Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

domingo, 17 de julio de 2016

Missioners dels SS. Cors: 125 anys a Lluc (i II)

Inicialment el Sr. Bisbe ―d’acord amb el P. Rosselló, el Fundador― volia que la Congregació de Missioners dels SS. Cors arrelàs a S. Honorat i fos com el pulmó de la diòcesi combinant la vida contemplativa, predicant exercicis als preveres i missions populars als pobles. De sobte el Bisbe canvia de plans i demana al P. Rosselló de pacificar i dignificar el Santuari de Lluc. Seguim el relat iniciat fa unes setmanes.  
 Al dia següent, el P. Rosselló redacta la resposta, que revela la lluita interior que l’aclapara. Ara bé, el seu estil de discerniment el mena a aplicar el criteri de deixar fer a Déu. Passa pel patiment de renunciar a la solitud conquistada i es posa en mans de Déu, que li parla amb aquell ziga-zaga de les determinacions episcopals. A la resposta que tramet al bisbe manifesta que:
Estàtua del Fundador a Lluc,
al jardí de les magnòlies
No necessit precepte formal d’obediència del meu Sr. Bisbe per anar-hi; sinó que m’és ja més que suficient saber que és la voluntat de V. E. I., car, a canvi d’estar solitari i tranquil per voluntat pròpia en aquest puig de Randa, lloc que tant acariciï, preferesc estar a Lluc per voluntat del meu prelat, malgrat que hagi d’estar en la bulla i sostenint una lluita continuada.
Aquestes línies arriben a les mans de D. Jacinto Mª. Cervera quan és a Manacor, per a practicar-hi la visita pastoral. Amb mostres de goig indissimulat, rep la notícia. Si el Bisbe se posa content, no menys hi queden els habitants de Lluc, que saben i han sentit parlar del prestigi d’aquest missioner.
Després de l’intercanvi d’impressions, els tres missioners de Sant Honorat concorden accedir a la proposta del Bisbe. La narració que ens fa el P. Rosselló ens expressa quin va ser el resultat: arribaren a una tal uniformitat de parers, que convinguérem en no resistir la voluntat divina manifestada d’un mode palpable. Aquesta és la interpretació que, a la llum de la fe, donen a la invitació episcopal. Que els companys del P. Rosselló no patiren tant, com ja ho hem insinuat, ens ho descriu l’íntim col·laborador i secretari, en funcions de vicari, el P. Miquel Rosselló, que en els Annals de la Congregació:
Fins i tot el P. Solivellas, amb la seva ànima senzilla, revelant que així li passava, com hom ho ha dit en el seu cor, «anem, va exclamar amb veu riallera, anem cap allà i veurem terres noves». La qual cosa, caient en gràcia al P. Joaquim, el va ajudar a mitigar el seu dolor i a resignar-se en allò que fos determinació des d’alt.
El P. Rosselló resol deixar fer a Déu quan, mesos enrere, fracassen diversos plans per a unir-se a qualque institut a Sant Honorat. Era la mateixa actitud que el guia durant els llargs anys de discerniment vocacional. Ara recupera l’expressió quan a la novella Congregació hom li demana un sacrifici inesperat que, a més, sembla contradir els seus sentiments i els seus personals desigs. Testimonis de molt diversa índole convergeixen quan diuen que la sol·licitud del bisbe fa passar per un gresol la vida espiritual del Fundador. Però no defuig donar la passa en allò que li suposa un acte heroic d’obediència. El P. Antoni Thomàs afirma palesament que el P. Rosselló, en aquest fet, té la convicció de viure l’obediència amb una intensitat inèdita en la seva vida.
Si volem ser històricament fidels a les dades que coneixem, cal que diguem que segons la lletra de l’acta d’erecció de la Congregació i segons les Regles hi ha un allunyament entre la finalitat de la Congregació i la proposta que fa el bisbe que pugi a Lluc. Una vegada més reverdeix la tensió que el P. Rosselló suporta durant la seva vida. En efecte, ell viu internament un elevat grau de contemplació durant més de trenta anys, malgrat que ha emprès una activitat missionera i presbiteral molt coneguda. Al darrer cop aconsegueix retirar-se a l’ermita de Sant Honorat, però sense renunciar al ministeri de la predicació. Ara bé, el bisbe li demana col·laborar en l’ambiciós pla restaurador de la pastoral diocesana, però des d’una altra muntanya més alta i aspra i de més densa tradició per als mallorquins. Amb freqüència hom ha de lamentar bulla i distraccions que desvirtuen el sentit religiós d’un santuari. Més encara, aquesta destinació contribueix a donar una empremta de sedentarisme a una congregació que ha de viure la itinerància del missioner.
És una estampa de gran qualitat ascètica, amb tocs de dramatisme, la del P. Rosselló serpentejant per les volteres centenàries que menen a Lluc, mentre repeteix una i altra vegada: Al sacrifici!, Al sacrifici! La pujada se realitza el 6 de maig de 1891. A mitjan costa, el P. Rosselló queda sorprès per un parell de mules que li envia l’amo de la possessió de Menut, propietat del Santuari. En contrapartida, ofereix al pareller tot el que porta, mitja pesseta de plata, però el missatge declina l’oferta.
La fonda restuarada en temps del P. Joaquim
El rector d’Escorca és a Madrid gestionant allò que toca els seus interessos, de mode que és el vicari, Mn. Damià Mas, qui li surt a camí, devora la possessió del Guix, acompanyat de l’escolania. Al dia següent, els nous responsables del Santuari se presenten als habitants d’aquell indret. Simultàniament, el comissionat episcopal, Mn. Bernardí Font, arxipreste d’Inca, els dóna les facultats canòniques que els constitueixen en administradors dels béns del santuari i en custodis de la Mare de Déu de Lluc i responsables de l’acolliment dels pelegrins i de la seva atenció pastoral.
El periòdic republicà Baleares, a la seva edició del 15 de maig de 1891, anuncia que ja hi ha frares a Lluc. Pròpiament no se pot parlar de frares. Són uns religiosos, una comunitat de preveres, sense cap casta d’exempció de l’autoritat del bisbe, i ben encastats en la pastoral diocesana. Els frares, o membres dels ordes religiosos, tenen una autonomia molt gran, fins i tot en la pastoral.
Publica també la notícia, al dia següent, El Isleño, en termes una mica irònics:
Efectivament, ja fa dies que vàrem saber que en virtut del manament terminant, el P. Joaquim Rosselló i altres Missioners dels Sagrats Cors, instal·lats no fa gaire al puig de Randa (on havien de realitzar grans coses) havien passat a instal·lar-se a Lluc; qualcun contra la seva voluntat, per ventura en previsió de mals i de disgusts.
Entre el que abans el P. Joaquim havia comentat per carta a Costa i Llobera i el que diuen a la premsa, sobre l’ímpetu i la precipitació del bisbe, només hi ha una diferència, i és la intenció i el to en què un i altres s’expressen. Pel que fa a la previsió de mals a la qual al·ludeix el periodista, no sabem a què apunta exactament.
El nomenament de Prior per al P. Joaquim, i el d’ecònoms de Col·legiatura per als PP. Gabriel Miralles i Francesc Solivellas porta la data del 4 de maig de 1891. El decret separa els càrrecs de Prior del Santuari i de Rector d’Escorca. El contenciós fou dirimit pel bisbe, però el rector, Mn. Guillem Fiol, com hem indicat, recorre a la Santa Seu per via de la Nunciatura. Per la seva part, el Vicari General, Mn. Enric Reig, raona l’actuació del bisbe, en un escrit a la Santa Seu, al·legant que el més respectable dels sacerdots de la Diòcesi, acompanyat d’altres tres, han passat a Lluc, solament per un deure d’obediència. I confia que cap llengua embruti el bon nom de la Congregació ni el dels seus membres, car tenen ben guanyat el prestigi de què frueixen.
El cambril tal com quedà en una posterior restauració,
després del priorat del P. Rosselló.
Hem de suposar que les tensions se desfermen en la convivència amb un rector disconforme i polèmic. El P. Rosselló és correcte amb ell. Simplement l’adverteix que, amb la seva resistència, pot acabar perdent en aquesta vida i en l’altra. Mn. Fiol prefereix atacar per un altre costat que li sembla més vulnerable, el P. Solivellas. Pretén esfereir-lo dient-li que, des del bisbe fins al darrer congregant, han caigut en l’excomunió. En un moment d’oració, el P. Rosselló entrelluca el Sr. Fiol nàufrag en la mar, engolit per les ones, sense poder aferrar-se a la riba, malgrat que ho intentàs per tres vegades. Tot succeeix per la quaresma de 1892, temps en què el rector resideix més assíduament a Lluc. La sentència romana arriba en el mes d’abril, segons la comunicació del Provisor i Vicari General Mn. Reig, en una carta al P. Rosselló. Acompanya el document amb unes lletres en les quals comenta amb alleujament que la justícia i la pau comencen a prendre assentament en aquesta santa casa.
Ben per suposat, els Missioners dels Sagrats Cors no reben cap títol de propietat sobre el Santuari, que continua sempre essent del Bisbat de Mallorca. No hi tenen un pam seu.
Els esdeveniments foren més o menys així. Mn. Fiol va rebre mostres d’estima i de confiança del bisbe Campins, mentre que les sentències anteriors no li havien estar favorables. El dret no preveia totes aquelles decisions, que li foren adverses.
Josep Amengual Batle, msscc

viernes, 1 de julio de 2016

Crònica del juny 2016

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives


1. És bona notícia el veure petits grups de peregrins que s'animen a pujar a peu des de Caimari a Lluc seguint les dreceres del vells camins de ferradura. Contemplen la bellesa de la natura passant per la costa llarga, sa llonganissa, es grau amb el mític salt de la Bella Dona, es Guix, el coll de Sa Batalla, i, finalment la benvinguda de la Font Coberta que assacia la set i convida a pregar a la Mare de Déu de Lluc:

Grans mercès d'aquesta aigua , oh Reina i Mare,
amb qui apagau la set tan dolçament,
dins nostres cors feis-n'hi brollar des d'ara,
l'aigua de vida eterna, sempre clara,
que hi brolli eternament.

2. Un centenar de persones del grup Gent Major del Pont d'Inca venen en pelegrinatge, assistint a la Missa de les 12:30 que celebra el P. Antoni Fernández. Després de la Salve de l'Escolania van a l'Acolliment del Centenari on gaudeixen d'un dinar de germanor.
    
4. Organitzada per la Delegació Diocesana de Pastoral de la Salut es celebra l'anual Diada  del Malalt a l'Acolliment del Centenari. Presideix l'Eucaristia Mons. Xavier Salinas ,Bisbe de Mallorca, amb el següents concelebrants: Mn. Antoni Vadell, Mn. Antoni Burguera, Mn. Josep R. Ortega, Mn. Pere Orpí, MN. Antoni Amorós, Mn. Bartomeu Mascaró, M. Francesc Munar, Mn. Josep Sastre, P. Ricard Janer i P. Antoni Fernández, P. Vicenç Miró i el diaca Josep Roca.


Són més de 800 els assistents que participen amb les seves pregàries i ofrenes. Al final es baixa del seu pedestal la imatge de la Mare de Déu per apropar-la als malalts. Dinar compartit i festa a la sobretaula que alegra la jornada.


5. Festa dels MM dels Sagrats Cors amb els seu familiars. Concelebració Eucarística que presideix el Delegat P. Josep Amengual, que recorda la dimensió missionera de la Congregació per a difondre l'Amor de Déu i l'acció de gràcies pels 125 anys de la presència a Lluc de la comunitat sacricordiana.

Després a la sala de la Santa Figura reunió informativa sobre el personal de la Congregació i de les seves obres socials mitjançant  Concòrdia i la Procura de Missions. Dinar fraternal a Sa Fonda i comiat.


A les 12:30 a la Capella del Santíssim, el P. Manuel Soler celebra l'Eucaristia i fa la seva Primera Comunió la nina Aina Castilla Isern, d'Alcúdia, filla de l'antic blauet Pep Toni Castilla.

A les 17:30 uns 40 feligresos de la Parròquia de Sant Magí de Palma venen per celebrar la Missa i guanyar les indulgències de l'Any de la Misericòrdia. Celebra el vicari  de la parròquia Mn. Bartomeu Mora Gil.

6. Un grup de fans del jove pilot mallorquí Lluís Salom que ha mort recentment al circuit de Montmeló (Barcelona) venen a Lluc per fer-li homenatge. Pugen al Pujol dels Misteris i al cim, al peu de la Creu, dipositen flors i símbols esportius del seu club. Descansi en pau.

9. Un centenar  de persones de l'Associació Gent Gran de Bunyola celebren al Santuari l'Any  de la Misericòrdia en una Eucaristia  que celebra el rector de la Parròquia, Mn. Antoni Canyellas. La Coral Auba anima la celebració i, al final, ofereix un petit concert que és molt aplaudit.

11. A les 11:00, a la Capella del Santíssim, el P. Manuel Soler celebra el baptisme de Naiara Fraga Gandrass, de Palma, filla de Miquel Àngel Fraga i Vanessa Gandrass Beltrán.

12. L'Ofici de les 11:00 és presidit pel P. Antoni Fernàndez Cano i hi celebra la seva Primera Comunió la blaueta Isabel Maria Pol Pinteño que, abans renova les promeses del baptisme  i, al final, dóna gràcies a Déu pels seus pares, catequistes i formadors de l'Escolania.

A les 12:00 a l'Acolliment del Centenari hi ha una concentració de moters on reben la benvinguda del P. Prior i una benedicció especial. Són devers 200.


A les 12:30 arriba l'anual pelegrinatge de la Hermandad del Rocío de Palma amb la seva desfilada amb  estàndards, bordons  i la venerada Sin Pecado. La Missa és presidida pel P. Judas Tadeo Moreno S.I. i, la coral,  amb els cants vibrants de la Missa Rociera crea un ambient emotiu i devot. Assisteix a la Celebració el President del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat


13. L'Equip d'Animació General (AEG) dels Missioners dels Sagrat Cors té una trobada a Lluc des d'avui fins el  pròxim 2 de juliol. Es revisaran les línies d'acció del darrer capítol general, els Secretariats i Àrees i es farà un discerniment sobre noviciats, renovació de vots i professions, així com l'estudi d'altres temes que es creguin oportuns.

14. Després d'un temps d'aprenentatge i convivència, la blaueta Alba Moranta Garcia, de Palma, s´ha incorporat a la coral i, avui, ja canta la Salve del Migdia.
          
16. A les 11:00 el P. Manuel Soler celebra la Missa per un grup de 50  persones de l'Associació  de Majors de Pollença (Sa Nostra). Una coral acompanya la celebració.

Convidats per l'Escolania de Lluc arriba al Santuari  la coral de nins americans Georgia Boy Choir , Atlanta (U.S.A.). Assisteixen a la Salve del migdia i, després són convidats a dinar. El vespre, a la basílica fan un concert que sorprèn per la seva qualitat musical. És una coral formada per joves i nins de veus ben conjuntades i vibrants, Totes les cançons són aplaudides amb entusiasme. Al final, juntament amb els Blauets canten el Nigra sum de Pau Casals que resulta molt emotiu.


Aquests dies conviuen amb les blauets i blauetes intercanviant experiències musicals i gaudeixen de les instal·lacions del Col·legi, piscina i jocs esportius.

18. A les 11:00 el P. Prior dóna la benvinguda i celebra la Missa a un grup de l’Associació de la Tercera Edat de Gènova (Palma).

Aquests dies tenim la visita d'una altra coral estrangera convidada per l'Associació de Pares i Mares de l'Escolania per a conviure amb els Blauets i donar algun concert. Són els Cantores Minores d’Hèlsinki (Finlàndia). Són acollits per les famílies dels blauets i blauetes, fruit d'un intercanvi  amistós  i cultural.

19. Aquest diumenge celebra l'Escolania la Diada de Fi de Curs acadèmic amb la participació a l'Ofici que presideix el Prior Ricard Janer. També hi assisteix la Coral Cantores Minores de la catedral d’Hèlsinki que canten també en el moment de de l'ofertori i de la Comunió. Al final tots són aplaudits per l'assemblea que omple la basílica; entre ells els Amics de la Tercera Edat de Lloseta i un grup  de Gent Gran de Son Real.

A l'Acolliment del Centenari es fa un dinar de germanor dels components de les dues escolanies amb els acompanyants i familiars, que ha organitzat amb molta diligència l'Associació de Pares i Mares dels Blauets.

A les 15:30 els Cantores Minores ofereixen un concert  amb les composicions tradicionals i actuals del repertori musical finlandès. Foren molt ben acollits i celebrats.

22. S'acomiaden per haver acabat l'Educació Secundària al Col·legi Escolania de Lluc, Francesc Cabello Busquets, Sandra Caldentey Soriano, Albert Llinàs Pons i Nadal Roig Serralta. Que la Mare de Déu de Lluc acompanyi sempre els seus antics blauets pels camins de la  vida.

23. Visiten el Santuari i concelebren a la Missa del migdia, Mn. Antoni Vadell, Vicari Episcopal d'Evangelització i Mn. Santiago Gayo, Vicari General de la Diòcesi de Castelló.

25. El matí, el P. Manuel Soler, celebra el baptisme de la nina Alejandra  Álvarez Mir. Els seus pares viuen a Alpedrete (Madrid), però havien pregat molt a la Mare de Déu de Lluc per poder tenir aquesta filla.

El capvespre fa la benedicció del matrimoni Pedro López Gil de Ciudad  Real amb na Catalina Maria Moreno Vallespir, que han fet la preparació i l'expedient matrimonial a la parròquia de Santa Maria la Major, d'Inca.

26. Comença aquest horabaixa, la primera tanda de la 6ª Edició de l'English Camp Lluc. Com diu la propaganda: enguany fins a 18 anys i per famílies, amb una sèrie d'activitats esportives (natació, etc.), culturals (teatre, etc.), classes d'anglès i valoració de la natura (senderisme, etc.). El coordinador del campament és Tià Vallbona i el coordinador del projecte, Juan Antonio Amengual.


A l'Acolliment del Centenari reunió d'un grup de 60 moters de Pollença que intercanvien experiències i acaben amb un bon dinar d'amistat. Per altra banda, al camp de futbol, un grup de 30 d'autocaravanes acampen al llarg d'aquest cap de setmana. Cada any fan dues trobades i aquesta  n'era una.

29. Comença el dia ennigulat i, després, cau un poc de pluja; devers migdia surt un sol radiant. A les 11:30 Baptisme de Jordi Coll Rotger, de Selva, fill de Gabriel Coll Coll i de Catalina Rotger Núñez.

A les 19:00 Missa a la primitiva Església de Sant Pere d'Escorca que ens ajuda a fer memòria de la nostra fe i de la nostra història. Celebra l'Eucaristia el P. Miquel Mascaró, superior de Sant Honorat amb els concelebrants PP. Emilio Velasco, Sup. Gral. Antoni Fernández, Ricard Janer i Manuel Soler.


Després de la Celebració una orquestra de cambra de l'Escolania de Lluc ofereix un agradable concert baix  les alzines. Finalment, l'Ajuntament d'Escorca convida els assistents a un sopar a la fresca al restaurant veïnat, que ha preparat en Sinto amb el seu bon gust que el caracteritza. Molts anys!