Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

lunes, 19 de mayo de 2014

El bandejat

Eren plens de perills tots els camins, ni un tirany no restava, tan sols, lliure i segur. La gent no s’atrevia a moure’s de caseva i barraven la porta, totd’una que la fosca començava a estendre’s com un vel de dol sobre les teulades.
Qui havia de circular per necessitat ho havia de fer amb l’arma dins les mans, la bossa dels diners ben amagada i el cor estret, engrunat per la por.
Ben pocs se n’escapaven de les seves ungles. Inesperadament, en Mateu roig els queia damunt com un fibló, els prenia les unces d’or i els deixava fermats. El carruatge prosseguia la seva ruta i arribava al poble lentament, com un aucell ferit.
Mai no tengué temps ningú d’engaltar-se un trabuc i fer-li front. L’emboscada era ràpida com un llampec i, si algú ho intentava, en Mateu Roig el capolava a tirs. Més d’una vegada obrí el ventrell d’un home a cops de ganivet. La seva urpa era dura, esmolada i ferotge.
Quan els carros tornaven a Ciutat era l’hora propícia per a l’envestida. Llavors, els pagesos portaven la bossa plena de diners: tot quant havien guanyat amb els negocis, el que havien cobrat de les mercaderies... cap camí, emperò, no era segur. Debades, podia imaginar quisvulla encarar-se amb aquell home. Ai, del qui tengués pretensions de safalcar-lo! Desgraciat d’aquell que gosàs alçar una mà. Només que mogués un parpell, en Roig, els seus homes es llançaven a combatre talment un esquadró de feres enfurides, els claus afinats, les urpes de ferro.
Mai ningú no li havia posat mà damunt. La gent deia: “
- Té follet, aquest home.
- En Roig té follet, una estranya virtut que li permet escapar-se dels seus perseguidors.
- Quina habilitat per fugir del perill...!
- És quasi un dimoni.
- Fàcilment pots trobar-lo en llocs distants, gairebé a la mateixa hora.
- Se’n riu de la justícia.
- No hi ha més lleis que les que ell imposa.
Tenis fama d’escapar-se sempre dels qui l’encalçaven. Aquella habilitat per fugir era atribuïda a una capsa de plata que duia penjada pel coll. Una capsa que el feia invulnerable als guardians de l’ordre.
De vegades, els homes de la justícia organitzaven l’exploració d’una contrada. La ràtzia arribava als indrets més esquerps i a les coves. Sovint, les presons de Ciutat s’omplien fàcilment de lladres de camí, després d’una batuda. Mai no l’aplegaren. Potser, l’encobria, la gent: uns per por, d’altres per gratitud; perquè tenia fama de donar socors als qui no posseïen res, amb el producte del seu robatori; per això l’ocultaven, perquè sabien que no suportava la misèria. Per això el perseguien, els guardians.
- Té follet, aquest home.
- Tanmateix, mai no l’agafaran,  mentre dugui penjada la capsa de plata.
- És amic del dimoni...
La plaça de Lluc bull de festa i sarau, la nit de la revetla.
Els  festers crepiten i omplen de clarors trèmules la rotlana. Els balladors salten, les al.lotes es fan pregar una estona, abans de sortir. La música insinua el joc, l’aire del ball. Hi ha una jove que no accepta cap de les propostes. Bé la insisteix, la jovenella. És bella i galana com un tany de murtra, el cabell negre, la cara pàl.lida. Duu la falda de seda amb flors estampades, el gipó ajustat, el volant de randa... arriben tres homes. Baixen dels cavalls i es presenten al ball. N’hi ha un que porta una capsa de plata penjada pel coll. La gent diu, amb veu baixa:
- És en Mateu Roig.
-  Què dius?
-  Dic que és en Roget, aquell de la capsa.
-  I tu què saps?
-  Et dic que és en Mateu Roig.
-  Els homes de la justícia fa temps que el cerquen.
-  És en Roget, ben cert que ho és.
-  Diuen que donarien moltes lliures d’or a qui l’entregàs, viu o mort.
- Té follet, aquest home.
Es va estendre un calfred sobre les cares.
Tothom callava. El bandejat es dirigí a aquella jove i sol.licità que acceptàs de ballar amb ell, la nit de la revetla. L’al.lota volgué posar-li una condició: que li donàs l’amulet, el tendria dins la mà mentre duràs el ball. El bandoler dubtà, abans de despenjar-se’l. Finalment, li entregà la capsa de plata.

          De sobte, l’envestiren quatre homes. El dominaren amb facilitat, sense l’amulet. Els companyons fugiren escapats. Debades esperonava, en Roget. Ningú no li ajudà, tanmateix. Cobert de sang i pols el traginaren en un carretó de porcs capa a Ciutat. Allí el penjaren. Ningú no sap si el ball continuà, aquella nit, a la plaça de Lluc. Els papers no diuen si la jove va guardar la capsa de plata per recordança.

GABRIEL JANER MANILA, El bandejat
A “Les llegendes  de les terres de Lluc”
(Publicacions del Santuari de Lluc, Mallorca 1984)

domingo, 4 de mayo de 2014

Crònica d'abril 2014

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

4. La primavera d'estiu sembla que no vol fer-se present.  Entre ahir i aquesta nit passada han caigut 90 litres. Fonts i albellons fan créixer el torrent que voreja Lluc. Una gota d'abril val per mil.

Concert Didàctic de l'Escolania i Professors de música instrumental a Algaida. Una església plena de gom en gom, seguí el concert amb entusiasme. Una primera part de música sacra dels blauets, i després música clàssica i popular amb l'acompanyament dels professors de música. El concert fou brillant i emotiu. Deixà un bon record  a participants i assistents.

5. Trobada de germanor Rotaria. Els Clubs Rotaris de Mallorca  celebren la ja tradicional diada al Santuari. Tenen una Missa que celebra el P. Prior amb el concelebrant Mn. Carles Seguí; desprésa la Plaça dels Pelegrins, el grup folklòric “Estel del Cocó” de Lloseta, fa una actuació de cants i balls en honor dels rotaris. Un bon arròs paella a l'Acolliment del Centenari  acaben de confitar lajornada. Contribueixen al manteniment de l'Escolania amb una beca , com diu el programa: ”Ajudem un blauet - protegim la nostra cultura”.


6. Entre ahir i avui sembla que la primavera  ha arribat de ple: dies assolellats i càlids que alegren als visitants. Joana Pol Crespí de Sa Pobla, ofereix la Missa en acció de gràcies i petició per la curació de Pep Cantallops Pol.

8. El Delegat d'Ensenyament de la Diòcesi, Antoni Seguí, amb un grup de monitors, dirigeixen i animen a 600 alumnes dels Col·legis de l’Església  a una Jornada a Lluc. Es visita la Mare Déu,es fan una celebració  i l'Escolania hi participa amb el cant de la Salve. Una sèrie d'activitatslúdiques i formatives a l'Acolliment del Centenari,omplen la diada de bulla i alegria juvenil.

Entre les pregàries escrites a la plagueta del Cambril: “Per devoció i per estima a la nostra llengua, al país i a les persones d'aquesta terra, siau nostra advocada i guardau la nostra família de tot turment “ Macià i Guida, el 6/04/2014.

9. Maria Vich autora d'una pintura  sobre l’Escolania cantant des del presbiteri de la Basílica fa donació de la seva obra al Santuari. És un oli sobre tela de 103x141 cms. El nostre agraïment.

10. Al cementiri d'Escorca exèquies i enterrament a la tomba familiar de Margalida Payeras quefou madona de la possessió de Son Colom i vídua de l'amo En Joan Solivellas A les 19'30 funeralpresidit pel P. Jaume Reynés , concelebrat i amb el cants de l'Escolania. Que la vegem en el Cel.

11. Visiten la Mare de Déu i assisteixen al cant de la Salve dels Blauets, 120 alumnes  de Primària del Col·legi Sant Gaietà de Palma.

13. Diumenge del Ram. Comença  la Setmana Santa  amb la benedicció dels rams d'olivera  a la placeta del Lledoner. Al cant dels hosannas es desplega la processó cap a la basílica. La Litúrgiacanvia el to festiu i s'entra en el morat de la Passió. Tot ajuda a una meditació sentida per a reviure i acompanyar  el drama de Jesús. Molta gent ha  participat en la Celebració


14. Venen a passar una jornada a Lluc, el Rector del Seminari Diocesà Mn. Bartomeu Villalonga, Mn. Rafel Umbert, Director Espiritual i nou seminaristes. Fan un Viacrucis pel Camí dels Misteris, assisteixen a l'Eucaristia  i a la Salve dels Blauets i, després són  convidats a dinar amb la Comunitat i  a prendre el cafè amb la Comunitat de Religioses Franciscanes  Finalment, visiten el centres d'acollida del Santuari.

17.- Començam el Tridu Pasqual amb la pregària  litúrgica de Laudes que dirigeix el P. Jesús Dean a la Capella del Santíssim.

A les 19:00 Solemne Celebració Litúrgica del Sant Sopar que presideix el P. Manuel Soler. La simbòlica cerimònia de rentar els peus tingué com a protagonistes les mares i pares dels blauets. Bastants feligresos participaren  l'Eucaristia amb sentida devoció. A les 22:00 Hora Santa a la capella, bàsicament composta com un temps de contemplació i cants sobre el misteri de la Passió i Resurrecció de Jesucrist.


18.- Divendres Sant. A les 10:00 a la Capella del Santíssim, pregària de Laudes. A les 12:30 a la basílica el Viacrucis de Ramon Llull. “El plant de la Verge” amb la  recitació impecable de Caterina Vallriu com a “Nostra Dona” i de Gabriel Camps com a Cronista. L'Escolania interromp el recitat amb intervencions corals de gran emoció cantant el “Stabat Mater” de Pergolessi i l'Ave Maria de Caccini.



A les 1900 Celebració de la Mort del Senyor presidida pel P. Ricard Janer que convida a reviure amb unció la Passió i Mort de Jesucrist  amb les lectures, la pregària universal, l'adoració de la  Santa Creu i una fraternal Comunió Eucarística.


19. Dissabte Sant. Com  tots els dies del Tridu començam la jornada amb la pregària de Laudes, accentuant el silenci i la contemplació amb actitud d'esperança. A les 21:30  Celebració festiva de la Vigília Pasqual. La llum del Ciri Pasqual romp la nit amb l´Al.leluya i l'alegria de la fe desborda els cors.

Ben cuidades i participades les cerimònies de la celebració. Presideix la Concelebració el P. Antoni Vallespir, Prior. Al final, al refetor de la Comunitat, les bones festes amb el “crespell de la PAU.


La blaueta Neus Canals, d'Alcúdia  va voler fer la seva Primera Comunió en aquesta nit memorable.

21. El P. Ramon fa una visita guiada al Museu a uns alumnes de la Facultat de Turisme  de la Universitat de les Illes Balears que fan un estudi sobre gestió i patrimoni del Museu

22. Aquests dies el nombre de visitants es veu més incrementat per la presència de familiars i amics  que visiten la Mare de Déu i fan el tradicional pancaritat.

El P. Prior celebra una Missa a les 10:30 per una seixantena de membres del grup de Tercera Edat del poble de Sant Joan.

A les 11:30 Noces de plata del  matrimoni de Francesc Servera Alomar i Antònia  Caimari Sastre, de Ciutat. Celebra l'Eucaristia el P. Manuel  i, un fill del matrimoni els obsequia tocant  amb la trompeta l'Ave Maria de Schubert.

24. Visiten el Santuari i celebren l'Eucaristia el Rector d'un seminari diocesà de Slovenia acompanyat del Director Espiritual, un diaca i 11 seminaristes majors.

25. Es celebra el tradicional pancaritat / salpàs de la parròquia d'Escorca a la possessió de Mortixet. L'amo Joan Llompart, rep el feligresos amb les portes obertes i taula parada ben esplèndida. Després del ritual acostumat i l'aspersió de l'aigua  beneïda  a la Vigília Pasqual es comparteix el berenar de panades, rubiols i crespells i els productes de la casa: tothom hi aporta  i, tothom comparteix.


26. Baptisme que administra el P. Manuel a Arnau Lluy, de Binissalem, fill de Maria Josep  Lluy Planells.