El diari "ARA" parla de Lluc

El santuari de Lluc: cel·les, internet i autosuficiència

L’espai es reinventa i aposta per un nou model 

més obert al visitant

M. B. Lluc / 15-11-2014

És un matí de mitjan octubre i Juanjo Peñalver, des de la recepció de l’hostatgeria del santuari de Lluc, reparteix claus, dóna consells i obre mapes als turistes que van arribant per allotjar-se en una de les 120 estances disponibles. “L’ocupació avui és del 45 per cent, però per al cap de setmana serà d’entre el 60 i el 70 per cent”, explica Juan Antonio Amengual, el consultor turístic que des de fa més de quatre anys gestiona l’espai.

Falta poc perquè els Blauets cantin la Salve i Peñalver explica a uns turistes vinguts de la Península per què ho fan d’esquena del públic. Des de fa uns quants anys, el cant a la Mare de Déu de Lluc, patrona de tots els mallorquins, és a les 13.15 i no dues hores abans, com era costum. També inclou una salutació prèvia als assistents en diversos idiomes. Són alguns dels canvis que s’han dut a terme al santuari per facilitar-ne la coneixença entre els turistes i autòctons que pugen a la recerca d’aire pur, de tranquil·litat, d’espiritualitat o, simplement, perquè ho han vist a la guia.

“La meva tasca va ser crear producte, fer paquets i activar la comercialització a diferents mercats”, explica Amengual. Una de les primeres mesures va ser refer la pàgina web integrant-hi un motor de reserves i ubicar el santuari entre els touroperadors. “És un producte de 365 dies”, afirma, i sempre està ple per la pujada de Lluc a peu des de la Part Forana i la nit de Nadal.

El prior, Antoni Vallespir, apunta el perquè d’aquest procés d’adaptació gradual: “Hem de mantenir 90.000 metres quadrats a disposició de la gent i pagar prop de 40 nòmines”, diu. De les qüestions empresarials, se n’ocupa una empresa externa. La primera passa cap a la reconversió fou la millora dels espais, començant per l’hostatgeria i adaptant diferents llocs d’acollida per al pelegrí.

Aquestes mesures han afavorit un canvi en el perfil de l’usuari i han possibilitat que els Missioners dels Sagrats Cors puguin pagar “religiosament”, diu Vallespir, el deute.

Canvi de clients

El canvi en el perfil dels que queden a romandre l’explica Peñalver, que des de fa 25 anys treballa al santuari. “Abans venien les padrines amb els néts, potser tot l’estiu. Això s’ha perdut. S’han reduït els dies d’estada però s’ha mantingut l’afluència de mallorquins”, explica. Hi ha famílies que dormen al santuari un parell de caps de setmana l’any. La reducció de la capacitat de les habitacions, per altra banda, ha fet que deixin de romandre-hi grups grans de joves. “Ara es pot dormir més tranquil·lament”, remata Peñalver.

Darrere d’ell, un diploma del portal de recerca Trip Advisor dóna fe de la qualitat de l’establiment, i a l’esquerra un cartell que anuncia en anglès l’emissió del partit de Copa d’Europa Barça-Ajax al restaurant de Sa Font Coberta evidencia l’adaptació als nous temps de l’hostatgeria. Hi ha wi-fi i la calefacció s’aconsegueix amb biomassa creada de la neteja de l’olivar.

Lluc és autosuficient en el dia a dia, explica el prior, qui apunta que encara queda molta feina per fer. “Aquest camí era necessari. Hi havia anys que acabàvem amb números vermells i havíem de ser conscients que la cultura de les subvencions ha acabat”, assenyala. Els reptes futurs per al santuari ara són la retolació i l’elaboració d’una aplicació per a dispositius mòbils, a més de l’obertura de certs espais fins ara barrats al públic, com l’escolania o l’arxiu, tots ells representatius de l’essència del lloc i de la seva llarga història.

Tot i la modernització de la seva gestió, pretén continuar sent un espai d’acollida del pelegrí, amb l’austeritat que la caracteritza, i reserva de natura i tranquil·litat espiritual, com ho ha estat al llarg del segles la que també és l’escola més antiga de Mallorca. El primer blauet documentat és de 1285.

Pere Muñoz: “El turisme pot servir per preservar
i per donar a conèixer el patrimoni”

M. B. Palma / 15/11/2014 

Pere Muñoz va ser director insular de Cultura de 1997 a 1999 i director general de Cultura del Govern durant el primer Pacte de Progrés. Actualment, es dedica a la gestió cultural, especialitzada en patrimoni religiós. S’encarrega, entre d’altres, del santuari de Lluc.

La gestió cultural pot entrar dins l’Església?

Durant molt temps s’ha parlat de conservació del patrimoni religiós. Gestionar-lo és una de les maneres, que va més enllà de la simple protecció. Cal tenir en compte, però, que aquest patrimoni no fou creat per a algunes de les funcions actuals. Els convents no foren creats per tenir-hi un museu o visites de públic. S’han de millorar les infraestructures i canviar alguns dels usos.

Cal donar-lo a conèixer?

Sí. La planificació i la gestió són la millor manera de donar-lo a conèixer, de planificar-lo com a producte cultural o turístic. Entram en l’àmbit del turisme cultural, dins el qual situam el turisme religiós. Hi ha 250 milions de turistes religiosos al món. El 80% fan seguiment de llocs marians.

Un altre producte turístic?

No hem de tenir por de parlar de turisme. Sempre s’ha associat a la frivolitat, però pot servir per preservar i per donar a conèixer. Tant de bo que molta gent vegi en el patrimoni religiós una via d’atracció de públic. A Catalunya funciona des de fa molt de temps, amb programes com el ‘Catalunya sacra’, impulsat per bisbats i arquebisbats. A Mallorca tenim un patrimoni de primer ordre. Què en feim, si les institucions no tenen ni voluntat ni doblers? I no només parl de patrimoni material, sinó també de l’immaterial, el de les comunitats religioses.

No entram en conflicte amb el valor i l’ús espiritual del lloc?

El patrimoni religiós du uns valors associats de sentiment, de pertinença. Qui el gestioni ha de ser sensible i no tractar aquest patrimoni com un altre element comercial. Per exemple, l’element primer de Lluc és el culte a la Mare de Déu. Sense ell, no tindria sentit. Els que gestionam el patrimoni religiós ens en recordam cada dia d’això.

Té potencial, l’illa?

Té un pontencial extraordinari. Igual que a la Rioja han fet una feinada amb el món del vi, creant una ruta, etc., això es podria fer aquí. S’hauria d’elaborar un pla específic per al patrimoni religiós: dir quins elements tenen atractius i definir els motors, com poden ser la Seu i Lluc. Crear una xarxa.

Quin seria un dels motors?

El centre de Palma té un univers de convents enorme, amb un valor extraordinari. La seva visita seria molt interessant, amb altres potencialitats. També podem parlar de pobles com Manacor, Pina i Artà. El potencial és brutal.

Les monges tancades han d’obrir les portes als visitants?

Que siguin tancades no significa que no puguin obrir part del patrimoni a la visita i a la dinamització. S’han de canviar les teulades i per això fa falta ingressos. Ara bé, no ha de perdre l’essència, hem de fer el possible perquè no la perdi.