Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

sábado, 26 de diciembre de 2015

Lluc canta el Nadal

La Sibil.la és ja, a aquestes hores, 
ben coneguda per qui disposa d'un poc de cultura. 
És patrimoni immaterial de la humanitat 
i una peça musical que els blauets han cantat 
a molts diversos indrets de l'Estat espanyol i Europa.


Que amb aquest cant, una mica exòtic, però tan tradicional,
arribin fins nosaltres les millors esències del passat.
Que no se'ns esbravi l'esperit de la nostra història.
Que mai ens faltin les ganes ni les energies
de viure cada un dels dies amb goig i plenitud

video



lunes, 14 de diciembre de 2015

Un Nadal de fa 75 anys

Poc abans de Nadal no està fora de lloc reproduir una crònica de la nit de Matines de l’any 1940 a Lluc. La trobam a la revista que duu el nom del Santuari, núm 233, pag. 13. A l’època no eren permesos escrits públics en català. Altrament queien damunt l’autor sancions de tota casta. Només feia un any de la trista victòria franquista. El cronista és el P. Rafel Juan, molts anys arxiver del Santuari i mort el 1989 a Lluc. La seva ploma, malgrat un cert amanerament, ens transmet l’esperit nadalenc que encara avui estremeix els fidels pelegrins que pugen la muntanya.
  

Concurridos como pocos años han sido los del presente. Horas antes de empezarse, con dificultad podía elegirse puesto, porque todos los buenos estaban tomados; minutos antes de las nueve, hora del comienzo, era ya de todo punto imposible penetrar en la iglesia por el portal exterior. El tramo destinado a las mujeres estaba lleno hasta el tope. Por lo que familias hubo, que optaron por volver sobre sus pasos y esperar mejor suerte en los del año cuarenta.
Del tramo destinado a los hombres, a los pocos momentos de empezada la función quedaron también ocupados todos los sitios, pero como ocupantes sobraban, hubieron éstos de contentarse con apretujarse contra la reja del presbiterio o divertirse  por las escaleras del Camarín y Sacristía.
Las paredes de la iglesia, pues no podían dar mayor cabida, dieron lo que pudieron: muestras pesarosas del albergue a tanta generación negado: rompieron en copioso sudor, que pronto fue llanto deshecho, según veíamos defluir los regueros desde lo alto de las pilastras.
Continuaba el canto salmódico y no cesaba la gente de pugnar por entrarse. Abrióse el portal mayor y muchos expusieron sus cuerpos al frío y a la lluvia para no exponerse a negar a sus ojos el hermoso espectáculo de la adoración y a sus oídos la suavísima música de los “blavets”.
Al canto del Te Deum laudaumus inúndase de luz la iglesia y la inmensa muchedumbre, ávida, se pone en pie. Ya desde lo alto del presbiterio el Niño Jesús extendía sus bracitos, mostrándonos su corazón, y desde su cuna de pajas nos mandaba el sonrís dulcísimo de la paz.
Acabó el canto litúrgico y comenzó la adoración.
Al Niño de Belén fueron a adorar los pastores con zamarras y rabeles, no sacerdotes con rozagantes vestiduras litúrgicas; séanos permitido en esta noche juntarnos al coro de piadosos pastores; ya cantan en el Cielo loa Ángeles su liturgia «Gloria in altissimis Deo».
Aparece en el púlpito la Sibila. Aquel mar de personas contiene el resuello. Asciende severa la monodia, recta como el filo de la espada, y caracoleando por las bóvedas, desciende, en exuberante floración de melismas, sobre aquel silencio de emoción, que recoge las últimas notas de la melurgia con un respiro largo, intenso y profundo.
El órgano hace en el entretanto el contrapunto a la melodía; la gente cuchichea, el cantor monda y remonda el pecho, para cantar ya con voz más segura, triunfante de la primera emoción, una a una, todas las estrofas del poético canto. Al final con el acero luciente de la espada traza en el aire la señal victoriosa de la cruz.
Oyese de pronto la voz del Ángel, que desde la cuna del Niño canta a todos las palabras del texto, por antonomasia evangélico: «Annuntio vobis gaudium mágnum». Recogen de sus labios otros ángeles el «Gloria» y con el revolotear  trémulo de sus alas difunden por el templo sus ecos, mientras un coro generoso de pastores canta con animación: «Transeamus usque ad Bethlehem et videamus hoc verbum quod factum est» (Bucciali) Acaban los pastores, y óyense todavía lejanos los ecos del célico gloria que se pierden en lontananza…
Cantan luego los niños, a solas sus coplitas y unen después todos sus voces, en tres espléndidos corales de Bach y en la soberbia cantata de Hassler «Cantate Domino».
La gente está embelesada: cree ver el cielo en la tierra.
Media noche es por filo: sobre la emoción caldeada suenan graves, acompañados, los toques de las doce.
Empieza la misa.
El coro canta con gravedad las palabras de la generación eterna del Verbo «Filius meus es Tu», y los fieles se disponen a recibirle en sus pechos. Las notas jubilosas del «Gloria in excelsis» preludian la paz que traerá a nuestros corazones. Los que no han podido hacerlo todavía, purifícanse con el sacramento de la Penitencia; y a la hora de la comunión gran muchedumbre se acerca a recibir de Jesús el beso de la paz.
Acaba la liturgia. Cesan los cantos y sus últimas notas se pierden en el hielo y la oscuridad de la noche.
Los fieles abandonan el templo con dejos de añoranza y se citan para el año próximo.
*    *    *
Música ejecutada por la Escolanía bajo la dirección del Maestro de Capilla P. José Amengual:
            Salmodia y partes variables de la Misa, gregorianas.
            Terceros Responsorios, L. Perosi a dos voces.
            Anuncio y Adoración, P. G. Miralles, a solo y 3 voces.
            Pastors de Judea, J. Camellas Ribó.
            Transeamus usque Bethlehem, Bucciali, Pastoral, a 3 v.
            Llueix l’estrella: Tres Corales de Bach a 4 v.
            Entre lliris, A Rodamilans, a 3 v.
            Callad, oh Amor, Coro de M. Massot. Letra de Lope de Vega.
            Pens en Vós de día, Coro de Otaño.
            Cantate Domino, L. Hassler, a 4 v.
            Les dotze van tocant, Canto popular.
            Nadal, Coro. Luis M.ª de Sta. Teresa.
            Adeste fideles, gregoriano.
Cantó la Sibila por quinta vez el niño Onofre Servera de Porreras, y el Anuncio del Ángel el niño Rafael Amengual de Búger.




viernes, 4 de diciembre de 2015

Crònica de novembre 2015

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives


1.Festivitat de Tots Sants. Un dia ennigulat i fredolenc obre aquest mes. A l'Ofici de les 11:00 hi concelebra Mn. Joan Darder, Canonge de La Seu. Al final de l'Eucaristia, càntics de l'Escolania, pregàries i un respons per a tots els germans difunts davant la làpida de la sepultura dels Col·legials. No es fa l'acostumada processó cap al cementeri perquè el temps no acompanya.

Al camp de futbol i al lloc de les antigues acampades, devers 80 rulots de l'Associació Balear Cultural Es Siurell (ABACES) hi fan estada aquest cap de setmana.

4. Venen a Lluc des de Manacor els esposos Antoni Llull i Isabel Bonnin per donar gràcies pel 50 aniversari del seu matrimoni. Assisteixen a la Missa i a la Salve dels Blauets.

7. El P. Manuel Soler fa el baptisme de Maria Ignativosyan. És filla de Karen Ignativosyan i d'Armine Gevorgyan, originaris d'Armènia i ara residents a Mallorca; són catòlics ortodoxes.

A les 17:00 celebra la Missa a la Capella del Santíssim, el prevere Giovanni Sini que és Rector de la Parròquia della Salette De Olbia (Sardegna); ve acompanyat d'un grup de pelegrins.

8. A l'Ofici hi participa la tradicional peregrinació de l'associació Gent Gran del Camp Redó de Palma. Concelebra Mn. Giovanni Sini. Després tenen un dinar de fraternitat a l'Acolliment del Centenari.

A la Missa de les 12:00 donen gràcies a Déu pels 50 anys de matrimoni , els esposos José Mª Quintas i Mª Dolores Moreno; tornen a fer beneir els anells en recordança  i pregària de fidelitat.

12. I Jornades de Turisme Religiós a Mallorca. Amb la coordinació de l'historiador Pere Fullana Puigserver, el Santuari de Lluc i la Universitat de les Illes Balears han convocat aquestes Jornades perquè el turisme religiós  està considerat com una de les modalitats en auge. «Entenem aquest fenomen en un sentit ampli, protagonitzat per individus i col·lectius que s'interessen per la religió com a fenomen cultural, com un mostrador de patrimoni, però també com una oportunitat de descobrir espais i experiències que apareixen inclosos en les principals rutes turístiques d'èxit».



Aquest matí, després de la presentació i inauguració de les jornades, la Dra. Sílvia Aulet de la Universitat de Girona ha fet la conferència inaugural «Competitivitat del turisme religiós en el marc contemporani: els espais sagrats i el turisme». Després una taula rodona amb Llorenç Lladó, coordinador diocesà de Pastoral de Santuaris, Pere Muñoz, gestor d'espais religiosos i Sebastià Amengual, donat del Santuari de Gràcia sobre «Missió, usos i gestió dels espais religiosos. La seva relació amb el turisme» que fou molt animada.


Després de dinar, Pere Fullana i Pere Muñoz  parlaren del «Passat, present i futur  de la gestió cultural dels espais religiosos a Mallorca : gestionar amb el cor». A la basílica magnífic concert de L'Escolania amb el cant de La Sibil.la de Maria Rosselló i el Plant de la Verge de Ramon Llull que recitaren Gabriel Camps com a cronista i Maria Isabel Ripoll com a Nostra Dona amb les interrupcions del Stabat Mater de Pergolessi que acompanyaven els Blauets.



Finalment dues interessants conferències a càrrec de Marco Antonio Robledo de la UIB  «Turisme Espiritual» i Mn. Joan Bauçà, Degà de La Seu, «La Catedral de Mallorca : l'equilibri entre la funció litúrgica i religiosa; la demanda turística i la magnitud del manteniment» que obriren un debat molt viu i participat.

13. Segona Jornada de Turisme Religiós a Mallorca. Jaume Garau obri el programa amb la conferència «El Turisme cultural: patrimoni i producció i territori» com alternativa al turisme de «sol i platja» cada vegada més emergent que cal valorar-lo, ser creatius i a la vegada no massificar-lo. A continuació, Jaume Mateu Lladó, parla de: «Els paisatges culturals patrimoni mundial com instrument de gestió territorial: el cas de la Serra de Tramuntana». Sebastià Serra Busquets a «Turisme cultural: anàlisi i perspectives de futur» destaca el gran i divers patrimoni cultural que tenim i que mereix ser més estudiat, valorat i donat a conèixer a molts nivells (ensenyament, etc.).

El capvespre, Maria Margalida Novo a «La gestió cultural i turística dels monestirs de clausura del centre històric de Palma» recorda la problemàtica que suposa a les comunitats de vida contemplativa el manteniment dels edificis i patrimoni cultural/religiós que tenen i els espais i temps de pregària que defineixen la seva identitat. La darrera conferència de Miquela Forteza Oliver «Serra de Tramuntana: passat, present i …futur? Història del turisme a la Serra» insistí en la conservació i projecció  de cara al turisme d'aquest  patrimoni històric.

Finalment l'acte de cloenda i lliurament de certificats.

19. Ve un bon grup de gent major de Son Servera. A més de visitar la Mare de Déu assisteixen a la Missa que celebra el P. Prior i després al cant de la Salve. Pel dinar una torrada a l'Acolliment del Centenari molt animat.

Nota. Cal destacar, per a la història del Santuari, la ingent i acurada tasca que està  fent el P. Ricard Janer classificant i arxivant tot els objectes de les presentalles, així com documents populars, elements diversos , fotografies , etc. La seva dedicació per a guardar ben ordenat tot aquest material és molt d'agrair i de gran valor històric.

20. El president Utz Claassen i equip directiu del R.C.D. Mallorca passen una jornada a Lluc. A més de visitar el Museu, tenen una reunió de treball a una sala de l'hostatgeria.

21. Martí Serra, antic blauet que fou un brillant sibil.ler, ve amb un grup del seu curs per visitar la Mare de Déu  i, després els convida a un bon arròs pobler.

22. Jesucrist Rei i Santa Cecília. Aquest és el darrer diumenge de l'any litúrgic i es celebra la Solemnitat de Jesucrist Rei i la festa de Santa Cecília. A l'Ofici el P. Prior dóna la benvinguda a l'Associació de Veïns i Gent Gran de La Soledat de Palma i a un Grup de Quintos del 70 de Sant Jordi. Al moment de les ofrenes, a més d'una gran composició de flors es presenten alguns instruments musicals de l'Escola de Música de l'Escolania recordant el patrocini de Santa Cecília. Al final de l'Eucaristia, un petit concert instrumental en honor de la Patrona dels Músics que es una digna mostra del progrés musical que es rep a l'Escolania.

24. Baixada important de la temperatura. De bon matí el termòmetre marca 0 graus de mínima i veim el Puig Galileu coronat amb la primera nevada.

25. Al Palau Episcopal es fa la segona reunió del Patronat de la Fundació Santuari de LlucHi participen Mons. Xavier Salines, Bisbe de Mallorca com a president, el P. Ricard Janer, Prior de Lluc com a secretari i els membres nats: Francina Armengol, Presidenta del Govern Balear, Marc Pons, Conseller de Presidència i portaveu del Govern, Miquel Ensenyat, President del Consell de Mallorca, Antoni Solivellas, Batle d'Escorca, Mn. Joan Bauçà, President del Cabildo de La Seu, Llorenç Gelabert, President de l'Associació d'Antics Blauets, P. Vicenç Miró, representant del Superior General dels MSS.CC., Mn Antoni Amorós, Ecònom de la Diòcesi de Mallorca i Miquel Perelló, Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma.

S'aprovà l'Acta de la reunió anterior i el pressupost ordinari per l'any 2016 amb les aportacions del Govern Balear, 60.000.00Eu., del Consell de Mallorca, 25.000.00 €. Interessos del capital de la Fundació, 10.000.00€. Total: 95.000.00 €.

No es va aprovar res per l'any 2016 perquè les institucions ja tenen els pressuposts aprovats, encara que no descarten alguna aportació puntual. Es va insistir en procurar l'augment de les aportacions, que quedaren minvades a causa de la crisi econòmica de l' any 2012, per tal de no descapitalitzar el Fons de la Fundació.

El P. Ricard Janer, nou Prior, saludà els assistents i feu una breu crònica de les activitats del Santuari i de l'Escolania. Va posar en relleu que els seus concerts (Finlàndia, València, Menorca) no suposen cap despesa al Santuari ni a la Fundació sinó que corren a càrrec de les famílies amb les seves accions per pagar els viatges i, que l'estança als llocs es fa en règim d'acollida de famílies dels components de les corals d'intercanvi ja que  quan venen a Mallorca són acollits per les famílies dels Blauets. Va insistir en la institucionalització  dels estudis acadèmics i de música de l'Escolania recordant que essent una institució secular única, pel volum d'alumnes no té cabuda dins els cànons ordinaris dels demés centres d'educació.

27.- Visita el Santuari amb interès de conèixer de prop l'Escolania de Blauets, Mr. David White, director de Georgia Boy Choir ( EE.UU.) Queda admirat del seu art i parla amb alguns dirigents de l'Escolania sobre la possibilitat de futurs concerts des d'un intercanvi de corals.