Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

lunes, 18 de mayo de 2015

L'Era d'Escorca

Coneixeu la llegenda de l'era d'Escorca? Una mica tràgica, certament i no massa "cristiana". Uns camperols -ells i elles- feien festa i bromes pujades de to, precisament un diumenge, dia en que no s'havia de treballar. Un capellà passa pel lloc amb el bon Jesús sagramentat. No li fan ni cas. I l'era s'enfonsa dins l'avenc. El dibuix il.lustra la sala "Petit Lluc" on els infants que pugen la muntanya s'hi entretenen de bon grat. El text és de l'escriptor Janer Manila.


Diuen per cosa certa que en un lloc que avui hi ha un fondal cobert de romeguers hi hagué antany una era.

El punt és pedregós i pla, entre marjades, no gaire lluny de la vella parròquia de Sant Pere d’Escorca. Potser d’estiu, hi bufà un alè de vent, quan el sol crema com una caliuera. Més enllà, l’espessor del bosc, una fontana i la remor transparent de les alzines, al caire d’un coster tot de garriga.


Sobre aquella era, un dia de festa de guardar –diuen que era diumenge- hi havia uns pagesos que batien el blat. Havien fet l’estesa en bon matí. Ara, les mules trotaven sota el sol roent. Una veu s’alçava, ronca, com si tengués aresta, plena de cadències:

Muletes correu, correu,
fareu sa palla menuda:
si la feis llarga i torçuda
en s’hivern l’hi trobareu.

Suava el bestiar, la boca bavosa, i suaven els homes. La pols havia vengut a mesclar-se amb la suarda. De vegades, les mules aturaven el trot i continuaven, lentes, la batuda, el pas cansat, feixuga la mirada. Llavors, fiblaven les flastomies i els renecs s’alçaven: 

-Vatua el món, dic!
- Mal et toc un llamp!
- Què esperes a córrer?, mala bèstia?

La verga doblegava cinglades sobre l’esquena de les mules. 


Damunt la pell banyada, dibuixava ratlles de dolor, la verga. Les bèsties reprenien la carrera i tornaven a encendre’s les cançons. Els carretons començaven a voltar de bell nou i esgranaven les espigues. La jornada durava de sol a sol. Passat migdia, havien començat a ventar, les forques en l’aire. S’alça la palla com una polseguera, el blat serà retent i tot són rialles. Algú no s’atura de flastomar, perquè la feina és llarga i el sol ha començat a tombar dins els avencs.


De sobte, la dringadissa d’una campana anuncià que passava un capellà amb el Sagrament. Portava el combregar a un malalt, no gaire lluny, per ventura a un pastor moribund o a un carboner. Ni pel viàtic no pararen de fer feina, aquells homes. La campana tocava, vibrant. Damunt l’era, tot eren rialles i crits. S’aturà el sacerdot i encara en feren befa, els que batien. Llavors, s’obrí un clot –talment un avenc- i l’era s’esfondrà. L’avenc s’engolí els homes i les bèsties vengueren a colar-hi la vida, aquella tarda.

L’estrèpit ressonà entre les pedres. El gemec de les mules s’ajuntà a l’esglai de la gent. El viàtic continuà el seu camí, solitari, cap a la casa del moribund que l’havia enviat a cercar. Només una dona –diu l’antiga memòria- que seia en una roca prop de l’era, salvà la vida, perquè venerà el Sagrament, mentre passava.

L’avenc, encara ara, tot de pedreny i romeguers, fa por, de nit. La gent que en passa assegura, en silenci:

-És un clot maleït. Abans va ésser una era...

I hi ha qui ha sentit remors estranyes, cançons feréstegues que vénen de l’infern, animals que troten, carretons que volten, entre l’entranya de les penyes, homes que criden, condemnats per sempre a batre entre les roques.

miércoles, 6 de mayo de 2015

Gent gran a LLuc

Associacions de gent gran a Lluc



Entre dimarts i dimecres (5 i 6 de maig), uns 2.400 assistents, d'un total de prop 40 associacions de persones majors de la 'Part Forana' de Mallorca, han participat en la trobada que celebren anualment en el Santuari de Lluc. Ambdues jornades s’han desenvolupat de manera semblant. Primer, una passejada pel pujol dels Misteris, després l'ofrena floral a la Verge de Lluc per part dels representants de les diferents associacions i institucions. Immediatament els Blauets han cantat la Salve i l’Ave Maria de Lluc.


Abans de la celebració religiosa, oficiada pel bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, la presidenta de la Federació de Persones Majors, Josefina Colom, donà la benvinguda als assistents. La presidenta del Consell, Maria Salom, destacà el «paper imprescindible» d'aquest col·lectiu «ja que la seva experiència i coneixements són necessaris per construir el futur d'aquesta illa».

També intervingueren representants del municipi d’Escorca i del govern. Concelebraren els membres de la comunitat, PP. R. Janer, M. Soler i V. Miró, als quals s’afegiren el darrer dia el Vicari episcopal, T. Vadell, i altres preveres.

El Sr. Bisbe i els concelebrants de dia 6 de maig
Preveres, autoritats i presidents de federacions de dia 6 maig
El dinar a Son Sant Martí

sábado, 2 de mayo de 2015

Crònica d'abril 2015

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

2. L'Ofici de Laudes del Dijous Sant ens fa entrar espiritualment en el Tridu Pasqual. El P. Manuel Soler ens ajuda a la meditació amb imatges i la pregària dels salms a reviure el misteri d'aquest dies sants.
  A les 19:00, a la basílica, solemne Celebració dels Sant Sopar. El P. Ricard Janer presideix la Litúrgia que inclou l'emotiu rentada dels peus amb la seva significació profunda del servei als  germans i el distintiu de l'amor fratern que ens distingeix en el compromís cristià. Són els pares i mares dels blauets el que reben aquesta distinció tan emotiva.


A les 22:00 a la Capella del Santíssim, parada com a Casa Santa, pregam amb una escaient Hora Santa que conclou la jornada.

3. Divendres Sant. De nou ens aplegam per l' Ofici de Laudes a les 10:00 .El P. Manuel Soler ha preparat les pregàries i les imatges de les presentacions que reviuen el drama dels Calvari i la solidaritat de Jesús i, de tots nosaltres, amb els qui sofreixen injustícia i dolor.
A les 12:30 Via Crucis amb el «Plant de la Verge» de Ramon Llull amb Gabriel Camps com a Cronista i Caterina Vallriu com a Nostra Dona, amb les intervencions del cants de l'Escolania i l'acompanyament instrumental dels seus professors de música. Un relat dramàtic que commou i es seguit amb autèntica devoció.

A les l9:00 Celebració Litúrgica de la Mort del Senyor que presideix el P. Ricard Janer. Les lectures pròpies i,  sobretot, el relat de la Passió conformen la vivència d'aquest Divendres Sant, des del més profund de la nostra fe i esperança.

4. Dissabte Sant – Celebració de la Pasqua de la Resurrecció del Senyor. En un clima de silenci començam la pregària de Laudes. La reflexió ens mena a reviure el testament de Jesús i les actituds que hem de viure com a vertaders cristians.
A les 21:00 Vetlla Pasqual amb la benedicció del foc i la bella litúrgia de la Llum de Crist. Les lectures bíbliques, la litúrgia del baptisme i el goig del glòria ens fan experimentar la importància d'aquesta santa Nit on la nostra vida cristiana es recolza en la Resurrecció de Jesucrist que ens ha vençut la mort.
Després, al refetor de la Comunitat, els molts anys amb un poc de vi dolç i els crespells de la pau.

Gràcies a l'Escolania i a  la col·laboració dels pares i mares dels Blauets hem viscut plegats aquestes celebracions tan importants per la nostra fe i esperança

6. Segona Festa de Pasqua. A més dels turistes habituals, avui, molts de mallorquins  pugen a visitar la Mare de Déu.  A l'Acolliment i la Font Coberta molta gent ocupa les instal·lacions per a  compartir el tradicional Pancaritat.

7. Un grup de 50 components de  l'associació” Persones Majors” de Sant Joan venen a fer el pancaritat i participen a la Missa del migdia.

8.Ha vingut destinat a la Comunitat de Lluc , el P. Vicenç Miró Morey M.SS.CC. Té 38 anys i va néixer al Secar de La Real (Palma). Ha exercit el seu ministeri a Bons Aïres (on fou ordenat de  prevere),a la Parròquia de la Mare de Déu del Coll i Col.legi adjunt(Barcelona), i a Sant Honorat. Darrerament ha viscut una experiència contemplativa i de discerniment espiritual. Treballarà en la pastoral del Santuari i tendrà especial atenció a la catequesi de l'Escolania i activitats d'animació espiritual  (Exercicis, grups de joves, recessos, etc.).

Visiten la Mare de Déu i participen a l'Eucaristia del migdia la Comunitat de Religioses de La Puresa  d'Inca.

9. Aquests dies, la guàrdia civil amb equips de rescat, cerquen un home que el diumenge passat es va perdre. Estava acampat en una caravana i va decidir, el capvespre, anar a passejar pels entorns. Tot i els esforços encara no l'han trobat.

10. A mitjan matí, els equips de rescat, han trobat mort l'home que va desaparèixer de la zona de caravanes de Lluc, el passat diumenge. Sembla que va morir d'una caiguda  a un lloc abrupte del Coll Pelat (Possessió de Menut).

12. A l'Ofici de les 11:00 que presideix el P. Ricard Janer hi participa un grup de l'Associació «Gent Gran del Coll d'en Rabassa – Sa Nostra.» Al moment de l'ofertori presenten el pa i el vi i un ram de flors. 

14. l'Escolania parteix cap a Finlàndia on donaren una sèrie de concerts i compartir experiències culturals. Són acollits per familiars de dues corals d'aquell país.


Els Blauets i els seus acompanyants
es fotografien a Helsinki davant
el monument a la margarida 
16. Reunió dels membres de la Fundació del Santuari de Lluc. Hi assisteixen : Mons. Xavier Salinas, Bisbe de Mallorca. Mn. Antoni Vera, Vicari General ,Mn. Joan Bauçà, Degà de La Seu, P. Ricard Janer, Prior en funcions de Lluc, Sr. Miquel Barceló, delegat del Consell de Mallorca, Sra. Margalida Bauçà, delegada del Batle de Palma, Sr. César Pacheco, delegat del Govern Balear, Sr. Antoni Solivellas, Batle d'Escorca, Sr. Sebastià Sureda ,Gerent del Santuari i Gabriel Ferragut, President de L'Associació d'Antics Blauets. També hi participa el P. Emilio Velasco Superior General dels M.SS.CC.

A més de llegir l'acta anterior, s'aproven els comptes de l'any 2014 i se insisteix en obtenir de la  Conselleria d'Educació el 4 Grau d'E.S.O. i el Concert singular d'Escola de Música Integrat.

El P. Antoni Vallespir ha estat operat a la Clínica Palma Planas d'un tumor en el recte. La intervenció ha anat bé i s'espera una bona recuperació.

18. Més de 2.000 atletes que corren la Ultra Mallorca Serra de Tramuntana (105 kms.) tenen a Lluc una aturada de control.

19. Romeria del Rocío a Lluc. Amb l'organització de la «Hermandad de Mallorca», uns  200 dels seus components baixen dels autocars al Coll de Sa Batalla i fan caminant el vell camí fins a la Font Coberta on tenen la pregària de l'Àngelus. Després, amb els seus bàculs de romaní o labrats, amb les seves banderoles i estendards, que destaca l'emblemàtica i reverenciada la sin-pecado arriben al Santuari. A les 11:00 el P. Manuel Soler els dóna  una cordial benvinguda i, tot seguit, la Missa que celebra el P. Antoni Judas Tadeo Moreno S.I. amb la vibrant participació del Coro Rociero i guitarristes.

A l'Acolliment del Centenari segueix la diada amb el dinar i una incansable festa de cants i balls andalusos fins a l'horabaixa.

21. Arriben des de Finlàndia l'Escolania i acompanyants (dirigents i familiars). Fou una enriquidora experiència d'intercanvi cultural i una ambaixada del nostre patrimoni musical i religiós. Vegeu, a part ,l' àmplia informació que mereix aquesta crònica, que ens han donat els seus directors,  Ricard Terrades i Joan Comas.

22. Venen 8 autocars amb 300 persones de la Federació d'Associacions de Majors de Calvià (Famac). Tenen una Missa a les 11:30 molt preparada, amb pregàries pròpies, lectures, cant coral i ofrenes del pa i vi i rams de flors. Els dóna la benvinguda i presideix l'Eucaristia el P. Ricard Janer.

24. Arriba l'esperada notícia de la Conselleria de Cultura del Govern Balear de la concessió del 4t grau d'E.S.O pel Col·legi Escolania de Lluc. Des del pròxim any els Blauets podran acabar  els estudis de Secundària a Lluc. La comissió de concerts educatius va aprovar per unanimitat concedir la concertació del 4 Curs d'E.S.O., atesa la seva singularitat. I així queda homologada l'oferta educativa de Primària i Secundària.

25. Prop de 150 membres dels Clubs Rotary de Mallorca tenen aquí la seva trobada anual. A les 11:00 tenen una Missa que celebra Mn. Carles Seguí, amb el vistós ball de l'oferta. Després participen d'un dinar de germanor a l'Acolliment del Centenari i, a la sobretaula, diversos parlaments i l'entrega d'un xec per a beques de l'Escolania.

A les 12:00 Baptisme d'Elsa, natural d'Inca, filla d'Antoni Corró Tortella i de Tamara Elsa Domínguez oficiat pel P. Manuel Soler.

A les 18:00 Baptisme de Júlia, natural  d'Inca, filla de Ramon Garcia Fernández i de Maria Victòria Morey Grimalt.

Ha arribat des de Menorca l'Escolania  de Ciutadella, amb la seva directora, Sra. Corretja Genestar. Son rebuts i acollits pels familiars dels Blauets. Aquest vespre tenen un concert compartit amb la nostra Escolania a la Parròquia del Port de Pollença.

26. A l'Ofici de les 11:00 hi participa l'Escolania de Ciutadella. El P. Ricard Janer que presideix  la Celebració els hi dóna una cordial benvinguda. Al final de la Missa ofereixen un breu concert de música litúrgica que mostra la gran qualitat  de la coral ,corresposta amb felicitacions i molts aplaudiments . Després l'Associació de Pares i Mares dels Blauets preparen un fraternal dinar de comiat amb promeses de nous intercanvis.
28. El P. Vicenç Miró ha fet unes jornades de convivència entre alumnes de Secundària sobre «Vida i Fe» als col.legis Obispo Perelló (Madrid) i Sant Pere Pascual (València), amb la col.laboració del diaca Antoni Moreno.

29.- Organitzada per la Delegació d'Ensenyament de la Diòcesi es celebra a Lluc una jornada  de convivència  que congrega uns 600 alumnes dels Centres d'Església, que duen a terme una sèrie d'activitats a l'Acolliment del Centenari. l'Escolania, al migdia, s´hi fa present amb els seus cants. Hi participen el Vicari Episcopal, Mn Miquel Gual i el Delegat, Mn. Antoni Seguí.

30. Venen prop de 400 persones de l’Associació Gent Gran de Campos amb l'organització de l'Ajuntament. A les 11:00 tenen una Missa a la Basílica que presideix el P. Ricard  Janer. La Coral Parroquial anima la Celebració i els Blauets també s´hi fan presents amb el cant de la Salve. A l'ofertori presenten una ceràmica commemorativa i productes típics del poble.