Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

martes, 15 de agosto de 2017

Les diferents vessants del santuari de Lluc


L'edifici anomenat "Acolliment" és de gran utilitat
quan els grups de pelegrins són molt nombrosos.
En anteriors entrades hem parlat de diferents àmbits del santuari: el religiós, el ecultural, l'ecològic, aixi com del fenomen del turisme religiós, Finalment toca referirnos a les diferents vessants del santuari de Lluc. 

Acolliment

Convé remarcar que el santuari s’ha de diferenciar de la funció que té la parròquia, a la qual no ha de suplir ni imitar. El santuari té un perfil i una realitat singular, des d’on ha de fer la pròpia oferta. En principi ha de ser un símbol del Poble de Déu en marxa, un brunzir del misteri diví que atreu els pelegrins. Misteri, naturalesa, fraternitat dels sers humans, comunió amb els avantpassats, identificació amb una mateixa cultura. Això és el que idealment hauria d’oferir i transmetre el santuari.

L’ambient del santuari és més obert que el de la parròquia. Hom tendeix a sentir-se més germà del company de camí mentre es dilueixen les diferències de raça, religió i ideologia. Tothom hi té cabuda. L’estranger, l’emigrant, el refugiat, el malalt, el visitant casual, tots són benvinguts i ningú se sent observat.

Sovint els pelegrins van al santuari després de llargues absències de l’Església o fins i tot mantenint una franca hostilitat envers ella. Per això convé que siguin acollidors, afavorint el contacte amb Déu i el camí de retorn a la comunitat. Un personal expressament dedicat a l’acolliment —en particular la comunitat que el dirigeix— és molt de desitjar.

Es manifesta l’acolliment en la disponibilitat a l’escolta i està clar que també en detalls senzills de caire material. Normalment el pelegrí és més favorable a la confidència. Preveres i laics han d’aprofitar el kairós, l’ocasió. Convé que l’acolliment tingui present el caràcter específic de cada grup, de cada persona, de les seves expectatives i necessitats. Per tant està fora de lloc una acolliment estàndard.

Qui visita un santuari ho fa probablement en circumstàncies especials: viu moments de preocupació, incertesa, esperança, sofriment, goig, fracàs, agraïment... Altres busquen un sentit a la vida. Tenen moltes preguntes, cosa que facilita el diàleg. Naturalment que la immensa majoria dels grups, ja siguin turistes o pelegrins, no demanen un diàleg personalitzat, però alguns sí que ho fan.

Els encarregats del santuari han de tenir ben present la responsabilitat de l’acolliment. Convé que disposin d’una preparació no només tècnica, sinó també espiritual. Igualment bo serà que descobreixin en aquest servei un estil de viure i testimoniar la pròpia fe. Bé es pot afirmar que l’espiritualitat del prevere que dirigeix un santuari, i proporcionalment també dels seglars que l’ajuden, és la de l’acolliment.

L’acolliment suposa una activitat interior personal i volenterosa. Implica tendresa, amabilitat, consolació. En canvi el mer fet de rebre tendeix a ser passiu i fins i tot pot coexistir amb una actitud a la defensiva o de mer complir l’expedient. Es pot rebre qualcú sense acollir-lo. Endemés sabem que els santuaris són indrets on s’hi va i es  retorna, no llocs d’estada i permanència. Per tant està fora de lloc qualsevol casta de proselitisme, i menys crear dependències. El pelegrí només circumstancialment trepitja el santuari i en aquestes condicions ha de ser acollit. 

El patrimoni i els visitants

La Serra de Tramuntana fou declarada Patrimoni mundial per la UNESCO en la categoria de paisatge cultural. Volgué així reconèixer la molt notable i positiva interacció entre la naturalesa i l’home: cultura, tradicions, espiritualitat....

A l’interior de la Serra s’hi aixeca el santuari de Lluc. Els poetes han insistit en la idea de que és la catedral de la pagesia, de la part forana. El bosc d’alzines i roures ja existia en temps antiquíssims. La paraula llatina lucus fa referència a un bosc sagrat en el qual s’hi devia venerar alguna divinitat. El paisatge és del tot rellevant: el cel blau, la terra que combina amb les parets de pedra seca, la muntanya i el mar que en besa la falda... Els edificis que s’hi han anat construint al llarg dels segles s’han adaptat perfectament a l’entorn emprant la pedra i la fusta.

Des d’un punt de vista religiós Lluc és el nucli d’on han brollat nombroses llegendes. Algunes tan populars com les de la bella dona. Els aniversaris de la coronació de la Mare de Déu han brindat l’oportunitat de compondre corones literàries en les quals hi han participat poetes de primeríssima fila. Una munió de músics han escrit llargues rengleres de pentagrames dedicats a la Mare de Déu.

A Lluc hi ha un arxiu que, a diferència de tants altres, es manté íntegre. Mai s’ha cremat ni devastat. També hi ha un museu amb elements arqueològics de l’entorn, una col·lecció de monedes, de ceràmica, de joies ofertes a la Verge... El visitant pot admirar la pinacoteca on s’arrepleguen firmes de ben coneguts pintors mallorquins i catalans. No hi falta una biblioteca amb seccions de literatura catalana/mallorquina, col·leccions de revistes de temàtiques ben diferents, llibres de teologia, d’espiritualitat i col·leccions completes d’obres clàssiques.


L’oferta de Lluc és atractiva pels pelegrins i pels mallorquins creients, però també per no creients o escèptics o indiferents en assumptes religiosos. L’oferta de Lluc crida l’atenció a nombrosos ciclistes, especialment a la primavera i a la tardor. El santuari participa d’aquest fenomen esdevingut a Mallorca els darrers anys. El mateix es pot dir dels excursionistes. Molt nombrosos són els camins i senderes que s’endinsen en terrenys plens d’oliveres i alzines. Els marges de pedra en sec, potser les cabres que tresquen pel lloc i un cel blau, amb quatre núvols blancs, conformen un panorama ideal per l’excursionista amb motxilla a l’esquena.  

Semblen tenir un caràcter més turístic que religiós les pujades d’autocars i cotxes particulars que pugen la muntanya i aprofiten per escoltar els blauets. Durant la temporada turística sovint l’Església està plena de gom a gom per sentir els cants dels escolans. Al llarg del dia, de manera més agitada o més tranquil.la, nombroses persones admiren la Basílica i no es perden la visita a la imatge del cambril. És ben possible que les seves motivacions siguin més culturals o paisatgístiques —la vegetació que cobreix la muntanya, les roques, els marges de pedra seca, els cants dels blauets...—  sense ignorar la propaganda de les agències bàsicament preocupades pel negoci.

No podem oblidar els mallorquins que pugen, sobre tot els caps de setmana i els dies de festa, per respirar aire fresc, admirar el perfil de les muntanyes, fer una passejada i —si d’una família es tracta— afavorir els jocs i les corregudes dels infants. Entre els diferents visitants cal comptar igualment amb estrangers que van a la recerca d’uns dies de tranquil·litat i lloguen una cel.la. Alguns són creients i freqüenten les celebracions.

Una categoria no massa nombrosa, però a tenir en compte, és la de grups de meditació o reflexió que organitzen trobades i conferències, com també empreses amb la intenció de transmetre sabers o tècniques als seus membres. I finalment per la plaça es veuen tot sovint grups de nins i nines procedents dels col·legis de l’illa. De vegades organitzen activitats esportives, religioses o lúdiques i romanen bona part del dia a l’acolliment. 


Hi ha algunes convocatòries particularment destacades: Des Güell a Lluc a peu és una marxa no pròpiament religiosa, tot i que els inicis ho foren i encara els dirigents ofrenen un ram de flors a la Mare de Déu. La premsa parla d’un número exagerat de participants, però difícilment són més de 4.000 els que arriben a destinació.

De caire més religiós és la pujada de la gent gran dels pobles pel mes de maig. L’assistència oscil.la, però algun any s’han comptat unes 3.000 persones en dos torns. La pujada està ben organitzada i no hi falten batles de diversos pobles i autoritats polítiques de Mallorca. L’edifici de l’acolliment és l’escenari on es celebra la multitudinària eucaristia. Abans també prenen la paraula algunes persones representatives.

Té un caràcter clarament religiós la pujada dels pobles de la part forana. Organitzada pels antics blauets, arreplega més d’un milenar de persones. També celebren l’eucaristia a l’acolliment. Abans parlen alguns dirigents i es condecora alguna persona que ha fet mèrits relacionats amb la jornada o s’ha distingit per l’altruisme mostrat en el poble.   


Els pelegrins tradicionals que pujaven la muntanya exclusivament per pregar a la Mare de Déu han minvat sens dubte, però hi segueixen venint. En formen part els grups organitzats en associacions de veïnats, de gent gran i fins i tot per ajuntaments. És veritat que acabada la missa se’n van per seure gojosament i amistosa entorn de la taula, però la motivació primera és la de visitar la Mare de Déu, així com pregar pels familiars i pels que un dia formaren part del grup. 

La devoció popular a la Mare de Déu

No podem negar la secularització a marxes forçades del poble mallorquí, que es constata en la disminució dels participants a l’Eucaristia, així com en el res del rosari pel pujol dels misteris i altres mostres de devoció anys enrere ben presents. Tanmateix no davallen les visites a Lluc, més aviat al contrari. Ni, per descomptat, al cambril de la Mare de Déu.

La imatge del cambril conforma el nucli i centre de la devoció. Ben poques excepcions hi deu haver de gent que pugi a Lluc i no vagi a veure o saludar, com es sol dir, la Mare de Déu. Al llibres de les peticions s’hi escriuen cada dia nombroses pregàries i cada vegada més amb idiomes estrangers.

La comunitat s’esforça a través de predicacions, converses i escrits, a afavorir la dimensió ecumènica de la Mare de Déu que rep pelegrins de tot el món. Uns cartells que reprodueixen pregàries del Beat Ramon Llull, també en l’original àrab, abunden sobre aquest particular. Igualment tracta de sensibilitzar la gent de cara a una major solidaritat envers els pobres. Per això no és estrany escoltar homilies i llegir escrits que es refereixen al sofriment maternal de Maria. Es reprèn així el verset d’aquella cançó: per les passades dolors, morena sou en figura.

Es remarca el fet que els blauets canten a la Mare de Déu cada dia en nom de tots els mallorquins. I a partir d’aquí s’escau parlar de la llengua i cultura que uneix i que ja conrearen els avantpassats. Defensar la llengua, la terra i el sentit de poble és un valor típic del santuari.  

Un signe de devoció molt apreciat consisteix a beure l’aigua de la font coberta. No hi ha la mateixa afició que anys enrere, però encara molta gent aprofita la pujada per beure’n un glop. Antigament la font representava el final del camí que feien els pelegrins abans d’entrar al santuari. Devora l’aigua que raja hi ha una inscripció atribuïda a Costa i Llobera que diu així: Grans mercès d’aquesta aigua, Oh Reina i Mare, amb que apagau la set tan dolçament, dins nostres cors feis-n’hi brollar des d’ara l’aigua de vida eterna sempre clara que hi brolli eternament. No és un sacramental estrictament l’aigua de la font coberta, però molta gent s’hi acosta com si ho fos.

La Font Coberta
Aquest escrit ja es fa massa llarg. Passa per alt, doncs, la programació expressament pastoral del Santuari de Lluc, dirigida als habitants de Mallorca que professen i practiquen la seva fe. Es podria al.ludir a festes i ocasions especials, endemés de la planificació habitual. Les funcions es fan en la llengua catalana. Però està clar que també pels turistes la porta roman sempre oberta. 

Manuel Soler Palà, msscc

martes, 1 de agosto de 2017

Crònica del Juliol 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Començam el mes amb un dia de temps variable: intervals de niguls i sol i baixada de la temperatura. Tot un alè després del rigor estiuenc. A la Missa del migdia compareixen un centenar de persones de la tercera edat de Felanitx.

2.      A la Missa de torn de les 12:30 el P. Antonio  Fernández dóna la Primera Comunió a la blaueta Fiorela Ferreira Toledo, filla d'Andrés i Gabriela que són els encarregats  del restaurant Sa Fonda, del Santuari.

4.      Ha mort Pere Noguera destacat director teatral i bon amic de Lluc. Va dirigir les representacions escèniques de “El salt de la Bella Dona”, “El nin d'Eivissa” i “El Nadal a Lluc” i “La Processó dels Profetes” a La Seu. Descansi en pau.

6. El  Secretarietat  de Col.legis compost pel  P. Emilio Velasco Sup. Gral. i Bernat Alemany han convocat una reunió a Lluc dels Equips Directius dels Centres Educatius Joaquim Rosselló formats per l'Escolania de Lluc, Col.legi Sant Pere Pasqual deValència,Col.legi Sagrats Cors de Sóller, Escola Mare de Déu del Coll de Barcelona i Col.legi Obispo Perelló de Madrid. Estaran tot el cap de setmana revisant l'ideari, projectes,etc.

9.    Venen a donar les gràcies a la Mare de Déu i assistir a la Missa de les 12:30, Vicenç Calafell Mestre i Catalina Rosselló Sabater, d'Esporles, per les Noces d'Or del seu matrimoni, pels tres fills que han tingut i els seus sis néts.

13.  L'antic blauet Arnau Amer destacat membre  del sector educatiu i activista cultural i polític de Selva, va morir ahir al seu poble després d'una llarga malaltia. Preveient el seu final va demanar un funeral a la parròquia i un acte poètic a les exèquies amb la senyera i la bandera de l'Escolania de Blauets. El nostre condol a la família i amics.

Un grup de 18 joves de la  Diòcesi de La Seu d'Urgell amb 5 monitors han passat una  setmana de vacances a Mallorca. Avui han pujat a Lluc a peu des de Selva, els acompanya Jaume Martorell, Delegat de Joventut de Mallorca. Mn. Bartomeu Villalonga, a l'horabaixa, els hi celebra l'Eucaristia.   

Gaspar Alemany, pròxim titular de l'Escolania

Ha estat destinat a la Comunitat de Lluc el P. Gaspar Alemany, fins ara Rector de la Parròquia de la Mare de Déu del Coll de Barcelona. L'esperam per una abraçada fraternal. Benvingut!

14. Els seminaristes Baltasar Morell i Danilo Urceda que han acabat amb èxit els estudis de teologia venen a donar gràcies a la Mare de Déu i participen de l'Eucaristia

15.  El Grup Güell ja està  preparant la popular “Marxa  des Güell a Lluc a peu” que es farà la nit del proper 5 d'agost. Enguany estrenen un canal de You Tube  per donar informació i consells als caminants, saber l'opinió de la gent, i tenir cura de que l'esdeveniment es mantengui com un “sentiment de mallorquinitat”.


16.  Venen a cantar a l'Ofici de les 11:00 els components de la Coral d'Antics Blauets que dirigeix Mn. Vicenç Juan Rubí. Com sempre, valoram la seva valuosa aportació musical.

Des de la casa d'espiritualitat de Santa Llucia un grup de religioses Missioneres dels Sagrats  Cors que han fet Exercicis Espirituals visiten la Mare de Déu i demanen la seva protecció pel proper Capítol General.

Casa d'exercicis de Mancor.
La dirigeixen les Missioneres dels SS. Cors.
20.  Una vintena de joves de València visiten el Santuari acompanyats  del prevere que té com a missió la pastoral juvenil el P.  José Ignacio de la Barreda, Legionari de Crist. Celebren la Missa a la Capella del Santíssim.

24.  Un grup d'alemanys, amb el seu  prevere, que fan turisme religios visiten el Santuari i celebren l'Eucaristia a la Capella del Santíssim.

26.  El Bisbe Auxiliar de La Habana, Mns. Juan de Dios Hernández Ruiz ve a venerar la Moreneta de Lluc i conèixer aquest  paisatge singular de la Serra de Tramuntana. L'acompanyen Mn. Antoni Garau i Mn. Joan Suñer Ramos. Celebren l'Eucaristia.

29.  Unes 40 persones de l'Associació “Gent Gran de s'Olivera” de Sa Cabaneta (Marratxí)  visiten la Mare de Déu i demanen una Missa a les 11:00 que celebra el P. Manuel Soler.

30.  Diumenge horabaixa, fa mota calor i la bascota deixa Lluc com un desert. Visita inesperada del Bisbe Mns. Sebastià Taltavull. Va al cambril i es passa una llarga estona en pregària silenciosa davant la Mare de Déu. Al comiat, com qualsevol pelegrí, no vol res més que un tassó d'aigua fresca de la Font Coberta.

La Font Coberta de Lluc i les seves desitjades aigües, 




lunes, 24 de julio de 2017

El fenomen del turisme religiós

Santuari de Lourdes
Qui acudeix el santuari? No deixa de ser interessant i profitós saber-ne el perfil. Tot i que finalment un s’ha de resignar a una resposta imprecisa. Mentre fa mig segle encara quedava clar que al país hi havia catòlics i no catòlics, ara l’assumpte s’ha enterbolit. Anys enrere al santuari hi acudien els que tenien fe per tal d’agrair beneficis rebuts, demanar favors o complir promeses. Als ateus o adeptes a altres religions —numèricament poc nombrosos— no se’ls ocorria anar-hi. 

En el nostre temps els santuaris són punts de destinació on hi acudeixen catòlics practicants, no practicants i esporàdicament practicants. També hi van escèptics, ateus i gent que no sap exactament a quina categoria pertany. Al santuari hi trobam turistes que volen conèixer món, amants de l’art, gent que vol pau i tranquil·litat. Per descomptat que el segueixen visitant els pelegrins de sempre. 

Visitants de tots els perfils

Hi ha factors que expliquen la gran diversitat de persones que arriben al santuari. En primer lloc, la gent avui dia es mou molt més que anys enrere. Atès que ha augmentat la demanda, s’ha adequat l’oferta, i molts santuaris adopten les condicions apropiades per atreure visitants. Per posar un exemple, Montserrat és un punt clar de destinació de turistes. Les agències turístiques exploten l’encís de la muntanya i el seu entorn. A més petita escala el mateix es pot dir de Lluc a Mallorca o del Toro a Menorca.

El camí de Santiago el fa molta gent que no assumeix les actituds tradicionals del pelegrí. L’anomenada del camí, les nombroses possibilitats d’allotjament, l’al·licient de contemplar art romànic i l’exercici corporal que suposa son motivacions que de religioses en tenen poc. Però decideixen la gent a posar-se en camí. Està clar que el pelegrí no cerca el mateix que el turista, per bé que ambdós recorrin els mateixos camins, contemplin el mateix paisatge i s’ajuntin en el mateix hostal. 

Un altre factor que empeny al santuari i que dificulta la classificació del visitant és la diferent situació corporal i anímica que viu cadascú. Hi van joves i vells, nens i adolescents escolars, matrimonis amb fills, malalts i acompanyants, preveres i religioses. Hi ha qui cerca consolació, mentre d’altres volen mantenir una tradició familiar. Alguns donen sortida als sentiments de devoció popular i altres van darrera un ambient que els ajudi a aprofundir la seva experiència espiritual. L’estètica, l’art o el paisatge també hi juguen un paper gens secundari. Certament encara hi ha grups que es dirigeixen al lloc com a parròquia o col·lectivitat que vol viure la fe.

Santuari de Guadalupe
El lloc on s’aixeca el santuari determina també en part el perfil dels visitants. Un santuari al bell mig d’una gran ciutat —els Desemparats a València, el Pilar a Saragossa— condiciona d’una altra manera que un santuari aixecat al cim d’una muntanya, allunyat de la població. El lloc, per altra banda, es correspon amb el caràcter de la població. I així és d’esperar que l’ambient sigui ben diferent al Rocío de Huelva que a Arantzazu del país basc. No menys incidència té que el santuari interessi l’àmbit d’un poble, d’una comarca, una regió o tot un Estat.

Un factor que també compta a l’hora del desplaçament de visitants, siguin pelegrins o turistes, és l’atenció o servei que el santuari està capacitat per donar. N’hi ha d’habitats per una comunitat religiosa o monàstica. Altres estan ben dotats amb un equip de responsables. En canvi la majoria es localitza en llocs aïllats i tenen un donat per tota estructura de servei. O potser les portes romanen tancades. 

Davant tants condicionaments i circumstàncies, enfront de tantes diferents expectatives, es fa urgent i necessari reflexionar l’oferta que s’ha de triar i els serveis que cal oferir.

Pelegrinatge i turisme religiós

El turisme religiós augmenta en els països més desenvolupats. Els estudis conclouen que un 20% del turisme mundial el mou el que es pot qualificar com religiós. S’aventura que els centres religiosos reben cada any 235 milions de persones, cristianes la major part. Són ben coneguts els santuaris que més gent atreuen. Els interessats en els tema aventuren que la majoria de llocs de peregrinació en el cristianisme —un 80%— tenen a veure amb el culte a la Mare de Déu. 

Quins són els trets que configuren el turisme religiós? És veritat que tant un turisme com l’altre pressuposen que el viatjant disposa del temps i els recursos necessaris. Ambdós gèneres d’activitat trenquen amb la rutina ordinària, però les diferències són clares. Sobretot les motivacions son ben diferents. La peregrinació —a peu o en vehicle— vol ser un camí vers la recerca de Déu i vers l’experiència religiosa. Té a veure amb el perdó, l’acció de gràcies, el compliment d’una promesa, l’inici d’un nou estil de vida... El pelegrí s’interessa pels llocs sagrats pel fet que tenen un caràcter religiós i no mostra l’interès principal en la cultura o l’estètica. Li interessa participar de les celebracions cultuals.

Santuari de la Aparecida
En el llenguatge col·loquial l’expressió recent de turisme religiós s’associa a una certa frivolitat. En canvi la imatge del peregrí es legitima per ella mateixa, sense necessitat d’explicacions ni justificacions ulteriors.

Manuel Soler Palà, msscc

sábado, 1 de julio de 2017

Crònica de juny 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Dos grups s'ajunten per participar a la Missa de les 12:30 que celebra el P. Ricard Janer. Un de l'Associació de Persones Majors del Pont d'Inca i l'altre del Centre de Dia del poble de Campanet, amb el rector de la Parròquia Mn. Joan Parets que concelebra. Després assisteixen a la Salve dels Blauets.

3. Diada del Malalt a Lluc, organitzada per la Delegació Diocesana de Salut, Devers 900 persones omplen l'Acolliment del Centenari per aquesta convocatòria tan sentida com viscuda. Presideix la Celebració Eucarística el Bisbe Mons. Sebastià Taltavull amb 12 preveres concelebrants i un diaca, on es destaca la identificació del malalt amb Jesús i l'esperança cristiana. El cant dels Blauets, les ofrenes i pregàries animen l'assemblea. Al final, el Bisbe baixa la imatge de la Mare de Déu de Lluc perquè pugui  ser venerada més a prop dels malalts. Dinar compartit i festa familiar clouen la diada.


4. Jornada dels Familiars dels MM.SS.CC. A les 11:00 Concelebració Eucarística que presideix el nou Delegat de la Congregació a Mallorca, el P. Hippolyte Voka del Congo. A les 12:15 Assemblea a la Sala de la Santa Figura on es dóna compte de les activitats i projectes missioners amb especial atenció de Concòrdia i Procura de Missions.  Dinar de fraternitat a Sa Fonda i comiat.

Els seminaristes
Baltasar i Danilo
5. Nit de tempesta, i una pluja que dura gairebé fins al migdia: han caigut 102 litres per metre quadrat que desborden el torrent.

Han vingut a passar un mes al Santuari i compartir l'horari comunitari els seminaristes de 6è curs de Teologia, Baltasar Morell Fuster de Palma i Danilo Urceda  Pereira, nascut al Brasil.

A la Missa del Migdia i a la Salve hi participa un grup de catòlics que viuen l'espiritualitat de l'Institut Verbum Dei (fundat a Mallorca per Mn. Jaume Bonet), procedeixen de Singapur ( Sudest d'Àsia).

6. Visiten la Mare de Déu i assisteixen a la Missa i Salve una cinquantena de persones del Grup de Majors de Melià Hotels Inter.

8. Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre. Convocats a Lluc pel Bisbe Sebastià, es fa l'anual jornada dels preveres  per a viure plegats la pregària d'acció de gràcies i la festa i també l'ocasió per felicitar els sacerdots que enguany compleixen els 25 i els 50 anys del seu ministeri.


A les 11:00 a la Sala de la Santa Figura, després de la pregària inicial, el P. Norberto Alcover S.I. dóna una conferència sobre St. Alonso Rodríguez en ocasió del IV. centenari de la seva mort. A les 12:30 a la Basílica Celebració Eucarística pel do del ministeri sacerdotal que uneix a Jesucrist, “configurats a ell i enviats al nostre poble”. Fou molt emotiu el moment d'oració llegint els noms dels 17 que celebren les noces d'or, 2 les noces de plata i 12 que aquest any ens han deixat per anar a la casa del Pare. Després, a Sa Fonda, “per a compartir un bon dinar de germanor amb cor joiós i festiu”.

St. Llorenç de Tuent i La Calobra
10. A la Missa del Migdia que presideix Mn. Carles Seguí hi participa l'associació Rotaris de Mallorca, on es  prega  pels socis vius i difunts. Després a lAcolliment del Centenari, dinar i festa.

A l'esglesieta de Sant Llorenç de Tuent i Sa Calobra el P. Manuel Soler beneeix el matrimoni d' Antoni Lladó Amengual, de Consell, amb Lidia Muñoz Solivellas de Sóller.

11. Després de la pertinent preparació catequètica el P. Antoni Fernández ha celebrat el baptisme de la blaueta Stella Arbona Orero, de Binissalem, després ha oficiat la Missa on Stella ha fet la seva Primera Comunió. També, la blaueta Alba Moranta Garcia, de Palma, l'ha fet. Ambdues han participat l'Eucaristia amb la professió de fe i pregàries d'acció de gràcies.


15. Visiten el  Santuari  un grup d'alumnes del Col.legi de La Puresa  de Sant Cugat del Vallés (Barcelona).

17. Peregrinació anual de l'Associació de la Tercera Edat de Gènova. Tenen una Missa a les 11:30 que celebra el P. Manuel Soler que conta amb la col.laboració musical de la seva Coral. Al final una senyora recita una poesia dedicada a la Mare de Déu de Lluc. Concelebra el P. Hippolyte Voka, Delegat dels MM.SSCC. a Mallorca.

18. Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist. El P. Antoni  Fernández presideix la celebració Litúrgica centrada en el Santíssim Sagrament i el compromís amb Caritas. La participació és molt variada i densa en sentiments i en la vivència d'aquest Misteri en la nostra fe. 

Per una banda hi ha els familiars i amics del jove recordat i famós pilot Lluís Salom en l'aniversari de la seva mort; per altra els pelegrins de l'Associació Gent Gran de Son Real (Palma) i l'acció de gràcies de l'Escolania per l'acabament del curs acadèmic. Ofrenes simbòliques del material escolar, cistella de flors i el pa i el vi que presenten els pares de Lluís Salom. Al final breu exposició del Santíssim i benedicció amb la Custòdia.

Després de l'Ofici l'Escolania segueix la festa de fi de curs amb una gimcana que acaba a la piscina; dinar bufet que les famílies han preparat per compartir i un acte d'entrega de premis i guardons. A destacar els Blauets de Plata als professors Joan Pons i Mateu Vidal que fa més de 25 anys que estan dedicats a servir l'Escolania de manera exemplar. És un homenatge que  els hi fa el Santuari-Escolania i l'AMIPA. La festa acaba amb un concert de l'Orquestra de Cambra de l'Escolania. 


A les 12:00 a la placeta del Lledoner uns 200 moters són atesos pel P. Manuel Soler que demanen una pregària de benedicció.

22. Acabat el curs acadèmic, els Blauets parteixen a fer les vacances amb els seus familiars. Tornaran al Santuari a principis del mes d'agost.

24. A les 11:00 a la basílica ens trobam amb l'agradable sorpresa d'un concert que ens ofereix la coral Jeloy Church Youth Choir de Moss, Noruega, amb un atractiu repertori de música religiosa clàssica i folklòrica.
                 
Avui vespre a l’església d'Alaró, el nostre organista titular de Lluc, Rafel Riera , dóna un original concert amb el trompetista Roberto  Morcillo.

En nom propi, de la Comunitat i  Escolania, el P. Prior va enviar un correu de felicitació al nou bisbe auxiliar de Barcelona, Mn. Antoni Vadell, al qual va respondre: 
El bisbe auxiliar electe,
Moltes gràcies  de cor per les teves paraules d'encoratjament...Prega per mi, per aquesta nova missió que me confia l’Església. M'ha vingut molt de nou...No esperava...És del Senyor. M'encoman a la protecció de la Mare de Déu. Abraçada de cor i ja ens veurem. Toni Vadell i Ferrer.


25. Comença la primera tanda de la 7ª edició del English Camp Lluc. Coordina el projecte Juan Antonio Amengual  i amb Sebastià Vallbona com a coordinador del campament. Una sèrie d'activitats molt atractives que tenen com a seu les instal.lacions de l'Escolania: tallers formatius, esports, classes d'anglès, contacte amb la natura i cultura pròpia.


L'Agència de Turisme de les Illes Balears ha fet una convocatòria a diverses entitats per a patrocinar projectes de qualitat i fomentar un turisme fora dels mesos d'estiu -del tòpic turisme de sol i platja- oferint un producte cultural atractiu. Entre les institucions destacades hi ha la històrica i prestigiosa Escolania de Lluc .


27. Un grup de gent major de la Parròquia de Bunyola  tenen la visita anual a la Mare de Déu. A les 11:00 celebren una Missa molt participada amb la coral parroquial i el seu rector Mn. Antoni Cañellas.

29. Festa de Sant Pere d'Escorca. Juntament amb la Mare de Déu de Lluc, Sant Pere és el patró de la parròquia d'Escorca. Com cada any els feligresos i amics d'aquest contrada acudeixen a la primitiva església del s. XIII per celebrar-ho. Enguany va presidir la Missa el P. Manuel Soler amb el P. Prior de concelebrant. A l'homilia va parlar d'aquesta “joia de l'arquitectura religiosa rural mallorquina” que està a les arrels de la nostra fe, la seva evolució històrica, fins que el 1456 la  seu es traslladà a Lluc i s'originà el pelegrinatge amb el seu significat religiós.

Després, a la sortida, davall les alzines, petit concert d'un quartet de cambra composat per antics blauets, mentre el sol declinava i es ponia devers l'entreforc del Torrent de Pareis. Finalment, sopar esplèndid al restaurant de la possessió que ofereix l'Ajuntament d'Escorca.

martes, 20 de junio de 2017

El Santuari en l'àmbit religiós


Els santuaris sovint remeten a un esdeveniment original/fundacional, potser extraordinari, o fins i tot considerat miraculós, que determina manifestacions de devoció duradora. Genera també sentiments d’acció de gràcies pels beneficis rebuts. Pels fidels són llocs privilegiats on la Verge Maria o els sants assisteixen els peregrins.

És freqüent que els santuaris estiguin localitzats en un indret elevat i aïllat, envoltats d’una bellesa potser austera, potser exuberant. Una tal situació remet a l’harmonia del cosmos, a un reflex de la mateixa bellesa divina. La pretensió dels santuaris cristians sempre ha estat la de ser signes de la irrupció de Déu en la historia. Per aquest motiu se’ls considera llocs sagrats, una meta per a les peregrinacions, un espai que facilita l’experiència religiosa, un lloc de culte i d’evangelització

Un lloc privilegiat

L’origen i la memòria del santuari desborden de simbolisme i potser d’un halo miraculós. Tant més si afegim que és un lloc de culte i s’alça en una situació geogràfica privilegiada en molts casos. Per tot això l’espai de l’edifici i el seu entorn remet a un altre ordre. A un nou àmbit de la realitat, una aproximació al sagrat, a una esfera transcendent.


L’experiència religiosa facilita la recerca de sentit a l’interior d’una societat secularitzada. Quan les estructures de la societat no ajuden a viure la fe i les autoritats eclesials han perdut bona part de la seva tradicional autoritat, passa a un primer pla l’experiència religiosa subjectiva.

L’aproximació al sagrat que facilita el santuari conté un aspecte dinàmic de conversió i compromís que també implica sentiments i emocions. No és cap desbarat afirmar que té a veure amb l’experiència mística. Poc o molt la persona es sent habitada per un altre que considera superior i present en la seva intimitat. Aquesta experiència mística no deixa l’intel·lecte al marge ni prescindeix de la vessant col·lectiva, atès que la persona és un ser social per naixença.   

Un lloc sagrat?

A l’Antic Testament els santuaris tenen un fort relleu. Són llocs privilegiats de trobament amb Déu. Tanmateix la revelació bíblica evoluciona i les relacions entre Déu i el poble s’espiritualitzen i interioritzen. Progressivament l’accent es posa sobre el trobament personal amb Déu més que sobre el lloc on esdevé. Si en un primer moment es parlava sovint del temple, el santuari i de Jerusalem, des de que Crist ha ressuscitat aquests llocs són merament funcionals. El Crist present en la comunitat esdevé l’únic i definitiu santuari.


Jesús declara superat el culte local i demana una adoració en l’esperit. No hi ha llocs sagrats que ens garanteixin la presència de Déu i menys que permetin manipular aquesta presència. Vol dir això que el santuari deixa de tenir sentit? Convé fer algunes precisions al respecte, doncs en el cristianisme es parla del santuari com a lloc sagrat i no per això es torna enrere en la teologia bíblica.

En la peregrinació l’objectiu no és tant el lloc geogràfic com l’esdeveniment històric i salvífic. L’espai en certa manera empresona l’home, mentre que la història li eixampla els horitzons, l’allibera i l’humanitza. El santuari es serveix d’una forma de religiositat popular que potser té alguna similitud amb el memorial bíblic: actualitza, més que repeteix, les experiències i fets que hi succeïren en un temps inicial/fundant.

D’altra banda la història es relaciona necessàriament amb l’espai. De fet l’Església és el Poble de Déu en camí, que viu en l’espai i el temps. L’espai i la geografia remeten als fets que han repercutit en el santuari. Per tant remet a una llengua, uns costums, unes vivències religioses.

La peregrinació —tan vinculada al santuari— implica una experiència religiosa universal, no només típica del cristianisme. Està molt lligada a la pietat popular i demana una meta, un santuari en el nostre cas. L’Església l’ha afavorit sempre. No tan sols vehicula una experiència religiosa, sinó que la peregrinació ha unit la gent de diferents pobles intercanviant valors culturals, sobretot en temps de l’Edat Mitjana.

Els nostres dies han sofert un canvi cultural que ve de lluny: la il·lustració, el protestantisme, la secularització… La peregrinació ha esdevingut menys freqüent i ha adquirit un pes més simbòlic. Tot i així hi ha hagut una recuperació de les peregrinacions des de la segona meitat del segle XIX. Però s’han dirigit no tant als llocs tradicionals (el Vaticà, Jerusalem i el camí de Santiago, per citar-ne tres) com a santuaris locals que matisen la identitat de la fe i la cultura del lloc.

El santuari i la secularització

En el nostre món creix el grau d’autonomia i de secularització. El subjecte de mal grat es sotmet a altres persones o institucions. Vol fer lliurament les seves decisions. La religió es desplaça vers l’esfera privada i xoca amb l’àmbit polític i civil. La fe es va privatitzant i, per tant, cadascú interpreta el sentit de la religió i de la vida com millor li sembla. L’àmbit sagrat esdevé terreny personal. La religiositat institucionalitzada perd relleu i importància. Déu acaba essent un assumpte personal i íntim.


Aquests plantejaments tenen, però, un aspecte positiu. Si Déu ja no imposa dogmes ni normes morals, aleshores queda la via lliure per tal que Ell connecti amb el tarannà més personal de l’individu. Ara bé, el fons últim (que també podem anomenar “cor”) d’on brollen els sentiments més personals i profunds —com el de l’experiència religiosa— és el mateix que alimenta l’amor a la terra, a les tradicions, a la llengua, als ancestres.

El santuari és una oferta atraient en l’actual societat. Sobretot per a aquells que no aconsegueixen altra forma d’inserció eclesial i per als participants ocasionals. Els santuaris es podrien comparar als braços misericordiosos de l’Església mare que s’estenen vers els desorientats. També acullen pecadors, marginats, analfabets, inconstants, malalts i aclaparats.

En el santuari l’anunci de la fe ressona diferent a les orelles del visitant. Esdevé més íntim, més personal i interpelador que el de la parròquia. Surt dels esquemes fixos i tradicionals. Tothom és benvingut, malgrat no sigui del tot ortodox en les seves expressions. L’anonimat hi juga el seu paper i ningú s’ha de sentir vigilat i menys jutjat.   

Per un cert grup de gent el santuari és l’únic lligam amb l’Església, el qual alimenta un tipus d’espiritualitat alternativa, de contorns indefinits. Cada pelegrí cerca segons el seu tarannà. Cadascú és catòlic a la seva manera, no té altres compromisos que els que ell mateix s’imposa. Alguns han privatitzat la fe, viuen una recerca molt personal, sense vincles amb cap comunitat o parròquia. La dimensió subjectiva adquireix gran importància. Així sintonitza amb la cultura de la postmodernitat, la que ens envolta, gens amiga de morals i dogmes establerts.

Poble i santuari

La vessant religiosa del santuari sobrepassa amb escreix tot el que hem dit, però quedaria del tot incompleta si no féssim una al·lusió a la relació entre la pietat popular i el sentit de poble.

La pietat popular es construeix poc a poc en el temps i està vinculada als elements fundants d’un poble. L’experiència de Déu —en el grau que sigui— s’acoloreix d’emocions i afectes. El sentiment popular atorga un fort relleu al lloc i les circumstàncies. Les experiències que se’n deriven queden gravades en la consciencia personal, familiar i popular. La pietat de la gent recull aquestes experiències acumulades al llarg del temps i fa memòria dels fets significatius que han anat construint la identitat del poble. No només emmagatzema experiències i records, sinó que les actualitza a semblança del memorial bíblic.


Les experiències es mouen entre la historia i el mite. Brollen del més íntim de la persona, de la font d’on també hi brosten elements tan íntims com la llengua, la vinculació amb els avantpassats, les aspiracions de llibertat i fraternitat. El lloc originari i les circumstàncies fundants del poble abunden en simbolismes. Els anhels més íntims —religiosos, emocionals i populars— brollen de la mateixa font que és el cor. No podem argumentar aquesta afirmació, però és ben present en alguns filòsofs. 

La identitat religiosa es viu profundament vinculada a la història del poble, de les circumstàncies polítiques i socials que l’han acompanyat. La pietat popular ha contribuït en gran mesura a la construcció del poble. Ha marcat els moments crucials de la historia: triomfs i derrotes, alegries i penes, tensions i tragèdies. 

Doncs bé, el santuari hi juga un paper important en aquest context perquè és l’espai sagrat on el pelegrí hi fa l’experiència de la trobada amb Déu que l’acull i escolta. El santuari guarda la memòria d’un poble que es reconeix en la seva expressió de fe i afavoreix el vincle amb els avantpassats. Així esdevé icona de la fe i dels sentiments més pregons.

Manuel Soler Palà, msscc

martes, 13 de junio de 2017

Crònica de maig 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives


1. Els feligresos de la Parròquia de La Real, de Palma, sempre han elegit aquest dia  per pujar com a pelegrins a visitar la Moreneta i obrir la devoció del Mes de Maria. Celebra la Missa el Rector de la Parròquia P. Gabriel Seguí m.ss.cc. ajudat per la prestigiosa Coral Parroquial que dirigeix el P. Llorenç Caldentey m.ss.cc.

3. L'Escolania de Lluc ha partit ca a França per donar una sèrie de concerts a Notre Dame de Paris i a la Catedral de Reims.


Uns 600 alumnes del curs 6è. de Primària de les Escoles Diocesanes tenen una jornada a l’acolliment del Centenari a mb activitats formatives i jocs. 

4. Visiten la Mare de Déu un grup de Persones Majors de Pollença (Sa Nostra) . Participen de l'Eucaristia del Migdia.

6. Unes persones devotes de la “Reina de la Pau” prega davant el Santíssim exposat a la capella, des de les 08:00 fins a la reserva i Missa del migdia.

7. A l'Ofici de les 11:00 hi participen unes 50 persones de la Tercera Edat  de  Santa Margalida.

10. Comencen les pujades massives de la Part Forana a Lluc que organitza el Consell de Mallorca. Avui són unes 800 persones de l'associació “Amics de la Zona Nord” que comprèn els pobles: Pollença, Port de Pollença, Alcúdia, Port d'Alcúdia, Santa Margalida i Can Picafort. Tenen una Missa a l'Acolliment del Centenari amb ofrenes de flors i parlaments. La presidei el P. Manuel Soler.


11. Escoles Franciscanes a Lluc. Un milenar d'alumnes dels centres escolars de Sant Francesc i Mater Misericordiae ha tingut a Lluc una jornada de reflexió sobre el turisme sostenible segons el lema: “la terra, ca teva, ca meva, ca nostra” per a prendre consciència de la importància de tenir cura de l'entorn vital.

Un grup de l'ESO ha pujat a peu des de Caimari. Ha dirigit la jornada Rafel Mas responsable de la pastoral dels col.legis franciscans.

14. Torna l'anual pelegrinatge organitzat per la “Hermandad del Rocio“ a Mallorca. De bell nou l'alegria de la seva religiositat popular que enyora la Blanca Paloma, amb les seus vestits folklòrics, estendarts i la venerada Sinpecado. Celebra la Missa el P. Judas Moreno amb l'acompanyament del guitarristes  i, el final emotiu de la Salve Rociera. Dinar i festa  a l'Acolliment del Centenari.

16. Han tornat els Blauets de la seva gira per França. Han donat concerts a Notre Dame de Paris i a la Catedral de Reims,on foren acollits familiarment per l'escolania La Maîtrise. Venen satisfets i contents per les atencions rebudes de l'Ambaixada d'Espanya, l'Agregat Cultural de l'Ambaixada a Paris i el Canceller. De l'Ambaixada a la UNESCO, la trobada i acollida de la Coral de La Maîtrise de Reims amb qui fa intercanvi l'Escolania, el concert a la Catedral de Notre Dame de Reims i, per  als més petits, la màgia de Disneyland.


17. Han arribat els components de la Coral La Maîtrise de Reims que fan intercanvi amb l'Escolania. Donaran una sèrie de concerts els pròxims dies.


Primera tongada de les Associacions de Persones Majors de la Part Forana que patrocina el Consell de Mallorca formada per grups de Costitx, Sa Pobla, Petra, Maria, Portocristo, Llubí, Son Macià, Son Servera, Lloret, Ariany, Biniali, Vilafranca, Santa Eugènia, Porreres, Fornalutx, Binissalem, Llucmajor, S'Arracó, Sant Elm, Sant Joan, Calonge, Cala D'Or, Capdepera, Montuiri i Sencelles.


Els Blauets han anat a l'Acolliment del Centenari per cantar la Salve i després, a les 11:30 Mn. Antoni Vadell ha celebrat l'Eucaristia amb l'acostumada ofrena floral i pregàries apropiades. Al final salutacions del batle Antoni Solivellas, Juame Adrover i Catalina Cladera.

18. Segona Trobada de les Associacions de Persones Majors de Mallorca a Lluc. Unes 800 persones han omplert –com ahir- l'Acolliment del Centenari. S'ha seguit el mateix ordre:11'15 intervenció dels Blauets, 12'30 Missa que celebra Mn Antoni Vadell, Vicari Episcopal per a l'Evangelització, pregàries i ofrenes de flors, i al final, alguns parlaments.


Relació de la  proveniència dels grups: S'Alqueria Blanca i Portopetro,Sa Pobla, S'Horta, Valldemossa, Inca, Deià, Petra, Palmanyola, Cas Concos, Portocolom, Calvià, Banyalbufar, Els Llombarts, Consell, Santanyí, Cala d'Or, Es Carritxó, Ses Salines i Colònia Sant Jordi, Punta de n'Amer i Sa Coma, Esporles, Lloseta, Búger, Sóller, Estellencs, Puigpunyent i Galilea, Sa Ràpita, Mancor de la Vall i Port de Sóller.

19. Unes 40 persones del Centre de Passius de l'Exèrcit (Gent Major) participen de la Missa i la Salve del Migdia.

A les 20.00 a La Seu, concert de les dues corals, La Maîtrise de Reims i l'Escolania de Lluc.


A les 21:00  a l'Esglèsia de Montuiri actuació de la Coral de La Maîtrise de Reims i l'Escolania de Lluc en un concert homenatge al seu fill il.lustre, el músic P. Antoni Martorell T.O.R. fent memòria del 104 aniversari del seu naixement.

20. Jornada de la Vida Religiosa a Lluc organitzada per la CONFER. A les 10:30 a la basílica el P. Prior dóna la benvinguda a l'assemblea convidant a viure la dita de Costa i Llobera “Lluc per Mallorca és encara el sant racó de la llar”, lloc de pelegrinatge i pregària. A continuació el P. Manuel Soler dirigeix la pregària inicial.

A les 11:15 a la sala de la Santa Figura, l'Administrador Apostòlic de Mallorca, el Bisbe Mons. Sebastià  Taltavull dóna una conferència sobre Vida Consagrada i carisma amb el compromís de integració en la pastoral de la Diòcesi.

A les 12:45 Concelebració Eucarística que presideix el Bisbe. A l'homilia entre altres reflexions, partint de la lectura dels Fets dels Apòstols, recorda que ens hem de deixar dur de l'Esperit Sant, fer el que vol o no vol, per evangelitzar  segons els signes del temps que vivim. Dinar de germanor a l'Acolliment del Centenari i comiat festiu.


Nova sortida de les dues corals, La Maîtrise de Reims i l'Escolania de Lluc, aquest vespre donen un concert a l'Esglèsia Parroquial de Porreres.

21. A les 11:00 Solemne  Eucaristía que presideix el P. Antoni Fernández amb la participació de les dues escolanies que aquets dies han viscut i donat concerts plegades en esperit fraternal: la de Reims i la de Lluc.

A les 12:00 comença la IIIª Trobada de les Corals dels Col.legis de l'Esglèsia a Lluc. Són 7 amb 250 cantaires dels col.legis: Arcàngel Sant Rafel, Coral Femenina de Sant Francesc, Coral Totsolets del Col.legi Beat Ramon Llull d'Inca, Col.egi de Santa Mònica, Nins Cantors de Sant Francesc, Escolania de Lluc i la participació extraordinària de la Coral de la Catedral de Notre Dame de Reims.

Han actuat en espais simultanis -Flama de la Llengua, Els Porxets- perque la gent  pugui gaudir de la diversitat del seu art musical. S'ha acabat amb un cant conjunt i, després, un dinar compartit amb les famílies a l'Acolliment del Centenari.

24. Amb l'organització de l'Ajuntament de Campos pugen a Lluc unes 400 persones de la Tercera Edat. A l'Acolliment del Centenari són rebudes  amb la benvinguda del P. Manuel Soler i acte seguit l'Escolania hi acudeix amb lel cant de la Salve i altres cançons. Celebra la Missa el Rector de la Parròquia Mn. Francesc Munar, amb el P. Manuel de concelebrant. Com cada any, les ofrenes que presenten  són els fruits de la terra i productes de la gastronomia local.

25. El maig és el mes de l'any amb més densitat de peregrinacions al Santuari. Avui uns 55 membres de l'Associació de la Tercera Edat de Es Vivero (Palma) assisteixen a la Missa del migdia i a la Salve dels Blauets. També s'hi afegeix un grup de l'Associació de Jubilats de “Sa Nostra” en visita cultural.

L'horabaixa l'Escolania baixa a la ciutat d'Inca per participar amb els seus cants a una Celebració Eucarística a la Parròquia, un dels actes programats en ocasió del 50 aniversari de la Coronació Pontifícia de la imatge de Santa Maria la Major. Després donen un concert que és molt aplaudit i felicitat.

26. Tècnics de la prestigiosa emisora anglesa BBC graven un programa sobre la realitat del Santuari de Lluc, el seu entorn, institucions ,amb especial atenció a l'Escolania i la dimensió religiosa i cultural. Acaben amb una entrevista al P. Prior.

27. A les l2:45 el P. Manuel Soler celebra la Missa per uns 80 membres  de la AUOM (Aula oberta de majors de la Universitat) amb ells hi paticipa una coral amb organista. També s'hi afegeix un grup de laics mercedaris que preparen el 800 aniversari de la fundació de l'Ordre de la Mercè; abans van a la capella del Baptisme a venerar la figura del P. Jesús Eduard Massanet beat i màrtir mercedari.

28. Amb l'organització de la Delegació Diocesana Família i Vida  es celebra la Diada de la Família a Lluc. A les 12:00 a l'Acolliment del Centenari el Bisbe Mons. Sebastià Taltavull va presidir la Concelebració Eucarística que era també un homenatge als matrimonis que celebraven les noces d'or (50 parelles) i les noces de plata (12 parelles). Al final el Bisbe va voler felicitar-los i animar-los a tots, a la vegada que els hi donava una ceràmica commemorativa i una rosa, Entre els matrimonis del 25 aniversari hi havia els apreciats treballadors del Santuari Jaume Oliver i Llucia Navarro. El lema d'enguany era: Tots a Lluc. Família: l'alegria de d'Evangeli.


30. Unes 300 persones majors de l'asssociació diocesana “Vida Creixent” tenen la seva peregrinació anual al Santuari. Ales 11:45 Celebració Eucarística a la basílica que presideix el delegat Mn. Pau Oliver i concelebren Mn. Miquel Mulet de la unitat pastoral de Sóller i el P. Pedro  Balili de la Parròquia de Sant Francesc de Paula, Palma.

31. A les 11:30 el P. Prior dóna la benvinguda i celebra l'Eucaristia a 250 persones de l'associació Gent Gran de Son Ferriol, Palma. Fan una llarga ofrena de rams de flors i, al final, una coral amb  guitarristes canten un parell de cançons a la Mare de Déu.