Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

jueves, 13 de febrero de 2014

Contemplació admirativa de la Mare de Déu de Lluc (I)


El P. Bartomeu Pericàs visqué molts anys al santuari de Lluc, a l’ombra de la Mare de Déu i no es cansava de visitar el cambril. Aquest article el va titular “Contemplació admirativa de la Figura de Santa Maria de Lluc, feta amb amor de fill i amb ponderació d’enamorat”. És l’únic canvi que li feim, apart de publicar l’escrit en tres parts per tal de fer-lo més mangívol. 
Aquí teniu la visió d’un home que no era un expert historiador, però que la seva dedicació i el seu afecte a la Mare de Déu l’empenyeren a estudiar i revisar llibres antics i vells documents per tal d’aclarir alguns detalls i aprofundir l’objecte del seu enamorament. Va sortir d’aquest món, per finalment apaivagar les seves inquietuds, ja fa gairebé un any i mig. 

Durant 17 anys he estat al servei de la Santa Casa de Lluc com a col.legial encarregat del culte de la basílica de la Mare de Déu. I cada dia, en més d’una ocasió, els meus ulls toparen amb les tan ben acabades faccions en què fou esculpida la seva figura.
Això féu que, insistentment, em vengués la idea de brodar un tapís de la sagrada imatge on pogués estampar totes aquelles dades més significatives que en donen la història, l’art, la poesia i la meva admirativa contemplació. I que tot aquest teixit fés resaltar la seva veneranda antigor, la seva bellesa escultòrica i el seu agradós posat.
Començ dient que m’agrada molt recordar aquells primers pelegrins que pujaven per viaranys difícils, segons un document de 1273(1), anaven a vetlar Santa Maria de Lluc i me pregunt qui va aixecar la primera esglesiola que ja l’any 1247(2), i per ventura abans, estava oberta al culte? I me deman quina era la figura de Santa Maria que hi veneraven?
Les meves sospites sobre els orígens del nostre ben amat Santuari serien aquestes. Els monjos-cavallers del Temple, deixebles de sant Bernat i defensors de la Cristiandat, ocupen un lloc, no gens aclarit, en l’aurora del culte de Santa Maria de Lluc.
La petita capella, on era venerada una imatge que atreia misteriosament els mallorquins, estava a la vora de l’Alqueria de Lluc que pertanyia a l’Ordre del Temple. Jaume I educat pels Templers, després de la conquesta de Mallorca a la qual ells havien contribuït, els donà moltes de terres en el terme de les muntanyes fins a tenir una encomenda(3) a Pollença. Els Templers, devots com eren de la Mare de Déu, bé podrien haver duita com a protectora una imatge de Maria i foren ells que construïren l’esglesiola on col.locaren la graciosa imatge que havien portada. Si me preguntau per què escolliren aquell lloc tan mal avinent i no un altre que fos més accessible, us retrauré les misterioses paraules d’un document de 1459(4) que diu: “La capella de la Benaventurada Verge de Lluc en altre temps erigida i edificada per certa divina inspiració”. Aquestes darreres paraules ben bé podrien referir-se a un esdeveniment d’ordre sobrenatural, succeït en aquells indrets, que fóra la causa que més tard hi hagués brostada l’hermosa llegenda de la trobada.
Segons aquestes conjectures meves, la figura de la Mare de Déu seria del segle XIII i a més templera. Sé que una persona de molt de pes en la matèria, el P. Gabriel Llompart (5), no pensa així. Ell diu: “Perquè la imatge probablement pertany al segon terç del segle XIV. Necessàriament en la capella primitiva de Lluc s’hi ha hagut de venerar una imatge més antiga que la gòtica conservada avui. És necessari reconèixer que es va perdre una imatge de la Verge amb l’Infant de factura romànica”.
D’altra banda, el P. Josep Amengual(6) escriu: “Ignoram de moment quan i d’on va venir la imatge a Mallorca. Estudis comparatius permeten avançar que no és impossible que tal imatge pugui ser del mateix segles XIII ben avançat”. També el P. Gaspar Munar(7) afirma: “Molt s’ha discutit sobre l’antiguitat d’aquesta imatge. Mentre uns la suposen del segle XIII, per tant la consideren com la imatge primitiva del Santuari de Lluc, d’altres l’atribueixen al segle XV. No podem ignorar que es troba mencionada en l’inventari de 1417 i que aleshores no era acabada de fer”.
Finalment crec que dóna força a aquest darrer testimoni el que trob escrit en un llibre de Regine Pernaud(8), especialista en estudis medievals i famosa a nivell internacional, que escriu: “La primera vegada que trobam la Verge en actitud familiar de les mares que tenen en braços el seu filló pareix que es l’estàtua que es troba en la nau transversal de la catedral de Notre Dame de París” La Verge està dreta per mostrar el seu infant assegut damunt el seu braç, inclina lleugerament el bust i és la primera Mare de Déu recolzada damunt l’anca que obriria la processó llarga d’estàtues que tendran la mateixa postura”.
És de la meitat del segle XIII.

(continuarà)

Notes:
(1)    Rotger, Mateo.- Nuestra Señora de Llu Historia del Santuario y Colegio.- Palma de Mallorca.- 1914.- Tipo litografia de Amengual y Muntaner p. 32
(2)    Seguí Vidal, Gabriel.- Santa Maria de Lluc, Mare de l’Església local de Mallorca.- Comunicació – Revista d’Estudis Teològics de Mallorca.- núm. 27-28 juliol-octubre 1983 p. 27
(3)    Seguí Vidal, Gabriel.- Santa Maria de Lluc, Mare de l’Església local de Mallorca.- Comunicació – Revista d’Estudis Teològics de Mallorca.- núm. 27-28 juliol-octubre 1983 p. 24
(4)    Rotger, Mateo.- Nuestra Señora de Lluc Historia del Santuario y Colegio.- Palma de Mallorca.- 1914.- Tipo litografia de Amengual y Muntaner p. 19
(5)    Llompart, Gabriel.- Nostra Dona Santa Maria de Lluc – Proceso diocesano sobre el origen de la imagen y sus milagros.- Analecta Sacra Tarraconensia Vol. 60 Any 1987 p.243
(6)    Amengual, Josep.- Guía para visitar los Santuarios Marianos de Balears.- Ediciones Encuentro S.A..- Madrid.- 1997 p. 46
(7)    Munar, Gaspar.- Breve Historia del Santuario y Colegio de Nuestra Señora de Lluch.- Palma de Mallorca.- Imprenta Sagrados Corazones.- 1967.- p. 52
(8)    Pernaud, Regine.- La vergine e I Santi nel Medioevo.- Edizione Piemme.- 1994.- Casale Monferrato.- 1994.- p. 22










domingo, 2 de febrero de 2014

Crònica del gener 2014

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. “Any nou, vida nova” és la dita popular...afegirem: any nou de veritable Bona Nova! 

2. Poca gent visita el Santuari. A la Missa de les 12:45 un grup de religioses de La Puresa. 

Al programa “Uep ! Com anam? De la televisió autonòmica IB3 hi intervé -enmig d'altres temes de la pagesia- un breu reportatge de l'Escolania que protagonitza el popular presentador,Toni Ballador, de Sa Pobla. 

6.La petita Comunitat de Religioses Franciscanes ha augmentat amb la incorporació de sor Margalida Ramon, nascuda a Lloseta i que ve de l'extinta Casa d' Espiritualitat de Marratxinet. Li donam una benvinguda fraternal. 

7. Tornen de les vacances familiars de Nadal, professors i alumnes de l'Escolania per iniciar les escoles. 

11. Comença el 1er. Curs de “Luthiers de Pianos” que es farà cada dissabte fins el 29 de març amb la direcció del professor Pere Josep Garcias (mestre-luthier-pianer). 


15. L'antic blauet i destacat músic, el pianista i professor Andreu Riera ingressa avui a l' Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma. El discurs d'entrada: ”La música, l'instrument, les emocions” i, al final de l'acte d'investidura, estrenarà dues peces de Xavier Carbonell i de Josep Prohens, a més d'interpretar obres d'Antoni Martorell i Bernat Julià. Andreu Riera sempre ha mostrat amb orgull i agraïment la formació que rebé a Lluc. La nostra enhorabona cordial. 

L'Escolania baixa a Ciutat, a l’església dels Sagrats Cors, per donar un Concert Solidari a benefici de la construcció del Centre Missioner P. Pere Riera a La Matanza, Bons Aïres, Argentina. 

l7. Sant Antoni .A part de l'onomàstica del P. Prior que és felicitat massivament, l'Escolania celebra la diada popular amb un fogueró , una torrada i la participació d' un convidat d'excepció el famós glossador Mateu “Xurí” que a més de fer les seves gloses anima els nins i nines a fer-ne .Com a final jocs i balls amb els caparrots. 

Comencen a arribar els components del pròxim Capítol General dels Missioners dels SS. Cors que s'iniciarà a Lluc el proper diumenge. 

19.- S'inaugura el XIX Capítol General Ordinari dels MM.SS.CC. Els congregants que en formen part són els següents. Del Consell General: PP. Jaume Reynés, Antoni Vallespir,Antoni Fernández i André Mujyambere; Delegació d'Àfrica Central, PP. Mariano Iturria i Denis Evina; Delegació del Caribe: PP. Jesús Jordan i Isaïas Mata , Delegació de Mallorca, PP. Vicenç Miró i Josep Amengual, Comunitat de Roma: P. José R. Osaba; Delegació d'Àfrica Oriental, PP. Laurent Rutinduka i Edouard Twizeyimana; Delegació del Plata (Argentina), P. Anaclet Mbuguje; Delegació de la Penísula Ibèrica, PP. P. Javier López i Dionisio Echarte; Delegats: PP. Paulin Neme, Epaphrodite Nshimiyimana,Julio C. Taveras, Daniel E. Echeverria Miquel Mascaró i Emilio Velasco.


Després d'un dia de recés espiritual a Sant Honorat, prosseguiran a Lluc amb una revisió dels documents del capítol passat i nous projectes i, al final, elecció del nou Consell General. 

20. A la Salve del migdia, es fa la presentació de les noves blauetes que s'incorporen al cant de l'Escolania; són: Isabel i Margalida Rosselló, Xisca Eva Mas i Maria Francisca Garí, totes quatre són de Petra. Reben les felicitacions emotives de pares, familiars i amics.


21. El Bisbe de Mallorca, Xavier Salinas puja al Santuari per adherir-se amb la seva reflexió pastoral i pregàries als treballs dels capitulars. Celebra l'Eucaristia de les 12´45, assisteix a la Salve dels Blauets i després comparteix el dinar amb els capitulars, mostrant-se en tot moment molt comunicatiu i afable. 

A les 11.00 celebra la Missa el prevere argentí Carlos Herrera que exerceix el seu ministeri a una parròquia de Manresa. 

23. Talment una simpàtica ambaixada religiosa-cultural, l'Escolania es desplaça a l'illa germana d'Eivissa: s'han allotjat a la residència Els Cubells i han fet concerts nadalencs a les parròquies de Sant Josep i de Santa Eulària del Riu, amb un ple absolut a les esglésies i uns incansables aplaudiments. També fan un concert didàctic a l'Escola Pública d'Urgell (Sant Josep) molt participat i amb treballs dels alumnes sobre els Blauets. Recepció oficial tant de part de l'Ajuntament de Sant Josep com de l'Ajuntament de Santa Eulària que obsequien l'Escolania amb presents. Finalment anotar que realitzen una visita cultural a la ciutat vella: Dalt Vila, murades i catedral amb recepció del Bisbe d'Eivissa.

Anada i tornada en vaixell i amb bona mar, sense marejos i molt bon humor...Per tot arreu han estat rebuts amb simpatia i afecte, destacant la seva qualitat musical i un comportament exemplar. 


25. L'Aplec Escolta celebra a Lluc la XXVII Assemblea Anual (dies 25-26) amb una participació d'una trentena de socis. Agraeixen a la Comunitat l'acollida rebuda. 

26. Jornada de treball per un grup de voluntaris , “Amics de la Terra”. Sembren un planter d'arbres autòctons a la Vall de Josafat, amb la direcció de Martí March, col·laborador del Jardí Botànic.


 27. Joan  Jaume Mas (Palma) fa donació d'una escaparata que conté una imatge de la Mare de Déu de la Mercè vestida (s. XIX?). De moment queda col·locada al “corredor dels Papes”(planta baixa, paral·lel a la basílica).

30. A punt d'acabar el XIX Capítol General dels MM. Sagrats Cors, es fa l'elecció del nou Consell General que regirà la Congregació per al proper sexenni. Queda format pels PP. Emilio Velasco, Visitador General, Daniel E: Echeverria, Vicari General, Antonio Fernández, Administrador, Dominique S. Tuyisenge,Secretari i Miquel Mascaró, Julio C. Taveras i André Mujyambere. A tots ells, gràcies, felicitacions i ànims!