Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

martes, 20 de junio de 2017

El Santuari en l'àmbit religiós


Els santuaris sovint remeten a un esdeveniment original/fundacional, potser extraordinari, o fins i tot considerat miraculós, que determina manifestacions de devoció duradora. Genera també sentiments d’acció de gràcies pels beneficis rebuts. Pels fidels són llocs privilegiats on la Verge Maria o els sants assisteixen els peregrins.

És freqüent que els santuaris estiguin localitzats en un indret elevat i aïllat, envoltats d’una bellesa potser austera, potser exuberant. Una tal situació remet a l’harmonia del cosmos, a un reflex de la mateixa bellesa divina. La pretensió dels santuaris cristians sempre ha estat la de ser signes de la irrupció de Déu en la historia. Per aquest motiu se’ls considera llocs sagrats, una meta per a les peregrinacions, un espai que facilita l’experiència religiosa, un lloc de culte i d’evangelització

Un lloc privilegiat

L’origen i la memòria del santuari desborden de simbolisme i potser d’un halo miraculós. Tant més si afegim que és un lloc de culte i s’alça en una situació geogràfica privilegiada en molts casos. Per tot això l’espai de l’edifici i el seu entorn remet a un altre ordre. A un nou àmbit de la realitat, una aproximació al sagrat, a una esfera transcendent.


L’experiència religiosa facilita la recerca de sentit a l’interior d’una societat secularitzada. Quan les estructures de la societat no ajuden a viure la fe i les autoritats eclesials han perdut bona part de la seva tradicional autoritat, passa a un primer pla l’experiència religiosa subjectiva.

L’aproximació al sagrat que facilita el santuari conté un aspecte dinàmic de conversió i compromís que també implica sentiments i emocions. No és cap desbarat afirmar que té a veure amb l’experiència mística. Poc o molt la persona es sent habitada per un altre que considera superior i present en la seva intimitat. Aquesta experiència mística no deixa l’intel·lecte al marge ni prescindeix de la vessant col·lectiva, atès que la persona és un ser social per naixença.   

Un lloc sagrat?

A l’Antic Testament els santuaris tenen un fort relleu. Són llocs privilegiats de trobament amb Déu. Tanmateix la revelació bíblica evoluciona i les relacions entre Déu i el poble s’espiritualitzen i interioritzen. Progressivament l’accent es posa sobre el trobament personal amb Déu més que sobre el lloc on esdevé. Si en un primer moment es parlava sovint del temple, el santuari i de Jerusalem, des de que Crist ha ressuscitat aquests llocs són merament funcionals. El Crist present en la comunitat esdevé l’únic i definitiu santuari.


Jesús declara superat el culte local i demana una adoració en l’esperit. No hi ha llocs sagrats que ens garanteixin la presència de Déu i menys que permetin manipular aquesta presència. Vol dir això que el santuari deixa de tenir sentit? Convé fer algunes precisions al respecte, doncs en el cristianisme es parla del santuari com a lloc sagrat i no per això es torna enrere en la teologia bíblica.

En la peregrinació l’objectiu no és tant el lloc geogràfic com l’esdeveniment històric i salvífic. L’espai en certa manera empresona l’home, mentre que la història li eixampla els horitzons, l’allibera i l’humanitza. El santuari es serveix d’una forma de religiositat popular que potser té alguna similitud amb el memorial bíblic: actualitza, més que repeteix, les experiències i fets que hi succeïren en un temps inicial/fundant.

D’altra banda la història es relaciona necessàriament amb l’espai. De fet l’Església és el Poble de Déu en camí, que viu en l’espai i el temps. L’espai i la geografia remeten als fets que han repercutit en el santuari. Per tant remet a una llengua, uns costums, unes vivències religioses.

La peregrinació —tan vinculada al santuari— implica una experiència religiosa universal, no només típica del cristianisme. Està molt lligada a la pietat popular i demana una meta, un santuari en el nostre cas. L’Església l’ha afavorit sempre. No tan sols vehicula una experiència religiosa, sinó que la peregrinació ha unit la gent de diferents pobles intercanviant valors culturals, sobretot en temps de l’Edat Mitjana.

Els nostres dies han sofert un canvi cultural que ve de lluny: la il·lustració, el protestantisme, la secularització… La peregrinació ha esdevingut menys freqüent i ha adquirit un pes més simbòlic. Tot i així hi ha hagut una recuperació de les peregrinacions des de la segona meitat del segle XIX. Però s’han dirigit no tant als llocs tradicionals (el Vaticà, Jerusalem i el camí de Santiago, per citar-ne tres) com a santuaris locals que matisen la identitat de la fe i la cultura del lloc.

El santuari i la secularització

En el nostre món creix el grau d’autonomia i de secularització. El subjecte de mal grat es sotmet a altres persones o institucions. Vol fer lliurament les seves decisions. La religió es desplaça vers l’esfera privada i xoca amb l’àmbit polític i civil. La fe es va privatitzant i, per tant, cadascú interpreta el sentit de la religió i de la vida com millor li sembla. L’àmbit sagrat esdevé terreny personal. La religiositat institucionalitzada perd relleu i importància. Déu acaba essent un assumpte personal i íntim.


Aquests plantejaments tenen, però, un aspecte positiu. Si Déu ja no imposa dogmes ni normes morals, aleshores queda la via lliure per tal que Ell connecti amb el tarannà més personal de l’individu. Ara bé, el fons últim (que també podem anomenar “cor”) d’on brollen els sentiments més personals i profunds —com el de l’experiència religiosa— és el mateix que alimenta l’amor a la terra, a les tradicions, a la llengua, als ancestres.

El santuari és una oferta atraient en l’actual societat. Sobretot per a aquells que no aconsegueixen altra forma d’inserció eclesial i per als participants ocasionals. Els santuaris es podrien comparar als braços misericordiosos de l’Església mare que s’estenen vers els desorientats. També acullen pecadors, marginats, analfabets, inconstants, malalts i aclaparats.

En el santuari l’anunci de la fe ressona diferent a les orelles del visitant. Esdevé més íntim, més personal i interpelador que el de la parròquia. Surt dels esquemes fixos i tradicionals. Tothom és benvingut, malgrat no sigui del tot ortodox en les seves expressions. L’anonimat hi juga el seu paper i ningú s’ha de sentir vigilat i menys jutjat.   

Per un cert grup de gent el santuari és l’únic lligam amb l’Església, el qual alimenta un tipus d’espiritualitat alternativa, de contorns indefinits. Cada pelegrí cerca segons el seu tarannà. Cadascú és catòlic a la seva manera, no té altres compromisos que els que ell mateix s’imposa. Alguns han privatitzat la fe, viuen una recerca molt personal, sense vincles amb cap comunitat o parròquia. La dimensió subjectiva adquireix gran importància. Així sintonitza amb la cultura de la postmodernitat, la que ens envolta, gens amiga de morals i dogmes establerts.

Poble i santuari

La vessant religiosa del santuari sobrepassa amb escreix tot el que hem dit, però quedaria del tot incompleta si no féssim una al·lusió a la relació entre la pietat popular i el sentit de poble.

La pietat popular es construeix poc a poc en el temps i està vinculada als elements fundants d’un poble. L’experiència de Déu —en el grau que sigui— s’acoloreix d’emocions i afectes. El sentiment popular atorga un fort relleu al lloc i les circumstàncies. Les experiències que se’n deriven queden gravades en la consciencia personal, familiar i popular. La pietat de la gent recull aquestes experiències acumulades al llarg del temps i fa memòria dels fets significatius que han anat construint la identitat del poble. No només emmagatzema experiències i records, sinó que les actualitza a semblança del memorial bíblic.


Les experiències es mouen entre la historia i el mite. Brollen del més íntim de la persona, de la font d’on també hi brosten elements tan íntims com la llengua, la vinculació amb els avantpassats, les aspiracions de llibertat i fraternitat. El lloc originari i les circumstàncies fundants del poble abunden en simbolismes. Els anhels més íntims —religiosos, emocionals i populars— brollen de la mateixa font que és el cor. No podem argumentar aquesta afirmació, però és ben present en alguns filòsofs. 

La identitat religiosa es viu profundament vinculada a la història del poble, de les circumstàncies polítiques i socials que l’han acompanyat. La pietat popular ha contribuït en gran mesura a la construcció del poble. Ha marcat els moments crucials de la historia: triomfs i derrotes, alegries i penes, tensions i tragèdies. 

Doncs bé, el santuari hi juga un paper important en aquest context perquè és l’espai sagrat on el pelegrí hi fa l’experiència de la trobada amb Déu que l’acull i escolta. El santuari guarda la memòria d’un poble que es reconeix en la seva expressió de fe i afavoreix el vincle amb els avantpassats. Així esdevé icona de la fe i dels sentiments més pregons.

Manuel Soler Palà, msscc

martes, 13 de junio de 2017

Crònica de maig 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives


1. Els feligresos de la Parròquia de La Real, de Palma, sempre han elegit aquest dia  per pujar com a pelegrins a visitar la Moreneta i obrir la devoció del Mes de Maria. Celebra la Missa el Rector de la Parròquia P. Gabriel Seguí m.ss.cc. ajudat per la prestigiosa Coral Parroquial que dirigeix el P. Llorenç Caldentey m.ss.cc.

3. L'Escolania de Lluc ha partit ca a França per donar una sèrie de concerts a Notre Dame de Paris i a la Catedral de Reims.


Uns 600 alumnes del curs 6è. de Primària de les Escoles Diocesanes tenen una jornada a l’acolliment del Centenari a mb activitats formatives i jocs. 

4. Visiten la Mare de Déu un grup de Persones Majors de Pollença (Sa Nostra) . Participen de l'Eucaristia del Migdia.

6. Unes persones devotes de la “Reina de la Pau” prega davant el Santíssim exposat a la capella, des de les 08:00 fins a la reserva i Missa del migdia.

7. A l'Ofici de les 11:00 hi participen unes 50 persones de la Tercera Edat  de  Santa Margalida.

10. Comencen les pujades massives de la Part Forana a Lluc que organitza el Consell de Mallorca. Avui són unes 800 persones de l'associació “Amics de la Zona Nord” que comprèn els pobles: Pollença, Port de Pollença, Alcúdia, Port d'Alcúdia, Santa Margalida i Can Picafort. Tenen una Missa a l'Acolliment del Centenari amb ofrenes de flors i parlaments.


11. Escoles Franciscanes a Lluc. Un milenar d'alumnes dels centres escolars de Sant Francesc i Mater Misericordiae ha tingut a Lluc una jornada de reflexió sobre el turisme sostenible segons el lema: “la terra, ca teva, ca meva, ca nostra” per a prendre consciència de la importància de tenir cura de l'entorn vital.

Un grup de l'ESO ha pujat a peu des de Caimari. Ha dirigit la jornada Rafel Mas responsable de la pastoral dels col.legis franciscans.

14. Torna l'anual pelegrinatge organitzat per la “Hermandad del Rocio“ a Mallorca. De bell nou l'alegria de la seva religiositat popular que enyora la Blanca Paloma, amb les seus vestits folklòrics, estendarts i la venerada Sinpecado. Celebra la Missa el P. Judas Moreno amb l'acompanyament del guitarristes  i, el final emotiu de la Salve Rociera. Dinar i festa  a l'Acolliment del Centenari.

16. Han tornat els Blauets de la seva gira per França. Han donat concerts a Notre Dame de Paris i a la Catedral de Reims,on foren acollits familiarment per l'escolania La Maîtrise. Venen satisfets i contents per les atencions rebudes de l'Ambaixada d'Espanya, l'Agregat Cultural de l'Ambaixada a Paris i el Canceller. De l'Ambaixada a la UNESCO, la trobada i acollida de la Coral de La Maîtrise de Reims amb qui fa intercanvi l'Escolania, el concert a la Catedral de Notre Dame de Reims i, per  als més petits, la màgia de Disneyland.


17. Han arribat els components de la Coral La Maîtrise de Reims que fan intercanvi amb l'Escolania. Donaran una sèrie de concerts els pròxims dies.


Primera tongada de les Associacions de Persones Majors de la Part Forana que patrocina el Consell de Mallorca formada per grups de Costitx, Sa Pobla, Petra, Maria, Portocristo, Llubí, Son Macià, Son Servera, Lloret, Ariany, Biniali, Vilafranca, Santa Eugènia, Porreres, Fornalutx, Binissalem, Llucmajor, S'Arracó, Sant Elm, Sant Joan, Calonge, Cala D'Or, Capdepera, Montuiri i Sencelles.


Els Blauets han anat a l'Acolliment del Centenari per cantar la Salve i després, a les 11:30 Mn. Antoni Vadell ha celebrat l'Eucaristia amb l'acostumada ofrena floral i pregàries apropiades. Al final salutacions del batle Antoni Solivellas, Juame Adrover i Catalina Cladera.

18. Segona Trobada de les Associacions de Persones Majors de Mallorca a Lluc. Unes 800 persones han omplert –com ahir- l'Acolliment del Centenari. S'ha seguit el mateix ordre:11'15 intervenció dels Blauets, 12'30 Missa que celebra Mn Antoni Vadell, Vicari Episcopal per a l'Evangelització, pregàries i ofrenes de flors, i al final, alguns parlaments.


Relació de la  proveniència dels grups: S'Alqueria Blanca i Portopetro,Sa Pobla, S'Horta, Valldemossa, Inca, Deià, Petra, Palmanyola, Cas Concos, Portocolom, Calvià, Banyalbufar, Els Llombarts, Consell, Santanyí, Cala d'Or, Es Carritxó, Ses Salines i Colònia Sant Jordi, Punta de n'Amer i Sa Coma, Esporles, Lloseta, Búger, Sóller, Estellencs, Puigpunyent i Galilea, Sa Ràpita, Mancor de la Vall i Port de Sóller.

19. Unes 40 persones del Centre de Passius de l'Exèrcit (Gent Major) participen de la Missa i la Salve del Migdia.

A les 20.00 a La Seu, concert de les dues corals, La Maîtrise de Reims i l'Escolania de Lluc.


A les 21:00  a l'Esglèsia de Montuiri actuació de la Coral de La Maîtrise de Reims i l'Escolania de Lluc en un concert homenatge al seu fill il.lustre, el músic P. Antoni Martorell T.O.R. fent memòria del 104 aniversari del seu naixement.

20. Jornada de la Vida Religiosa a Lluc organitzada per la CONFER. A les 10:30 a la basílica el P. Prior dóna la benvinguda a l'assemblea convidant a viure la dita de Costa i Llobera “Lluc per Mallorca és encara el sant racó de la llar”, lloc de pelegrinatge i pregària. A continuació el P. Manuel Soler dirigeix la pregària inicial.

A les 11:15 a la sala de la Santa Figura, l'Administrador Apostòlic de Mallorca, el Bisbe Mons. Sebastià  Taltavull dóna una conferència sobre Vida Consagrada i carisma amb el compromís de integració en la pastoral de la Diòcesi.

A les 12:45 Concelebració Eucarística que presideix el Bisbe. A l'homilia entre altres reflexions, partint de la lectura dels Fets dels Apòstols, recorda que ens hem de deixar dur de l'Esperit Sant, fer el que vol o no vol, per evangelitzar  segons els signes del temps que vivim. Dinar de germanor a l'Acolliment del Centenari i comiat festiu.


Nova sortida de les dues corals, La Maîtrise de Reims i l'Escolania de Lluc, aquest vespre donen un concert a l'Esglèsia Parroquial de Porreres.

21. A les 11:00 Solemne  Eucaristía que presideix el P. Antoni Fernández amb la participació de les dues escolanies que aquets dies han viscut i donat concerts plegades en esperit fraternal: la de Reims i la de Lluc.

A les 12:00 comença la IIIª Trobada de les Corals dels Col.legis de l'Esglèsia a Lluc. Són 7 amb 250 cantaires dels col.legis: Arcàngel Sant Rafel, Coral Femenina de Sant Francesc, Coral Totsolets del Col.legi Beat Ramon Llull d'Inca, Col.egi de Santa Mònica, Nins Cantors de Sant Francesc, Escolania de Lluc i la participació extraordinària de la Coral de la Catedral de Notre Dame de Reims.

Han actuat en espais simultanis -Flama de la Llengua, Els Porxets- perque la gent  pugui gaudir de la diversitat del seu art musical. S'ha acabat amb un cant conjunt i, després, un dinar compartit amb les famílies a l'Acolliment del Centenari.

24. Amb l'organització de l'Ajuntament de Campos pugen a Lluc unes 400 persones de la Tercera Edat. A l'Acolliment del Centenari són rebudes  amb la benvinguda del P. Manuel Soler i acte seguit l'Escolania hi acudeix amb lel cant de la Salve i altres cançons. Celebra la Missa el Rector de la Parròquia Mn. Francesc Munar, amb el P. Manuel de concelebrant. Com cada any, les ofrenes que presenten  són els fruits de la terra i productes de la gastronomia local.

25. El maig és el mes de l'any amb més densitat de peregrinacions al Santuari. Avui uns 55 membres de l'Associació de la Tercera Edat de Es Vivero (Palma) assisteixen a la Missa del migdia i a la Salve dels Blauets. També s'hi afegeix un grup de l'Associació de Jubilats de “Sa Nostra” en visita cultural.

L'horabaixa l'Escolania baixa a la ciutat d'Inca per participar amb els seus cants a una Celebració Eucarística a la Parròquia, un dels actes programats en ocasió del 50 aniversari de la Coronació Pontifícia de la imatge de Santa Maria la Major. Després donen un concert que és molt aplaudit i felicitat.

26. Tècnics de la prestigiosa emisora anglesa BBC graven un programa sobre la realitat del Santuari de Lluc, el seu entorn, institucions ,amb especial atenció a l'Escolania i la dimensió religiosa i cultural. Acaben amb una entrevista al P. Prior.

27. A les l2:45 el P. Manuel Soler celebra la Missa per uns 80 membres  de la AUOM (Aula oberta de majors de la Universitat) amb ells hi paticipa una coral amb organista. També s'hi afegeix un grup de laics mercedaris que preparen el 800 aniversari de la fundació de l'Ordre de la Mercè; abans van a la capella del Baptisme a venerar la figura del P. Jesús Eduard Massanet beat i màrtir mercedari.

28. Amb l'organització de la Delegació Diocesana Família i Vida  es celebra la Diada de la Família a Lluc. A les 12:00 a l'Acolliment del Centenari el Bisbe Mons. Sebastià Taltavull va presidir la Concelebració Eucarística que era també un homenatge als matrimonis que celebraven les noces d'or (50 parelles) i les noces de plata (12 parelles). Al final el Bisbe va voler felicitar-los i animar-los a tots, a la vegada que els hi donava una ceràmica commemorativa i una rosa, Entre els matrimonis del 25 aniversari hi havia els apreciats treballadors del Santuari Jaume Oliver i Llucia Navarro. El lema d'enguany era: Tots a Lluc. Família: l'alegria de d'Evangeli.


30. Unes 300 persones majors de l'asssociació diocesana “Vida Creixent” tenen la seva peregrinació anual al Santuari. Ales 11:45 Celebració Eucarística a la basílica que presideix el delegat Mn. Pau Oliver i concelebren Mn. Miquel Mulet de la unitat pastoral de Sóller i el P. Pedro  Balili de la Parròquia de Sant Francesc de Paula, Palma.

31. A les 11:30 el P. Prior dóna la benvinguda i celebra l'Eucaristia a 250 persones de l'associació Gent Gran de Son Ferriol, Palma. Fan una llarga ofrena de rams de flors i, al final, una coral amb  guitarristes canten un parell de cançons a la Mare de Déu.

viernes, 12 de mayo de 2017

Més de mil alumnes de les Escoles Franciscanes a Lluc

                           

Un milenar d’alumnes dels centres escolars St. Francesc D’Assís i Mater Misericordia han celebrat una jornada de reflexió obre el turisme sostenible dijous 11 de maig del 2017.

L’encontre celebrat a Lluc culmina l conjunt d’activitats que han treballat al llarg del curs escolar sota el lema: la terra, ca teva, ca meva, ca nostra”.

Els 1.091 alumnes dels Centres Sant Francesc d’Assís (CSFA) de Palma, Son Servera, Sa Pobla, Muro, Manacor i el centre d’educació especial Mater Misericordiae s’han reunit a Lluc per a compartir el dia i celebrar les activitats centrades a conscienciar la importància de tenir cura de l’entorn vital..

Amb el lema la terra: ca teva, ca meva, ca nostra, els 6 centres, titulars de la Congregació de las Franciscanes Filles de Maria, han dut a terme, amb aquesta convivència, el treball començat en els inicis del curs, consistent en acomplir accions per tal d’inculcar valors relacionats amb el desenvolupament sostenible y la seva directa implicació amb el principal sector econòmic de la comunitat autònoma, el turisme. 

Any rere anys, els CSFA es concentren en una activitat que, Baix un lema comú i sempre amb criteris que fomentin un model de societat més just i responsable, implica la realització d’activitats temàtiques durant tot el curs escolar. 


Aquest any ha coincidit amb la declaració de la ONU del 2017 com Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament", la Direcció de los CSFA decidí afegir-se a les accions de conscienciació sobre la importància d’impulsar i exercir responsablement l’activitat turística.

Per a l’organització d’aquestes actuacions s’ha fixat la referencia en l’Encíclica Laudato Si, en la que el Papa Francesc convida a reflexionar i participar en una autèntica ecologia humana tenint present el criteri bàsic de que no hi ha dues crisis separades, una d’ambiental i l’altra social, sinó una sola i complexa crisi socio-ambiental. 

El turisme i la seva vinculació a la pobresa i la desigualdat.

D'aquesta manera i al llarg del curs escolar s'han treballat tres bases de la sostenabilitat del turisme: l'econòmic, el social i el mediambiental. Tots ells mitjançant una reflexió comuna: la seva vinculació amb la pobresa, la desigualtat, els diferents estils de vida i fe. 

En el context de la mateixa acció educativa els CSFA s'han unit a la campanya Enlazate por la Justicia, iniciativa de Cáritas, CONFER, Justícia i Pau, Mans Unides i REDES. L'objectiu és aconseguir un model diferent de desenvolupament més just, solidari i sostenible, capaç d'impulsar una ciutadania disposada a implicar-se a l'hora de cerca solucions. 


Un flashmob per a culminar la jornada 

Els alumnes han fet diferents activitats segons les etapes pròpies, començant pels nins d’infantil i Primària que han gaudit amb jocs i activitats relacionats amb l’ecologia i la cura de la naturalesa. Els estudiants d’ESO, per la seva part, s’han concentrat a Caimari per tal de pujar fins a Lluc.

Una volta reunits tots pera l’acte final s’ha realitzat un flashmob amb la cançó Les nits no moren mai, adaptació de la coneguda cançó The nigths del cantant Avicii, feta pel conjunt català Doctor Prats. El tema ha estat elegit per la lletra, en la qual es menciona la importància dels valors i sentiments humans, més enllà de l’estrictament material.

martes, 2 de mayo de 2017

Crònica d'abril 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Després d'una nit de tempesta, al matí, l'ennigulat dóna pas a un sol de primavera.

Visita al Museu de Bernat Roig Galmés, filòleg clàssic i arqueòleg, que actualment és també Batle i regidor Cultura de Ses Salines. Té interès per recollir informació sobre peces arqueològiques originàries del seu municipi que tenim al Museu de Lluc per, més endavant, fer una exposició temporal. L'acompanyen, Victor Alonso, president de l'Associació “Vedelleta d'OR” i Alícia Ciudad, dinamitzadora cultural.

Estada a Lluc d'un grup de nines del Col·legi Aixa del Parc Bit de Palma amb la companyia de les seves monitores.

2. A l'Ofici de les 11:00 que presideix el P. Joan Arbona hi celebren els 50 anys de matrimoni Gaspar Vera i Maria Cifre del Port d'Alcúdia. Són els padrins de les blauetes Neus i Marina Canals, que a més de fer les pregàries, al final de la Missa entreguen als padrins una imatge de la Mare de Déu de Lluc com a record.

3. Excursió a Lluc d'alumnes d'Educació Secundària del Col·legi de La Salle d'Inca.

5. Visita cultural. Amb el Projecte Erasmus +, finançat per la Comunitat Econòmica Europea, "Innovate to create", visiten Lluc 4 Instituts de Secundària d'Anglaterra, Alemanya, Hongria i del Ies Mossèn Alcover de Manacor; en total 58 alumnes i 11 professors. La coordinació i organització és del director de l'Escolania de Lluc, Ricard Terrades.

Un grup de 25 alemanys interessats pel turisme religiós visiten el Santuari acompanyats pel prevere Thomas Jeshener de la diòcesi de Regensburg. Celebren una Eucaristia a la Capella del Santíssim.

7. Un grup de 15 alemanys de “Vacances per l'ànima” amb el seu prevere visiten el Santuari i celebren la Missa a la Capella del Santíssim.

Amb ocasió del Pregó de Setmana Santa a l’església de Sa Pobla, l'Escolania hi participa donant un concert amb una primera part de temàtica religiosa i una segona part amb composicions variades. A destacar, com anècdota, que les blauetes i els blauets estrenen un nou vestit uniforme de gala.


8. A les 6 de l'horabaixa es reuneixen a l'Acolliment del Centenari devers 200 motoristes amb les respectives motos. Els reben els PP. Janer i Soler i, amb ells, fan una pregària pels motoristes difunts i demanen salvaguarda pels perills de la vida.


9. Diumenge dels Rams. Entram a la Setmana Santa per a reviure, des de la litúrgia, la Passió i la Mort del Senyor que culmina en la seva Resurrecció Pasqual, a la vegada és un temps de reflexió i pregària per a la solidaritat amb aquells que viuen avui situacions de pobresa, marginació i dolor.

Benedicció dels rams a la Placeta del Lledoner, processó a la basílica brandant els rams i cantat hosannes, lectura del Passió i Eucaristia que presideix el P. Prior. L’església està a vessar de gent: 160 persones de l'Associació de Gent Gran del Coll d'en Rabassa (Sa Nostra), pares i mares dels blauets, i altres peregrins.


11. Entre la molta gent que aquests dies visita Lluc, avui es fan presents 90 alumnes d’Educació Secundària del Liceu de Marratxí.

13. Dijous Sant. Començam el Tríduum Pasqual amb la pregària de Laudes que presideix el P. Ricard Janer.

A les 19:00 Solemne Celebració del Sant Sopar del Senyor. Una Litúrgia que convida a viure la comunió amb Jesús i els germans, posant l'accent a estimar els germans servint-los humilment. El rentapeus, molt significatiu, als pares i mares dels blauets, una treballadora del Santuari i nins i nines de l'Escolania. Presideix l'Eucaristia el P. Antoni Fernández que empra un llenguatge planer, entenedor per fer participar els blauets i tothom.

A les 22:00 Hora Santa ben preparada pel P. Manuel Soler amb projeccions, textos i pregàries.

14. Divendres Sant. Pregària de Laudes presidida pel P. Joan Arbona.

15. A les 12:30 amb la basílica plena de gent “Plant de la Verge. De la passió i el desconhort que tingué Nostra Dona de son Fill” escrita pel Beat Ramon Llull, en adaptació lliure.


El dramàtic relat fou declamat perfecte i emotivament pels professors de la Universitat de les Illes Balears, Caterina Valriu en el rol de Nostra Dona i Gabriel Camps com a cronista. L'Escolania acompanyada per l'organista i el conjunt de corda, cantà els interludis musicals de Pergolessi, enriquint amb emoció el Plant.

A les 19:00 Celebració de la Passió i Mort del Senyor que presideix el P. Joan Arbona. La lectura del relat de la Passió de l'evangeli de Sant Joan, la pregària universal i l'adoració de la Creu, creen un temps de gran intensitat contemplativa d'aquest Misteri d'Amor del Fill de Déu, exalçat damunt la Creu amb la seva força salvadora.

15. Dissabte Sant. A les 10:00 Pregària de Laudes a la Capella que dirigeix el P. Antoni Fernández.

A les 21'30. Solemne Vetlla Pasqual que presideix el P. Ricard Janer, Prior. Després d'aquests dies de silenci, la Litúrgia esclata en llum i música de festa.


Ens aplegam com a germans entorn de Jesús Ressuscitat rebent la Llum del Ciri Pasqual, la Paraula dels nostres orígens com a creients, l'aigua de les fonts de salvació i el banquet eucarístic que ens conforta i alimenta la nostra Fe.


Llàstima que aquesta Vetlla Pasqual no conti amb més feligresos. Després, al refetor de la Comunitat, els molts anys, compartint els ”crespells de la pau“ i un tassonet de vi dolç. 

17. Segona Festa. Com mana la tradició de Mallorca, molts de pobles avui surten per celebrar Pasqua menjant les panades i rubiols del pancaritat a un santuari. Avui fa un dia esplèndid i el Santuari i entorns desborden de gent.

18. Trobada de la Delegació de Missioners dels Sagrats Cors a Lluc amb l'assistència del P. Emilio Velasco Sup. General. És una ocasió per reviure el carisma missioner des de la celebració de la Pujada del P. Fundador i els primers congregants al Santuari i enfortir els vincles fraternals.

El P. Manel Soler rep i celebra la Missa a unes 70 persones de l'Associació de Gent Gran del poble de Sant Joan.

Un grup de blauets de 3er i 4t d'ESO parteixen cap a Finlàndia per fer un intercanvi musical amb la Coral "Dagilelis". Tornen el dia 22 per recomençar les escoles passat el temps de vacances.


20. Visiten la Mare de Déu un grup de residents del Centre de Dia de Sa Pobla. acompanyats dels seus cuidadors. Es gira la imatge de la Mare de Déu a la basílica per tal que alguns que sofreixen qualque minusvàlua puguin participar millor la celebració Eucarística que presideix el P. Manuel Soler.

22. El P. Manuel Soler celebra la Missa funeral per Pepe Espanya, jove de 22 anys que patia paràlisi cerebral.

A les 13:00 cantà a la basílica unes quantes peces musicals la coral del Col·legi Alemany de València nomenat “Seele” els acompanyà un conjunt de teclat i demostraren un bon nivell.

24. Un grup de religioses Missioneres del Santíssim Sagrament i Maria Immaculada del Centre Eucarístic de Palma visiten el Santuari amb la seva Superiora General. Les acompanya Mn. Carles Seguí.

25. Des del poble de Son Carrió venen 60 persones de l’Associació de la Tercera Edat, visiten la Mare de Déu, participen de la Missa i assisteixen a la Salve dels Blauets.

26. A les 11:00 , a la Sala de la Santa Figura, un grup d'un centenar de persones procedents de Tenessee ( EE.UU.) i vinculades amb els cursets de cristiandat han participat d'una Missa en anglès i castellà (alguns eren de parla hispana). Celebren dos preveres diocesans que els acompanyen

A les 11:00 a la basílica s'hi reuneixen un grup de 300 feligresos de la Federació d'Associacions de Majors de Calvià (FAMAC). Han participat activament en una Missa amb l'animació d'una coral i guitarres, fent les lectures i pregàries i presentant ofrenes. El prevere que ha celebrat és Mn. Pep Toni Guardiola, rector de vàries parròquies de Calvià.

28. Un grup d'alemanys del moviment “Vacances per l'ànima” que fan turisme religiós visiten el Santuari. Celebren l'Eucaristia a la Capella del Santíssim amb un prevere que els acompanya.

30. A l'Ofici de les 11:00 els pares del blauet Josep Capó Marins, Miquel i Andrea, fan ofrena d'una imatge del Crist de Rio de Janeiro que han dut del seu viatge al Brasil i, hi celebren l'aniversari del seu matrimoni els seus amics Pep i Carolina.

domingo, 16 de abril de 2017

Pasqua: la litúrgia es desborda

A la nit de Pasqua sembla com si la Litúrgia es desbordàs i no endevinàs amb les paraules adequades. Recórre als pregons, es desboca en emocions i càntics, intercala al·leluies en cada paràgraf. Després vol renovar-ho tot: llum nova, aigua nova, compromís nou...

Pensant-ho bé, no és per menys. La litúrgia no fa sinó transmetre el ressò d’una sorpresa majúscula davant el gran anunci: “Jesús de Natzaret, el crucificat, ha ressuscitat”. Els deixebles varen assaborir davant aquestes paraules l’esglai, la por, l’alegria. Varen quedar submergits sota un remolí d’impressions.

Davant la resurrecció de Jesús, davant la Bona Notícia que no s’ha de cercar entre els morts qui és viu, també als cristians d’avui hauria d’embargar-nos l’emoció. I això no obstant….

Qüestió d’ulls clars

Tanmateix a molts el que significa la Pasqua els deixa freds i  indiferents. Senten l’anunci dormisquejant o amb la ment volant sobre els paratges de les vacacions. St. Pau clamava: “Si Crist no ha ressuscitat, vana és la nostra fe”. Devia ser que això de la fe no amoïna en demesia?


Un està temptat de pensar que es prenen més seriosament la Pasqua aquells per a qui la Resurrecció es escàndol i bogeria, com ja va succeir en temps passats. Tal volta sigui preferible la postura de qui es resisteix a creure, dubta i discuteix que la de qui tot s’ho empassa sense moure les parpelles.

Els que ho neguen o ho afirmen commovent-se fins les entranyes tenen alguna cosa en comú: busquen,  prenen partit,  són conscients que la qüestió és molt seriosa. Els que  no reaccionen són els més perillosos. Es troben al caire de la insensibilitat. O sigui, de la mort.

És curiós. Hi ha lectors de l’evangeli que no van més enllà de la enorme i pesada llosa que tapa el sepulcre, mentre d’altres estan convençuts que no va ser la mort, sinó la vida, qui hi va dir l’última i definitiva paraula. Potser tot sigui qüestió d’ulls clars.

Les arrels de la fe

Per aquests i per altres motius el Diumenge de Resurrecció invita tots els creients a tornar la vista als orígens, a les arrels de la fe. Ha de ser necessàriament saludable comprovar on i com va néixer. Entre d’altres coses perquè el llast de vint segles tal volta ha enterbolit les aigües.

La Resurrecció —i amb ella l’amor, el servei, la creu i el sepulcre— tenen un llenguatge molt nítid. Aquestes són les aigües originàries que no donen peu a cap ambigüitat.

El Tríduum pasqual és eloqüentíssim. Dijous: el gest senzill de partir el pa i beure una copa. El gest sorprenent que el líder es cenyeixi una tovallola i renti els peus als seus. Divendres: el contacte rude d’una fusta i un cos humà, sense ornaments ni additaments, totalment nus. Dissabte: la mort, un sepulcre buit.
Un pa, una copa, una palangana, una creu estellosa, un cos nu, un sepulcre buit: vet aquí en síntesi el llenguatge inequívoc de la Pasqua. El catàleg de dogmes detallant tot això que el cristià ha de creure, vendria després. Els problemes de les vestimentes clericals, encara més tard. Els organigrames d’acció pastoral, altre tant. Supòs que aquestes coses han de tenir el seu lloc a l’Església, però a la vista està que en els moments transcendentals de la vida de Jesús no apareixen. Ja seria trist que ens fessin perdre de vista el fonamental.

Experimentar Jesús ressuscitat

Per a nosaltres avui i ara l’experiència de Jesús ressuscitat no s’ha de concebre sense més com la restauració d’un cadàver. La  radical novetat de la Pasqua és que un de la nostra raça viu una altra forma superior d’existència. Y nosaltres som cridats al mateix.

L’experiència de Jesús ressuscitat que nosaltres puguem tenir en el fons no difereix molt de la dels Apòstols. Sabem  que la causa de Jesús prossegueix. Sabem que no obstant les ombres, les camins tortuosos i les travetes, el seu esperit continua aletejant.

I l’Esperit de Jesús pronunciarà l’última paraula sobre tot sofriment, tota debilitat i tota angoixa que, a la fi, no són sinó camins abocats a la mort. La Comunitat cristiana anuncia el dia de Pasqua que l’últim i pitjor enemic de tots —la mort— també serà derrotada. No es tracta d’un consol imaginari. Crist, la primícia de la Humanitat, ens ho garanteix. Ell ja ha ressuscitat.


Creu en la Resurrecció qui sent la persona càlida de Jesús al seu costat. No creu en la Resurrecció qui el concep como un fantasmal supervivent. Creu en la Resurrecció qui no busca entre los morts aquell que és el Vivent.

Manuel Soler Palà, msscc

jueves, 6 de abril de 2017

Vocabulari de Setmana Santa

CREU.- Instrument per acabar amb els condemnats a mort en els temps dels romans. Jesucrist hi morí per no saber ser flexible, negociador i pactista amb els seus adversaris. Poc a poc la creu ha estat substituïda (a mida que els homes s’han anat refinant) per la forca, l’afusellament, la cadira elèctrica, la cambra de gas, etc. La creu ha esdevingut símbol del cristianisme, però alhora ha anat perdent totes les arestes i asprors. S’ha convertit en un objecte d’ornamentació al coll de les persones respectables. També les jerarquies se l’han penjada al coll per assabentar la gent del rang que ocupen.

TOMBA.- Lloc on depositar les despulles humanes. Ha adquirit gran celebritat la tomba de Jesucrist, així com la llosa que hi havia al seu davant. Se sap que el seu propietari era un home que es posà decididament de part de Jesús... quan va ser mort. L’horabaixa del divendres sant aquella tomba feia presagiar la fosca perpètua a l’entorn del condemnat a mort. Però el diumenge, tres dies més tard, degué passar quelcom d’extraordinari, massa enlluernador per poder-ho examinar amb tota objectivitat. El fet és que d’aquest dia ençà els deixebles perderen la por i començaren a construir una Assemblea, dita Església. Encara avui dia aquesta obra manté la vitalitat malgrat els atacs dels de fora, les debilitats dels de dins i els desencerts dels de dalt.


SERVEI.- El Diumenge de Rams, inici de la Setmana Santa, Jesús escoltà crits d’entusiasme dels llavis del poble. El Divendres Sant escoltà crits de menyspreu sortits de les mateixes boques que l’havien aclamat. Jesús era allà per tal de complir la seva missió de servir, colcant sobre una somera. Els seus seguidors també apel·len sovint al servei. Però no els és tan indiferent el lloc des d’on servir. Prefereixen fer-ho des dels despatxos importants i les poltrones apelfades. De fet mai no hi ha necessitat de lamentar candidatures per a les altes jerarquies.

SOFRIMENT.- Dolors i turments, tant físics com morals, patits pel Crist en la setmana cruel, també coneguda com a Santa. Cal destacar que la mort de Jesucrist no ha estat la més dolorosa en la història de la humanitat, tal com piadosament s’ha dit i escrit. Ell estava al marge de tot tipus de competició. Tampoc no sofria per sofrir o per acaramullar mèrits. Els turments els hi infligien uns homes en nom de la justícia i la divinitat. Els hagués pogut evitar tornant enrere, cedint, mostrant-se més diplomàtic. Però no volgué consensuar amb aquestes condicions.

RESURRECCIÓ.- El dogma més decisiu del cristianisme, la veritat de la qual el creient xucla la saba necessària per no defallir. Això en teoria. El fet és que els seguidors del segle XX semblen més propensos a adorar i a magnificar el Crist mort en creu que el Crist ressuscitat en glòria. Tal volta per allò que deia Schweitzer: “És evident que un Senyor mort no ofereix gens de perill, però tampoc no serveix per a res”. Més encara, s’observa una clara tendència al llarg de la història a eliminar els homes molestos. I després (per tal de tranquil·litzar les consciències?) pujar-los a l’altar. Fins i tot conté una certa lògica: abans de donar culte als màrtirs, cal fer màrtirs; abans de revisar els processos, cal fer processos.

PERDÓ.- Acció difícil, que requereix una gran generositat de cor en qui és capaç de fer-la. Molt més si cal perdonar aquella gent que el Diumenge de Rams s’esgargamellava aclamant-lo i que després canvià de signe la cridòria. “Perdona’ls que no saben el que fan”. Molta de comprensió, una enorme tendresa i una bona dosi d’intel·ligència es necessiten per entendre la fràgil sinceritat humana i sobreposar-se a la ràbia que provoca la hipocresia. Exactament el que és capaç de fer un home tan sencer que és Déu alhora. I precisament el que poquíssims humans són capaços de fer.

ALEGRIA.- El sentiment que hauria de regnar, per exemple, a l‘Eucaristia de la Vigília Pasqual. Cas que hi fos, però, es dissimula molt. Les paraules diuen, és ver, que “la meva ànima exulta de goig” i es tripliquen els al·leluies. Tanmateix hom mira la nau del temple i el goig per “el dia que ha obrat el Senyor” no es veu enlloc. Entre les paraules i les actituds es detecta un desfasament. Motiu? Tal volta que en no viure a fons el missatge cristià, el sentiment de goig al qual convida la litúrgia resulta massa oficial. O potser que, en no sofrir profundament la tragèdia de la mort, tampoc l’alegria que comporta la Resurrecció no pot tenir res d’eufòrica.

Manuel Soler Palà, msscc


viernes, 31 de marzo de 2017

Crònica del març 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Dimecres de Cendra. Entram al temps de la Quaresma que estimula als creients a la conversió personal i comunitària. Un temps de recerca de la Paraula i del compromís evangèlic. 


Coincideix avui amb la Festa de les Illes Balears i fa un dia molt bo; molta gent puja a Lluc a peu o en vehicle

4. Tornen molt contents de Brussel·les els components de l'Orquestra de Cambra de l'Escolania de Lluc que han donant dos concerts a la mateixa seu del Parlament Europeu i a l'Institut Cervantes. Foren rebuts amb moltes atencions i afecte. Els va saludar i presentar l'eurodiputada mallorquina Rosa Estaràs que va destacar que, per venir de Lluc, era la millor ambaixada cultural que podia representar Mallorca.


Aprofitaren l'estada per a realitzar una visita cultural guiada a Brussel·les, Bruixes i Gante. Tota una experiència internacional molt enriquidora.

6. Un grup de directius de la Fundació Federació Balear de Futbol han estat rebuts pel P. Prior per parlar d'un possible conveni entre el Santuari i la Fundació per tal de crear unes colònies a favor dels nins i nines que viuen una certa marginació social.

Han visitat les instal·lacions esportives (camp de futbol, piscina, etc.) i creuen que és un lloc ideal per aquest tipus de formació.

7. Des d'ahir té lloc a Ciutat la 38a Trobada de Responsables de Santuaris de Catalunya i Balears que du per lema “Experiència de l'Amat, missió de l'Amic”


A la presentació de la trobada es fan presents l'Administrador Apostòlic de Mallorca, Mn. Sebastià Taltavull i el Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mn. Agustí Cortès.

Diverses ponències, activitats i visites ajudaran a compartir experiències en l'acollida i atenció dels pelegrins.

La figura de Ramon Llull es farà” present amb les ponències de Mn. Teodor Suau “Experiència de l'Amat, missió de l'Amic” i de Mn. Jordi Gaià “Ramon Llull i el diàleg interreligiós”. El P. Manuel Soler parlarà sobre “La preocupació ecològica des dels santuaris”.

Avui han pujat a Lluc i durant el viatge el P. Manuel Soler els ha explicat els detalls més importants de la historia del santuari. Els assistents han tengut una jornada de feina, han celebrat l’Eucaristia i venerar la imatge de la Mare de Déu. Naturalment, han escoltat la salve i els cants dels blauets. Alguns també han visitat el museu.


La impressió ha estat molt bona. La majoria no esperaven un santuari d’aquesta magnitud i tan visitat.

8. A les 11:00 el P. Joan Arbona ha rebut i celebrat la Missa a un grup de persones de la tercera edat que han vingut des del Coll d'en Rabassa en quatre autocars. Eren més de 200 de l'Associació Ntra. Sra. del Carme. Han participat en les lectures i pregàries i, al final, hi ha hagut un recitat de poesies.

9. Visiten el Santuari i la Comunitat un grup d'antics excongregants mm.ss.cc de Navarra que, entre altres llocs, visqueren i estudiaren a Lluc. El P. Manuel Soler els acompanya als indrets més coneguts de la seva formació i el P. Joan Arbona, company seu del Noviciat, dina amb ells i comparteix la jornada en fraternal diàleg.

10. Venen a peu equipats amb les seves motxilles alumnes de Primària del Col·legi C.I.DE. (Palma). Passen la jornada a Lluc instal·lats a l'Acolliment Font Coberta i assisteixen a la Salve dels Blauets.

11. Unes 60 persones de la Unió Seglar Ramon Llull fa la seva 39ª Peregrinació anual al Santuari de Lluc .Venen a peu i pregant des d'Inca i al migdia tenen la Missa que concelebren els PP. Antonio Turú i José Maria Serra, mcr.

12. Un notable grup de feligresos de les parròquies de Santa Margalida, Can Picafort i Son Serra de Marina omplen la basílica per assistir a l'Ofici que presideix el P. Manuel Soler. Concelebren l'Eucaristia Mn. Rafel Umbert, Rector i Mn. Bartomeu Villalonga, Vicari.

13. Després d'un temps d'aprenentatge, avui s'incorpora com a cantor a l'Escolania, en Marc Rios Cardona, de Pollença. Estudia 4t. Curs d'Educació Primària. 

14. El Museu de Lluc és un bon dipòsit de material etnogràfic que ajuda a conèixer les nostres arrels i fesomia cultural. Avui el visita Margalida Coll Sabater que ha començat un doctorat en Arqueologia i Prehistòria per a veure el material de les excavacions que va fer el P. Cristòfol Veny a Son Maimó (Petra).

Avui també es presenta la nova incorporació a l'Escolania d' Alba José Solivelles, del Port de Pollença. Estudia segon curs de Primària.


– AVÍS. Abans d'arribar al 4t. Misteri del Pujol de la Trobada, tant a la pujada com a la davallada, hi ha una reixa metàl·lica que barra el pas per temor de despreniment. S'està estudiant la manera de solucionar el problema i posar-hi remei.

21. La revista Llucmajor. De pinte en ample (març-2017) parla de l'anada a Brussel·les dels dos blauets llucmajorers Joel i Carol Somoza López i, entre altres informacions sobre els concerts que donaren amb l'orquestra de Cambra de l’Escolania, destaca la importància de la formació que reben a Lluc: “Aquests dos Blauets, formen part d'una institució que és un patrimoni vivent de la nostra cultura, de la nostra identitat i de la nostra història. Són part de l'aportació diària que realitza el Santuari de Lluc per mantenir uns valors de Mallorca cada vegada més globalitzada.

Actualment Joel i Carol, amb seu cant i amb el seu instrument, el que fan és mostrar al món el que es realitza, el que es crea, cada dia dins l'Escolania, dins el Santuari de Lluc. Al mateix temps que es formen, contribueixen a difondre la nostra identitat, els nostres valors i la nostra cultura arreu del món”.

23. Un grup de la Tercera Edat de Manacor assisteix a la Missa i a la Salve dels Blauets.

23. Al Museu de Lluc hem rebut una interessant publicació “Aires de Sa Talaia-50 anys” que relata amb postals i escrits la història d'aquesta prestigiosa agrupació folklòrica eivissenca de Sant Josep. L'autor, Pere Planells Marí, escriu la dedicatòria que evoca els afectius vincles històrics i religiosos entre Eivissa i el Santuari: “Al Museu de Lluc i a la seva patrona, la Verge de Lluc, que els eivissencs han venerat sempre amb moltíssima devoció – Març 2017.Pere Planells”.

24. Isabel Ramis Caubet, filla de la prestigiosa escultora Remigia Caubet, fa donació al P. Prior de la imatge d'un Santcrist de bronze. Una prova més dels lligams històrics-artístics de la família amb Lluc. Basta recordar la bella escultura del P. Joaquim Rosselló que presideix el Jardí de la Magnòlia que du la signatura de l'escultora.

26. La celebració de l'Ofici de les 11:00 que presideix el P. Antoni Fernández resulta especialment emotiva: Concelebra Mn. Francesc Munar, Rector de Campos que ahir va pujar a peu des de Caimari amb una quarantena de nins i familiars campaners; participen de l'Eucaristia un grup de l’Associació de Gent Gran de Son Rapinya (Palma); celebren els 50 aniversari el matrimoni d'Antoni i Margalida pares del diaca Toni Moreno que també exerceix el seu ministeri i anima la pregària i, avui, també s'incorpora com a cantador de l'Escolania, el blauet John Ilbert Figuerola que és de Llubí, té 12 anys i estudia Primer Curs d'Educació Secundària.

31. Un nombrós grup d'alumnes d'educació secundària del col.legi dr St. Gaietà de Palma passen una jornada a Lluc i assisteixen a la Salve dels blauets