Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 15 de noviembre de 2014

El diari "ARA" parla de Lluc

El santuari de Lluc: cel·les, internet i autosuficiència
L’espai es reinventa i aposta per un nou model 
més obert al visitant


M. B. Lluc / 15-11-2014

És un matí de mitjan octubre i Juanjo Peñalver, des de la recepció de l’hostatgeria del santuari de Lluc, reparteix claus, dóna consells i obre mapes als turistes que van arribant per allotjar-se en una de les 120 estances disponibles. “L’ocupació avui és del 45 per cent, però per al cap de setmana serà d’entre el 60 i el 70 per cent”, explica Juan Antonio Amengual, el consultor turístic que des de fa més de quatre anys gestiona l’espai.

Falta poc perquè els Blauets cantin la Salve i Peñalver explica a uns turistes vinguts de la Península per què ho fan d’esquena del públic. Des de fa uns quants anys, el cant a la Mare de Déu de Lluc, patrona de tots els mallorquins, és a les 13.15 i no dues hores abans, com era costum. També inclou una salutació prèvia als assistents en diversos idiomes. Són alguns dels canvis que s’han dut a terme al santuari per facilitar-ne la coneixença entre els turistes i autòctons que pugen a la recerca d’aire pur, de tranquil·litat, d’espiritualitat o, simplement, perquè ho han vist a la guia.

“La meva tasca va ser crear producte, fer paquets i activar la comercialització a diferents mercats”, explica Amengual. Una de les primeres mesures va ser refer la pàgina web integrant-hi un motor de reserves i ubicar el santuari entre els touroperadors. “És un producte de 365 dies”, afirma, i sempre està ple per la pujada de Lluc a peu des de la Part Forana i la nit de Nadal.

El prior, Antoni Vallespir, apunta el perquè d’aquest procés d’adaptació gradual: “Hem de mantenir 90.000 metres quadrats a disposició de la gent i pagar prop de 40 nòmines”, diu. De les qüestions empresarials, se n’ocupa una empresa externa. La primera passa cap a la reconversió fou la millora dels espais, començant per l’hostatgeria i adaptant diferents llocs d’acollida per al pelegrí.

Aquestes mesures han afavorit un canvi en el perfil de l’usuari i han possibilitat que els Missioners dels Sagrats Cors puguin pagar “religiosament”, diu Vallespir, el deute.

Canvi de clients

El canvi en el perfil dels que queden a romandre l’explica Peñalver, que des de fa 25 anys treballa al santuari. “Abans venien les padrines amb els néts, potser tot l’estiu. Això s’ha perdut. S’han reduït els dies d’estada però s’ha mantingut l’afluència de mallorquins”, explica. Hi ha famílies que dormen al santuari un parell de caps de setmana l’any. La reducció de la capacitat de les habitacions, per altra banda, ha fet que deixin de romandre-hi grups grans de joves. “Ara es pot dormir més tranquil·lament”, remata Peñalver.

Darrere d’ell, un diploma del portal de recerca Trip Advisor dóna fe de la qualitat de l’establiment, i a l’esquerra un cartell que anuncia en anglès l’emissió del partit de Copa d’Europa Barça-Ajax al restaurant de Sa Font Coberta evidencia l’adaptació als nous temps de l’hostatgeria. Hi ha wi-fi i la calefacció s’aconsegueix amb biomassa creada de la neteja de l’olivar.

Lluc és autosuficient en el dia a dia, explica el prior, qui apunta que encara queda molta feina per fer. “Aquest camí era necessari. Hi havia anys que acabàvem amb números vermells i havíem de ser conscients que la cultura de les subvencions ha acabat”, assenyala. Els reptes futurs per al santuari ara són la retolació i l’elaboració d’una aplicació per a dispositius mòbils, a més de l’obertura de certs espais fins ara barrats al públic, com l’escolania o l’arxiu, tots ells representatius de l’essència del lloc i de la seva llarga història.

Tot i la modernització de la seva gestió, pretén continuar sent un espai d’acollida del pelegrí, amb l’austeritat que la caracteritza, i reserva de natura i tranquil·litat espiritual, com ho ha estat al llarg del segles la que també és l’escola més antiga de Mallorca. El primer blauet documentat és de 1285.


Pere Muñoz: “El turisme pot servir per preservar
i per donar a conèixer el patrimoni”


M. B. Palma / 15/11/2014 

Pere Muñoz va ser director insular de Cultura de 1997 a 1999 i director general de Cultura del Govern durant el primer Pacte de Progrés. Actualment, es dedica a la gestió cultural, especialitzada en patrimoni religiós. S’encarrega, entre d’altres, del santuari de Lluc.

La gestió cultural pot entrar dins l’Església?

Durant molt temps s’ha parlat de conservació del patrimoni religiós. Gestionar-lo és una de les maneres, que va més enllà de la simple protecció. Cal tenir en compte, però, que aquest patrimoni no fou creat per a algunes de les funcions actuals. Els convents no foren creats per tenir-hi un museu o visites de públic. S’han de millorar les infraestructures i canviar alguns dels usos.

Cal donar-lo a conèixer?

Sí. La planificació i la gestió són la millor manera de donar-lo a conèixer, de planificar-lo com a producte cultural o turístic. Entram en l’àmbit del turisme cultural, dins el qual situam el turisme religiós. Hi ha 250 milions de turistes religiosos al món. El 80% fan seguiment de llocs marians.

Un altre producte turístic?

No hem de tenir por de parlar de turisme. Sempre s’ha associat a la frivolitat, però pot servir per preservar i per donar a conèixer. Tant de bo que molta gent vegi en el patrimoni religiós una via d’atracció de públic. A Catalunya funciona des de fa molt de temps, amb programes com el ‘Catalunya sacra’, impulsat per bisbats i arquebisbats. A Mallorca tenim un patrimoni de primer ordre. Què en feim, si les institucions no tenen ni voluntat ni doblers? I no només parl de patrimoni material, sinó també de l’immaterial, el de les comunitats religioses.

No entram en conflicte amb el valor i l’ús espiritual del lloc?

El patrimoni religiós du uns valors associats de sentiment, de pertinença. Qui el gestioni ha de ser sensible i no tractar aquest patrimoni com un altre element comercial. Per exemple, l’element primer de Lluc és el culte a la Mare de Déu. Sense ell, no tindria sentit. Els que gestionam el patrimoni religiós ens en recordam cada dia d’això.

Té potencial, l’illa?

Té un pontencial extraordinari. Igual que a la Rioja han fet una feinada amb el món del vi, creant una ruta, etc., això es podria fer aquí. S’hauria d’elaborar un pla específic per al patrimoni religiós: dir quins elements tenen atractius i definir els motors, com poden ser la Seu i Lluc. Crear una xarxa.

Quin seria un dels motors?

El centre de Palma té un univers de convents enorme, amb un valor extraordinari. La seva visita seria molt interessant, amb altres potencialitats. També podem parlar de pobles com Manacor, Pina i Artà. El potencial és brutal.

Les monges tancades han d’obrir les portes als visitants?

Que siguin tancades no significa que no puguin obrir part del patrimoni a la visita i a la dinamització. S’han de canviar les teulades i per això fa falta ingressos. Ara bé, no ha de perdre l’essència, hem de fer el possible perquè no la perdi.

lunes, 3 de noviembre de 2014

Crònica de l'octubre 2014

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

3. Seguint la cita anual, el Col·legi de  “Jesús Maria” (Missioneres dels Sagrats Cors) puja a encomanar a la Mare de Déu el nou curs escolar.  Són 500 alumnes de primària i secundària acompanyats pels seus professors. Tenen una jornada de pregària, jocs i altres activitats formatives a l'Acolliment del Centenari.
Un nou grup d'alemanys que fan turisme religiós celebren l'Eucaristia a la Capella del Santíssim.
4. A les 18:00 el P. Antoni Vallespir celebra l'Eucaristia i beneeix el matrimoni de Jaume Martí Garcias, (antic blauet), de Palma amb Maria del Carme Garcia Espada, d'Inca. Animen la celebració els blauets Nadal  Roig (organista) i Francesc  Cabello (violoncel).
Passen el cap de setmana a Lluc,  un grup de professors, familiars i alumnes del Col·legi Llaüt de Palma.
5. A l'Ofici de les 11:00 es prega i es dóna gràcies per la Comunitat de Religioses Franciscanes de Lluc que celebraren ahir la festivitat del seu titular, Sant Francesc d'Assís; també pel 50 aniversari del matrimoni format per Manuel Martí i Catalina Rotger, d'Inca. També pels dirigents de la Confraria de la Mare de Déu de l'Esperança de Palma i per un grup d'amics de Llubí que cada any venen  per demanar protecció a la Mare de Déu. Ambdós tenen un dinar de germanor a l'Acolliment del Centenari.
10. El capvespre el Cor de Cambra de l’Església Sofia d'Estocolm ens obsequia amb un concert de les seves cançons tradicionals i clàssiques.

El camp de futbol esdevé un lloc d'acampada de caravanes. Aquest divendres són 25 i demà dissabte ja seran 37 les aparcades.
11. Avui i demà es celebra la XX Fira de la Serra de Tramuntana ubicada als Porxets i resta de la Plaça  del Pelegrins. Són més de cinquanta expositors  amb productes  agre -alimentaris  típics  de muntanya. A part del mercat hi ha també activitats i tallers per infants i famílies, a més de visites guiades.
El prevere mallorquí Marc Estela que du a terme la seva tasca pastoral a Castelló celebra una Missa a les 11:45 per uns 15 matrimonis,  alguns celebren l'aniversari de noces.
12. A l'Ofici que presideix el P. Prior  hi participen pelegrins de la Parròquia de la Puríssima Concepció de La Vileta i de la Confraria de la Mare de Déu de Lluc de Calvià. Concelebren  Mn. Jaume Estela, Rector de La Vileta, Mn. Vicenç San Jenaro i Mn. Pere Gerard Bestard Muntaner, Rector de Calvià.
 La Missa de les 12:30 la celebra Mn. Jaume Alemany que desenvolupa la seva tasca pastoral al Centre Penitenciari de Palma.
Aquest cap de setmana es duu a terme la 25 edició de la Pujada a Lluc en Bísties que cada any s'organitza des de Sóller. Un centenar de persones formen aquesta singular romeria .
15. Obres. Aquests dies, amb la direcció del P. Ricard Janer, s´ha fet el trasllat de tots els objectes que hi havia a l'antiga Sala de Presentalles (Ex-vots, ofrenes, etc.) a les noves sales de l'Arxiu General  que comuniquen amb l'Arxiu Documental  i que conté també  una secció/magatzem  d'objectes artístics del Museu de Lluc.
El senzill retaulet que presidia la Sala de Presentalles, s'ha instal·lat al centre del presbiteri de l'esglesieta de Sant Llorenç de Tuent i Sa Calobra, incorporant-hi la talla del titular al bell mig. Tot s'ha fet amb una acurada distribució, classificació i bon gust.
16. Amb la convocatòria de Mn. Llorenç Lladó, Coordinador de la Pastoral de Santuaris del Bisbat de Mallorca, s´ha duit a terme una jornada de reflexió i diàleg amb els encarregats del santuaris.
Després d'una pregària inicial, el P. Manuel Soler ha donat una conferència: “El Santuari,  llar d'acolliment i d'evangelització”. Després, s'ha proposat un qüestionari per a treballar que ha motivat un diàleg animat on s'ha insistit en la particularitat dels diversos santuaris.
S´ha assistit a la Basílica a la pregària i cant de la Salve dels Blauets i, després del dinar  a  Sa Fonda, visita guiada als nous espais d'acollida per a visitants i pelegrins. Abans de partir hi hagut un diàleg obert dels assistents, constatant “la riquesa de possibilitats evangelitzadores que romanen desaprofitades” i fent propostes de cara a futures trobades.
Més de 700 alumnes – entre els 12 i18 anys – dels Col·legi Madre Alberta  de les Religioses de La Puresa han tingut a Lluc un dia de pregària i esplai. A les 13:00 a l'Acolliment del Centenari han assistit a una Missa que ha celebrat el P. Prior ; al final l'Escolania s'hi ha fet present amb els cants de comunió.
18. Devers 300 “cursillistes” celebren al Santuari la “Diada del 70 aniversari de la Fundació dels  Cursets de Cristiandat” amb un horari atapeït d'actes.
Al matí tenen  una Hora  Apostòlica, meditació, i testimonis vivencials. Després un Via Crucis pel Pujol dels Misteris, benvinguda del P. Prior, visites a la Mare de Déu, actuacions musicals i un dinar compartit a l'Acolliment del Centenari
El capvespre, més testimonis vivencials, sabatina a la Basílica, actuacions musicals, projecció de fotos,  i finalment,  a la Basílica Eucaristia una  que presideix el Bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, molt participada i festiva.
 Baptisme  del nin Lluc, de Barcelona, fill de Gaspar Pujol Nicolau  i de Catalina Pons Comellas.
19. Després de l'Ofici hi ha una concentració de 200  moters de l'associació “Moters de Mallorca” a l'Acolliment del Centenari per a rebre una benedicció sobre ells i les seves motos. Un d'ells fa una pregària d'invocació al seu patró, l'Arcàngel Sant Rafel. Després tenen un dinar de camaraderia al mateix Acolliment.
25. Baptisme de Miquel, del Port de Pollença, fill de Miquel Fuster Frontera i d'Eulàlia Romero Aguilera.
26. Avui l'Ofici de les 11:00 és molt concorregut, són diverses les procedències dels grups que omplen la Basílica: Associació Cap de Bou de Costitx, poble de Mancor, Parròquia de la Mare de Déu de Robines, de Binissalem, i les Parròquies de Verge de Lluc i de la Mare de Déu del Roser, de Ciutat. Presideix l’Eucaristia el novell prevere Ricardo Mejias, recent ordenat a La Seu pel Bisbe, i que exercirà el seu ministeri pastoral a la Parròquia de Mancor. Concelebren el P. Prior i Mn. Jaume Mas, Rector de la Parròquia de Binissalem.. Al moment de l'ofertori, rams de flors, cossiols amb plantes, vins de Binissalem i un original  ball de l'oferta arborant cistelles amb flors. Després aplec a l'Acolliment  del Centenari per un dinar de germanor.
 30.  Arriba en autocar un grup de l’associació de la Tercera Edat de Palmanyola, veneren la Mare de Déu i després visita cultural al Museu.
31. Visita al Santuari de tots els alumnes de Primària del Col·legi Ponent d'Inca amb els seus tutors.
Des del centre de meteorologia de Lluc, el P. Jesús Dean ens dóna els següents resultats: Aquest més d'octubre solament han caigut a Lluc 10'3 litres,  que sumen el total de pluja d'aquest any, 644'10 litres. Avui la temperatura màxima és de 29'2 graus  i la mínima  5'0 graus.