Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

lunes, 19 de enero de 2015

Els santuaris; acolliment i evangelització (I)

0. Introducció: el fet de pelegrinar

El gest de peregrinar consisteix a desplaçar-se cap a una direcció determinada, anar més enllà d’on es viu normalment. Un trencament amb el lloc habitual on un es mou. El pelegrí cerca un més enllà i d’una altra manera. Peregrinar és canviar d’espai i d’estil. Hom es desprèn de comoditats, adopta una certa inseguretat, cosa que li dóna una sensació d’alliberament. Contempla la bellesa dels paratges que va recorrent. Quan arriba a la meta queda impregnat de la presencia de Déu, de la llegenda que es relata en el lloc, dels sentiments que al llarg dels anys s’han anat acumulant en el santuari o ermita. Passa per un procés de canvi o transformació.
Durant la peregrinació l’experiència social o de convivència canvia. Les distincions socials compten molt menys, s’anivella la jerarquia, tot és més horitzontal. Els comportaments i fins i tot el mateix vestit esdevé més sobri. Els pelegrins es comporten amb més educació i confiança entre ells que en circumstàncies normals. Es saluden i somriuen. L’atmosfera és més pacífica i agradable, no es posen tant a la defensiva. Aquest estil també es nota en la peregrinació amb cotxe o bus. Potser no tant com anant a peu, però hi és.
No s’ha d’oblidar que el fet de desplaçar-se ja té un valor, prescindint de la meta. El camí ja té un valor propi. La meta és el camí, s’ha dit. Per bé que des d’un punt de vista religiós també faci falta una consumació del camí, una arribada que faciliti la comunicació amb la transcendència. Sense punt final el viatge queda una mica devaluat, tot i els seus beneficis.
Un lloc privilegiat
Cert que en pura teoria és veritat que a Déu se l’adora en esperit i veritat, però també ho és que som esperits encarnats i no podem fer a menys de l’espai, el temps, la cultura, uns espais consagrats pels avantpassats. El Verb es va encarnar i des de les hores no podem menysprear el món físic que trepitjam i ens envolta. De fet la peregrinació és una experiència religiosa universal, una expressió característica de la pietat popular. Per bé que no hi ha cap peregrinació obligatòria, l’Església sempre ha confessat els valors espirituals de la peregrinació i l’ha estimulat al llarg de la història. Aquesta és la doctrina oficial que trobam en el Directori sobre Pietat popular i litúrgia.
Normalment el santuari ha sorgit d’un moviment de pietat popular. És signe d’una presencia activa, salvífica del Senyor en la historia i un refugi per al poble de Déu. Bé podríem dir que els santuaris són fruits d’un esdeveniment extraordinari, sinó miraculós, el qual està a la base de manifestacions de devoció autèntica i de llarga durada. Sense saber gairebé per què, el lloc ha posat d’acord la gent dels entorns per fer-s’hi presents i reconèixer que es tracta d’un lloc especial.
Són també llocs privilegiats perquè hom hi reconeix que la proximitat de Déu, el confort de la seva Mare als fidels que la veneren és un fet. Potser no comprovat científicament, però sí amb el convenciment de qui mira al besllum de la fe i amb la seguretat del qui ho experimenta.
La situació geogràfica del santuari, sovint aïllada i elevada, juntament amb la bellesa del paisatge –auster o exuberant-- s’associa a l’harmonia del cosmos. Es considera reflex de la mateixa divina bellesa.
La predicació que ressona en el santuari potser que s’escolti amb disposició més favorable de cara a la conversió i que ajudi a un canvi de vida marcat per la figura i la doctrina de Jesús. Amb més motiu si endemés de la predicació es rep l’absolució o es celebra l’Eucaristia. Els santuaris cristians bé es poden considerar un signe de Déu en la historia d’un poble. Venen a ser com un memorial del misteri de l’Encarnació i la Redempció.

I. Acolliment

Convé remarcar que el santuari s’ha de diferenciar de la funció que té la parròquia, a la qual no ha de suplir ni imitar. El santuari té un perfil i una realitat pròpia, de d’on ha de d’oferir el que realment té. En principi ha de ser un símbol del Poble de Déu en marxa, un brunzir del misteri diví que atreu els pelegrins. Misteri, naturalesa, fraternitat dels sers humans, comunió amb els avantpassats, identificació amb una mateixa cultura. Això és el que pot oferir i transmetre el santuari.
L’ambient del santuari és més obert que el de la parròquia. Al seu voltant un tendeix a sentir-se més germà del company de camí i es dilueixen les diferències de raça, religió i ideologia. Tothom hi té cabuda. L’estranger, l’emigrant, el refugiat, el malalt, el visitant casual, tots són benvinguts i participen d’un mateix clima de germanor. Però hi ajudarà molt a crear aquest clima que el pelegrí es sentí còmode en el grup i com a persona, és a dir, que es sentí acollit.
Importància de l’acolliment
Sovint els pelegrins van al santuari després de llargues absències de l’Església o fins i tot mantenint una franca hostilitat envers ella. Per això convé que el santuari faci la funció d’una porta sempre oberta, afavorint el contacte amb Déu i el retorn a la comunitat. Un personal expressament dedicat a l’acolliment —preveres o laics—, consagrat al pelegrí, que vol renovar el seu contacte amb Déu i els germans, serà molt oportú.

Es manifesta l’acolliment en detalls senzills de caire material i està clar que també en la disponibilitat a l’escolta. Normalment el pelegrí és més favorable a la confidència. Preveres i laics han d’acollir segons tasques i responsabilitats assumides. Han d’aprofitar el kairós, l’ocasió. Convé que l’acolliment tingui present el caràcter específic de cada grup, de cada persona, de les seves expectatives i necessitats. Per tant està fora de lloc una acolliment standard. Qui visita un santuari ho fa probablement en circumstàncies especials: viu moments de preocupació, incertesa, esperança, sofriment, goig, fracàs, agraïment... Altres busquen un sentit a la vida. Es presten a demanar el perquè de tantes coses, A partir d’aquí el diàleg es facilita.
Els encarregats del santuari han de tenir ben present la responsabilitat de l’acollida. Convé que disposin d’una preparació no només tècnica, sinó també espiritual. Igualment bo serà que descobreixin en aquest servei un medi de viure i testimoniar la pròpia fe. Bé es pot afirmar que l’espiritualitat del prevere que dirigeix un santuari, i proporcionalment també dels seglars que l’ajuden, és la de l’acollida.
Els passatges evangèlics que s’escauen en aquest context són innombrables, però citem aquell tan conegut: «Veniu a mi tots els qui estau cansats i afeixugats i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus que soc benèvol oi humil de cor, i trobareu repòs. Perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera» (Mt 11, 28-30). No oblidem que Jesús es centrava en la persona a l’hora de l’acolliment i era ben capaç de passar per sobre la llei, com en el cas de la curació del leprós i del dissabte. També els encarregats del santuari han de tenir present que primer és la persona i després ja parlarem de la seva raça, religió i demés circumstàncies.
L’acolliment suposa una activitat interior personal i volenterosa. Implica tendresa, amabilitat, consolació. Desitja compartir. En canvi el mer fet de rebre tendeix a ser passiu i fins i tot pot coexistir amb una actitud a la defensiva o de complir l’expedient. Es pot rebre qualcú sense acollir-lo. Per acollir cal obrir-se a l’altre, reconèixer-li una vàlua i uns drets. Això res té a veure amb un comportament melós i un somriure fora de lloc. Endemés sabem que els santuaris són llocs on es va i retorna, no llocs d’estada i permanència. Per tant, res de proselitisme, i menys crear dependències. El pelegrí només circumstancialment trepitja el santuari i en aquestes condicions és que ha de ser acollit. 
Derivacions de l’acollida
L’acollida requereix iniciatives pastorals especials, doncs no n’hi ha prou de somriure i donar la mà. Iniciatives apropiades als destinataris, que es corresponguin amb la seva mentalitat, llengua i situació particular.
Per començar amb el més material i visible, l’acollida demana desenvolupar tot el que té a veure amb les instal·lacions, per intranscendent que això sembli. Val la pena de tenir cura de la dignitat i bellesa de l’edifici i la seva funcionalitat, així com de la seva seguretat. Ben oportú serà tenir a punt la cafeteria, sales d’estada, banys, àrees verdes i de descans. És important la netedat. Aquests detalls conviden inconscientment els pelegrins a romandre més temps al santuari i a tornar-hi si és el cas.
Després es tendrà en compte una pedagogia pastoral que sigui realista, però també creativa i que sàpiga fer la síntesi entre litúrgia i pietat popular. Que valori la dimensió festiva de la fe i el seu llenguatge simbòlic. Per descomptat que resultarà útil oferir materials litúrgics i tècnics, audiovisuals que expliquin quelcom del santuari, del titular, sigui la Mare de Déu o algun sant. I no es poden deixar aquestes coses només al comerç per tal que les compri qui vulgui o pugui. Hi ha d’haver algun petit detall de gratuïtat.
D’altra banda aquest oferiment de materials afavoreix una Església més participativa i comunitària. En aquesta línia serà útil demanar, a qui sigui capaç de donar una opinió, com pensa que es pot millorar aquest aspecte. Resultarà beneficiós en aquest sentit incorporar laics per a facilitar l’acollida i l’administració del santuari. Alguns seran capaços també d’atendre espiritualment els pelegrins.

Un aspecte que no s’ha d’oblidar és el de planificar les diverses activitats que tenen lloc al santuari, encara que siguin poques. Si es demanen opinions sobre el què i el com d’aquestes activitats probablement el conjunt millorarà. Per aconseguir aquest objectiu ajudarà que cada santuari, dins les seves possibilitats, tengui un equip de pastoral en el qual hi hagi preveres, religiosos o religioses i laics que actuïn d’acord amb l’objectiu que se li ha assignat. I tant de bo quedi emmarcat en la pastoral de la Diòcesi, de la regió o el país.                  (continuarà)                                                                                                                    Manuel Soler Palà, msscc 

miércoles, 14 de enero de 2015

Visita del Bisbe a Lluc

El Sr. Bisbe havia vingut vàries vegades a Lluc per presidir diverses celebracions i activitats. Però encara no havia arribat el moment de parlar detingudament amb la comunitat, amb l’equip de feina de l’Escolania i del Santuari. Tampoc havia vist el museu ni altres racons que val la pena visitar al santuari.

Es va elegir, doncs, el 12 de Gener del 2015 per tal d’acomplir tots aquests assumptes pendents. En arribar es va reunir va saludar el personal que treballa al santuari. Després tingué una llarga conversa amb els membres de la comunitat. Se li exposà el pla pastoral, els objectius que tenen marcats per millor atendre els pelegrins i, a grans trets, la feina que fan.

El Sr. Bisbe acompanyat del Vicari i Ecònom General, amb alguns
membres de la comunitat i gran part dels treballadors del santuari
També hi hagué unes breus referències a la historia. A propòsit de la qual cosa, l’any que ve es compliran 125 anys de la vinguda del P. Joaquim Rosselló, Fundador de la Congregació, al Santuari de Lluc. Des d’aleshores els membres de la Congregació han estat els qui han estat al front de Lluc i han hagut d’anar adaptant les tasques al que demanaven els temps.

Comentaren també que el sentiment religiós d’avui dia, més informal, el relleu que ha pres la ecologia, la pau de lloc i la imatge de la Mare de Déu, fan que a Lluc no hi minvin els visitants, sinó més aviat al contrari. Això no obstant l’ambient secular dels temps que corren no afavoreixi gaire el desenvolupament de l’àmbit religiós.

Després el Bisbe i els acompanyants es reuniren per tal de que el personal més responsable dels diferents camps del santuari i l’escolania li explicàs les tasques i objectius que duen entre mans.

Acabada aquesta etapa, la més adient per tal de comprendre el funcionament del santuari, el grup es dirigí a la Basílica per tal d’escoltar els blauets que, com cada dia, cantaren la Salve a la Mare de Déu. També hi afegiren dos càntics d’impacte: l’Ave Maria de Caccini, cantada mentre els nins rodejaven els assistents i el Magnificat de Haydn, amb acords colorits de l’orgue i les veus modelades dels infants.

Acabada la pregària mariana l’equip de treball, la comunitat i els convidats passàrem al menjador per donar compte del saborós material que la nostra cuinera Margalida ens va oferir. La sobretaula l’aprofità en Joan Comas, encarregat de l’Escolania per donar detalls del que es duu a terme amb els al.lots i les relacions que estableix l’Escolania amb la Conselleria d’Educació per tal de poder suportar les despeses que significa l’educació acadèmica i musical, així com el manteniment i cura dels nins i nines les 24 hores del dia. El Director de música, Ricard Terrades, també intervengué per explicitar els aspectes més relacionats amb la música.

Acabat el dinar el P. Ramon Ballester féu unes explicacions dels elements guardats a les vitrines del museu. I després dels adients comiats els nostres visitants tornaren a Palma. -- MSP

martes, 6 de enero de 2015

Crònica del desembre 2014

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc



1. Encara que aquest mes comença amb “mal temps”: fort vent de tramuntana i plou seguit, seguit, avui és un bon dia per l'Escolania, s'han incorporat com a cantadors nous blauets i blauetes: Maria del Mar Cantallops, Josep Marins, Núria Terrades, Priscila Mar Garcias i Alexandre Perelló.

5. L'estudiant català Ireneu Viça Guerrero que estudia a la Universitat de Siena (Itàlia) ve al Museu de Lluc per fotografiar amb detall les dues talles de l'Anunciació (obra dels seguidors de Nino Pisano, devers el 1360) per fer un estudi sobre “Influència italiana s.XIV a Mallorca.” D'aquestes figures hi ha còpies al retaule central de la Basílica.

6. Prop de 200 persones del grup Gent Gran de Santa Maria del Camí venen en esperit de pelegrinatge. Participen a una Missa que celebra el P. Manuel Soler a les 11:00 amb els cant de la seva Coral. Fan un donatiu com ofrena i preguen pels difunts de l'associació.

8. Amb solemnitat celebram la festa de la Puríssima. Cau la primera i tímida neu al cim de les muntanyes més altes. El nostre Galileu llueix un poc de blancor per les rossegueres.

13. Entre avui i demà Els Porxets esdevenen el lloc adequat per a la Fira de Nadal. Les paradetes dels venedors ocupen el llarg corredor oferint els productes dels nostres artesans. 


Blauet d'Or al Germà Macià Ripoll Matas.- En el Sopar de Nadal al Restaurant Binicomprat d'Algaida que organitzen Apima Escolania de Lluc i l'Associació Antics Blauets es fa el lliurement del guardó” Blauet d'Or 2014 “al nostre benvolgut G. Macià.


Són 500 els assistents que gaudeixen d'un Concert Nadalenc de l'Escolania com a primícia de les festes que s'acosten i que acaba amb el cant de tots plegats de l' entranyable Adeste Fideles. Després un bon i abundós sopar que anima la vetlada.

Al moments de la sobretaula el P. Prior, el President dels Antics Blauets i el President de l'APIMA pugen a l'escenari per donar el nom del guanyador i exposar els motius dels seus mèrits i l'agraïment pel seu servei,”derivats d'una trajectòria exemplar i una relació molt forta cap a la llar de la Patrona de Mallorca, la Mare de Déu de Lluc”.

Després es projectà un audiovisual sobre el guardonat, que comentà el P. Prior i, a continuació, es va procedir a l'entrega d'una insígnia d'or i un pergamí que acrediten la distinció al G. Macià amb moltes felicitacions i aplaudiments de part dels assistents.

14. Per descans de l'Escolania que ahir vespre donaren un concert, ens venen a ajudar per a la Celebració Eucarística, els components de la Coral de Campanet, amb el seu director Pere Reynés acompanyat del seu germà organista Arnau. Agraïm la seva fraternal col.laboració.

Es celebra la Diada de l'APIMA del Col.legi Madre Alberta de Palma amb una trobada i xocolatada a l'Acolliment del Centenari. Després es fa una visita guiada al Santuari i un dinar de pa taleca. Mn. Jaume Alemany els hi celebra l'Eucaristia.

21. A l'Ofici d'aquest darrer diumenge d'Advent es fa memòria del 105 aniversari de la mort del Venerable P. Joaquim Rosselló, Fundador dels MM. Sagrats Cors i Prior de Lluc. Després de la Missa, la Comunitat, Escolania i feligresos, en processó van al monument de la seva figura que està al jardí de les magnòlies per retre-li homenatge i pregar. Dos blauets fan l'ofrena d'una corona de llorer, el Prior fa lectura de part del seu testament espiritual,i, per acabar l'oració pròpia i el cant dels goigs. 


22. La nostra Escolania i els Vermells de La Seu actuen aquest vespre a l'església de Santa Eulàlia de Palma per oferir un Concert de Nadal que ha organitzat el Centre de Cultura de Sa Nostra per tal d'obtenir una recaudació a benefici de l'Associació Missatgers de la Pau que acull a nins i joves en situació d'abandonament i a la vegada es preocupa per altres sectors socials, com es ara les víctimes de la violència domèstica, discapacitats físics o psicològics i persones majors que viuen tot sols.


L'església fou insuficient per acollir tanta gent solidària que volgué col.laborar en aquest acció evangèlica, i, a la vegada gaudir d'una selecció de cants nadalencs. Ambdues escolanies per acabar, entonaren plegats el popular “Santa Nit”que fou corejada per tots, amb la satisfacció i l'alegria d'una nit memorable.

23. Totes les celebracions religioses que es faran a la basílica es podran veure en directe via internet mitjançant www.livecam-pro.com. Avui es podrà veure l'assaig general de les Matines i demà a les 22h. la Celebració Solemne de Nadal. És una iniciativa del projecte “Finestra al Món” dirigit per Hans Maas.

24. Matines a Lluc. Després d'una llarga i acurada preparació litúrgica-musical entram en una de les celebracions més viscudes i solemnes. No debades l'antic blauet Llorenç Riber escrigué: ”Les Matines de Lluc, per tota Mallorca són famoses. Cantades per les veus blanques dels escolans, tenen un infantívol encís que no desdiu gens ni de la nit ni del misteri”.

Molta gent va omplir la basílica per gaudir al Santuari la Nit de Nadal. De bell nou ressonà el mític cant de la Sibil.la amb la veu vibrant de la blaueta Alba Torres, també l'emotiu Anunci de L'Àngel de Cecília Michell acompanyada d'Alba Torres i l'entranyable Sermó de La Calenda que recità el blauet Alexandre Perelló.


No hi faltaren les nadales , la música instrumental i els antics Goigs de Nadal amb el desig “que les Pasqües celebrem / amb gràcia i alegria”.

29. Dia molt fred, amb moments de calabruix i de pluja. A la Missa del migdia hi participa el matrimoni Bernat Servera i Francisca Forteza de Marratxí que celebren les seves noces d'or; al final reben una benedicció especial i felicitacions.

31. Acabam l'any amb un temps de recés: reflexió i pregària pel que hem fet o hem deixat de fer. I, amb la confiança de la misericòrdia de Déu Pare. Missa de comiat de l'any al Cambril, prop de Nostra Mare, com sempre...