Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

viernes, 25 de abril de 2014

Contemplació admirativa de la Mare de Déu de Lluc (II)

El passat 13 de febrer aquest blog va publicar la primera part d'un article del P. Pericàs sobre l'estàtua de la Mare de Déu venerada a Lluc. Ara publicam la segona i última part. L'autor acabava amb una cita, la qual sostenia que l'actitud familiar de la Verge tenint en braços el fill, per primera vegada aparegué a la catedral de Notre Dame de Paris. Després en vindrien moltes altres. El P. Pericàs es demana perquè una de les primeres d'aquesta fila, a meitat del segle XIII no podria ser la Mare de Déu de Lluc? Vet aquí el text.

I jo m’atrevesc a preguntar: I per què la nostra no pot ser una de les primeres d’aquesta llarga processó, duita des de França pels Templers?
Acostem-nos ara ben a prop d’aquesta imatge venerada per tantes de generacions i que després de 7 segles ha arribat fins a nosaltres. És de pedra de marès molt fi que l’inventari de 1417 confon amb pedra marbre (pera marbre)(9). La seva alçada és de 61 cm, està dreta amb el Nin damunt el seu braç esquerre i té el cap descobert amb llarga i abundant cabellera. Les imatges gòtiques dels segles XIV i XV duen el cap cobert amb el mantell o amb un vel. La cabellera per darrere li arriba a la meitat de l’esquena i dos grans rulls emmarquen la seva cara. L’enfonsada que es nota en el seu cap és tan antiga com la mateixa imatge(10) i representa una cinta que li subjecta els cabells. El seu vestit està format per dues peces: una túnica molt folgada, cenyida molt amunt per una corretja l’extrem de la qual li surt per l’obertura de la capa. L’altra és una capa, un poc més curta que la túnica, amb una capulla oberta a l’entorn del coll i que a l’esquena queda tapada per la llarga cabellera. La capa està oberta per davant i a l’esquerra té un xap pel qual treu el braç per sostenir el Minyonet assegut damunt alguns plecs que li fan de coixí. Va vestit amb una túnica que li arriba als peus. En general el Jesús(11) de les Mares de Déus gòtiques va nuu, abrigat amb un extrem del mantell de la Mare.
Aquesta indumentària (12) tan singular, no podria ser una imitació de l’hàbit de cor dels templers? Encara que res no se’n pugui afirmar amb seguretat(13) hi ha raons que afavoreixen aquesta opinió. Per això tampoc no seria estrany que se confirmàs el seu origen templer. La imatge està dreta i amb expressió d’assegurar l’estabilitat s’inclina un poquet cap a la dreta.
Però mirem com es presenta avui aquesta imatge a la veneració dels seus devots.
La Mare de Déu de Lluc té el braç dret estès assenyalant el seu Fill que aguanta amb les seves manetes un llibre obert.
Fa 125 anys que els pelegrins que pujaven a Lluc no la trobaven així, ja que  anava vestida. Va ser quan va néixer el costum de cobrir les imatges amb vestits postissos per més ben esculpides que fossin. I a la Mare de Déu nostra li va tocar la mateixa sort. L’inventari de 1395(14), el més antic que ens ha arribat, parla de 27 mantells i altres tants per a l’Infant i els de 1417 i 1421(15) consignen respectivament 21 i 12 vestes molt riques per canviar. I perquè la imatge quedés ben vistosa amb aquelles postissures, no tengueren esment en mutilar-la horrorosament. D. Bartomeu Ferrà ens ha deixat un dibuix de com la varen trobar quan va ser destapada. El vestit es deia vulgarment gonella i només en queden dos exemplars: una molt rica regalada per la reina Isabel II l’any 1861 i l’altra que era propietat de la família Dezcallar que la donà al Santuari l’any 1959.
Fou amb motiu de la coronació pontifícia que, per iniciativa del rector Tortell i amb l’assessorament tècnic de la Societat Arqueològica, la Santa Figura fou alliberada de la vesta que la cobria. En la publicació Guia de Lluc, quan en dóna la notícia llegim: “Ara per lo que diu a la Verge de Lluc tan airosa com es pot judicar… Ja era hora de llevar-li els tapais postissos per molt rics i brodats que siguen, sempre resulten d’un afecte ridícul i de mal gust”(16)
Després de la descoberta s’ignoraven quines eren les postures del braç dret de la Verge i dels braços de l’Infant. Devia dur com altres imatges una flor? Tampoc no podríem endevinar com tenia els seus el Jesuset. Devia dur un ocellet, la bolla del món o tenia les mans en actitud de beneir? La idea de Bartomeu Ferrà de posar-li un llibre no fou desencaminada. A Mallorca(17) hi ha el precedent d’imatges amb el Jesús que té un llibre en les mans. En podríem esmentar la romànica de Lloseta, la de Bellver de St. Llorenç des Cardassar i la d’una creu del terme d’Alcúdia.
No sabem si els qui la varen restaurar encertaren poc o molt, deixant la veneranda imatge tal com avui la veneram. Però pareix ben cert que ha guanyat un ben marcat sentit teològico-litúrgic.
La podríem emparentar amb una de les icones més antigues i més reproduïdes de la tradició oriental, la Mare de Déu Odigitria(18) que mostra el camí. (Odos: camí).
Aquesta icona de la Verge la presenta mostrant-nos Jesús que aguanta en el seu braç. En el cas de la Mare de Déu de Lluc el simbolisme encara és més fort, ja que assenyala el Nin Jesús que du un llibre obert, que ens recorda l’Evangeli, en les planes del qual hi ha marcades les dues lletres de l’alfabet grec que fan referència a les paraules de l’Apocalipsi: “Jo som l’Alfa i l’Omega”. Bé que ho va endevinar el papa Joan Pau II  en el missatge(19) que ens envià amb motiu de les celebracions del primer centenari de la coronació pontifícia: “La mateixa imatge de Nostra Senyora tal com la venerau entre belles muntanyes és una estupenda lliçó de teologia mariana. Ella efectivament sosté en el seu braç el seu Fill mentre que la seva mà dreta apunta expressivament cap a Ell. És tota una pedagogia materna eclesial que assenyala el camí que s’ha de seguir perquè l’amor i el culte que li donam estiguin un i altre orientats a Crist”.
Els devots pelegrins que durant segles han pujats a Lluc no han trobada sempre la imatge de la Mare de Déu en el mateix lloc. Res no sabem de la seva col.locació en la primitiva esglesiola. L’inventari de 1393, el més antic, no menciona per res la imatge. Però sí que coneixem el lloc que ocupava en l’església. Els inventaris de 1478 i 1498(20) anomenen “lo porxo” en el qual hi ha un altar amb una  imatge de la Verge Maria que té un àngel de pedra a cada costat, du gonella, mantell, diadema d’argent i collar de perles. L’inventari de 1498 distingeix entre “dins l’esglesia i fora d’esglesia” i aquí mateix hi posa “lo altar en la sacratissima Verge Maria, on hi ha la imatge de dita nostra Dona” amb vestits i joiells. Segons el benemèrit arxiver de Lluc, P. Rafel Juan Mestre, era aquesta l’autèntica imatge i el fet de la col.locació en l’atri del temple facilitaria que pogués ser venerada en tot temps del dia i de la nit. En el segle XVI la trobam, entrant a l’església a mà dreta enquadrada en un arc, per a memòria del lloc on havia estat trobada. El 28 de juny de 1629, dissabte de sant Pere,(21) es va posar el retaule a la nova església, obra del mestre Jaume Blanquer. Faltava col.locar-hi la imatge de la Mare de Déu i això es va fer al cap d’un mes pel mateix Jaume Blanquer, però fou de forma provisional perquè el mestre escultor Joan Antoni Homs no acabà el nínxol i el preciós retaulet que encara admiram en el cambril fins l’any 1648 i finalment la imatge va trobar encobeïment en aquest nínxol(22). I fa més de 400 anys rep aquí l’homenatge i les pregàries de milers i milers de pelegrins.
M’agrada confegir aquests milers de pelegrins als primers que pujaren per vetlar en l’antiga capella de Nostra Dona Santa Maria de Lluc, imaginant una teringa que per espai de més de set segles mai s’ha trencada. No és possible escriure en un llibre, que seria molt gruixut, tot el que d’Ella han dit els qui passant l’han mirada de prop. Tanmateix no vull renunciar a espigolar algunes descripcions que ens han deixades els que l’han vista amb mirada contemplativa. La primera és la del Dr. Busquets(23) l’any 1684: ”…es una figura pedra la Verge Santissima amb lo Niño Jesús als braços que demostra ser molt antiga. Los dos rostros son morenos, pero hermosos i el ropatje de lo natiu de pedra està sembrat de flors de lliris d’or i d’altres colors que no es poden ja a causa de l’antiguitat distingir”. Altres historiadors l’han vista així: “de cara enrodonida, la boca petita, els ulls vius i tot ella té un posat molt expressiu i graciós”. “El seu rostre és agradable i transpua serenitat”(24). Un poeta la troba “tan garrida –que nit i dia- la miraria-sens tancar els ulls”(25). L’antic blauet i poeta, Llorenç Riber la troba “bella com la sulamita. Que es va fer petita per infondre més amor”(26). També un altre blauet poeta canta: “Tan bella sou que els cors sorpresos deixa el contenmplar la vostra morenor”(27) i un altre poeta diu: “vostre rostre ens somriga clar com l’estel del jorn”(28). I per fi l’escultor i gran artista, Ignacio Pinazo, diu: “és d’una hermosura física tan serena i d’una bellesa espiritual tan profunda que en la seva contemplació el pur sentiment artístic ens acosta als cims més alts de l’ideal que ens fa inclinar davant la imatge com si fos la mateixa Verge en persona”(29).
            Encara espigolant en les planes de les Corones poètiques podem afegir aquests versos d’altres tres poetes:
Donau-li Verge morena
la flor del vostre somrís
que és bàlsam de tota pena. (30)

Si és moreneta ja és dolça i bella
los ulls li brillen com dos estels. (31)

Petita i Moreneta
de cara encisadora
imatge beneïda. (32)
            Però, no tots els que han quedat embadalits davant les seues fines i belles faccions, han endevinat els seus llavis somrients.
            Qui per ventura ha intuït aquest misteri és l’artista dominicana, Nury de Espinal: “Quan m’encomenaren la confecció d’un dibuix de la Mare de Déu de Lluc, era la primera vegada que sentia aquest nom”.
            “Vaig mirar detengudament les diferents estampes on apareixia una hieràtica figura, bellament tallada en pedra viva, que representava la Mare de Déu amb el seu Fill al braç....”
            “Vaig començar a fer retxes (...) No aconseguia el seu aspecte sagrat i imponent. Vaig continuar fent esbossos. El rostre de la Verge m’intrigava, em corprenia... on era el secret de la seva expressió, de la seva dolcesa?... Vaig recordar les paraules del filòsof antic: “La dolcesa és sempre triomfany i victoriosa”, i vaig veure una Mare de Déu triomfant i victoriosa””.
            “Vaig continuar fent retxes... i, de prompte, vaig comprendre on era el misteri de la seva expressió: Era al seu somriure, un somrís que no existia, però que s’intuïa... Vaig pensar que, si arribava a plasmar amb unes retxes la bella expressió del seu somriure, la victòria era segura... Ho vaig aconseguir?” (34)
I què diré de la seva morenor, que encara la fa més hermosa.
La Guía de Lluc- Quinari dedicat als pelegrins, publicació en motiu de la coronació pontifícia, en la plana 4 del segon número duu un article sense firma, que podria ser de Bartomeu Ferrà, en què descriu la imatge lliberada de les postisseries i refeta de les seves mutilacions, en el qual toca el tema de la morenor. En copiam aquest fragment:”...l’imatge es de pedra fina i de d’altaria tres pams i un dit... la color de la cara no es ni ha estat mai negra, com vulgarment suposen, sino que es d’un coloret colrat o moreno simpàtic i agradós conforme resava Salomó en els seus cantars, referinse a Maria Santíssima. La posició i actitut es tranquila sostenguent en sa ma esquerra el minyonet i signantli amb sa dreta””(35).
Molt bé li escauen les paraules bíbliques que envolten l’aureola de la corona: “Nigra sum sed formosa” que, segons la versió feta del text original diríem aixi: “Tenc un coloret obscur, però som encisadora”.
I res li lleva a la seva bellesa, si com diu aquest vers dels antics goigs: “Per les passades dolors, morena sou en figura”. La seua morenor és un símbol del penar d’una mare per causa dels sofriments dels seus fills.
Per posar punt final a aquesta meua humil col.laboració diré que tan enamorat estic de la gràcia i bellesa de la Moreneta que, quan la vaig a besar, li dic aquests encertats versos d’una antífona medieval: “Super omnes especiosa - Vale o valde decora - Et pronobis Christum exora” que, traduïts al mallorquí, dirien així: “Agradosa més que ningú. Adéu siau, oh la més bella! I a Crist per nosaltres pregau.


Imatge de la Mare de Déu
a Notre Dame de Paris

Imatge de la Mare de Déu de Lluc
P. Bartomeu Pericàs i Alemany, msscc.

(9)     Busquets, Rafel.- Llibre de la Invenció i miracles de la prodigiosa Figura de Nostra Senyora de Lluc.- Lucus Publicacions del Santuari de Lluc.- Inca.- 1989 p. 63
(10)   Munar, Gaspar.- Breve Historia del Santuario y Colegio de Nuestra Señora de Lluch.- Palma de Mallorca.- Imprenta Sagrados Corazones.- 1967.- p. 50
(11)    Mateu, B. musicada per Vicenç Juan Rubí. Arxiu musical Escolania.
(12)    Riber, Llorenç.- La Minyonia d’un Infant orat.- Publicacions Santuari de Lluc.- Gràfiques Estella. 1984.- p. 103
(13)   Horrach, Joan musicada per Miquel dels Sant Capó. Arxiu musical Escolania.
(14)   Colom, Guillem.- Corona poètica en el cinquantenari de la Coronació.- Biblioteca Illes d’Or núm. 6.- Mallorca.- p. 45
(15)    La Mare de Déu de Lluc del Palau March de Madrid. Revista Lluc.- núm.270.- p.30-31 
(16)   Guia de Lluc – Quinari dedicat als pelegrins.- L’imatge i el seu vestit .- núm. 2 p. 4
(17)   Un curioso.- Restauració de la imagen de Nuestra Sra. de Lluc.- Any XIV.- octubre 1934 p. 208
(18)   Ros, Ernest.- Iconografia Mariana Bizantino-Rusa.- Barcelona.- 1984.- p. 35
(19)   Document que es guarda en l’Arxiu del Santuari. Datat a Roma,15-08-1984.
(20)   Guia de Lluc – Quinari dedicat als pelegrins.- La nova corona .- núm. 5 p. 1
(21)   Juan Mestre, Rafel P..- Comunicació Lluc Any VIII 1985 núm. 30 p. 3-4
(22)   Juan Mestre, Rafel MSSCC.- El Maestro Jaime Blanquer en Lluc separata del
       Butlletí de la Societat Arqueològica Lul.liana.- Palma de Mallorca.- 1978 p. 15-17
(23)   Juan Mestre, Rafel MSSCC.- El Maestro Jaime Blanquer en Lluc separata del
Butlletí de la Societat Arqueològica Lul.liana.- Palma de Mallorca.- 1978 p. 15-17
(24)   Busquets, Rafel.- Llibre de la Invenció i miracles de la prodigiosa Figura de Nostra Senyora de Lluc.- Lucus Publicacions del Santuari de Lluc.- Inca.- 1989 p. 63
(25)   Munar, Gaspar.- Breve Historia del Santuario y Colegio de Nuestra Señora de Lluch.- Palma de Mallorca.- Imprenta Sagrados Corazones.- 1967.- p. 50
(26)    Mateu, B. musicada per Vicenç Juan Rubí. Arxiu musical Escolania.
(27)    Riber, Llorenç.- La Minyonia d’un Infant orat.- Publicacions Santuari de Lluc.- Gràfiques Estella. 1984.- p. 103
(28)   Horrach, Joan musicada per Miquel dels Sant Capó. Arxiu musical Escolania.
(29)   Colom, Guillem.- Corona poètica en el cinquantenari de la Coronació.- Biblioteca Illes d’Or núm. 6.- Mallorca.- p. 45
(30)    La Mare de Déu de Lluc del Palau March de Madrid. Revista Lluc.- núm.270.- p.30-31
(31)    Gayà, Miquel.- Corona poètica en les noces de diamant.- Publicacions Santuari de Lluc.- Impremta Sagrats Cors.- Palma.- p.31
(32)    Forteza. Tomàs.- Corona poètica 1884.- Tip. La Esperanza.- Palma.- p. 86
(33)    March, Joan Francesc.- Corona poètica-Centenari de la Coronació.- Publicacions Santuari de Lluc.- Impremta Molinos.- Inca.- 1984.-
(34)    Espinal, Nury.- Comunicació Lluc.- Núm. 29.- 1985.- p- 14
(35) Guia de Lluc – Quinari dedicat als pelegrins.- L’imatge i el seu vestit .- núm. 2 p. 4


martes, 15 de abril de 2014

El Plant de la Verge

Quan arriba el divendres Sant els blauets envolten “Nostra Dona” tot escoltant i formant part activa d’“El plant de la Verge”. Un any més es recita aquesta valuosa peça literària. Cada vegada són més els fidels –tot i ser un grup minoritari- que pugen la muntanya per tal d’escoltar les lamentacions fruit de la devoció i el sentit estètic de Ramon Llull. 



La forma literària del “Plant”

Una de les obres de Ramon Llull, i de les més valuoses, és l’anomenat Plant de la Verge. En el text, la Mare de Déu es lamenta dels sofriments del seu Fill al llarg de la passió. Té escenes molt properes a les de l’actual Viacrucis.

Les formes literàries que empra el mestre estan normalment al servei de la divulgació teològica i, en aquest cas, al de la devoció i el sentiment. Per a Llull la literatura és una eina gràfica que té un valor expressiu, persuasiu i didàctic, molt apte per a transmetre un missatge de fe amarat de passió.

El Plany de la Verge correspon a un gènere elegíac que es desenvolupà als Països Catalans durant l’edat mitjana sota les denominacions de plany, complanta o lamentació. El que ens ocupa, de Ramon Llull, tengué una gran difusió des de finals del segle XIII fins al segle XV.

La recitació al Santuari

El Santuari de Lluc ja fa una desena d’anys que ha volgut recobrar aquesta valuosa peça literària plena alhora d’emoció, tendresa i sentiment. Fins fa dos anys es recitava el Dissabte Sant, però ara es fa el Divendres Sant per les seves similituds amb el Viacrucis.

Els blauets complementen la recitació del text amb el cant intercalat d’estrofes de l’Stabat Mater de Pergolessi. I a un determinat moment envolten la Nostra Dona suggerint que el poble fidel vol consolar la pena i solitud de la Mare de Deu.

El conjunt, recitat per Caterina Valriu -que fa de Nostra Dona- i relatat per Gabriel Camps -que fa de cronista- esdevé commovedor. Ambdós lectors del Plant són professors a la Universitat de les Illes Balears.

No se sap d’altra parròquia o institució als Països Catalans que representi aquest text del Fill major de la nostra raça, com és conegut Ramon Llull, per la qual cosa aquesta cita del Divendres Sant a Lluc, que combina devoció amb música i literatura de qualitat -d’una manera singular i atractiva-, esdevé un referent en el calendari de les celebracions de Setmana Santa al nostre país.


Paraules introductòries

Abans de començar la recitació, i amb la intenció de que els assistents copsin millor el que es fa, es diuen unes paraules que posen en context. Són les següents.

Representarem ara el Plant de la Verge. De la passió i el desconhort que tingué nostra Dona de son fill, escrit pel beat Ramon Llull en el segle XIII.

El tema del plant abunda en la literatura piadosa de l'Edat Mitjana. És com una Passió contemplada amb els ulls de la Verge Maria, a la manera d'un viacrucis recorregut a partir dels sentiments de la Mare de Jesús.

Diuen que, cap dels plants provençals i francesos, no es pot comparar amb el del beat Ramon. Segons Ramon d'Alòs-Moner, el text de Ramon Llull “és, certament, un dels més importants en tota la literatura del temps, per la seva extensió, força dramàtica i majestat dels versos, tot en conjunt”.

Nosaltres l'hem acurçat en catorze estacions i hem actualitzat lleument el seu mallorquí antic i preciós.
Seguir el plant amb devoció, serà una bona manera de fer els passos vora la Mare de Déu de Lluc, Ella que, “per les passades dolors”, ens quedà morena per tots els segles.

El final del Plant

Les darreres paraules del “plant” teixeixen unes idees i sentiments dignes d’admirar i rumiar. Molt escaients en el dia de Divendres Sant.

Finit és aquest plant, que és tan dolorós,
                        de la Verge regina, mare de pecadors,
                        el qual vol que cantin els grans i els menors
                        la dolça donzella, qui és dona d'amors.

Perquè jo, Ramon Llull, qui del cant tinc dolors,
                        el don als uns i als altres a fi que les llangors
                        recordin de nostra Dona, i comprenguin llavors
                        la passió continuada per cristians senyors
                        que crucifiquen pobles, com Jesús i els malfactors.

                        I si nostra Dona, al cel, hagués dolors,
                        puix tan poc honram son fill, els tindria majors.

                        A vós, Verge regina, coman aquest cant d’amor.




jueves, 3 de abril de 2014

Crònica de març 2014

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

2. Ahir començàrem  el mes amb un dia ventós i fred. La màxima fou de 10 graus avui , en canvi, fa un bon dia assolellat que convida a gaudir de la natura.

A l'Ofici de les 11:00 es celebren dos baptismes: Gonzalo, fill de Gregorio Jerez, d'Inca i de Maria Aurora Castilla de Pollença, són feligresos de  la parròquia de  Selva; l'altre  és Josep fill de Carlos Pérez de Tejada i de Margarita  Àfrica Llompart, ambdós de Madrid i feligresos de la parròquia de Biniali.

A les 12:00, a la Capella del Santíssim,un grup d'Alemanya celebra una Missa.

4. Visita de Jaume Matheu, president de l'Obra Cultural Balear acompanyat de Margalida Homar, gerent de la junta renovada de l'O.C.B. Són rebuts cordialment pel P. Prior i parlen de les bones reaccions entre les dues institucions i de futures col·laboracions

5.- Dimecres de Cendra. Les dues  comunitats de Religioses Franciscanes i MM. Sagrats Cors, començam el primer dia de Quaresma  amb un recés espiritual que prepara el P. Manuel Soler sobre aquest temps de conversió.

A les 12:30, amb la participació de l'Escolania Celebració Eucarística, amb la tradicional imposició de cendra.

Com a preludi, l'equip de catequesi prepara una original paralitúrgia on els blauets i blauetes presenten una sèrie d'objectes fent al·lusió a l'equipament espiritual que s'ha de dur per fer  el camí de la Quaresma cap a la Pasqua de Resurrecció.

A les 11:30 Devers 400 membres de la Federació d'Associacions de la Tercera Edat de Calvià (FAMAC) omplen la basílica per assistir a una Missa ben participada.

  
8.- Prop d'un centenar de components de la Universitat Oberta de Majors,U.O.M., són rebuts  pel P. Prior que celebra una Missa ben animada amb una nombrosa  coral. Més tard, membres de la Unió Seglar Ramon Llull celebren una Missa amb el seu capellà.

9.-Amb ocasió de la jornada que ha organitzat el Secretariat Diocesà de Confraries l'Ofici és presidit pel Bisbe de Mallorca, Xavier Salinas i concelebrat  pel P. Prior,  P. Antoni Canyellas, Consiliari i Mn. Santi Cortès, Rector de Búger i Mn. Pere Gerard, Rector de Calvià. Després de l'Eucaristia es reuneixen a l'Acolliment del Centenari on es presenta el programa de la Setmana Santa (conferències,etc.). Tot seguit dinar de fraternitat  i, a les 15:30, Via Crucis pel Pujol dels Misteris i de la Trobada.

  
12.- Venen amb Mn. Joan Isern els alumnes de Primària del Col·legi Sant Vicenç de Paul de Manacor. Visiten dependències del Santuari i Escolania i assisteixen a la Salve dels Blauets. Tenen diverses activitats i el dinar a l'Acolliment del Centenari...

El P. Manuel Soler ha assistit a Sitges a la 35 Trobada de Pastoral de Santuaris de Catalunya i Balears. El tema de la reunió:”La nova evangelització i el llenguatge de la fe” (en concret:  com integrar al turisme religiós la riquesa artística, cultural i històrica que contenen els santuaris. Es feren celebracions i visites  als santuaris de la Mare de Déu del Vinyet (Sitges), de Sant Sebastià dels Gorgs i Santa Maria de Sarroca. Diverses comunicacions completaren el programa i, tot plegat, fou molt participat i elogiat pels assistents.
Grup dels preveres i laics que assistiren a la trobada.
Al mig el P. Manuel Soler representà el santuari de Lluc
14. Participen la Missa de les 12:45 una cinquantena de jubilats del “Grup Melià Hotels” complint la tradició anual. Després queden a la Salve de l'Escolania; també hi participen un grup d'alemanys.

Avui s'esdevé una simpàtica  efemèrides: Com consta a un document de l'Arxiu de Lluc, el dia 14 de març de l'any 1614, un  empleat del Santuari baixa a Ciutat a comprar “roba blava” pels “minyons del cor”. Ben segur que la “roba blava”, prest o tard, seria un distintiu popular  per anomenar “ els Blauets de Lluc”. A més de les pregàries agraïdes pels 400 aniversari, Andrés, l'encarregat de “Sa Fonda” s'ajunta a la festa enviant als Blauets un gran pastís blanc i blau, molt artístic i molt gustós.


16. L'Eucaristia d'aquest diumenge és presidida pel P. Ricard Janer Bonafè que celebra el 50 aniversari de l'ordenació de prevere. El P. Antoni Fernández Cano hi assisteix en nom del Consell General dels MM.SS.CC.; també concelebra el P. Miquel Mascaró Crespí, Delegat a Mallorca de la Congregació i el P. Bartomeu Barceló antic germà de la  comunitat de Sóller.


El P. Prior destaca el seu quefer missioner , entrega pastoral i les qualitats personals. A més de felicitacions i obsequis, la Comunitat organitza un dinar homenatge pels seus familiars i amics assistents. Al mateix Ofici hi concelebra Mn. Sebastià Salom que té al Santuari una jornada amb els nins i nines de catequesi de Primera Comunió de la Colònia de Sant Jordi.

17. Fa un bon dia pels 112 alumnes de Primària dels Col·legi Sant Agustí de Palma; els acompanyen els seus educadors i assisteixen a la pregària de la Salve amb els Blauets.

18. Bona notícia: Comuniquen des de la Conselleria d'Educació  que al B.O.I.B hi ha sortit  una disposició on s'autoritza al Col.legi Escolania de Lluc la transformació  de les dues unitats d'E.S.O. perque s'hi pugui completar tot el primer cicle.

22. Malgrat un temps que amenaça pluja i la temperatura refreda l'ambient, un grupet de pares dels Blauets, amb bona voluntat i esma, repinten les pistes de joc del pati. A les 12:00, Baptisme de Gori Gabriel, de Palma; és fill de Joan Bauçà i de Maria Gabriela Rojas, feligresos de la Parròquia Mare de Déu de Montserrat de Ciutat.

23. Trobada anual de la Federació Esportiva de La Salle. Petits i grans preguen a la Mare de Déu vulgui protegir les seves activitats i ofereixen a l'Ofici de les 11:00, una pilota, un banderí  i un ram de flors. Acaben la jornada a l'Acolliment del Centenari amb un dinar fraternal.

24. Visita oficial de la Consellera dEducació, Joana Mª Camps, acompanyada dels directors generals, Guillem Estarellas i Bartomeu Isern. Foren rebuts  pel Prior i després anaren a dinar a Sa Fonda i a continuació, al refetor de la Comunitat, tingué lloc una reunió, on, a més dels esmentats hi assistiren : Ricard Janer, administrador del Santuari, Antoni Solivellas, batle d'Escorca, Joan Comas, coordinador de l'Escolania, Ricard Terrades,director pedagògic i musical de l'Escolania, i José David Somoza, i Rafel Roig ,president i membre de la directiva de l'A.M.I.P.A.

Es feren algunes peticions, entre les quals el concert de Tercer d'E.S.O., poder impartir el grau mitjà de Música, i més professsorat d'instruments. La jornada acabà amb la pregària i cant de la Salve de part dels Blauets.

25.-Festa de l'Anunciació. Després de  la Missa, al cant de la Salve, una visita inesperada: hi assisteix el Bisbe de Mallorca  amb un grup d'amics valencians .També hi són presents  un nombrós grup d'alumnes de l'Institut de Llucmajor.

26.- La primavera fa passa enrere: Blanqueja  la rosseguera d'en Galileu. Han caigut fins a 10 cm de neu. A  les 11:30 dues-centes persones de l'associació de gent gran  Mare de Déu del Carme del Coll d’en Rebassa assisteixen a una Missa i veneren la Mare de Déu. Un  grup d'estudiants d'E.S.O. de l'Institut Francesc de Borja Moll,passen uns dies a Lluc fent activitats; assisteixen a la Salve.

29. Lluc acull, avui i demà, la III Fira Natur Esport amb l'organització de diverses proves, com per exemple la  II Logitravel  (cursa de muntanya), una excursió amb el sistema Nordic Walkingioga per infants, excursió senderista del Grup excursionista Xaragall, Trobada BTT i ultra kids Mallorca.



A la basílica el P. Prior dóna la benvinguda a un grup  de sis-cents alumnes de la Institució Teresiana  col·legi Pare Poveda  que fan una celebració i ofrena a la Mare de Déu.

30. Una bona notícia per acabar el mes: Un alumne de l'Escolania de Lluc Francesc Cabello, blauet de segon curs d 'E.S.O, representarà  Balears en el VI Foro Juvenil del Patrimoni Mundial amb una exposició  sobre el cant de La Sibil·la a Toledo. Un programa d'educació patrimonial per comprometre els joves  en la conservació i difusió del patrimoni.