Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 26 de diciembre de 2015

Lluc canta el Nadal

La Sibil.la és ja, a aquestes hores, 
ben coneguda per qui disposa d'un poc de cultura. 
És patrimoni immaterial de la humanitat 
i una peça musical que els blauets han cantat 
a molts diversos indrets de l'Estat espanyol i Europa.


Que amb aquest cant, una mica exòtic, però tan tradicional,
arribin fins nosaltres les millors esències del passat.
Que no se'ns esbravi l'esperit de la nostra història.
Que mai ens faltin les ganes ni les energies
de viure cada un dels dies amb goig i plenitud

video



lunes, 14 de diciembre de 2015

Un Nadal de fa 75 anys

Poc abans de Nadal no està fora de lloc reproduir una crònica de la nit de Matines de l’any 1940 a Lluc. La trobam a la revista que duu el nom del Santuari, núm 233, pag. 13. A l’època no eren permesos escrits públics en català. Altrament queien damunt l’autor sancions de tota casta. Només feia un any de la trista victòria franquista. El cronista és el P. Rafel Juan, molts anys arxiver del Santuari i mort el 1989 a Lluc. La seva ploma, malgrat un cert amanerament, ens transmet l’esperit nadalenc que encara avui estremeix els fidels pelegrins que pugen la muntanya.
  

Concurridos como pocos años han sido los del presente. Horas antes de empezarse, con dificultad podía elegirse puesto, porque todos los buenos estaban tomados; minutos antes de las nueve, hora del comienzo, era ya de todo punto imposible penetrar en la iglesia por el portal exterior. El tramo destinado a las mujeres estaba lleno hasta el tope. Por lo que familias hubo, que optaron por volver sobre sus pasos y esperar mejor suerte en los del año cuarenta.
Del tramo destinado a los hombres, a los pocos momentos de empezada la función quedaron también ocupados todos los sitios, pero como ocupantes sobraban, hubieron éstos de contentarse con apretujarse contra la reja del presbiterio o divertirse  por las escaleras del Camarín y Sacristía.
Las paredes de la iglesia, pues no podían dar mayor cabida, dieron lo que pudieron: muestras pesarosas del albergue a tanta generación negado: rompieron en copioso sudor, que pronto fue llanto deshecho, según veíamos defluir los regueros desde lo alto de las pilastras.
Continuaba el canto salmódico y no cesaba la gente de pugnar por entrarse. Abrióse el portal mayor y muchos expusieron sus cuerpos al frío y a la lluvia para no exponerse a negar a sus ojos el hermoso espectáculo de la adoración y a sus oídos la suavísima música de los “blavets”.
Al canto del Te Deum laudaumus inúndase de luz la iglesia y la inmensa muchedumbre, ávida, se pone en pie. Ya desde lo alto del presbiterio el Niño Jesús extendía sus bracitos, mostrándonos su corazón, y desde su cuna de pajas nos mandaba el sonrís dulcísimo de la paz.
Acabó el canto litúrgico y comenzó la adoración.
Al Niño de Belén fueron a adorar los pastores con zamarras y rabeles, no sacerdotes con rozagantes vestiduras litúrgicas; séanos permitido en esta noche juntarnos al coro de piadosos pastores; ya cantan en el Cielo loa Ángeles su liturgia «Gloria in altissimis Deo».
Aparece en el púlpito la Sibila. Aquel mar de personas contiene el resuello. Asciende severa la monodia, recta como el filo de la espada, y caracoleando por las bóvedas, desciende, en exuberante floración de melismas, sobre aquel silencio de emoción, que recoge las últimas notas de la melurgia con un respiro largo, intenso y profundo.
El órgano hace en el entretanto el contrapunto a la melodía; la gente cuchichea, el cantor monda y remonda el pecho, para cantar ya con voz más segura, triunfante de la primera emoción, una a una, todas las estrofas del poético canto. Al final con el acero luciente de la espada traza en el aire la señal victoriosa de la cruz.
Oyese de pronto la voz del Ángel, que desde la cuna del Niño canta a todos las palabras del texto, por antonomasia evangélico: «Annuntio vobis gaudium mágnum». Recogen de sus labios otros ángeles el «Gloria» y con el revolotear  trémulo de sus alas difunden por el templo sus ecos, mientras un coro generoso de pastores canta con animación: «Transeamus usque ad Bethlehem et videamus hoc verbum quod factum est» (Bucciali) Acaban los pastores, y óyense todavía lejanos los ecos del célico gloria que se pierden en lontananza…
Cantan luego los niños, a solas sus coplitas y unen después todos sus voces, en tres espléndidos corales de Bach y en la soberbia cantata de Hassler «Cantate Domino».
La gente está embelesada: cree ver el cielo en la tierra.
Media noche es por filo: sobre la emoción caldeada suenan graves, acompañados, los toques de las doce.
Empieza la misa.
El coro canta con gravedad las palabras de la generación eterna del Verbo «Filius meus es Tu», y los fieles se disponen a recibirle en sus pechos. Las notas jubilosas del «Gloria in excelsis» preludian la paz que traerá a nuestros corazones. Los que no han podido hacerlo todavía, purifícanse con el sacramento de la Penitencia; y a la hora de la comunión gran muchedumbre se acerca a recibir de Jesús el beso de la paz.
Acaba la liturgia. Cesan los cantos y sus últimas notas se pierden en el hielo y la oscuridad de la noche.
Los fieles abandonan el templo con dejos de añoranza y se citan para el año próximo.
*    *    *
Música ejecutada por la Escolanía bajo la dirección del Maestro de Capilla P. José Amengual:
            Salmodia y partes variables de la Misa, gregorianas.
            Terceros Responsorios, L. Perosi a dos voces.
            Anuncio y Adoración, P. G. Miralles, a solo y 3 voces.
            Pastors de Judea, J. Camellas Ribó.
            Transeamus usque Bethlehem, Bucciali, Pastoral, a 3 v.
            Llueix l’estrella: Tres Corales de Bach a 4 v.
            Entre lliris, A Rodamilans, a 3 v.
            Callad, oh Amor, Coro de M. Massot. Letra de Lope de Vega.
            Pens en Vós de día, Coro de Otaño.
            Cantate Domino, L. Hassler, a 4 v.
            Les dotze van tocant, Canto popular.
            Nadal, Coro. Luis M.ª de Sta. Teresa.
            Adeste fideles, gregoriano.
Cantó la Sibila por quinta vez el niño Onofre Servera de Porreras, y el Anuncio del Ángel el niño Rafael Amengual de Búger.




viernes, 4 de diciembre de 2015

Crònica de novembre 2015

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives


1.Festivitat de Tots Sants. Un dia ennigulat i fredolenc obre aquest mes. A l'Ofici de les 11:00 hi concelebra Mn. Joan Darder, Canonge de La Seu. Al final de l'Eucaristia, càntics de l'Escolania, pregàries i un respons per a tots els germans difunts davant la làpida de la sepultura dels Col·legials. No es fa l'acostumada processó cap al cementeri perquè el temps no acompanya.

Al camp de futbol i al lloc de les antigues acampades, devers 80 rulots de l'Associació Balear Cultural Es Siurell (ABACES) hi fan estada aquest cap de setmana.

4. Venen a Lluc des de Manacor els esposos Antoni Llull i Isabel Bonnin per donar gràcies pel 50 aniversari del seu matrimoni. Assisteixen a la Missa i a la Salve dels Blauets.

7. El P. Manuel Soler fa el baptisme de Maria Ignativosyan. És filla de Karen Ignativosyan i d'Armine Gevorgyan, originaris d'Armènia i ara residents a Mallorca; són catòlics ortodoxes.

A les 17:00 celebra la Missa a la Capella del Santíssim, el prevere Giovanni Sini que és Rector de la Parròquia della Salette De Olbia (Sardegna); ve acompanyat d'un grup de pelegrins.

8. A l'Ofici hi participa la tradicional peregrinació de l'associació Gent Gran del Camp Redó de Palma. Concelebra Mn. Giovanni Sini. Després tenen un dinar de fraternitat a l'Acolliment del Centenari.

A la Missa de les 12:00 donen gràcies a Déu pels 50 anys de matrimoni , els esposos José Mª Quintas i Mª Dolores Moreno; tornen a fer beneir els anells en recordança  i pregària de fidelitat.

12. I Jornades de Turisme Religiós a Mallorca. Amb la coordinació de l'historiador Pere Fullana Puigserver, el Santuari de Lluc i la Universitat de les Illes Balears han convocat aquestes Jornades perquè el turisme religiós  està considerat com una de les modalitats en auge. «Entenem aquest fenomen en un sentit ampli, protagonitzat per individus i col·lectius que s'interessen per la religió com a fenomen cultural, com un mostrador de patrimoni, però també com una oportunitat de descobrir espais i experiències que apareixen inclosos en les principals rutes turístiques d'èxit».



Aquest matí, després de la presentació i inauguració de les jornades, la Dra. Sílvia Aulet de la Universitat de Girona ha fet la conferència inaugural «Competitivitat del turisme religiós en el marc contemporani: els espais sagrats i el turisme». Després una taula rodona amb Llorenç Lladó, coordinador diocesà de Pastoral de Santuaris, Pere Muñoz, gestor d'espais religiosos i Sebastià Amengual, donat del Santuari de Gràcia sobre «Missió, usos i gestió dels espais religiosos. La seva relació amb el turisme» que fou molt animada.


Després de dinar, Pere Fullana i Pere Muñoz  parlaren del «Passat, present i futur  de la gestió cultural dels espais religiosos a Mallorca : gestionar amb el cor». A la basílica magnífic concert de L'Escolania amb el cant de La Sibil.la de Maria Rosselló i el Plant de la Verge de Ramon Llull que recitaren Gabriel Camps com a cronista i Maria Isabel Ripoll com a Nostra Dona amb les interrupcions del Stabat Mater de Pergolessi que acompanyaven els Blauets.



Finalment dues interessants conferències a càrrec de Marco Antonio Robledo de la UIB  «Turisme Espiritual» i Mn. Joan Bauçà, Degà de La Seu, «La Catedral de Mallorca : l'equilibri entre la funció litúrgica i religiosa; la demanda turística i la magnitud del manteniment» que obriren un debat molt viu i participat.

13. Segona Jornada de Turisme Religiós a Mallorca. Jaume Garau obri el programa amb la conferència «El Turisme cultural: patrimoni i producció i territori» com alternativa al turisme de «sol i platja» cada vegada més emergent que cal valorar-lo, ser creatius i a la vegada no massificar-lo. A continuació, Jaume Mateu Lladó, parla de: «Els paisatges culturals patrimoni mundial com instrument de gestió territorial: el cas de la Serra de Tramuntana». Sebastià Serra Busquets a «Turisme cultural: anàlisi i perspectives de futur» destaca el gran i divers patrimoni cultural que tenim i que mereix ser més estudiat, valorat i donat a conèixer a molts nivells (ensenyament, etc.).

El capvespre, Maria Margalida Novo a «La gestió cultural i turística dels monestirs de clausura del centre històric de Palma» recorda la problemàtica que suposa a les comunitats de vida contemplativa el manteniment dels edificis i patrimoni cultural/religiós que tenen i els espais i temps de pregària que defineixen la seva identitat. La darrera conferència de Miquela Forteza Oliver «Serra de Tramuntana: passat, present i …futur? Història del turisme a la Serra» insistí en la conservació i projecció  de cara al turisme d'aquest  patrimoni històric.

Finalment l'acte de cloenda i lliurament de certificats.

19. Ve un bon grup de gent major de Son Servera. A més de visitar la Mare de Déu assisteixen a la Missa que celebra el P. Prior i després al cant de la Salve. Pel dinar una torrada a l'Acolliment del Centenari molt animat.

Nota. Cal destacar, per a la història del Santuari, la ingent i acurada tasca que està  fent el P. Ricard Janer classificant i arxivant tot els objectes de les presentalles, així com documents populars, elements diversos , fotografies , etc. La seva dedicació per a guardar ben ordenat tot aquest material és molt d'agrair i de gran valor històric.

20. El president Utz Claassen i equip directiu del R.C.D. Mallorca passen una jornada a Lluc. A més de visitar el Museu, tenen una reunió de treball a una sala de l'hostatgeria.

21. Martí Serra, antic blauet que fou un brillant sibil.ler, ve amb un grup del seu curs per visitar la Mare de Déu  i, després els convida a un bon arròs pobler.

22. Jesucrist Rei i Santa Cecília. Aquest és el darrer diumenge de l'any litúrgic i es celebra la Solemnitat de Jesucrist Rei i la festa de Santa Cecília. A l'Ofici el P. Prior dóna la benvinguda a l'Associació de Veïns i Gent Gran de La Soledat de Palma i a un Grup de Quintos del 70 de Sant Jordi. Al moment de les ofrenes, a més d'una gran composició de flors es presenten alguns instruments musicals de l'Escola de Música de l'Escolania recordant el patrocini de Santa Cecília. Al final de l'Eucaristia, un petit concert instrumental en honor de la Patrona dels Músics que es una digna mostra del progrés musical que es rep a l'Escolania.

24. Baixada important de la temperatura. De bon matí el termòmetre marca 0 graus de mínima i veim el Puig Galileu coronat amb la primera nevada.

25. Al Palau Episcopal es fa la segona reunió del Patronat de la Fundació Santuari de LlucHi participen Mons. Xavier Salines, Bisbe de Mallorca com a president, el P. Ricard Janer, Prior de Lluc com a secretari i els membres nats: Francina Armengol, Presidenta del Govern Balear, Marc Pons, Conseller de Presidència i portaveu del Govern, Miquel Ensenyat, President del Consell de Mallorca, Antoni Solivellas, Batle d'Escorca, Mn. Joan Bauçà, President del Cabildo de La Seu, Llorenç Gelabert, President de l'Associació d'Antics Blauets, P. Vicenç Miró, representant del Superior General dels MSS.CC., Mn Antoni Amorós, Ecònom de la Diòcesi de Mallorca i Miquel Perelló, Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma.

S'aprovà l'Acta de la reunió anterior i el pressupost ordinari per l'any 2016 amb les aportacions del Govern Balear, 60.000.00Eu., del Consell de Mallorca, 25.000.00 €. Interessos del capital de la Fundació, 10.000.00€. Total: 95.000.00 €.

No es va aprovar res per l'any 2016 perquè les institucions ja tenen els pressuposts aprovats, encara que no descarten alguna aportació puntual. Es va insistir en procurar l'augment de les aportacions, que quedaren minvades a causa de la crisi econòmica de l' any 2012, per tal de no descapitalitzar el Fons de la Fundació.

El P. Ricard Janer, nou Prior, saludà els assistents i feu una breu crònica de les activitats del Santuari i de l'Escolania. Va posar en relleu que els seus concerts (Finlàndia, València, Menorca) no suposen cap despesa al Santuari ni a la Fundació sinó que corren a càrrec de les famílies amb les seves accions per pagar els viatges i, que l'estança als llocs es fa en règim d'acollida de famílies dels components de les corals d'intercanvi ja que  quan venen a Mallorca són acollits per les famílies dels Blauets. Va insistir en la institucionalització  dels estudis acadèmics i de música de l'Escolania recordant que essent una institució secular única, pel volum d'alumnes no té cabuda dins els cànons ordinaris dels demés centres d'educació.

27.- Visita el Santuari amb interès de conèixer de prop l'Escolania de Blauets, Mr. David White, director de Georgia Boy Choir ( EE.UU.) Queda admirat del seu art i parla amb alguns dirigents de l'Escolania sobre la possibilitat de futurs concerts des d'un intercanvi de corals.

viernes, 13 de noviembre de 2015

I Jornadas de Turismo religioso en Lluc

Dos millones de turistas atraídos por las Iglesias




EL MUNDO / ENRIQUE FUERIS / ESCORCA / 13/11/2015

Dos millones de turistas aterrizan cada año en Mallorca atraídos por el reclamo de su patrimonio religioso. Ese es el dato sobre el que cabalgan las jornadas de turismo religioso que se celebran en el Monasterio de Lluc. Un dato facilitado por los propios responsables de los templos visitados y con el que se pretende tender nuevos puentes que afiancen el poder de una oferta erigida en una de las alternativas más importantes al sol y playa en la eterna búsqueda de la desestacionalización.

Miembros del sector hotelero y del ámbito de la gestión cultural coinciden estos días con representantes de la Iglesia y propietarios privados de patrimonio en el Santuario -las jornadas se inauguraron ayer y concluyen hoy- con la dinamización del turismo religioso como objetivo común. Una toma de contacto que debe servir para articular una mejor organización y promoción de este tipo de oferta.

Así lo aseguró el coordinador del evento Pere Muñoz, quien señala que la primera jornada de ayer sirvió para dejar claro "que todos estamos de acuerdo en el gran valor de esta oferta cultural"; la intención ahora es que el patrimonio "pase de ser oferta cultural a producto cultural".

200 euros diarios

"Actualmente tenemos oferta pero la tenemos que configurar como un producto con una gran capacidad para abastecer diferentes sectores económicos diseminados por todo el territorio de las Baleares". Para alcanzar esa meta, subraya, resulta imprescindible "trabajar en red y coordinándonos unos con otros".

El beneficio que puede obtener la isla potenciando una oferta que ya cuenta con un magnetismo indudable, aseguran, es muy alto. Sobre todo teniendo en cuenta que se trata de un tipo de turismo que mueve más de 300 millones de personas y 15.000 millones de euros al año a nivel planetario, según la Organización Mundial del Turismo. La misma fuente establece que cada uno de esos dos millones de turistas que acuden a la Isla se dejan 200 euros diarios.

"El turismo religioso es una opción estratégica de desarrollo económico para Mallorca y que puede servir como elemento desestacionalizador y complementario al producto de sol y playa, ya que los turistas pueden venir todo el año y no dependen de las condiciones climatológicas", señala Pere Fullana, coordinador académico de las jornadas.

Entre los templos o edificios patrimoniales relacionados más apreciados por los turistas se cuentan la Catedral de Palma, el Convento de Sant Francesc, la Casa Museo de Fra Juníper Serra, el Santuario de Cura, el Monasterio de la Real, la Cartuja de Valldemossa, la Iglesia de la Porciúncula o el propio Santuario de Lluc. Se trata de los puntos más visitados pero otras iglesias y parroquias de la Part Forana cuentan con un potencial todavía por desarrollar en este sentido, asegura Muñoz. "La iglesia de Sant Salvador de Felanitx, la de Santa Maria la Major de Inca, la de Llucmajor... Hay muchas parroquias en los pueblos de Mallorca con un valor cultural y patrimonial muy potente e interesantísimas desde el punto de vista turístico".

Asimismo, Muñoz destaca también la existencia del patrimonio "inmaterial", traducido en la celebración de festividades de origen religioso como Sant Antoni y que también ejerce un claro influjo sobre gran parte de los millones de visitantes que llegan cada año a la Isla. Para el coordinador de las primeras jornadas sobre turismo religioso no hay por qué diferenciar, puesto que «todo va dentro del mismo saco» del patrimonio cultural mallorquín.

Las jornadas en Lluc han sido impulsadas en el marco de un acuerdo entre el santuario y la Universitat de les Illes Balears (UIB) para el desarrollo de programas de estudios conjuntos en los campos de la cultura, la docencia y la investigación. Según los organizadores, el evento pone de manifiesto la relevancia adquirida en los últimos años por el turismo religioso "como factor dinamizador económico para Mallorca". Las jornadas sobre turismo religioso, aseguran, han nacido con una vocación de continuidad y se espera que con una periodicidad anual.

Para la jornada de clausura de hoy está prevista una serie de charlas desde primera hora de la mañana a cargo de Jaume Garau, Jaume Mateu, Sebastià Serra, María Margarita Nova y Miquela Forteza, además del Canto de la Salve a cargo de los Blavets de Lluc.

Las edificaciones más visitadas

1. Catedral de Palma. La gran joya arquitectónica y religiosa de Mallorca ha protagonizado uno de los coloquios como objeto de análisis al ser un modelo de equilibrio entre la función litúrgica y la demanda turística.

2. Monasterio de Lluc. Situado a 400 metros de altura ejerce un magnetismo indudable como lugar de residencia de la patrona de Mallorca: la Virgen de Lluc. Lugar de peregrinaje obligado para visitantes.

3. Casa Museo Fra Juníper Serra. La reciente canonización en Washington del misionero de Petra debe suponer un revulsivo para las numerosas visitas que ya en la actualidad recibe el edificio, inaugurado en el año 1959.

4. Santuario de Cura. La leyenda cuenta que fue el lugar en el que se retiró el beato Ramon Llull y en el que conocería la iluminación. Se halla ubicado en la cima del Puig de Randa, en el municipio de Algaida.

5. Cartoixa de Valldemossa. Víctima de un enrevesado régimen de propiedad privada, es objeto de peticiones de protección integral por parte de ARCA. Sobre todo después de que Patrimonio denegara en 2013 un proyecto para hacer un 'take away' en el “Palau” del Rey Sancho.


miércoles, 4 de noviembre de 2015

Crònica d'octubre 2015

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Surt un dia de bon sol. Tornen les nines i nins de l'Escolania després del viatge a València. Venen contents i agraïts de la bona acollida que han tingut per tot arreu. El Concert Solidari per “Concòrdia” va omplir el Palau de la Música :el públic dempeus aplaudí la qualitat musical i, sorpresos, l'escenografia, l'expressió corporal i la simpatia dels Blauets.

El P. Vicenç Miró a les 12:30  celebra la Missa a un Grup de la Tercera Edat de Son Sardina que han vingut a venerar la Mare de Déu. Després es queden per assistir a la Salve .

2. El P. Manuel Soler ha participat a la XV Trobada de Santuaris d'Espanya al Monestir de Guadalupe (Càceres) centrada sobretot en la misericòrdia del Pare que ensenya Jesús i, com  el rostre de Déu es mostra en la pastoral de Santuaris. A més de conferències la trobada s'enriquí amb diverses experiències i els diàlegs en grups, així com en els moments de pregària.

4. A l'Ofici de les 11:00 hi assisteixen 250 components de la Confraria de Ntra. Sra. de l'Esperança i de la Pau, que té la seu a la Basílica de Sant Francesc de Palma. Es prega per les seves intencions i també -avui festa de Sant Francesc- per la comunitat de religioses Franciscanes de Lluc, pel seu testimoni evangèlic i important servei al Santuari.


Aquest diumenge l'Escolania es desplaça a la Parròquia de Petra per a cantar en una Eucaristia d'acció de gràcies per la canonització recent del sant petrer, Fra. Juníper Serra, pel Papa Francesc.


7. Horabaixa al Cambril de la Mare de Déu. Són unes hores de desert: ningú a la plaça i corredors. Un jove amb una guitarra entra al Cambril i comença a sonar uns acords que semblen improvisats una bona estona. Potser són sentiments fets pregària en el llenguatge inefable de la música.

9. Dins la categoria de l'anomenat turisme religiós anotam la vinguda d'un grup de Polònia amb tres preveres. A més de venerar la Mare de Déu, tenen una Eucaristia concelebrada i assisteixen a la Salve de l'Escolania.

Passa el cap de setmana a l'hostatgeria un grup d'alumnes i educadors del col·legi “Llaüt”.

10. Comença la XXI Fira de la Serra de Tramuntana d'aquest cap de setmana. És una ”mostra dels valors naturals i culturals i una venda de productes alimentaris locals”. Són 40 els inscrits amb les seves parades als Porxets i resta de la plaça. Un inesperat atractiu pels turistes i visitants de Lluc. El diumenge l'afluència de gent és molt notable. Ha cridat l'atenció de petits i grans l'actuació d'un porquet ensinistrat -talment un canet- que obeïa les ordres del seu amo.


12. Festa de la Mare de Déu del Pilar. Un centenar de persones de la Parròquia de La Vileta visiten la Mare de Déu i tenen una Missa a les 12:30 que concelebren el seu rector Mn. Jaume Estela i Mn. Vicenç San Jenaro. Després tenen un dinar de germanor a l'Acolliment del Centenari.

15. Història d'un voltor. Un voltor jovenet i encara inexpert va caure a la mar. Un pescador del Port de Pollença se’n compatí i el va rescatar salvant-lo de morir ofegat. El dugué a un centre de rehabilitació on fou acollit i restablert. Avui ,dematí, el dugueren a Lluc. Diu la crònica: ...amb assistència de Joan Mayol, cap de servei de protecció d'espècies de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear i en presència de tots els Blauets de l'Escolania ha estat alliberat des del segon misteri del Pujol de la Trobada. Des d'aleshores plana la llibertat de la  gran Serra de Tramuntana.


Per ventura, algun dia, tornarà a volar damunt la Vall de Lluc. Sens dubte, els Blauets el reconeixeran fitant el cel, recordant aquesta petita història d'amor a la natura, de solidaritat i llibertat.

VI Jornada de Responsables laics i preveres dels Santuaris de Mallorca, convocada per Mn. Llorenç Lladó, Delegat de Pastoral de Santuaris que va exposar el tema: ”Els Santuaris, fogars de la misericòrdia”. Després d'un temps de pregària el P. Manuel Soler fa un resum del contingut de la XV Trobada de Santuaris a Guadalupe Es contesta un qüestionari i es proposen accions que es poden fer a l'Any del Jubileu de la Misericòrdia.

Trobada de les Comunitats de MM. dels Sagrats Cors de Mallorca. El P. Vicenç Miró presenta les conclusions de l'Assemblea d'Artajona (Navarra) sobre la Missió Compartida amb els Laics. El P. Jaume Reynés proposa l'agenda d'aquest curs i el P. Josep Amengual, Delegat, informa sobre algunes qüestions importants.

17. Passen aquest cap de setmana a l'hostatgeria un grup del Col·legi Llaüt de l'Opus Dei. Alumnes i dirigents fan una sèrie d'activitats lúdiques i formatives que acaben amb una Eucaristia a la Capella del Santíssim.

Un centenar de participants amb cavalcadura fan la “Pujada a Lluc amb bístia”. Venen des de Sóller amb l'organització de l'Associació d'Excursionistes amb Bísties de Sóller. Han tingut un temps molt bo i els animals han respost sense problemes. Deixen les bísties al tancat del Molí de Ca s'Amitger i dormen a l'hostatgeria del Santuari. Demà dematí iniciaran el retorn.

18. Venen al Santuari en esperit de pelegrins un grup del poble de Mancor de la Vall i la Confraria de la Mare de Déu de Lluc de Calvià. Participen a l'Ofici que presideix el P. Vicenç Miró amb els concelebrants Mn. Antoni Mercant, Rector de la Parròquia de Calvià i Mn. Santi Cortès i el P. Jesús Dean. Un grup de dansa de Mancor fan un original ball de l'oferta i presenten les ofrenes.


Després de l'Eucaristia, l'Escolania fa un breu concert en obsequi a Anne Burguer, invident, directora  de la coral francesa Les Mirabelles de Nancy. Ella mateixa es convidada a dirigir el darrer cant dels Blauets amb l'emoció i els llargs aplaudiments dels assistents.

21. Les Verges. Seguint les tradicionals costums de la cultura casolana, aquest horabaixa els Blauets han pogut berenar d'uns exquisits bunyols ensucrats. Tot gràcies al bon quefer dels nostres grans amics Antònia i Miquel Riera, antics cuiners, que sempre estan disposats per pujar a Lluc des de Petra per a repartir-nos un tast de bon gust i alegria.

22. Venen 18 persones de la residència de majors de Santa Maria, i tenen una Missa a les 11:00. Els acompanyen Mn. Pere Rosselló i dos metges.

23. Pugen en autocar —i algun grup a peu des de Caimari— tots els 700 alumnes i professors del Col·legi Jesús Maria (Palma) de les MM. dels Sagrats Cors. A més de la pregària inicial a l'Acolliment del Centenari i visita a la Mare de Déu, fan una sèrie d'activitats que ha preparat l'equip de pastoral del Col.legi.

25. A l'Ofici de les 11:00 hi participen un bon grup de feligresos de la Parròquia de Binissalem i de l'associació de veïns “Cap de Bou” de Costitx que llueixen uns mocadors al coll commemoratius. 

Baptisme del nin Hèctor Cladera Pedreira, d'Alcúdia, fill d' Antoni Cladera Pascual i de Beatriz Pedreira Hernández.

27. Avui són dos grups els qui pugen al Santuari a venerar la Mare de Déu: l'asssociació “Mestresses de casa“ de Santanyí, que tenen una Missa a les 11:00 i, un altre grup de la residència de les Germanetes dels Pobres de Palma que participen de l'Eucaristia de les 12:45.

Visita institucional del Consell de Mallorca. Miquel Ensenyat ,President del Consell de Mallorca  amb els acompanyants, Francesc Miralles, vicepresident primer i conseller de Cultura, Cosme Bonet, conseller d'Economia i Hisenda i Joan Pons, conseller de Desenvolupament Local, són rebuts a la sala vermella pel P. Ricard Janer, Prior, que els dóna una cordial benvinguda. Venen per conèixer el projecte del Santuari i intentar donar solucions i ajuts.


Es proposen una sèrie de peticions concretes: Asfaltar l'accés al Jardí Botànic, Rehabilitar la Font Coberta i fer-hi un accés per a persones discapacitades, Gestió del Molí de Ca S'Amitger, Millorar l'aportació a la Fundació del Santuari de Lluc, Arreglar el marge que tanca el perímetre del Santuari per l'hort gran i Arreglar la vorera esquerra a l'entrada de la carretera general.
     
Després de la reunió assisteixen a la Salve de l'Escolania, posats per les fotos i visita a les dependències del Col·legi de l'Escolania

29. Entrada del nou Prior i inauguració del seu ministeri. En una Eucaristia solemne, Xavier Salinas Bisbe de Mallorca i amb la concelebració del P. Josep Amengual, Superior Delegat dels MM. SS.CC: a Mallorca i la Comunitat del Santuari, el P. Ricard Janer i Bonafè va fer l'entrada oficial com a nou Prior de Lluc i Rector de la Parròquia de la Mare de Déu de Lluc i de Sant Pere d'Escorca. En els ritus de la cerimònia el P. Ricard es comprometé a servir el Santuari amb l'ajuda de l'Esperit , la protecció de la Mare de Déu i la pregària dels germans. Fou felicitat i animat per tots els assistents.

31. Acabam el mes amb el baptisme de Martina Martorell Vidal, de Marratxí, filla d'Antoni  Martorell Alemany i de Noelia Vidal Abuin .

domingo, 18 de octubre de 2015

Trobada de santuaris a Guadalupe

Cada dos anys tots els santuaris de l'Estat espanyol són convocats per a una trobada d'intercanvi d'experiències i també d'aprofundiment acadèmic entorn del que succeeix als santuaris. Per descomptat que a la cita només hi assisteix una petita minoria, però normalment son els de més nomenada. Lluc hi va ser present a través del P. Manuel Soler Palà.


Introducció i escenari

Fou organitzat pel Departament de Santuaris, Peregrinacions i Pietat popular. Hi assistiren unes 70 persones. Ens visitaren uns cinc bisbes al llarg de la trobada que tingué lloc del 30 de setembre al primer d'octubre. El lema era: muéstranos a Jesús.

L'escenari, el santuari i monestir de Guadalupe, té uns inicis llegendaris, com tants d'altres llocs semblants. La imatge va vestida, com era costum segles enrere, però també perquè es troba en un estat deplorable, segons explicava el Prior franciscà del monestir. El lloc té molta història per les visites de diferents reis de Castella i del descobridor de les Amèriques. 

No em propòs fer una relació del que veiérem i escoltàrem, sinó simplement de reproduir unes notes telegràfiques del que em va semblar més interessant. La primera ponència la féu el bisbe auxiliar de Barcelona i president de la Comissió de Pastoral de la CEE, en la qual se situa la pastoral dels santuaris.

El títol de la ponència: el rostre de Jesús present en els escrits del Papa Francesc. Feia al.lusió a un rostre alegre que ens encomana l’alegria. Però el nostre cor pot esdevenir trist si es tanca i no deixa entrar els altres. Es remetía al rostre d’una Església en sortida. Hem de sortir de la pròpia comoditat, com Abraham i Moisès. Hem de caminar vers les perifèries existencials. Finalment abundava sobre el rostre de la misericòrdia. La misericòrdia triomfa del judici. El poder de Déu es mostra exercint la misericòrdia (S. Tomàs i la litúrgia).

Experiències: una pastoral des del cor

El que s’espera del santuari és que sàpiga acollir. Aquesta és la seva missió principal. A diferencia de la parròquia atorga més relleu al misteri, accentua el paper de la natural, la relació de germanor entres les persones, la comunió amb els avantpassat, la identificació amb una mateixa cultura…

L’ambient del santuari és més anònim i molta gent avui dia necessiten alliberar-se de les mirades poc amables del proïsme. Tothom hi té cabuda: l’estranger, l’immigrant, el refugiat, el visitant casual…

Sovint el pelegrí és hostil a l’Església i la parròquia. El Santuari pot reconciliar-lo i per això ha d’acollir i tenir les portes obertes. El pelegrí és favorable a la confidència, viu moments de preocupació o sofriment, o goig o agraïment… Convé escoltar-lo. L’espiritualitat dels qui estan al front del santuari és la de l’acolliment.

Acollida en els aspectes materials: instal.lacions, materials litúrgics, audiovisuals… Endemés convé planificar les activitats i demanar opinions al respecte. Per això és necessari que no tot ho faci un, que hi hagi un grup de pastoral que funcioni.

Un projecte social a Arantzazu

El Rector explicava que en un clima de crisi trobaven que havien de fer alguna cosa favorable als qui més la pateixen. Així combregaven amb els necessitats, imitaven S. Francesc (són franciscans) i aportaven un poc d’alegria als més pobres.

Atorgaven una estada de tres dies al monestir tot pagat. Se’ls oferien visites guiades a diferents llocs: el parc, centre d’interpretació... Se’ls oferien tallers de música o pintura, visites al museu...

Sempre tenien plena llibertat per escollir el que més agradàs. No se’ls exigia cap gest de caire religiós. Estava obert a qualsevol religió. Els grups escollits s’elegien segons peticions i possibilitats: síndrome down, discapacitats físics o psíquics...

Les atencions es tenien a través dels voluntaris. Molta gent ha quedat agraïda i també admirada d’aquestes actuacions. Ha servit per concientitzar voluntaris, gent de dins i de fora.

Del finançament els projectes se n'ocupa el govern basc al qual se li ha presentat previament. També se n'interessen les campanyes que es fan entre els feligresos a la quaresma.

Què podem fer a l’any del jubileu de la misericòrdia

· Crear una atmosfera religiosa, captivar el pelegrí ajudant-nos del misteri del lloc (sobretot si hi té un paper important la natura) i de les tradicions.
· Tenir cura de les celebracions i homilies.
· Tenir ben present el paper central del Crist ressuscitat, sense menysprear els gestos de religiositat popular.
· Promoure la formació de laics i confrares, així com converses als nuvis, joves i altres grups. Aprofitar les webs que es tenguin i remetre’ls a elles.
· Proporcionar material informatiu sobre el santuari i oracions significatives.
· Obrir portes físiques, però també les espirituals, és a dir: disposició a escoltar, a obrir-se a les “perifèries existencials”, a la pastoral de divorciats.
· Un possible lema: la Mare de Déu, consol dels penitents i esperança dels pobres.
· Programar algun projecte de caire social, per modest que sigui.                                                                                            
Manuel Soler Palà, msscc





lunes, 5 de octubre de 2015

Crònica del setembre 2015

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Començam setembre amb niguls baixos que han descarregat 2'5 l. Segueix l'onada de calor, una bascota persistent.

2.- El Consell General de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors ha nombrat al P. Vicenç Miró Morey Director General i Representant de la Titularitat  del Col·legi Escolania de Lluc que pertany a les Escoles Joaquim Rosselló. A més de felicitar-lo li desitjam encert en aquesta important i delicada tasca.

Juntament amb els actuals blauets venen els nous per iniciar la seva estada a l'Escolania. Com a bon començament parteixen tots cap al parc aquàtic Aqualand passen una jornada d'alegre convivència i bona amistat.

El llistat del nom, curs i procedència de les noves blauetes i dels nous blauets:
                                    
Alba José Solivellas (1er) del Port de Pollença. 
Josep Carreras Muñoz (1er) d'Ariany.
Germana Jorge Colom (1er) de Campanet.
Alba Moranta Garcia (3er) d'Almendralejo.
Antoni Tomàs Garcia José (3er) de Porto Cristo.
Mercè Torres Santandreu (4rt) de Santa Margalida.
Victor  Barón Fresneda (6è) de Porreres.
Marina Serra Payeras (6è) de Sa Pobla.
Miquel Àngel Llauger Suau (1erESO) de Son Sardina.
Stella Arbona Orero (1er ESO) de Binissalem.

4. Ve un equip de «Canal 5» de la Televisió Francesa per a fer un reportatge sobre el Santuari de Lluc. Filmen sobre la recepció i despatx de cel·les i després ho faran sobre l'Escolania i més endavant sobre la Pujada de la Part Forana.

5. La jutgessa d'Instrucció nº 5 de Palma, Ana San José, ha decretat el sobreseïment i arxivament de la denúncia d'un antic blauet contra el P. Antoni Vallespir perquè els fets denunciats ja han prescrit. Ara solament  falta la resolució del tribunal eclesiàstic.

El nostre arxiver de Lluc, Pep Barceló, ha obert les festes de La Diada amb un interessant pregó sobre la història del Santuari que es guarda a l'arxiu, des dels fets més importants fins a  curioses anècdotes, com per exemple que el 1513 a l'Escola de Lluc hi estudiaven nines. El seu llenguatge erudit i, a la vegada planer, fou molt aplaudit.


A continuació del pregó es celebra l'emotiva i simpàtica Cerimònia de la Vestició dels Blauets i Blauetes que aquest curs passat ja s´han incorporat totalment a la coral, demostrant la seva dedicació, qualitats musicals i bona conducta. Són els següents: Mar Cantallops Peré de Sa Pobla, Joan Francesc Cladera Pizà, de Sa Pobla, Jordi Colom Jiménez, de Campanet, Fiorela Ferreira Toledo, de Llucmajor, Priscila Mar Garcia Sierra, de Palma, Pedro Itúrbide Ortuño, de Son Servera, Wellington Josep Marins Capó, de Búger, Bernat Mas Font , de Petra, Alexandre Perelló Carbonell, d'Inca, Isabel Maria Pol Pinteño, de Selva, Alejandra Tapia Duarte, de Campos i Núria Terrades Roca de Palma.

Després de les felicitacions i fotos, un sopar compartit per les famílies acabà la festa.

7. Un grup de Voluntaris de Ntra. Sra.de Lluc de la delegació de Radio Maria de Mallorca venen a Lluc per a transmetre una Missa i Rosari des del nostre Santuari. Celebra l'Eucaristia el P. Manuel Soler.

9. Després de les vacances d'estiu, professors i alumnes de l'Escolania comencen el nou curs escolar.

10. Un grup de Gent Gran de Son Real pugen a Lluc per celebrar una Eucaristia d'acció de gràcies i a la vegada fer homenatge als més majors. Celebra i acull el grup el P. Manuel Soler.

A les 11:00 A la sala vermella presentació i descripció  dels projectes culturals que configuren el Santuari  als representants de les institucions públiques a càrrec de Pere Muñoz, director de IRU-Lucus, i amb les aportacions de Sebastià Sureda, Pere Fullana  i Juan Antonio Amengual.

Hi assisteixen , entre altres, Gabriel Barceló, Vicepresident del Govern Balear, Marc Pons, Conseller de presidència  i cap de gabinet del G.B., Kika Coll en representació del Consell Insular de Mallorca i Tolo Aguilar C.I.M. Miquel Perelló, Regidors de Cultura, Patrimoni i Memòria Històrica de l'Ajuntament de Palma i Antoni Solivellas , Batle d'Escorca.

Després van a la basílica al cant de la Salve de l'Escolania, miren la projecció d'un audiovisual sobre Lluc, i alguns queden a dinar al refetor de la Comunitat.

A les 18:00 des de la Font Coberta baixen els Xeremiers de Son Roca amb els caparrots  fent bulla fins a la Plaça dels Pelegrins, on es fa l' hissada de la bandera de Lluc mentre repiquen les campanes.

A les 19:00 Tridu i Eucaristia en honor de la Mare de Déu de Lluc amb la participació de l'Escolania   que celebra el P. Vicenç Miró.

11. Segueixen els actes festius de La Diada. A les 16:00 Taller de llanternes dirigit pels educadors de l'Escolania .i a les 17:00, a la Placeta del Lledoner, trencadissa d'olles per als més petits.

A les 19:00, a la Basílica segueix el Tridu en honor de la Mare de Déu de Lluc que celebra el P. Vicenç Miró.

El Concert de les 20:00 de Professors d'instruments de l'Escolania i Orquestra de l'Escolania de Lluc es suspèn per manca de temps i assajos.

A les 21:00 a l'Acolliment del Centenari es fa un sopar de pa amb oli que organitza la Fundació Concòrdia, obra social dels Missioners dels Sagrats Cors en favor dels necessitats  del Tercer Món. Una bona concurrència es fa present i solidària.

12. Els voluntaris de Concòrdia han muntat una parada de rebosteria mallorquina als Porxets per seguir obtenint recursos pels més pobres.És admirable la seva dedicació en plenes festes.

A les 19:00 la banda de música “Lira Esporlerina” inicia un cercavila pel Santuari que és una  animada convidada a incorporar-se a la festa .

A les 19:30 degut al temps insegur es renuncia a la pujada del camí dels Misteris i, a la Basílica, es passa el rosari cantat i pregat amb les intencions que proposa el P. Vicenç Miró. El P. Ricard Janer fa la lectura de la llegenda de la Trobada que acaba amb l'entusiasta Visca la Mare de Déu de Lluc mentre dos escolanets respresenten el pastor i el monjo. Es canta l'Ave Maria de Lluc i la Lira Esporlerina entona La Balenguera que acaba amb l'assemblea dempeus i grans aplaudiments. Després es canten els Goigs del s. XVII i es va al Cambril a venerar la Santa Figura.


A les 22:00 la Plaça de Pelegrins la Tradicional Revetla de La Diada que conta amb un nombrós grup de balladors. La Lira Esporlerina i el conjunt musical dels Balladors de Lluc animen la rotllada. Com ja es costum la gent es convidada a menjar bunyols i beure vi dolç i es fa la poètica desfilada dels nins i nines amb les llanternes de melò i síndria i no hi falten les rifes de bestiar donat per en Martí de Son Colom i  l'Associació d'Antics Blauets. A punt de mitjanit, cantant i ballant l'aplec va a la basílica: salve i plegamans a la Mare de Déu.


13. Organitzada per l'Associació d'Antics Blauets, entrada de nit, des del diversos pobles comença la XXXVI Pujada a Lluc a peu de la Part Forana.

De bon matí , a la Font Cuberta són benvinguts els pelegrins amb la imposició de les mides, tradicionals xocolata desfeta i donuts. A la Plaça dels Pelegrins plantada i ball de Gegants.


A les 08:00 a l'Acolliment del Centenari benvinguda de Gabriel Ferragut i Missa dels Pelegrins que celebra el Bisbe de Mallorca Mons. Xavier Salinas amb ofrena variada i generosa de flors i fruits dels presents dels pobles. La Coral d'Antics Blauets dirigida pel seu director Mn. Vicenç Juan Rubí anima l'Eucaristia.  Entre les autoritats destacades ,Miquel Ensenyat, President del Consell de Mallorca i Antoni Solivellas, Batle d'Escorca.



A les 11:00 a la Basílica , Concelebració solemne que presideix el Bisbe de Mallorca, amb el ball de l'oferta ,per  l'agrupació “Balladors de Lluc”Acabat  l'Ofici  es ret homenatge al Bisbe Campins en el centenari de la seva mort, dipositant una corona de llorer al peus del seu monument a l'atri de la basílica.

El P. Ricard Janer Bonafè, Prior de Lluc. EL Bisbe de Mallorca ha fet públic en la celebració dels oficis litúrgics el nomenament del P. Ricard com a nou Prior de Lluc i Rector de la Parròquia de la Mare de Déu de Lluc i Sant Pere d'Escorca. El felicitam cordialment i pregam dugui a terme una pastoral fecunda segons l'Esperit i amb l'exemple i la intercessió de la Mare de Déu. Vulgueu llegir, a part, una nota biogràfica del P. Ricard.

14. Un grup de gent major de la residència Qua Vitae del Port d'Alcúdia assisteixen a la Missa del migdia i a la Salve de l'Escolania.

17. Unes 60 persones de l'empresa multinacional KNF (bombes d'aigua) estan hostatjades a Lluc per un congrés que durarà  fins diumenge.

19. A les 17:30 a la Basílica el P. Vicenç Miró celebra l'Eucaristia i beneiex el matrimoni d'en Arnau Piçà  Cloquell de Son Sardina  amb na Núria Coronas Soucheiron de Barcelona.

20.- Amb l'Ofici de les 11:00 que celebra el P. Vicenç Miró s'inicia oficialment el curs escolar de l'Escolania  de Lluc.

A continuació, al patiet interior, amb tots els familiars i professors es fa l'acte acadèmic d'obertura de curs que comença amb una dinàmica d'expressió corporal de Ricard Terrades, director pedagògic, que animà tothom a la participació. Després intervingueren David Somoza, president de l'associació de Pares i Mares dels Blauets, El P. Vicenç, director general i Joan Comas, coordinador general, que parlaren de l'ideari, de l'organigrama i normatives pràctiques

23. Amb ocasió del centenari de la fundació pugen a Lluc els directius, tècnics i jugadors del R.C.D. Mallorca per demanar la protecció de la Mare de Déu i fer la foto oficial de la temporada. A les 13:15 són rebuts pel P. Prior a la basílica i, acte seguit assisteixen al cant de la Salve i fan una ofrena floral, així com l'obsequi de pilotes i una samarreta commemorativa del centenari.



Al final el director del club, Utz Claassen és convidat a signar en el llibre d'honor del Santuari. No hi manquen les fotos amb l'Escolania i la simpatia dels jugadors amb els blauets. A Sa Fonda tenen el dinar oficial que clou la jornada.

24. A les 11:00 visiten la Mare de Déu un grup de la Tercera Edat de la Parròquia de Santa  Eulàlia de Palma. El P. Ricard Janer els hi celebra la Missa.

26. Amb els seus acompanyants parteixen cap a València els nins i nines de l'Escolania on hi passaran uns dies de convivència i concerts al Palau de la Música i a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. A l'andana del moll valencià són rebuts pels nins de l'Escolania dels Desemparats portant globus blaus.

Jornada anual de la Federació Balear d'Àrbitres de Basquet. Tenen a l'Acolliment del Centenari i sales de l'hostatgeria una sèrie de proves i exàmens d'aptitud.

27. Devers 120 components de l' agrupació Amics de Llubí veneren la Mare de Déu i participen a la Missa de les 12:30.

30. A la Missa de les 12:45 ha celebrat les noces d'or  el matrimoni compost per Pedro Mesquida i Joana Bover. Acabam el mes amb un dia de molta pluja. Aquests dies han caigut a Lluc 115 litres per metre quadrat. Ha plogut bé, sense malfraig als arbres ni inundacions. S'espera que als agrets comencin a brostar els primers esclatasangs de la tardor...
       .