Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

jueves, 15 de diciembre de 2016

Vocabulari de Nadal (per desordre alfabètic)

INFANT.- Originàriament era el protagonista del Nadal. Consta en llibres antics i predicacions d’altres temps que hom celebrava l’aniversari del naixement d’un Déu infant. Quan encara no hi havia televisió ni cartes nevades pareix que tot rodava al seu entorn. Tanmateix poc a poc s’arribà a la conclusió que també es pot celebrar Nadal sense infant i avui dia gairebé és un element exclusivament de decoració. Sovint se’l representa en guix o plastilina i és posat a un racó de la casa com a entreteniment per als al·lots.

DESEMBRE.- És el darrer mes de l’any. Dies de fred i neu a Europa. Cap a finals de mes les sobretaules familiars s’allarguen, la il·lusió dels menuts s’esvera, els regals passen de mà en mà, la pressió consumista s’exaspera. A causa d’aquests fenòmens les tendes s’animen de mala manera i generen quantiosos beneficis. Mes conegut també com l’agost dels comerciants.

LLEGENDA.- Anomalia que succeeix a determinats fets amb certa base històrica. La imaginació popular els desenfoca i els deforma. Mentre es deixen al marge alguns aspectes essencials, d’altres de secundaris creixen monstruosament. Fenomen comparable a la cirurgia estètica, tot i que no pretén embellir sinó endolcir. En efecte, la llegenda serveix per a entretenir els al·lots en les llargues vesprades d’hivern. Fins i tot certs llibres propers a la litúrgia s’interessen més pel bou i la mula, pels rius i els angelets que pel misteri d’un si curull de Déu. Quan la llegenda continua el procés de degradació es transforma en idil·li insípid o en infantilisme anecdòtic.

OCURRÈNCIA.- Per ocurrència la que tingué el mateix Déu, que indubtablement hagués rebutjat per indigna qualsevol piadosa senyora de missa fixa i per antievangèlic qualsevol diplomàtic de l’Estat vaticà. Resulta que a Déu Pare, li ocorregué posar en pràctica una història desconcertant i inexplicable pels quatre costats. Que un Nin-Déu nasqués en l’anonimat, entre un parell de pobres, en una establia improvisada,  adornada amb teranyines. (Per cert aquestes minúscules xarxes repel·lents esdevindran, poc a poc, simpàtics avets).

REGNE.- Paraula molt emprada als evangelis. Jesús vingué a implantar el Regne de Déu al nostre món. Essència d’aquest Regne, la pau, la justícia i la germanor. Els creients adopten el compromís d’estendre’l. Inexplicablement, però, molts han marginat el Regne embadalits amb el Rei. Diuen: Déu es fa infant! Correm a adorar-lo! I fan betlems de guix i sucre, posen llumetes i canten cançons. Amb tot aquest tragí obliden posar el Regne en marxa. Necessiten tot el temps per als efluvis sentimentals, les líriques místiques i els records de sabor mític.

SOLSTICI.- Època de l’any que el sol es troba en un dels dos tròpics. El d’hivern gairebé coincideix amb Nadal. Els dies comencen a guanyar claror. La llum venç sobre la fosca. Abans que el Nadal fos inventat precisament es celebrava el combat victoriós de la claror contra la penombra en aquests dies. Els pagans del temps antic tenien la impressió que la vida és un cercle ininterromput: a la fosca segueix la llum i viceversa. Els pagans del temps modern tenen la impressió que la vida és un cercle que es mossega la cua: a les festes que tenen la neu com escenari segueixen les que hi tenen la platja i viceversa.

CAMÍ.- Es diu de la drecera que mena a un lloc desitjat. En sentit figurat el gran camí el comença aquell Nin jueu, Jesús, fa 2.000 anys. Camí al qual tenen l’entrada barrada el convencionalisme, el fariseisme, el fanatisme i altres conceptes acabats en –isme com egoisme. Camí pel qual avança, com damunt rodes, tot allò que tingui a veure amb la sinceritat, la senzillesa i la fraternitat. Però un camí que no duu enlloc és frustrant i si s’atura en l’ahir és inútil. Per això el Nadal és un camí que cal enfilar ara i aquí.

CINISME.- Convé a l’actitud d’aquell que celebra el vint-i-cinc de Desembre entre bombolles de cava sabent que això no compromet a res. O a aquell que brinda amb la copa malgrat preveure que l’endemà tot tornarà a ser igual, altra vegada les coses serioses: el treball, la benzina i els sindicats. O també del que llima les arestes dels esdeveniments punxeguts per tornar-los innocus i treure’n el màxim profit possible.

INDIGESTIÓ.- Es diu de l’excessiva ingerència d’aliments que l’aparell digestiu no pot assimilar. Pels entorns de Nadal sembla haver-hi indicacions tàcites de sofrir aitals indisposicions. De fet, les indigestions són considerades com el tribut a pagar en aquestes dates. El mot s’atribueix també de manera figurada a les cerimònies llargues i fastuoses de la nit de Nadal en el temple.

UTOPIA.- Anhel sentit especialment per Nadal, però que no es pot acomplir totalment en les condicions presents. Té estretes vinculacions amb les proclamacions dels vells profetes quan deien que les espases s’haurien de convertir en relles i que un dia els llops pasturarien vora els anyells. També té a veure amb somnis de profetes més recents:...arribarà un dia que ningú no es fixarà per res en el color de la pell, que les poltrones dels ministeris les ocuparan persones interessades en el servei del bé comú... (M. Luther King)

Manuel Soler, msscc

viernes, 2 de diciembre de 2016

Crònica del novembre 2016

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Començam el mes amb un dia típic de tardor, sol i alguns niguls passatgers. Després de l'Ofici, celebrants, blauets i poble en processó cap al petit cementeri, penjat al Camí dels Misteris, guaitant al Clot d'Aubarca i mirant el Cel. Pregària per tots qui ja han fet el Camí cap al Pare, deixant-nos petjades evangèliques i records entranyables: són els “nostres particulars tots sants”.

3. Aquests bons dies de tardor és freqüent veure grups de nins i nines  berenant al redós de la Placeta   del  Lledoner. Són alumnes de diverses escoles que fan visita cultural a Lluc. Entre ells, alumnes de primària dels Col·legis  de Sant Josep Obrer i Corpus Christi de Ciutat que han treballat en el projecte “Coneixem la nostra illa” admirant la Serra de Tramuntana.

Cartell  anunciant els concerts
6. Aquest diumenge a l'Ofici hi són presents els següents grups, de les Parròquies Verge de Lluc i Son Cladera, amb el seu rector Mn. Eusebi Capel, que concelebra l'Eucaristia: ”Gent Gran de Camp Redó” de Palma i de l’Associació de Veïns i Veïnes de Pollença. Alguns empren l'Acolliment del Centenari per dinar.

11. Parteixen en vaixell cap a Dènia (Alacant) tots els components de l'Escolania, talment una ambaixada cultural, religiosa i de germanor on s´hi troben antics mallorquins que repoblaren aquells indrets. Avui donen un concert a Pedreguer  i, demà, dissabte, són convidats a Tàrbena a un dinar típic ofert per l'Associació d'Agermanats de Tàrbena i Santa Margalida; després , concert a l’Església de Tàrbena.

12. El camp de futbol es converteix en un ”acolliment” de gran espai per a una trobada de 70 auto-caravanes que passen aquest cap de setmana a Lluc.

Files de carvanes al camp de futbol
13. Una peregrinació de 200 feligresos de La Soledat (Palma) assisteixen a l'Ofici que concelebren el P. Joan Arbona i Mn. Miquel Company, Rector de la Parròquia. Canta la coral  parroquial amb l'acompanyament d'un grup d'animats guitarristes que creen un ambient festiu i participatiu.

15. Tornen les nines i els nins de l'Escolania  satisfets del seu viatge per terres d'Alacant on foren tractats amb moltes atencions i cordialitat. Aquests dies han plogut a Lluc 77 litres per metre quadrat, una benedicció per les fonts i la vegetació.

17. Visita del sr. Rafel Mas, encarregat de Pastoral dels col.legis de les Germanes Franciscanes que projecta una trobada nombrosa d'alumnes  a Lluc pel mes de maig. Participa de l'Eucaristia, Salve i dinar amb la Comunitat. El capvespre fa una visita guiada pel Santuari a un grup de joves d'E.S.O.

18. Reunió a  Santa Llúcia (Mancor de la Vall) dels Arxiprestats Lluc-Raiguer i Nord amb Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe Administrador Apostòlic. Del Santuari hi assisteixen els PP. Ricard Janer, Manuel Soler i Antoni Fernández.

El nou bisbe amb l'arxiprestat Raiguer/Lluc i el del Nord
20. Amb aquest diumenge, Solemnitat de Jesucrist Rei, acaba el cicle de la litúrgia de tot l'any  i, a la vegada, es clou l'Any Jubilar de la Misericòrdia. A l'Ofici que presideix el P. Prior , hi participa el grup excursionista “Gin-Serso”(!) i, en acabar la Missa, l'Escolania ofereix un petit concert en honor de Santa Cecília, Patrona de la Música.

23. Visiten la Mare de Déu un grup de 50 persones de l'Associació de la Tercera Edat de Son Servera. Assisteixen a la Missa del Migdia i a la Salve de l'Escolania.

Aquest horabaixa s'ha controlat un incendi forestal a Cala Tuent. S'han cremat 8'6 hectàrees de baixa muntanya a la zona de Sa Mola. Ibanat i els Bombers de Mallorca  han treballat de valent per a la seva total extinció.

Els blauets de primer d'ESO han anat a cercar esclatasangs per la Serra. Diuen que no n'han deixat ni un.

Hi ha temps per estudiar, per cantar i també per cercar esclatasangs
25. Prop d'un centenar d'alumnes de primària del Col·legi Mare de Déu del  Carme de Palma passen un dia d'excursió a Lluc. Assisteixen a la Salve dels Blauets

27. El P. Ricard  Janer i l'Escolania de Lluc participen a La Seu en la solemne cerimònia de la Cloenda de l'Any Jubilar Beat Ramon Llull. L'Eucaristia és presidida  pel Cardenal Angelo Amato i concelebrada per cardenals, bisbes i preveres. Després de la Missa va seguir una processó de retorn de les relíquies del Beat a la basílica de Sant  Francesc.

Els blauets a La Seu. Cloenda de l'any lul.lià
28. Visita del Dr. Bär Werner-Francisco, geògraf i cartògraf  que fa un estudi sobre cartografia històrica dels mapes de Mallorca i estudia, en concret, el mapa de de Mallorca de Landaeta de l' any 1736 que tenim al Santuari, antiga donació del llegat de don Toni Mulet.

30. Visita Lluc el Conseller d'Educació del Govern Balear, Martí March, amb un grup de la seva Conselleria per a una reunió amb els dirigents i responsables del Col·legi Escolania de Lluc. Es tracten, entre altres temes , la qüestió de l'Escola de Música  concertada . Després, es fa visita a les dependències del Col·legi, assistència a la Salve dels Blauets , dinar  familiar i comiat.

El Conseller d'Educació, amb alguns aocmpanyants, visita Lluc