet, els podríem situar en temps prehistòrics, quan els dos termes municipals aleshores molt probablement ni tan sols estaven delimitats. Llavors hi habitaven aquells primers pobladors que vivien als talaiots a l’edat de pedra. Tant a un lloc com a l’altre hi trobam restes d’aquella època, com el claper dels doblers a Gabellí Petit, o la coveta dels morts a Lluc.
Però la primera relació dels nostres lligams amb Lluc i amb aquella zona els  trobam ben definits a l’època de Jaume I,  quan va venir a conquerir l’illa. Amb l’arribada del rei en Jaume, arribà també el cristianisme. I dues de les esglésies més antigues estan situades a aquests dos termes,  el d’Escorca amb l’església de sant Pere i el de Campanet amb el de l’església de sant Miquel. El destí ha fet que aquests dos pobles, que delimiten termes municipals, també estassin  units en l’aspecte religiós. No sols això, sinó que, com compta la tradició, molts  que han caminant cap  a Lluc al llarg dels segles, han emprat els camins del terme de Campanet per poder arribar a les muntanyes de Lluc. Avui dia encara els fan els veïns de Búger, i sa Pobla, i temps molt més enrera el feia aquella senyora de sant Llorenç des Cardassar, la Sra. Pontons.
Per tan podem dir que els lligams de Campanet amb Lluc, venen de temps enrere i encara els camins continuen essent un pas aprofitat, malgrat haver-hi avui altres alternatives per poder arribar-hi.
Durant segles els lligams també s’han anant estrenyent perquè els nostres avantpassats  cada any anaven a les contrades de Lluc per collir olives, durant l’hivern, o bé per netejar els boscos i fer carbó. Feien una aturada al Santuari com molt bé ho compta Llorenç Riber a la Minyonia.
Els nostres lligams no son solament humans, doncs també podem dir que la naturalesa ha volgut enfortir-los abans que els homes que s’hi establissin.  Recordem tots la confrontació dels dos termes municipals, així com un dels més esplèndids  d’aquesta naturalesa, “ses fonts Ufanes”. Teories hi ha que fan referència a que quan a Lluc plou una certa quantitat elevada d’aigua, les fonts ufanes  brollen i el torrent de sant Miquel, s’omple per donar vida a les terres de conreu de sa Pobla i a s’Albufera,  o bé al torrent del pont petit procedent també de les muntanyes d’Escorca.
Al llarg dels segles la relació entre Campanet i Lluc ha estat constant i prou documentació hi ha a l’arxiu del Santuari que ho justifica. Una de les primeres documentacions  data del 10 de gener de  l’any 1339, quan en Guillermo Biscarra d’Escorca va vendre  a  Pascasio Matalafii “un rafal mío, que poseo en el Vall de la nou, en la porción que fue de don Nuño Sanz y ahora es del señor Rey.“ La relació entre Escorca i Campanet ve donada  perque els Biscarras s’establiren també a la parròquia de Campanet. Recordem que aleshores les distribucions dels termes municipals les establien les parròquies.
L’any 1407 Campanet apareix lligat a Lluc com a conseqüència d’un alou (diners  que una persona havia de pagar) que Joan Pasqual pagava per un molí, que molt probablement feia servi per moldre la farina que servia per alimentar la població campanetera.
De tots és conegut que durant anys, i avui dia també, sempre hi  ha hagut una gran devoció a la Verge de Lluc arreu de Mallorca i fora d’ella. Tal volta  els nostres avantpassats i els majors del poble tenien una devoció molt  més ferma que la del dia d’avui. Prova d’això és que molts feien el seu viatge de noces visitant la Verge per tal que els protegís durant la seva vida de matrimoni.
Igualment moltes són les persones del poble que han arribat al santuari per donar les gràcies d’alguns favors rebuts. A peu o amb carro molts pujaven a Lluc al menys un pic a la vida i molts d’altres ho feien un pic a l’any. Això era l’excursió típica de la joventut i de les famílies del poble, que després és va veure ampliada amb la participació dels escolars quan començaren, allà pels anys 50 del passat segle, alguna sortida escolar. La típica era anar a Lluc. A dia d’avui  encara des de l’escola, i segons l’interès d’algun mestre, els nostres petits escolars, solen visitar el Santuari de tant en tant.
Per que dic tot això? Per demostrar-vos que als campaneters els ha interessat Lluc, prova d’això  ja consta a l’any 1572 que Margalida Bennàssar, viuda de Jaume, en el seu testament deixa determinades almoines a Lluc. Era costum, per als qui podien, deixar a l’església  del seu poble o bé d’allà a on hi tenien devoció, alguna ajuda, per que els sacerdots els diguessin misses una vegada morts.
De tots es conegut i sabut que les muntanyes han estat  refugi de bandolers i persones que s’amagaven per una circumstancia o l’altra. Es té constància que l’any 1666 va ser apressat a les muntanyes de Lluc un tal “Garxeta” (que nosaltres a dia d’avui diriem suposadament Ganxeta) de Campanet per ordre del qui aleshores era  governador de Mallorca Rodrigo de Borja
També ha estat costum durant anys que en els Santuaris de Mallorca molts hi oferissin com agraïment d’algun favor rebut, per la cura d’algun malalt, o la tornada d’algun fill  o familiar de la guerra, algun record  que rememorava el fet o la persona.En agraïment a la promesa que havien fet a la Mare de Déu de Lluc, deixaven als peus de la Verge aquest exvot.
A l’arxiu del Santuari l’arxiver actual, Pep Barceló, ha trobat constància d’una persona, molt probablement senyora de Campanet, Antònia Bennsasser, de Deyeta (suposadament Gayeta) que el 26 de maig de 1776 va oferir a Maria Santíssima un anell d’or amb tres pedres, la major blanca i les altres dues verdes. Aquesta costum era molt més compromesa fins fa poc. Les circumstàncies religioses i socials dels anys passats han minvat la devoció. Els mallorquins aportaven determinades almoines i ajudes per mantenir el Santuari al qual sempre era ben arribat i se’ls oferia passar la nit, carbó, oli i olives.
Gràcies a les donacions fou possible que en el Santuari es fessin millores a les seves infrastructures, com igualment es fan ara. D’aquestes aportacions voldria destacar que també han servit per ajudar a causes solidàries. En concret als anys 80, el qui a les hores ocupava el Priorat, el P. Ramon Ballester, decidí en nom de l’església de Mallorca contribuir a alleujar causes solidàries aportant part del tresor de la Mare de Déu.
Una altre dels lligams de segles passats entre Campanet i Lluc ve propiciat quan els responsables del Santuari, juntament amb el Bisbat de Mallorca, decidiren fer el cambril de la Mare de Déu que amb els pas dels anys ha sofert modificacions . Era el 27 de març de 1724  quan el Prior  va decidí baixar a Campanet a cercar carreters per poder traginar  els materials necessaris per a la seva construcció. Un bon grup de campaneters quedaren contractats per aquestes tasques. Recordem que Campanet, al llarg de la història, va ésser un poble de carreters. En total en aquells moments participaren a la construcció més de 84 carros procedents de Inca, Algaida, Llucmajor, Binissalem, Petra, Felanitx, Manacor i Sineu. I un bon grapat de Campanet.

Un fet curiós és que a les cròniques del Santuari l’any 1842 hi apareix la torrentada que sofrí Campanet i altres pobles dels voltants. Molts dels que visqueren a principis del segle XlX recordaven segurament aquestes torrentades, i molts pujaren a les hores al Santuari a donar gràcies perquè els mals haguessin pogut ser pitjors del que foren.
Joan Pons
Continuarà


lunes, 15 de septiembre de 2014

Pujada a Lluc a peu

XXXV edición de la Pujada de la part forana a Lluc a Peu

Diario de Mallorca / Efe / 14.09.2014

Miles de personas han participado esta madrugada en la XXXV Pujada a Lluc a Peu desde la part forana.

Los que más han caminado, procedentes de los municipios más alejados de Escorca, han caminado más de diez horas hasta llegar esta mañana a Lluc. Por la mañana se ha realizado la tradicional ofrenda floral y eucaristía, a la cual ha asistido el presidente del Govern, José Ramón Bauzá, que ha participado en la entrega de insignias a los participantes.

Bauzá ha alabado la jornada festiva, que ha calificado como "un día extraordinario y una celebración muy nuestra", a la que ha asistido "haciendo mallorquinidad y disfrutando".

Al llegar a Lluc, Bauzá ha sido recibido por el vicepresidente y conseller de Presidencia, Antonio Gómez, así como por los alcaldes de Escorca, Antoni Solivellas, y de Inca, Rafel Torres; el gerente del santuario de Lluc, Sebastià Sureda, y el presidente de la Asociación de los Antiguos Blauets de Lluc, Gabriel Ferragut, ha informado el Govern en un comunicado.

En Ca s'Amitger, cerca de la Font Coberta, el presidente ha tomado chocolate con los peregrinos que llegaban y ha participado en el reparto de las tradicionales "mides", cintas de la longitud de la imagen venerada en el santuario que se bendicen para entregarlas después a los fieles que van a visitarlo.

Por su parte, la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, ha participado en la subida a Lluc a Peu, al sumarse al recorrido desde su localidad, Inca, de donde ha salido sobre las 4.00 horas de la madrugada, ha informado la institución insular.

Salom ha llegado a Lluc junto con otros caminantes alrededor de las 7.30 de la mañana y ha participado en los diversos actos como la plantada y el baile de "gegants" en la explanada del santuario, a la que también han asistido el presidente Bauzá y el resto de autoridades.

Posteriormente, Bauzá se ha dirigido a la Acogida del santuario de Lluc, donde lo ha recibido el prior Antoni Vallespir.

El presidente de la Asociación de los Antiguos Blauets de Lluc, Gabriel Ferragut, ha hecho la lectura del pregón y, seguidamente, el presidente Bauzá y el alcalde de Moscari han entregado una insignia, a título póstumo, a un familiar de Macià Tortella, colaborador de la subida, y a Toni Alorda, peregrino de 86 años que, desde sus inicios, siempre ha asistido a la subida.

A las 9.00 horas, el presidente ha asistido a la celebración de la eucaristía, presidida y oficiada por el obispo de Mallorca, Javier Salinas. La misa ha sido amenizada por la coral de los Antiguos Blauets.

El presidente Bauzá ha participado en la procesión de la tradicional ofrenda floral, que ha sido encabezada por un grupo de xeremiers.

El presidente ha entregado la primera cesta con productos de la tierra y una teja obra del pintor Gustavo Peñalver y, a continuación, han continuado con la entrega las presidentas del Parlament balear, Margalida Durán, y del Consell, Maria Salom.

La ofrenda de este año también ha comprendido la donación de una teja destinada a colaborar en la rehabilitación de las áreas del Santuario que resultaron dañadas durante un tornado. Con esta donación se ha puesto punto y final, oficialmente, a la campaña que se inició en el año 2012.

Fotografies pròpies dels diferents moments:




jueves, 11 de septiembre de 2014

Jornada cultural a Lluc

El dissabte, dia 6 de setembre la comunitat de Lluc va convidar un bon nombre d’institucions i de persones de la cultura de Mallorca. La vintena de convidats feren un breu recorregut pels darrers llocs del santuari posats en funcionament. Després es reuniren entorn d’una taula rodona on en Pere Muñoz (IRU) els explicà les línies de força, el per què de les reformes fetes en els últims anys, així com les dificultats i les il·lusions que això comporta. 

Els professors Pere Fullana, Bernat Sureda i Damià Pons també parlaren de la revista Lluc i d’algun article sobre el santuari publicat a altres revistes. Després tots compartírem la taula mentre seguia un ben animat diàleg. Ja a l’hora del cafè els Srs. Ricard Terrades i Joan Comas, que estan al front de l’Escolania, els explicaren el seu funcionament i el que planifiquen per a un proper futur. 

No cal dir que tothom quedà satisfet de la trobada i amb ganes de que no sigui l’última. Com a mostra, reproduïm dos articles de dos bons amics que hi varen assistir.


Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, 
de les lletres i de les vides


Antoni Vallespir, prior de Lluc, convidà dissabte passat al santuari diversos representants de distintes entitats mallorquines per explicar-los el pla d’usos que han posat en marxa i que pretén incloure aquest espai emblemàtic en l’oferta turística mallorquina emfasitzant el seu caire religiós.

El projecte no s’oblida que Lluc presideix, en certa manera, la Serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, raó per la qual contempla l’entorn natural com el seu gran aliat. Així, el respecte escrupolós i feridor a aquest patrimoni, juntament amb la seva espiritualitat, marca indeleblement aquesta revalorització de Lluc i tot allò que representa per Mallorca.

El que vol la comunitat dels Missioners dels Sagrats Cors, els administradors d’aquest espai diocesà, és posar en valor tot això que atresora Lluc en grau màxim -naturalesa, espiritualitat i cultura- oferir-lo a qui vulgui d’aquí i de fora, i a través d’aquest intercanvi aconseguir els recursos necessaris per mantenir qualitativament operatiu el lloc sagrat dels mallorquins.

Bona ruta que no s’oblida d’incloure entre les joies a conèixer –i a reconèixer- de Lluc la seva escolania, els Blauets, una de les institucions més antigues d’Europa, amb gairebé cinc-cents anys ininterromputs de cants a la Verge de Lluc, la Moraneta dels illencs. I els Blauets connecten Lluc amb un altre Patrimoni de la Humanitat com és el Cant de la Sibil·la.

Lluc ho té tot per ser estimat pels mallorquins i apreuat pels que no ho són, raó per la qual es un deure de tots escampar arreu les excel·lències que concentra.

Lluc, a més, és el cor de la Serra i aquesta carena preserva l’ànima de Mallorca. Protegir-los, això vol dir, cuidar-los extremadament per evitar-ne tant la degradació com els plans per desafectar-los de l’essència del nostre poble, és una obligació dels mallorquins que no poden excusar de cap de les maneres.

Una nota del professor Bernat Sureda al facebook


domingo, 7 de septiembre de 2014

XXXV pujada a Lluc des de la part forana

Cliqueu aquí i veureu un animat video que convida a pujar a la gent de la part forana. Es de l'Associació d'Antics Blavets. Hi surt el màgic Cloquell, Madò Pereta, en Biel Ferragut i d'altres. Tothom ben animat. I per afegitó el video està molt ben fet tècnicament. 



miércoles, 3 de septiembre de 2014

Crònica de l'agost 2014

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. Començam aquest mes estiuenc amb un bon sol. Les temperatures: 31 graus de màxima i 14 de mínima.
Els arqueòlegs de la Universitat de les Illes Balears, Laura Perelló i Bartomeu Llull han acabat un estudi que han fet sobre la composició mineralògica d'algunes peces de la sala d'arqueologia del Museu de Lluc (tintinàbuls, aus,etc.) Deixen algunes publicacions que s'han publicat dels seus treballs .
A les 13:30 el P. Manuel Soler beneeix  la renovació de vots d'una parella danesa: Asgerbo Gabriel  i Lenemaia Sofia. Casats i amb tres fills, han volgut renovar el matrimoni al Santuari perquè els va agradar molt i tot d'una tingueren la inspiració de fer-ho, ja que ara passen uns dies de vacances a Alcúdia. La cerimònia s’ha fet en anglès.
2. Arriben al Santuari els Joves de Mallorca que han peregrinat a peu la Serra de Tramuntana: Valldemossa – Lluc amb l'organització de la Delegació de Pastoral Vocacional de la Diòcesi. El P. Prior els saluda i ofereix les instal·lacions pertinents pel seu descans (piscina, acolliment del Centenari, etc).
El capvespre tenen una Eucaristia al Cambril de la Mare de Déu que presideix Mn. Bartomeu Villalonga.
A les 12:00 Baptisme de Daniel Bosch Garrido, d'Inca. A les 19:00 Missa a l'esglesieta de Sant Llorenç de Tuent i Sa Calobra.
3. Abans de l'alba ja comença l'arribada dels caminants de la” 41 Marxa des Güell a Lluc a peu”. Venen retuts però contents per la gesta aconseguida; alguns, coixejant entren al Cambril de la Mare de Déu, altres queden estesos a la plaça damunt la gespa, baix dels teixos, altres, posant  els peus  en remull al brollador...
A les 10:00 benvinguda oficial i ofrena de rams de flors al Cambril. Una  gran filera d'autobusos retorna els marxaires a Ciutat, al repòs de casa.,a les contarelles de la llarga proesa.
A la Casa d'Espiritualitat de l'hostatgeria comença una tanda d'Exercicis Espirituals per a religioses/sos. El director és Mn. Bartomeu Villalonga, Rector del Seminari Diocesà.
6. Tornen de les vacances en família, les nines i els nins de l'Escolania. Tindran ara un horari distès que propiciarà els moments de lleure amb els de formació i assistència a la Salve de la Basílica.
9. Com a primícia de les festes de La Diada, comencen les “Nits de Lluc”. A les 20:00 a la placeta del Bisbe Campins “,Nit de Màgia” que protagonitza l'antic blauet Llorenç Cloquell, popularment conegut com el “Màgic Cloquell” que amb el seu art, jocs de mans i seducció de l'auditori, va fer passar una divertida vetlada a petits i grans.
10. Es celebra a l'Ofici de les 11:00 la memòria històrica del 130 aniversari de la Coronació Pontifícia de la Imatge de la Mare de Déu de Lluc. El P. Prior, després de l’homilia llegeix  l'emotiu relat d'aquella gesta inigualable. Conta el cronista que devers 12.000 pelegrins de tots els indrets de Mallorca pujaren els vells camins de ferradura, amb grans dificultats , a l'entorn del Bisbe Jaume pujat a braços, en andes des de Caimari. L'esforç, la calor i la set no minvaren la fe i la devoció  per mostrar el seu amor a la Reina i Mare del Poble Mallorquí.
Coincideix aquesta celebració amb la festa de Sant Llorenç que es venera a  l'oratori de Tuent i Sa Calobra. A les 19:00 Missa que presideix el P. Ricard Janer. Tots els assistents són convidats per l'Ajuntament d'Escorca a un bon sopar a la fresca.
 14. Com l'any passat l'Escolania és convidada a donar un concert a l’església del Port de Pollença, amb el patrocini de l'Ajuntament de Pollença i organitzat per l'Associació de la Tercera Edat d'U Moll .Molta assistència de gent que gaudiren del seu art. Després convidats tots a un  sopar i bunyolada.

15. Festa de l'Assumpció de la Mare de Déu. A les 11:00 Missa Solemne que presideix el P. Joan Arbona ,missioner dels Sagrats Cors a l'Argentina i que passa uns dies de descans entre la família i les comunitats de Mallorca.
16. Ahir va ploure i aquest matí, també,  la temperatura  baixa notablement; un temps rar... A les 20:00, a la Basílica, Concert de l'Escolania juntament amb alguns Antics Blauets. Amb la direcció impecable de Ricard Terrades i l'acompanyament al piano de Rafel Riera, l'Escolania executa un repertori variat  i amb una certa coreografia i gesticulacions  que marquen el ritme i contagien l'auditori amb grans aplaudiments ;destaca la solista Cecília Ilbert. La primera part es tanca amb les magnífiques actuacions de Sandra Caldentey al violí i Nadal Roig al piano. La segona part té el protagonisme de l'antic blauet Miquel Comas Rosselló, que sona el violí amb perfecció i finura, i en un tema “Moonlight Serenade” hi intervé la seva germana blaueta Joana Maria. Al piano, l’excel·lent mestria de Pere Garcias.
Aquest concert és tota una mostra d'art musical i prova de constància i del bon quefer dels professors i educadors.
17. A la Missa Solemne de les 11:00 es fa  Commemoració del 124 Aniversari de la Fundació de la Congregació dels  Missioners dels Sagrats Cors pel Venerable P. Joaquim Rosselló que, també fou Prior del Santuari.
Fa la seva Primera Comunió el nin Pedro Vallespir, fill d'antic blauet  de Sa Pobla.
23. La tercera “Nit de Lluc”2014 a la Basílica  contà amb un repertori únic i memorable: “Cobles de la divisió del Regne de Mallorques” d'Anselm Turmeda. Una  Cantata per a solistes , cor i orquestra, musicada pel compositor Antoni Mulet. Hi intervingueren l'Orfeó Castellitx, d'Algaida i la Coral de Sant Miquel de Campanet amb el seu director Pere Reynés que feren de coral , amb els solistes Ester Barceló i Biel Majoral. A la part instrumental, les violinistes Guida Sbert  i Catalina Amengual, el violoncel·lista  Aitor Palmer i la contrabaix Maria Planas , amb l'organista  Arnau Reynés; tots dirigits impecablement pel mateix Antoni Mulet.
 Al final els aplaudiments entusiastes aconseguiren un bis d'una part de la cantata. I, com a introducció, l’ historiador Pere Fullana ens ajudà a situar i comprendre l'autor del text i el seu temps. Una bona nit cultural per agrair.
25. L'Escolania comença un curset intensiu de Música Instrumental que dirigeixen professors  de l'Escola de Música Ireneu Segarra de Palma. A més dels blauets hi participen alumnes del mateix centre
28. Venen a passar uns dies  a Lluc un grup de joves de Lloseta  amb el seu  rector, Mn. Jaume Mas rector de Binissalem i Lloseta.
29. Un grup de gent major de Manacor de l'associació Vida Creixent passen el cap de setmana al Santuari en un ambient de reflexió i pregària. Els acompanyen els preveres Mn. Guillem Parera, consiliari i Mn. Bartomeu Tauler.
30. A la placeta del Bisbe Campins, L'Escolania de Lluc i els professors i alumnes de l'Escola de Música Ireneu Segarra, després d'una setmana de curset intensiu de música  instrumental ens ofereixen un concert de cloenda que mostra el grau de formació que han rebut. El programa començà amb l'actuació de l'Escolania, després un repertori variat de música de cambra i, per acabar, un cant coral de tots i la gran orquestra  amb el “viva la vida”. Una bona ambientació en decorats i llums completaren la vetlada. Molta gent i molts aplaudiments.
31. A les 11:00 a la Basílica, adornada  significament, es celebra la Missa Solemne en Commemoració del Primer Centenari de la Consagració i restauració de la basílica del Santuari que  idearen i realitzaren el Bisbe Campins i l'arquitecte Antoni Gaudí. Degut a una indisposició el Bisbe de Mallorca no hi ha pogut assistir com estava previst  i presideix l'Eucaristia Mn. Miquel Gual. Al final es fa lectura d'una carta del Bisbe que s'adhereix a la celebració.
A destacar també la participació dels Antics Blauets que, després de l'Ofici tenen la seva assemblea anual on es fa revisió de la feina feta i, a la vegada, es prepara la Pujada de la Part Forana A les 14:00, a l'Acolliment del Centenari es fa el tradicional dinar de germanor, tant dels antics blauets i familiars com dels actuals.
A les 12:00 un bon grup de persones segueixen amb interès una visita guiada de l’ historiador Pere Fullana i el P. Ricard Janer als llocs del Santuari on hi ha l'empremta de l'obra de l'arquitecte Antoni Gaudí : la Basílica i el Pujol dels Misteris i de la Trobada.