Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 18 de enero de 2014

La identitat dels mallorquins


Ens trobam en un moment en que diferents sectors de la societat mallorquina s’enfronten per qüestions de llengua, d’identitat, història i cultura. De vegades la discussió arriba a uns nivelles i a un enrenou preocupant. I tant s’esdevé al carrer com a altres àmbits cultivats. 

En aquest ambient, el govern de les Illes Balears, amb la seva majoria parlamentària, ha ratificat algunes lleis que han trobat una forta oposició a diversos nivells. Creim que ampliar la visió i saber el que van escriure els bisbes de Catalunya fa uns anys no pot fer mal a ningú i potser sí clarificar el pensament de l’Església sobre alguns temes que també interessen els habitants de les Illes Balears.

És veritat que actualment les Illes Balears no formen part del països catalans en la seva dimensió política, però segueixen tenint molt a veure quant a l’aspecte històric, lingüistic i cultural. Aquest és el motiu de reproduir uns paràgrafs que els bisbes catalans, entre els quals es trobava l’actual bisbe de Mallorca Mons. Xavier Salinas i Viñals, van signar el 21 de gener del 2011 


Valoració de la nostra identitat col.lectiva

Com a pastors de l'Església, manifestem el nostre profund amor pel país i ens posem al seu servei perquè sentim la urgència d'anunciar-li la persona de Jesucrist i el seu Regne, que són per a nosaltres el tresor més gran que tenim. Reiterem la crida a projectar aquest amor social en els deures cívics envers les institucions i organismes de govern, així com en el compromís d'impregnar d'esperit cristià tota acció amb projecció social. Igualment, en continuïtat amb els nostres predecessors, reconeixem la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l'expressió, i defensem el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d'acord amb la doctrina social de l'Església. 

Joan Pau II, parlant el 1988 al Parlament Europeu a Estrasburg sobre la Unió Europea, que es preparava per a una major integració política dels seus Estats membres, afirmava que «els pobles europeus units no acceptaran la dominació d'una nació o d'una cultura sobre les altres, sinó que sostindran el dret igual per a tots d'enriquir els altres amb la seva diversitat». En el context europeu i mundial actual, el poble català vol i pot oferir la seva contribució des de la seva especificitat, arrelat en la seva història, la seva cultura i la seva llen-gua mil•lenàries.

Els drets propis de Catalunya, així com de tots els pobles de la terra, estan fonamentats primàriament en la seva mateixa identitat com a poble. L'Església, a Catalunya i arreu, moguda pel seu amor a la persona humana i a la seva dignitat, considera que «hi ha una sobirania fonamental de la societat que es manifesta en la cultura de la nació. Es tracta de la sobirania per la qual l'home és, al mateix temps, sobirà suprem», i per això no vol que «aquesta sobirania fonamental es converteixi en presa d'interessos polítics o econò-mics».

Avui s'han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s'ha d'articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d'Espanya en el context europeu actual. Com a pastors de l'Església, no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l'entesa entre totes les parts interessades a fi d'assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat, exigència directa de la fraternitat humana i cristiana. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura. Un procés que caldrà teixir amb la participació de tots, tenint en compte els drets i deures que es deriven de la dignitat personal, i que ha de restar obert als valors transcendents, a aquell plus d'ànima que ennobleix i fonamenta l'acció política i social al servei de l'home i de tot l'home.



lunes, 6 de enero de 2014

Crònica del desembre

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. Començam el mes amb pluja (73 l. per metre quadrat), fred i neu als cims de les muntanyes més altes. Entram al temps d'Advent i l' Escolania  pensa en  Nadal, assajant a les totes, nadales, Sibil·la i àngel. És hora de desvetllar-nos i preparar-nos  perquè “ens visiti aquest Sol que ve del cel” per il·luminar el camí evangèlic i escalfar el nostre cor.
A l’ofici de les 11:00 celebra les seves “noces d'or” el matrimoni d`Artà, Joan Llabrés i Margalida Artigues; venen acompanyats  dels seus fills i néts donant gràcies  per la protecció de la Mare de Déu.
Al cambril el P. Prior dóna la benvinguda al grup de moters  del club “Es siurell”que preguen pels favors rebuts i fan una ofrena de flors.
2. Es comença el nou horari de Misses per als dies ferials: A les 12:45 Eucaristia Comunitària que es vincula a la celebració de la Salve  amb l'Escolania, 13:15. Es suprimeixen  les Misses de les 11:30 i de les 19:30.
Els dissabtes, com abans. Lectio Divina i Missa a les 19:30.
6. Aquest matí s’ha obert a la Plaça dels Peregrins la Fira de Nadal. Són moltes les parades de venda i és molta la gent que desfila. La Fira durarà fins el diumenge 8.
Dues-centes persones de l'Associació de Persones Majors de Santa Maria del Camí fan la visita anual a la Mare de Déu i assisteixen a una Missa molt participada.
12. Al recés que dirigí als preveres de la zona d' Inca, el Bisbe Xavier Salinas, anuncià que el nou Arxipreste del Lluc-Raiguer és Mn. Jaume Mas, rector de Binissalem.
15. A l’ofici de les 11:00 el P. Prior fa una benedicció especial als nins i nines de l'Escolania que s'han incorporat a cantar amb la resta de blauets. Són: Jordi Jiménez, Sofia Fernández, Isabel Pol, Doris Covaci, Dehlia Lagarde, Laia Jose, Cristina Ignaci, Aina Oliver i Cristian Penyalver.
A la mateixa Eucaristia venen a celebrar les seves noces d'or, el matrimoni de Palma. Miquel Perelló i Maruja Garcias.
Passen el cap de setmana a Lluc un grup de professors i estudiants de “Comenius”, una institució que subvenciona la Unió Europea i que ha vingut per conèixer la Serra de Tramuntana com a “Patrimoni de la Humanitat”.
Han fet una excursió de muntanya durant el dia i al vespre, a l'Acolliment del Centenari, han conegut i après balls  del nostre folklore mallorquí. El  P;Vallespir els ha saludat i ofert els nostres serveis i instal·lacions.
16. Segueixen les activitats formatives del  grup “Comenius”: segona excursió de muntanya, visita al Centre d'Informació de la Serra de Tramuntana (Ca S'Amitger) i audició del cant de La Sibil·la a la sala de música de l'Escolania.
Els Blauets i els Vermells de La Seu  s'uneixen a l’església de Santa Eulàlia de Ciutat  per fer un concert de Nadal que organitza l'Obra Social de Sa Nostra per sumar-se al Projecte “Ajudes d'Emergència”, un programa de Caritas de Mallorca. Ambdues corals són molt aplaudides i felicitades.
17. Professors i alumnes de l'Escolania parteixen en autobús cap a Sant Honorat per una diada  d'excursió i recés. Pugen a peu des de Gràcia i ja a l'Ermita tenen jocs, reflexió, pregàries  i la  Celebració de Nadal. Una jornada completa i ben preparada.
A la Missa de les 12:45, acompanyats per monitors,  hi assisteix un grup de majors de la Residència “Nova Gent” d'Inca.
20. A l'hora de la Salve, Escolania i Comunitat fan un acte de memòria i pregària  en l'aniversari de la mort del P. Joaquim Rosselló, fundador dels MM. Sagrats Cors i Prior de Lluc, que fou  gran reformador espiritual i material del Santuari..
Tot el dia no s'ha aturat de ploure. Malgrat el temps, a l'horabaixa l' Escolania parteix cap  a Santanyí on dóna un  concert de Nadal a l’església parroquial.
21. Diada juniperiana i nadalenca per a l'Escolania i els seus responsables. Resumim les  activitats:     A les 18:00 al Convent de Sant Bernadí de Petra, Missa concelebrada dels dos PP Franciscans amb P. Prior de Lluc; visita al convent i al museu i casa pairal de Fra Juniper Serra.
A les 20:00 al restaurant Binicomprat d'Algaida concert dels Bauets que foren rebuts amb cordialitat i llargs aplaudiments.
A les 21:30 sopar de Nadal organitzat per l'Associació de Pares i Mares de l' Escolania (APIMA) i l'Associació d'Antics Blauets (AA.BB.) Hi hagué els parlaments dels respectius presidents i del P. Prior i una divertida sobretaula amb actuacions d'antics blauets i convidats. La convocatòria fou excepcional: més de 600 comensals.
22. En absència dels Blauets, a l'Ofici de les 11:00 hi participa la Coral Parroquial de Campanet.
24. Les paraules de l'antic blauet, Llorenç Riber, sobre la memorable Nit de Nadal al Santuari, han tornat  a fer-se reals. “Les Matines de Lluc, per tot  Mallorca són famoses. Cantades per les veus blanques dels escolans, tenen un infantívol encís  que no desdiu gens ni de la nit ni del misteri.” Una gentada,entregada i participativa, omplí la basílica  i la cerimònia solemne i popular desvetllà  la fe i els sentiments.

Enguany La Sibil·la fou interpretada  per la solista  Alba Torres, de Palma, l'Anunci de l'Àngel per Joana Maria Comas, de Pollença, amb la intervenció brillant dels xeremiers de La Real, Germans Martorell i el sermoner de La Calenda fou Pedro Carreras, d'Ariany. Magnífica  i ben acurada la direcció del mestre Ricard Terrades, amb l'impecable acompanyament de l'organista Rafel Riera.

31. Acabam l'any pregant al cambril de la Mare de Déu, la qui és “Reina de Mallorca i Mare nostra” en una Celebració Eucarística que presideix el P. Ricard Janer. Donam gràcies a Déu pels beneficis i gràcies rebuts en aquest 2013 i demanam perdó per les nostres mancances i pecats. Pregam per Mallorca i el món sencer un any nou de gràcia i de pau, de solidaritat i justícia pels més desvalguts i de coherència evangèlica per tots nosaltres.