Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

jueves, 17 de noviembre de 2016

La preocupació ecològica des dels santuaris (i II)

3. El santuari i el paisatge que l’envolta

Un aspecte essencial del santuari (excepte els urbans) consisteix a desvetllar i fer créixer l’emoció de la persona (cristiana) davant la creació. Tot i que el cristianisme sigui una religió més aviat històrica que no natural, hi ha certament lloc per a l’admiració de la natura. El paisatge, que en darrer terme ens remet al Creador, esdevé una finestra que ens permet entreveure’l. En efecte, el bosc, les pedres, els torrents, el cel blau bé es poden considerar com un precatecumenat, el llindar d’un vincle que ens lliga més a Déu i els germans.
Ca S'Amnitger entre la naturalesa i la pedra en sec
En un pas posterior vindrà la litúrgia que també té molt a veure amb l’acció de gràcies, l’eucaristia, la gratuïtat, l’admiració. Tot plegat ens allibera de l’urbanisme asfixiant, del sedentarisme empedreït i ens fa tastar la bellesa del paisatge, juntament amb el goig de la germanor, potser de la taula comuna, de la pregària.

El santuaris normalment combreguen profundament amb el paisatge de l’entorn. I el mateix es pot dir de molts monestirs. L’entorn es va escollir acuradament. En certa manera culminen i consagren l’entorn on s’han construït. Bé podríem dir que són com una paraula feta natura. O com les “llavors del Verb” fetes pedra. Ben cert que en el llibre de la natura hi ha llavors que poden fecundar el camí cristià si troben una terra bona, és a dir, una acollida plena d’admiració i absent de prejudicis.

Mirades les coses en perspectiva, es pot afirmar que els paisatges d’Europa s’han humanitzat i cristificat gràcies als santuaris, ermites i oratoris sembrats per tots els territoris al llarg de segles. Espais inhòspits i allunyats s’han anat configurant amb rostre humà que vol esdevenir un rostre cristià.

La cultura impulsada per la set de tenir, sense límit, és la causant de l’espoliació i destrucció de la natura, mentre que la cultura contemplativa i genuïnament cristiana fa transparent la natura fins a entreveure al seu través el misteri de la creació. Una de les proves és precisament la construcció d’ermites, esglésies, monestirs, santuaris... El santuari és el resultat final d’un paisatge i un edifici. La natura i la tècnica es donen la ma de manera fecunda i amistosa.

En aquest context bo serà recordar les paraules de Joan Pau II quan va visitar Montserrat (07-11-1982):

La visita a Montserrat associa en unitat molt estreta els valors de la peregrinació religiosa amb els encisos de la meta mariana al cim de la muntanya, on el cel es fon amb la terra. La pujada al santuari en un marc orogràfic suggestiu. Montserrat es pot qualificar, com altres monestir, com a signe de Déu, de la seva irrupció en la història humana, en tant que representa un memorial del misteri de l’Encarnació i la Redempció, en consonància meravellosa amb aquesta vocació tradicional i sempre actualíssima de tots els santuaris de ser una antena permanent de la bona nova de la nostra salvació. L’ambient invita irresistiblement a la pregària, que és una necessitat pels pelegrins que han pujat la muntanya. El càntic al Creador brolla espontani als nostres llavis: és un deure d’agrair amb amor filial els seus dons generosos, també en nom dels nostres germans... Que la muntanya santa, Senyor, sigui bosc d’oliveres, sigui sagrament de pau.

Els pelegrinatges són una constant de la història de les religions, endemés d’estar molt vinculades a la mentalitat popular. I és que es tracta de quelcom d’antropològic: el desig d’endinsar-se en la natura, de trepitjar uns llocs on els avantpassats tingueren fortes experiències de Déu i on potser s’esdevingueren fets que els marcaren intensament. Res d’estrany que el cristianisme també hagi fet seu l’amor per la peregrinació i pel santuari.

Convé tenir present que el santuari implica tot sovint la peregrinació i aquesta remet a tot un simbolisme molt ric: el camí del pelegrí remet al viatge interior. Implica la conversa entre els companys de ruta, l’aliment que es comparteix, la pregària, la contemplació silenciosa.

Pel que fa a la contemplació Ramon Llull convida a admirar, lloar i meravellar-se de les coses amb que Déu ha omplert el món. Conclou convidant a una bellíssima, gratuïta i agraïda contemplació per abastar amor. En aquesta mateixa línia els franciscans de l’Edat Mitjana segurament projectaven l’experiència personal de S. Francesc que era un poeta i un admirador de la bellesa excepcional. En efecte “en la bellesa de les criatures hi veia el bellíssim”. I qualsevol ens te alguna característica bella, per minúscula que sigui. 

Deia Dostoievski que no podem viure sense pa, però tampoc sense bellesa. Una bellesa que és més que estètica, doncs conté una dimensió ètica i religiosa. Jesús és un sembrador de bellesa. Afirmava que “Jesús era un exemple de bellesa i la va injectar en l’ànima de la persona per tal que a través de la bellesa tots es sentíssim germans”. L’autor va deixar escrita la tan citada frase: “la bellesa salvarà el món” (En el llibre l’idiota).

De part seva el Papa Francesc ha donat gran importància a la “via pulchritudinis”. El missatge ha de ser bo i just, però també bell, doncs només així arriba al cor de les persones i suscita l’amor” (L’alegria de l’evangeli, 167).

És necessari que l’Occident recuperi les dimensions estètiques de la fe i del sentit de la festa. Mentre alguns —afectat pel pessimisme o el maniqueisme— semblen pensar que les coses o els esdeveniments no poden ser bons si són agradables, cal afirmar ben fort que la bellesa forma part de la bondat. Perquè la bondat és bella.

És habitual parlar de Déu com a Creador. En canvi se’n parla molt menys del Déu que descansa (el dia de dissabte). Però el descans contemplatiu i admiratiu és la culminació de l’activitat creadora. Després de crear, cal admirar i descansar. Atès que els homes som imatge de Déu també hem de ser creadors o, millor dit, creatius, però no menys ociosos en el sentit de respectar les coses, admirar-les i comportar-nos amb respecte davant el que Déu ha fet per nosaltres i del que els avantpassats ens han llegat en benefici nostre.

Molts aplicacions es dedueixen d’aquesta idea. El temps lliure no s’ha de contaminar amb el negoci que, com diu l’etimologia, és la negació de l’oci. Quan la contaminació arriba aleshores no tenim temps per a res que valgui la pena. En lloc de contemplar la natura miram la televisió. En lloc de caminar es fa footing. L’esport no es fa per plaer, sinó per augmentar el múscul. Per cert aquesta contaminació té a veure amb una certa agressivitat contra la naturalesa. Per tant hem de viure més contemplativament, més en contacte amb la natura que relaxa i proporciona plaer. El santuari hi té el seu lloc en aquesta nova perspectiva. És tot un paradigma del que hauria de ser la vida humana en el planeta.

4. L’ecologia integral exigeix la justícia

Encara que sembli estrany, la pastoral dels santuaris ha d’anar més enllà dels santuaris. No es tracta només de salvar la natura pels beneficis utilitaris que hi podem trobar. És a dir: la natura que ens permet estudiar arbres i animals. O la que ens facilita l’esport i el relaxament.. O la que ens proveeix del plaer estètic de la contemplació. Per descomptat que això està molt bé, però seria del tot injust parar ben bé la taula de la natura només per uns quants, sense lluitar per tal que tothom en pugui gaudir.

En aquest sentit el Papa Francesc parla molt clar en el capítol IV de l’encíclica Lloat sigueu. Es refereix a una ecologia integral. Concretament esmenta l’ecologia ambiental, econòmica, social, cultural... Tota l’encíclica en realitat es pot llegir des d’aquesta clau. No un respecte a la naturalesa perquè es conservi neta i agradable, sinó un respecte al ser humà, l’escenari del qual és la naturalesa. Tot ser humà ha de poder rebre els beneficis de tot ordre que proporciona la natura.

Arribada al santuari
amb la muntanya al fons
Algú potser aixecarà la veu dient que aquesta actitud és contrària al progrés. No hi ha progrés humà sense respecte i sense un futur amb recursos per viure. Els enverinaments dels rius, les destrosses del bosc, l’excés de ciment no és signe de progrés. Progrés ha d’equivaler a bellesa, educació ambiental i futur per a les generacions de demà.

La carta de S. Pau als romans afirma que la creació anhela amb impaciència la manifestació dels fills de Déu. Ara està sotmesa, però manté l’esperança de la seva alliberació per poder participar de la llibertat i la glòria dels fills de Déu. Tota la creació gemega i també nosaltres, però anhelam la gràcia de la filiació, la redempció del nostre cos. En l’esperança hem estat salvats.

Els símbols pasquals per excel·lència —la llum, el foc i l’aigua— estan presos de la natura i són essencials per a la vida de cada dia. Aquests símbols ens diuen que hem de canviar les actituds i les idees. Res d’afavorir i menys obsessionar-se per coses supèrflues, per un consumisme exaltat. I sí cultivar les coses necessàries: una vida senzilla i austera, una natura respectada. El llum, el foc i l’aigua que jo no malgasti seran vida per als altres.

Una conseqüència del que deim aplicada als santuaris és que aquests i el seu entorn han d’evitar els grans muntatges i les actituds falses. Limitar al màxim tot el que sigui brutor, pol·lució i mal tracte de la natura. Sobrietat i netedat podria ser l’eslògan. Hi ha antisignes que cal evitar, com donar la impressió de que s’aprofita l’acumulació de la gent per fer negoci. Convé igualment evitar vendre productes innecessaris i menys si no tenen algun caire artístic.

Dit positivament, es tracta de cultivar la sensibilitat ecològica i el bon gust. Harmonitzar les relacions entre natura i cultura, potenciar la netedat i el que produeix bellesa. Afavorir l’artesania arrelada en els costums dels avantpassats, tenir cura dels monuments. Posar en relleu la importància del paisatge. També hi caben en aquest línia els versos populars, les cançons tradicionals amb missatge valuós...

L’arrel del mal que destrueix la natura i envileix la convivència està en l’afany desmesurat de lucre. Un lucre immediat, quasi bé suïcida, perquè ignora les conseqüències que tindrà en el futur per a la vida humana i el seu escenari.
Manuel Soler Palà, msscc

miércoles, 2 de noviembre de 2016

Crònica de l'octubre 2016

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Obrim el mes amb una bona notícia, el P. Joan Arbona Colom de la Comunitat de Lugano  (Rep. Argentina) ha estat destinat temporalment a la nostra Comunitat de Lluc. A més d'una  benvinguda fraternal esperam que ens aporti la seva  experiència missionera i s'integri en la pastoral d'acollida de pelegrins.

Altres esdeveniments: Una vintena de laics del moviment Comunió i Alliberació venen al Santuari pel començament del curs. Els acompanya el Rector de Lloseta Mn. Carles Seguí que celebra l'Eucaristia de les 12:45.

La Creu Roja organitza Un dia a Lluc amb 150 persones majors. Fan un dinar a Sa Fonda i empren l'Acolliment del Centenari. Un grup d'alumnes i formadors del col.legi Llaüt passen el cap de setmana al Santuari.

2. A l'Ofici de les 11:00 que celebra el P. Ricard Janer hi participen uns 250 membres de la Confraria  de la Mare de Déu de l'Esperança i de la Pau (Palma) i a  la Missa de les 12:30 que celebra el P. Manuel Soler un centenar de persones de l'associació Amics de la Tercera Edat de Llubí. Ambdós grups empren l'Acolliment del Centenari pel dinar i sobretaula.

3. Festa de Sant Francesc. A les 12:30 el P. Antoni Fernández celebra l'Eucaristia fent memòria d'aquest Sant que va seguir Jesús pobre i humil de manera radical. L'Escolania hi participa i prega per la Comunitat de RR. Franciscanes que viuen el seu carisma de forma exemplar, servint el  Santuari i els pelegrins.

7. Un grup de 750 alumnes del Col.legi Jesús Maria (Palma) de les Missioneres dels Sagrats Cors tenen una diada a Lluc. Després de pregar al Cambril  tenen una sèrie d'activitats lúdiques i formatives a l'Acolliment del Centenar

8 i 9.  Edició XXII de la Fira de la Serra de Tramuntana. Més de 50 paradetes als antics Porxets  i part de la Plaça dels Pelegrins  ofereixen productes d'artesania i d'alimentació, a més d'ecològics amb segell de qualitat. El capvespre, a la Sala de la Santa Figura, conferència des responsables de les Vinyes de Mortitx sobre projectes i reptes del sector vitivinícola de Mallorca.

10. A les 12:00 el P. Prior dóna la benvinguda  i celebra la Missa a un grup de persones de la residència  geriàtrica d'Alcúdia, Qua Vitae. Després assisteixen a la Salve dels Blauets.

11. Visita de 24 alemanys que fan turisme religiós. Després de venerar la Mare de Déu al Cambril, celebren l'Eucaristia amb un prevere que els acompanya.

12. Peregrinació de la Unitat Parroquial de la Puríssima Concepció de La Vileta i de Sant Roc (Son Roca) de Palma. Són unes 200 persones  que tenen una Missa a les 11:30 presidida per Mn. Julio César Barcudí Godoy i la participación del diacono José Luis Romero González..

Grups d'excusionistes: 15 del grup Wilkisger Reisen d'Alemanya passen uns dies a Lluc. 17 del grup Naturbike Explore; són ciclistes anglesos que circulen per camins no asfaltats. I 20 del grup Tema: grups d'excusionistes de Finlàndia que venen cada any.

13. El Santuari acull la VIIª Trobada Anual de Responsables, Laics i Preveres dels Santuaris de Mallorca  que ha convocat Mn. Llorenç Lladó, coordinador de la pastoral de santuaris. Després de la pregària i presentació dels assistents, Mn. Lladó  exposa una experiència espiritual que va viure a Medugorje (Croàcia) per a després tenir un diàleg obert sobre aquestes Aparicions de la Mare de Déu.


A continuació, el P. Manuel Soler dóna una conferència sobre La preocupació ecològica  en el contexte del Santuari, per a prendre consciència del respecte a la natura com a obra de Déu i la seva importància transversal, de com l'encíclica Laudato parla de conversió ecològica. Després parla si existeixen llocs sagrats i de diferents experiències històriques, l'ecologia integral que exigeix la justícia, etc.

El programa segueix amb la Salve dels Blauets, dinar a Sa Fonda i, abans de partir, precs i preguntes, suggeriments i conclusions.

15. Arriben a Lluc els components de la 27 edició de la Pujada a Lluc amb bísties des de Sóller. Són una trentena de cavalcadures i carros que han gaudit de la bellesa dels camins de la Serra  amb la sola aturada a la Font del Noguer, prop del gorg de Cúber, on han reposat i refet forces amb una berenada.

16. Uns 300  alumnes adolescents i joves de la Societat Esportiva  de La Salle (Palma) amb els seus dirigents fan la seva visita anual a la Mare de Déu. Participen a l'Ofici de les 11:00 llegint les pregàries i presentant ofrenes emblemàtiques al moment de l'ofertori.

També hi és present la Confraria de la Mare de Déu de Lluc de la Parròquia de Calvià amb el seu rector Mn. Antoni Mercant  que concelebra l'Eucaristia.

18. Nombrosa  peregrinació juvenil des de Caimari a Lluc a peu organitzat  pel Col.legi Madre Alberta de Palma: uns 750 alumnes acompanyats per 50 professors  arriben, cansats però contents, de la caminada. Visiten, per grups , la Mare de Déu i a continuació tenen una Missa a l'Acolliment del Centenari que celebra el P. Bartomeu Pont T.O.R. franciscà; l'Escolania s'hi fa present amb els seus cants. Dinar de pa taleca i retorn en bus a Ciutat.

20. Reunió dels representants de les diverses institucions que formen la Fundació Santuari de Lluc al Palau Episcopal. Hi manca l'actual Bisbe Administrador de Mallorca Mn. Sebastià Taltavull de viatge a Barcelona. Tot i així s'aprova l'acta de la reunió anterior es parla de projectes i s'aproven els presssuposts del pròxim curs.

21. Un grup de periodistes alemanys venen a conèixer Lluc i alguns itineraris d'excursions. El P. Manuel Soler els saluda al moment del cant de la Salve.

22. Treballadors i dirigents de l'empresa de construcció Melcior Mascaró  tenen una trobada d'amistat a Lluc. Són devers 200 i ocupen l'Acolliment del Centenari. Assisteixen a una Missa que celebra el P. Joan Arbona  i fan ofrena de flors i un donatiu. Un dinar de germanor conclou la jornada.

El vespre, el Pipa Club d'Espanya amb l'Associació de Pares i Mares dels Blauets, organitzen un sopar a benefici de l'Escolania. Tot molt artísticament ben presentat i amb un menú ben adient.

23. Peregrinació anual de la Parròquia de Mancor de la Vall. Presideix el  P. Prior i concelebren el P. Joan Arbona i Mn. Antoni Vadell, Rector de la Parròquia i Vicari Episcopal d'Evangelització. Ballen una vistosa dansa de les ofrenes i presenten un ram de flors.

A les 12:30 una nombrós grup de les parròquies  de l'Arxiprestat del Nord venen al Santuari per a celebrar l'Any de la Misericòrdia. Després de l'entrada per la Porta Santa tenen la concelebració de l'Eucaristia dels seus preveres amb la presidència de l'arxiprest Mn. Pere Gerard Bestard i amb la direcció dels cants de Mn. Rafel Umbert. Dinar fraternal a l'Acolliment del Centenari.

25. El P. Manuel  Soler acull i celebra la Missa a un grup de l'associació Mestresses de Casa de Santanyí.
        
26. Un altre grup fa la seva visita anual a la Mare de Déu, són la Gent Gran de Montuïri. Participen a la Missa del Migdia i fan  pregàries i ofrenes i esperen la Salve dels Blauets.

30. Aquest diumenge es fan presents al Santuari dos grups que participen a l'Ofici de les 11:00: l'Associació costitxera Es Cap de Bou amb devers cent persones, i un grup de la Parròquia de Binissalem  amb el seu rector Mn. Jaume Mas que concelebra amb el P. Prior. Ambdós fan les respetives ofrenes, els de Binissalem la concreten amb una botella de vi de la festa des vermar.

Aquest mes han plogut a Lluc 71 litres per metre quadrat. Els cercadors de bolets diuen que no troben esclatasangs als seus agrets secrets... algunes girgoles bones consolen el paner buit.