Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

miércoles, 18 de octubre de 2017

Les franciscanes a Lluc: un ressò de les muntanyes

Amb motiu de la sortida de Lluc de les monges franciscanes hem demanat un article a la Congregació per tal que quedàs constància d'algunes dates relatives a la seva tasca i també del sentit que ha tengut la seva feina, així com l'acceptació de l'entorn. 
Un nombrós grup de monges franciscanes
es citen al santuari de Lluc
Era el dia 6 de Novembre del 1934; en plena tardor i atravessant les boires de les muntanyes de Lluc, arribaven tres Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia (Sor Francisca Cladera i Cladera, Sor Margalida Parets i Rado i Sor Miquela Arrom i Mut) per fer-hi estada. Les acompanyava  la Superiora General Sor Fermina Ferragut i duien al cor la missió que se les encarregava. La primera visita fou a la Mare de Déu que seria la dolça companyia per a cada Germana que el llarg de la vida de la Comunitat, quasi 84 anys, formaria part  de la fraternitat.

La missió era àrdua i complexa: primer de tot vetllar pel Santuari de la Moreneta i donar una mà en tot el possible als Missioners dels Sagrats Cors i a l’escolania dels Blauets. Després, rentar, estendre i planxar la roba de l’hostatgeria, alfabetitzar els infants de les possessions del voltant, tenir un petit dispensari  i atendre, en tot el necessari, als pelegrins que pujaven a peu necessitats d’acollida, cures i de l’afecte que sempre les Germanes els demostraren, portes i cor obert.

El dia 9 de juny del 1938 la Comunitat experimentà el gran goig d’acollir a Casa a l’Hoste diví: Jesús Sagramentat, dins la senzilla capella, començà a habitar a casa nostra.

Quan es compliren els 25 anys de la Fundació hi hagué Missa solemne a la basílica a la que assistí la gent de tota la rodalia. Les Germanes anaven gojoses. El P. Superior, Nicolau Bauzá, en el sermó, elogià la bona feina de la Comunitat  particularment la cura per la Moreneta. Fou una gran festa.

Quan la molta i dura feina de la bugada impedia a les Germanes de assistir als actes de pietat a la basílica, els suplien matinejant de valent i oint la Missa que un dels frares que també matinejava, anava al convent a celebrar per a elles.

El que es deia “costura” era un goig: els infants donaven alegria i treien de la monotonia el treball quotidià. Avui son adults que agraeixen haver après, amb les Germanes, a llegir i a escriure i a estimar el Bon Jesús i sa Mare.

Sempre se n’ha eduït l’hebdoma l’ornamentació de l’altar, la pulcritud  en la cura dels ornaments sagrats, l’afecte matern per els blauets, tan estimats i atesos amb tendresa, sobre tot quan, no fa molts d’anys, s’hi incorporaren les blauetes, qui trobaren en les Germanes molt del que havien deixat a casa! Gran goig el dia en què un grupet d’elles va rebre el sagrament del baptisme!!

Al llarg del quasi 84 anys les Germanes reberen a casa visites il·lustres, com  la del cardenal Josep Clement  Maurer, arquebisbe de  Sucre (Bolivia);  els successius bisbes de la Diòcesi de Mallorca fins a la de Mons. Teodor Úbeda amb la seva obertura i senzillesa, en visita pastoral, i els mateixos reis d’Espanya Joan Carles i Sofia. Però les visites diàries eren les dels pelegrins: ells sí que cada dia eren acollits amb deler i servicialitat per un peu torçut, unes bòfegues, fruits gens saborosos de la llarga caminada, un mal de cap imprevist... Ells, de manera particular, foren, al llarg de tots aquest anys, acollits amb tota dedicació i delicadesa.

Quantes persones, religioses i seglars han trobat acollida a ca ses monges bé per uns dies de descans o, principalment per una aturada-recés que els hi ajudés a retrobar-se amb sí mateixes i amb el Senyor guiades per la bondat i el somriure de la Mare... Moltes Germanes de la Congregació aprofitaren la disponibilitat de la Comunitat per practicar-hi exercissis espirituals sentint-se sempre ben a casa pròpia.

Celebracions extraordinàries foren el cinquantè i el setanta-cinquè aniversaris de la fundació; les solemnitats dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria; la de Nostre Pare Sant Francesc i altres. Han estat al llarg de tots aquest anys, com a alenades d’aire fresc que han ajudat a donar sentit a la quotidianitat, a vegades coberta de boires, de neu i de tempesta, baldament suposessin un afegitó a la feina per ornar la basílica de manera adient, posant amb gust estovalles bones a l’altar i rams de flors que han donat goig de veure.

L’apropament i afecte dels Missioners per a les Germanes sí que ha estat un estímul d’agrair. Com el de les Germanes envers d’ells. Tan intens, un i altre, com la pena que suposa el tancament de la nostra Comunitat sense altre motiu que el de la manca de vocacions.

Dia 5 dedesembre del 2015 el santuari
els va atorgar la distinció del "Blau d'Or"
Volem de tot cor entonar el nostre “Gràcies” a Déu per totes les vivències, experiències, alegries i dolors viscuts per les nostres Germanes  aquí, baix el redós de la MORENETA. La seva escalfor mai no els ha mancat. A més de les tres fundadores ja esmentades al començament, han viscut a la Comunitat: Sor Catalina Galí, Sor Francisca Amorós, Sor Antònia Santandreu, Sor María Díez, Sor María Pons, Sor Maria Canyelles, Sor Magdalena Coll, Sor Àngela Pasqual, Sor Fermina Ferragut (ex superiora general), Sor Gerònima del Sagrari, Sor Catalina Mestre, Sor Patrocinio Pérez-Juana, Sor Antònia Grimalt, Sor Llucia, Sor Catalina Munar, Sor Victòria, Sor Maria Amorós, Sor Joana Florit, Sor Agustína Díaz, Sor Aina Serra, Sor Isabel Serrano, Sor Maria Caritat Miquel, Sor María Balaguer, Sor Antònia Riera, Sor Joana Riutort, Sor Catalina Balaguer, Sor Francisca Santandreu, Sor Francisca Fornés, Sor Margalida Perelló, Sor Sebastiana Bonet, Sor Dolores Pradillo, Sor Maria Vich, Sor Pilar Pradillo, Sor Antònia Nicolau, Sor Magdalena Riutort, Sor Catalina Moragues, Sor Maria Genovard, Sor Miquela Cerdá, Sor Ángeles Huerta, Sor Maria Coll, Sor Catalina Company, Sor Joana Llabrés, Sor Antònia Castell, Sor Francisca Camps, Sor Margalida Bauzá, Sor Maria Tugores, Sor Joana Lladó, Sor Isabel Genovard, Sor Margalida Perelló, Sor Francisca Capó, Sor Maria Palou, Sor María Nebot, Sor Antònia Ramis, Sor Catalina Mestre, Sor Francisca Mir, Sor Coloma Alzina, Sor Antònia Ferragut, Sor Francisca Ramón, Sor Maciana Seguí, Sor Catalina Sastre, Sor Isabel Mª Bonnin, Sor Francisca Moragues, Sor Antònia Socíes, Sor Rosa Bonnín, Sor Magdalena Coll Bonafé, Sor Antònia Serra, Sor Eulalia Barber, Sor Joana Pasqual, Sor Francisca Ribot, Sor Margalida Amengual, Sor María Cabrer, Sor Margalida Ramón i Sor Piedad Pradillo. La majoria d’elles ja son al cel mentre les demés continuen el pelegrinatge per aquesta terra.

Que la Mare de Déu, que ens assenyala Jesús com a Camí, i la Paraula com a Llum, ens ajudi allà on ens trobem, ben segures que la seva mirada i el seu somriure arriben fins als confins del món. La seva imatge, present a tots els pobles de la nostra terra, amb la seva dolça mirada, ens ajudi a destriar la claror de la mirada de Déu.

Germanes Franciscanes
Filles de la Misericòrdia


Reproduim també un article del professor de l'Escolania, Sr. Joan Pons, publicat al "Diario de Mallorca" el dia 29 d'agost de l'amy 2017.

Las Hermanas de la Misericordia llegaron a Lluc el año 1934 para velar por el santuario y servir a los peregrinos y a quienes solicitaran su ayuda 

El próximo mes y justo después de las fiestas de la Diada, las religiosas Franciscanas dejarán definitivamente el Santuario de Lluc, ante la falta de vocaciones para poder atender la labor que venían realizando y quedarse reducida la comunidad. 

Las Religiosas Franciscanas Hijas de la Misericordia han sido todo un referente para los habitantes no solo del nucleo de Lluc, durante los 83 años que han residido en el lugar, sino también para quienes antiguamente residían en las diferentes possessions de Escorca e incluso para los peregrinos que llamaban a sus puertas ante cualquier necesidad. 

Ello les ha motivado un gran aprecio. Antiguamente, cuándo la vida nada tenía que ver con la actual, y cuando apenas había medios para mandar recados, ca ses Monges era un punto de confianza para que los encargos que llegaban a Lluc, mediante el transporte público o cualquier otro medio, pudieran ser depositados. 

Durante décadas, el convento ha sido un punto de referencia para quienes accedían a Lluc. Allí uno encontraba siempre una atención especial en caso de enfermedad, o alguna caída cundo los peregrinos llegaban a Lluc a pie, ya que no existía atención sanitaria. 

Lluc, sin las religiosas, ya no será igual, lógicamente dejarán un vacío , pero sobre todo para los blauets y el Santuario ya que la labor que han realizado, era , y nunca mejor dicho, la de manos de monja: cuidando y mimando a los blauets, a sus sotanas azules y los roquets. Para muchos de los blauets que a lo largo de los años han residido en Lluc, ellas han sido sus segundas madres, atendiéndoles en caso de necesidad cuando uno caía enfermo o bien cuando por alguna necesidad debían lavarle la ropa o ayudar en alguna tarea doméstica. 

No cabe duda de que muchas cosas quedarán ya en el recuerdo respecto a la Escolanía y al Santuario ya que su labor era muy apreciada. Una curiosidad es que cuando se integraron niñas en la escolanía, ellas les abrieron las puertas para que pudieran hospedarse en el convento. 

La congregación religiosa femenina ha estado en Lluc desde noviembre de 1934. Fueron entonces tres las religiosas: Francisca Cladera, Margalida Parets y Miquela Arrom que subieron a Lluc para iniciar una doble labor: velar por el Santuario y servir a quienes solicitaban su ayuda. Ahora, después de años de prestar estos servicios, la comunidad religiosa se ve obligada a cerrar el convento integrándose en la comunidad de sa Pobla. 

La Congregación religiosa que nació en Pina (1856) fundada por los hermanos Ribas de Pina se ha extendido por diversas localidades isleñas de Mallorca y Menorca y en las últimas décadas ha traspasado las fronteras isleñas estableciéndose en la península y países americanos, con la finalidad de implantar el carisma de San Francisco de Asís.

martes, 3 de octubre de 2017

Crònica del setembre 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1.Començam setembre encetant el programa de festes de La Diada de Lluc amb la presentació que motiva Manuel Soler: “Lluc ens anima a unir la fe amb el llenguatge, el folklore amb el paisatge, l'amor de la terra amb els qui l'habiten. És la institució mallorquina per excel.lència, en paraules del benaurat Bisbe Campins”.

El primer acte és un magnífic concert a la basílica amb les actuacions de l'Escolania de Lluc amb la coral Singkreis Fostern de Munich. Tots molt aplaudits per la qualitat que exhibiren tant en les composicions cantades com en la part instrumental.

2.En visita privada puja a venerar la Mare de Déu el Bisbe Ad. Ap. de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. L'acompanyen Mn. Sergi Gordo, preconitzat bisbe auxiliar de Barcelona i dos matrimonis joves amics, compromesos  en la pastoral diocesana de Barcelona. Els atén el P. Prior.

Seguint amb el programa de La Diada: a les 19:00 Pregó de les Festes a càrrec de Mª.Margalida Riutort, directora de Caritas Diocesana. Un document  molt aplaudit que publicam a part pel seu interès. La presentà Pere Fullana Puigserver, director de la Revista Lluc.


A continuació la simpàtica i emotiva cerimònia de la Vestició dels nous Blauets que aquest any s'han incorporat a l'Escolania. Són els següents: Alba José Solivellas, del Port de Pollença ( 2on. Primària), Joan Ilbert Figuerola, de Llubí ( 1er. E.S.O.), Marc Rios Cardona, de Pollença (4t. Primària) i Marina Canals Vera, del Port d'Alcúdia ( 2on. Primària). En contrapartida acomiadament dels qui han acabat els estudis i deixen Lluc; són: Neus Canals Vera, Cecília Michell Gabrielli, Josep Capó Marins i Aina Forteza-Rey Llaneras.


A tots ells les gràcies pel seu bon comportament i servei al Santuari amb la pregària a la Mare de Déu perquè els acompanyi sempre.

6. Amb ocasió de les festes de Son Sardina l'Escolania te un concert a l’església parroquial.

7. Les Franciscanes deixen Lluc. Després de 83 anys de presència de les Religioses Franciscanes al Santuari, deixen el convent per manca de vocacions. Serà molt difícil omplir el buit que deixen, no solament pel seu important servei que feien al Santuari i Escolania sinó pel seu estil de vida evangèlic. Sor Joana Pasqual(superiora) i Sor Margalida Ramon van destinades a la Comunitat de Sa Pobla i Sor Piedad Pradillo a la Comunitat de Calonge.

Queden els records de la seva admirable disponibilitat, sense horaris predeterminats, l'atenció exquisida amb els ferits o malalts, l'humil servei de la neteja, les delicadeses i catequesi als petits, la fidel participació a la Litúrgia, l'acollida amatent a pelegrins cansats....i tants de fets callats que, ben segur, la Mare d Déu guarda en el seu cor. Aquest vespre, al restaurant de Ca s'Amitger, l'Ajuntament d'Escorca, els ha ofert un sopar d'homenatge i comiat amb un parlament del Batle i una obsequi de recordança.

8. El programa de festes d'aquest capvespre està dissenyat per al divertiment dels infants: Exhibició de la tècnica del judo, desfilada des de la Font Coberta a la Plaça des caparrots i xeremiers; a la Placeta del Lledoner, trencada d'olles.

Després del Tridu preparatiu a la Diada, Concert d'orgue a càrrec de Joan Paradell, organista titular de la Capella Sixtina del Vaticà que mostra el seu art en un programa molt atraient i variat, molt aplaudit per l'auditori.


Després, l'Escolania també va voler retre un homenatge a les Religioses Franciscanes que s’acomiaden de Lluc; cantaren algunes composicions i els hi oferiren obsequis de record.


9. A les 10:00 Mostra i venda de rebosteria mallorquina organitzada per les germanes Vaquer Bujosa a benefici de la Fundació Concòrdia, obra social de la Congregació de Missioners Sagrats Cors.

A les 10:30 Trobada Cultural. El  P. Manuel saluda una vintena de persones que han participat a una taula rodona sobre iniciatives culturals per al ss. XXI. Pere Fullana  anuncia que alguns encarregats de Lluc parlaran sobre les dificultats en  que es troben Sebastià Sureda, gerent i Juan Antonio Amengual en la direcció de l'hostatgeria. El P. Manuel Soler parla sobre el caràcter del Santuari amb les diverses motivacions dels que hi pugen, destacant l'espiritualitat i l'ecologia.

Joan Mayol, del grup Iniciatives XXI, fa memòria d'esdeveniments que visqué i d'algunes idees sobre Lluc. Guillem Ramis explica un projecte que està posant en marxa. Canviaria el signe del turisme que s'acostaria més aviat al pelegrinatge.

Després de cada exposició hi hagué intervencions dels assistents. Assistència a la Salve dels Blauets i dinar de germanor a Sa Fonda. A les 12:00 Presentació de la publicació  Mai no caminaràs sol (Lluís News), un interessant llibre sobre l'autisme  de Miquel Àngel Lladó Ribas.

En previsió del mal temps durant el vespre i la matinada, els organitzadors dels Antics Blauets ha determinat la suspensió de la XXXVIII Pujada a peu de la Part Forana. Degut a la pluja s´ha de modificar també la Commemoració de la Trobada: Després del cercavila amb la Banda de Música "La Lira Esporlerina" es resa un rosari a la basílica amb intervencions cantades per l'Escolania i es fa una senzilla  representació del fet llegendari.

10.Solemne Concelebració Eucarística que presideix Mn. Joan Bauçà, President del Capítol de la Seu en representació del Bisbe de Mallorca.


Els representants dels pobles de la Pujada de la Part Forana fan l'ofrena dels rams de flors. Llorenç Gelabert, President de l'Associació AA.BB. entrega una distinció a la vidua d'Arnau Amer, col.laborador de la Pujada, que va morir aquest estiu.


Al final de la Missa  el P Ricard Janer, en nom de la Comunitat, Escolania i de tots els treballadors del Santuari, entrega una placa commemorativa a les Religioses Franciscanes  que deixen Lluc. Tota l'assemblea, dempeus i amb un llarg aplaudiment, agraeix la seva presència i servei al Santuari.

12. Festa Litúrgica de la Mare de Déu de LLuc. Encara que la celebració popular de la festa fou per La Diada de diumenge passat avui també celebram des d'una Concelebració Eucarística la festivitat litúrgica. Presideix el P. Manuel Soler amb els concelebrants PP: Ricard Janer i Joan Arbona, Mn. Antoni Estelrich i un prevere de Polònia. Hi participen professors i alumnes del Col.legi de l'Escolania en el començament del curs escolar.

13. Museu de Lluc. Préstec temporal del Retrat de Catalina Barceló i Pont  de la Terra (oli sobre tela - anònim s. XVIII)  a l’església de Santa Creu (Palma) per a una exposició commemorativa sobre el 300 aniversari del naixement d'Antoni Barceló i Pont de la Terra Capità Antoni.

14. El P. Gaspar Alemany ja s'ha incorporat a la Comunitat de Lluc i es defineix la seva tasca pastoral. Tindrà esment de la representació de la Titularitat a l'Escolania  amb contacte amb el P. Prior. A la vegada es reincorpora al claustre de professors del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca (CETEM) i a l'Institut Superior de Ciències Religioses (ISUCIR) com a docent de Sagrada Escriptura.

Per altra banda a l'Escolania s'han anomenat nous responsables de les diferents àrees: El director, Mestre de Música, és Ricard Terrades. Josep Antoni Payeras, dirigirà tot el referent al desplegament curricular de l'Escola, a més de les relacions laborals. Del bon funcionament de la Residència, relació amb els educadors i la implicació en les diverses activitats en serà director responsable Joan Comas.

15. Visita del President del Consell de Mallorca El President del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat acompanyat de la secretària Catalina Socias i la Directora General de Patrimoni Francisca Coll feren una visita de treball per tal de cercar solució al monument del quart misteri del Rosari ja que de fa un temps presenta una inclinació que  pot acabar amb un lamentable enrunament. També com a solució provisional  per poder donar la volta a tot el Camí dels Misteris es fa necessari arbitrar una drecera  entre el tercer i quart misteris.

Abans de començar el treball assistiren al cant de la Salve de l'Escolania a la basílica. Propostes immediates:1ª Contactar amb pèrits geòlegs  perquè estudiïn el terreny, causa de la seva inclinació i mitjans per la seva consolidació.2on. Mirar si la drecera es pot fer estil Mecano d'una empresa de Munditubo, o si és preferible fer-la en el mateix terreny amb rampa i escalons de pedra. Els acompanyà en tot moment el prior P. R. Janer. La visita acabà amb el dinar al restaurant Sa Fonda.

17. Concelebració dels nous Bisbes de Barcelona. Després de la multitudinària Celebració d'acció de gràcies d'ahir a La  Seu per l' Ordenació episcopal dels dos nous Bisbes de Barcelona, Mons. Antoni Vadell i Mons. Sergi Gordo, avui han pujat al Santuari per demanar la protecció a la Mare de Déu.


Abans de la Concelebració Eucarística que presidí el Bisbe mallorquí, Mons. Antoni Vadell, el P. Prior els donà la benvinguda. Mons. Antoni Vadell  va celebrar  una Missa molt festiva  i amb un llenguatge planer, tenint en compte l'Escolania i fent menció de la blaueta de Sa Pobla, Marina Serra que feia la seva Primera Comunió.

Al final de la  celebració un llarga coa de gent volgué felicitar-los amb un afectuós besamans. Després, amb els familiars i amics, dinar de germanor a Sa Fonda.

19. Devers el migdia les campanes de les esglésies de Mallorca repiquen anunciant el nomenament de Mons. Sebastià Taltavull i Anglada com a Bisbe de Mallorca, fins fa un any Bisbe Administrador Apostòlic de la Diòcesi.

Avui mateix, a l'horabaixa, ha pujat en visita privada al Santuari per demanar la protecció de la Mare de Déu de Lluc.


Fou rebut amb aplaudiments per l'Escolania, Prior i Comunitat. Després de pregar un temps al Cambril, va celebrar l'Eucaristia.

21. Residents i acompanyants del Centre de Dia Huialfàs de Sa Pobla, així com un grup de peregrins de Can Picafort assisteixen a la Missa del migdia i a la Salve dels Blauets.

24. El P. Gaspar Alemany, Representant de la Titularitat del Col·legi Escolania de Lluc celebra l'Ofici en començar el curs 2017-2018. El lema d'aquest any és: Volem assemblar-nos a Jesús; per això tot un simbolisme a la Litúrgia ajuda en la creació d'un sobre per dipositar-hi dins ell totes aquells fets bons que farem per assemblar-nos a Jesús. A l'ofrena d'un ordinador i un violí juntament amb el pa i el vi es veuen com a instruments de treball per aconseguir-ho.

25. A la inauguració del Palau de Congressos de Palma, amb l'assistència dels Reis, autoritats i convidats hi va actuar l'Escolania de Lluc, potser per ser la institució mallorquina per excel.lència, per la seva història secular i qualitat musical. Els Blauets tingueren dues actuacions: una en solitari i l'altra amb l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears. que culminà amb el cant de La Balanguera.


28. Grups de peregrins de les Parròquies de Son Sardina , de Son Espanyol i de Santa Eulàlia de Palma assisteixen a la Missa de les 12:30 i a la Salve dels Blauets.

30. A les 11:00 el P. Manuel Soler celebra el baptisme dels germans Leo Nicolàs i Alex Valentin fills de Tudor Valentin Hidan, de Rumania i de Maria Christina Da Silva de Vicente, de Madrid.

Ha mort na Maria Bel Mir Gil, esposa d'Antoni Capellà. Un matrimoni sempre compromès en les activitats que s'organitzaven a Lluc o a La Real: Maria Bel animant la Missa, fent les lectures o ajudant a fer i vendre productes a favor de la Fundació Concòrdia i, Antoni, artista i tècnic fent fotos per a la història amb total generositat. El nostre condol a Toni i la seva filla . Descansi en la Pau de Déu.

viernes, 22 de septiembre de 2017

Les festes de la Diada

Amb uns dies de retard, però volem deixar constància de com anaren les festes de la Diada. I de pas aprofitar algunes imatges significatives. 
De l'1 al 10 de setembre tengueren lloc les festes de la Mare de Déu de Lluc que, per cert, és la patrona principal de la Congregació de Missioners dels SS. Cors i va ser coronada fa 133 anys. Vet aquí alguns actes més rellevants.

Al programa de festes, convenientment editat i repartit, hi havia una reflexió inicial. Després peregrinar molts anys per la vida —escrivia l'autor— ens han caigut moltes il·lusions pel camí. Però el fet de pujar a Lluc vol dir que no les hem perdut totes. La festa ens duu a concentrar-nos en la inicial i una mica misteriós somriure de la imatge.

En el transcurs dels dies l’Escolania oferí un concert, juntament amb una altra coral infantil que passava uns dies convidada al santuari. Es deia Sinkreis i procedia de Munic. Amb relativa freqüència hi ha intercanvi de petits cantors a Lluc. Els blauets també viatgen per Europa per donar concerts i són acollits per les famílies interessades en l’esmentat intercanvi.

Dissabte, dia 2, es va celebrar l'emotiva funció en la qual es vesteix la sotana als nous nens i nenes de l'Escolania, alhora que s'acomiaden els que han finalitzat quart d'ESO. Naturalment, abunden les llàgrimes, igualment repartides entre les mares dels que comencen els estudis al santuari i les dels que acaben. Els que se'n van també n’aporten una bona porció.


El pregó de festes va estar a càrrec de la directora de Càritas Mallorca, Maria Margarita Riutort. Ajuntà amb bon estil els seus records infantils de Lluc amb la necessitat de conrear l'ecologia. I expressava el desig de que la justícia que reclama la naturalesa s’estengui també fins a procurar unes millors condicions per als pobres.


Per descomptat que no van faltar durant les festes els "caparrots, xeremies i trencada d'olles", com tampoc el tridu preparatiu a la Basílica.

Divendres, dia 8, va protagonitzar un concert d'orgue el Sr. Paradell, organista de la Capella Sixtina. Va fer sonar registres gairebé oblidats de l'instrument. Tot seguit es va tributar un homenatge a les monges franciscanes, atès que s'acomiaden de Lluc. En realitat, han estat diversos els actes d'homenatge que se'ls han tributat.


Després 83 anys de servei, amb mostres d'afecte procedents dels quatre vents cardinals, amb petons i abraçades dels nens i nenes de l’Escolania, se'n van. No tenen personal suficient. Eren molt apreciades per la feina humil i callada a la Basílica, a l'Escolania i en la pastoral amb els blauets. També van exercir d'infermeres en els anys en què les lleis civils els ho permetien. I de conselleres i de bones veïnes ...


Dissabte, dia 9, es va procedir a la venda de rebosteria a benefici de la Fundació Concòrdia. Després hi va haver una trobada del grup Iniciatives XXI, un conjunt de persones il·lusionades per salvaguardar la Serra de Mallorca. Denuncien atropellaments si fa al cas, proposen projectes beneficiosos i debaten sobre el moment actual que amenaça el medi ambient. Sobretot per causa d'un turisme massificat i, de vegades, més amic de la festa, l'alcohol i la disbauxa, que de la sana contemplació de la natura.

De part del Santuari va assistir el P. Manuel Soler que va armar un breu discurs sobre el paper dels santuaris en la nova sensibilitat ecològica del moment actual. Va declarar que Lluc està plenament d'acord amb els objectius del grup: 1) la necessitat de posar uns límits al turisme perquè no perjudiqui la vida dels habitants del lloc ni les seves infraestructures; 2) el rescat dels valors arrelats a la Serra de Tramuntana: paisatge gastronomia, pedra en sec, agricultura, construccions ...; 3) fer conèixer la història del que va passar a la cadena de muntanyes que s'estén per més de 80 quilòmetres.

L'acte central de les festes, la commemoració de la trobada de la Verge, precedit del rés i el cant del rosari, no es va poder dur a terme a l'aire lliure com és tradicional. La pluja ho va impedir. La funció —encara menys vistosa— es va realitzar a l'interior del temple.

Després també hi va haver balls típics, no a la plaça, sinó en un lloc cobert. Acompanyava una banda de música i un conjunt de guitarres, teclat i bateria. La festa va acabar amb el cant de la Salve a la Basílica i amb molta gent oferint el seu somriure i la seva abraçada al proïsme.


A la nit havien de pujar unes 4.000 persones de gairebé tots els pobles de l'illa. La marxa l'organitza cada any el grup dels antics alumnes del santuari (antics blauets). Però no es va poder dur a terme perquè la pluja i el vent amenaçaven els marxaires. En conseqüència, tampoc hi va haver els parlaments, ni la missa, ni l'ofrena de flors programada a primera hora del matí. Una llàstima, després de tants preparatius i il·lusions posades en joc.

A mig matí si que es va celebrar al temple la missa solemne de la festa. Allà es plantaren puntualment els fidels, les corresponents autoritats i els que van protagonitzar el típic ball de l'oferta. Tot molt lluït. Va celebrar el president dels canonges de la Catedral, Joan Bauçà. El bisbe Sebastià no va poder presidir per mor de les ordenacions dels bisbes auxiliars de Barcelona. 


La festa va seguir a la plaça, ara amb un sol resplendent. Eren molts els que gosaven fer uns passos de ball, encara que menys els que ho feien amb la gràcia esperada. Però per això existeixen les festes populars. Perquè uns aprenguin d'altres i les noves generacions es familiaritzin amb la idiosincràsia dels majors. Amb una paraula, perquè els habitants esdevenguin poble. Un poble que coneix la seva identitat i sap cap on vol caminar. - Manuel Soler Palà, msscc

domingo, 10 de septiembre de 2017

Crònica de l'agost 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Passa uns dies a Lluc, Carles Amengual, metge, homeòpata, botànic especialista en plantes medicinals, creador a Selva, on resideix, de la Fira de les Herbes... És, també, músic i poeta: sovint puja a peu des del seu poble amb les xeremies en bandolera i s'atura a qualsevol drecera del camí vell de ferradura i sona les xeremies expandint la música per la immensa bellesa de la Serra.

2.  Aplec festiu a la Plaça Güell esperant el sus de la famosa marxa nocturna cap a Lluc. Seran 48 kms. per compartir camaraderia, solidaritat, esforç, calor i bona voluntat. De tant en tant una parada amb fruites i begudes per refer forces. Bon viatge sense denous !

6. Encara fa fosca i arriben retuts i contents els primers marxaires, alguns coixeu-coixeu  fins al Cambril a  donar gràcies a la Mare de Déu, altres estesos davall els teixos de la plaça, altres amb el conhort del peus dins l'aigua fresca del brollador. Són mils els que han arribat amb motivacions religioses o amb desafiaments esportius, fins aquest indret històric que ha configurat la identitat del nostre Poble.



A les 10:00 el P. Ricard Janer, Prior de Lluc, rep els organitzadors i voluntaris, al Cambril, fa una reflexió i convida a una breu pregària a la qui és, tanmateix, la motivació més vertadera.



A les 12:30 el prevere anglès Alex Hill concelebra amb el P. Joan Arbona. Abans era de religió anglicana i es va convertir al catolicisme. Està casat i té dos fills i exerceix el ministeri sacerdotal a una parròquia de Londres.

7. Des d'ahir vespre a la Casa d'Espiritualitat el P. Joan Arbona dóna una tanda d'Exercicis  Espirituals per a religioses de diverses congregacions.

9.  Tornen els Blauets de les vacances familiars. Tenen uns horaris laxes per a escoles de repàs, etc. i segueixen  amb la Salve del Migdia a la basílica.

12.  Amb l'Eucaristia que celebra el P. Joan Arbona i l'assistència a la Salve dels Blauets acaben els Exercicis Espirituals les 15 religioses de Mallorca i Menorca. Després, a Sa Fonda, dinar festiu de comiat.

13.  Aquest diumenge celebram dues commemoracions: el 133 aniversari  de la Coronació  Pontifícia de la Mare de Déu de Lluc i la Festivitat de Sant Llorenç.

A les 11:00 Solemne Ofici que celebra el P. Ricard Janer fent memòria d'aquell fet històric en que uns 10.000 mallorquins pujaren peregrinant a Lluc per assistir a la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu. Era el 10 d'agost del 1884. Des de Caimari dugueren en andes i a braços el vell Bisbe de Mallorca, Mateu Jaume , delegat del Papa Lleó XIII per a la cerimònia. Conten les cròniques de les penúries que passaren i de l'entusiasme i devoció  a la Reina i Mare de Mallorca.

A les 19:00 a l'esglesieta de Sant Llorenç que està entre Cala Tuent i Sa Calobra, el P. Gaspar Alemany, que es va incorporant a la Comunitat de Lluc, va presidir la Celebració Eucarística amb l'assistència d'un nombrós grup de veïnats d'Escorca i estiuejants. Al final Antoni Solivellas, Batle d'Escorca, va saludar  i va convidar tothom  a un  bon sopar.


14.  Visita a Lluc el fiscal general de l'Estat Espanyol José Manuel Maza Martín, acompanyat de la seva esposa Maria Raspall  i de Mª Lourdes Rodríguez, fiscal superior ,Eduardo Reyes de Poyo, Bartomeu Barceló i Carmen Adán del Rio, també fiscals superiors de distintes comunitats autònomes, juntament amb altres juristes.

Després de l'obligada visita a la Mare de Déu, guiats per Pep Barceló, arxiver del Santuari, anaren a l'Arxiu de la Col·legiata de Lluc interessant-se pels seus començaments, pels privilegis reials i, de manera especial, per la documentació relativa a l’Orde del Temple.

Posteriorment foren saludats pel P. Prior que els acompanyà  a una visita al Museu i a la basílica per assistir a la Salve dels Blauets. A la sortida, abans de partir, varen reiterar la seva satisfacció per la visita.

15. Festivitat de l'Assumpció de la Mare de Déu. Celebra la solemne Eucaristia el P. Joan Arbona amb la participació de l'Escolania. Una  festa que encara té ressonància popular. Són diversos els grups de pelegrins que avui pugen al Santuari. Cal recordar l'antic i emotiu glossat pobler: 
A quinze d'agost aniré
a Lluc a veure Sa Santa 
perquè diuen que tanta 
potestat que Déu li dóna 
que de nit va a Barcelona 
i a los mariners ajuda 
i quan té la mar vençuda 
retorna tota remull.
16. Passen uns dies d'esplai i formació musical un grup d'alumnes de l'Escola de Música Ireneu Segarra de Palma. Empren les dependències de l'Escolania ja que els Blauets tornen amb la família fins el dia 23.

20.  Acaba la “6ª Cambra d'Estiu de l'Escola de Música  Ireneu Segarra” formada per 72 alumnes i 6 mestres. La cloenda ha consistit en un cicle de miniconcerts per diferents llocs del Santuari que ha culminat  a la plaça del bisbe Campins amb un concert amb orquestra i coral.

25.   Venen els ja coneguts components de la Coral  Dagilelis de  Lituània que fan intercanvi amb els Blauets. Participaran en un curset intensiu d'instruments amb professors i alumnes de l'Escolania. Passen el cap de setmana al Santuari el grup de Manacor “Vida Creixent” amb la direcció espiritual del seu consiliari Mn. Guillem Parera.

26.  Arriba la coral alemanya Singkreis Forstern, de Munich. Participarà amb concerts i conviurà amb els Blauets a Lluc fins el dia 2 de setembre. Destaca el concert solidari  que junts faran a La Seu, concert per la pau i  la concòrdia  

27.  Assemblea  anual dels Antics Blauets que comença amb l'assistència a l'Ofici de les 11:00 que presideix el Prior de Lluc . Al moment de la Comunió un grup de la coral Singkreis Fostern acompanyats de guitarra i flauta interpreta el cant d'acció de gràcies. La Celebració acaba amb l'emocionant Himne dels Antics Blauets.

A la Sala d'Actes obertura i salutació de Llorenç Gelabert, president de l'associació d' AA.BB.. Després es dóna compte de les tasques que s´han realitzat durant aquest any, la situació econòmica i la informació sobre la Pujada de la Part Forana que acaba amb una animada conversa de precs i preguntes. Tradicional dinar de germanor a Sa Fonda entre els antics i actuals blauets amb les seves famílies. i comiat.

30.  Acabam el mes amb un important i significatiu Concert de la Concòrdia a la Catedral de Mallorca que realitzen l'Escolania de Lluc i la coral convidada Sigkreis Forstern de Munich. Repertori amb la direcció de Ricard Terrades i Conrad Huber amb la participació de l'organista Rafel Riera exponent de cultures  diverses amb el llenguatge unificador de la música. Un parlament de Mn. Joan Bauçà , president del Capítol de La Seu i un manifest llegit per un blauet  per a  la Pau i la Concòrdia completaren la vesprada.



martes, 15 de agosto de 2017

Les diferents vessants del santuari de Lluc


L'edifici anomenat "Acolliment" és de gran utilitat
quan els grups de pelegrins són molt nombrosos.
En anteriors entrades hem parlat de diferents àmbits del santuari: el religiós, el ecultural, l'ecològic, aixi com del fenomen del turisme religiós, Finalment toca referirnos a les diferents vessants del santuari de Lluc. 

Acolliment

Convé remarcar que el santuari s’ha de diferenciar de la funció que té la parròquia, a la qual no ha de suplir ni imitar. El santuari té un perfil i una realitat singular, des d’on ha de fer la pròpia oferta. En principi ha de ser un símbol del Poble de Déu en marxa, un brunzir del misteri diví que atreu els pelegrins. Misteri, naturalesa, fraternitat dels sers humans, comunió amb els avantpassats, identificació amb una mateixa cultura. Això és el que idealment hauria d’oferir i transmetre el santuari.

L’ambient del santuari és més obert que el de la parròquia. Hom tendeix a sentir-se més germà del company de camí mentre es dilueixen les diferències de raça, religió i ideologia. Tothom hi té cabuda. L’estranger, l’emigrant, el refugiat, el malalt, el visitant casual, tots són benvinguts i ningú se sent observat.

Sovint els pelegrins van al santuari després de llargues absències de l’Església o fins i tot mantenint una franca hostilitat envers ella. Per això convé que siguin acollidors, afavorint el contacte amb Déu i el camí de retorn a la comunitat. Un personal expressament dedicat a l’acolliment —en particular la comunitat que el dirigeix— és molt de desitjar.

Es manifesta l’acolliment en la disponibilitat a l’escolta i està clar que també en detalls senzills de caire material. Normalment el pelegrí és més favorable a la confidència. Preveres i laics han d’aprofitar el kairós, l’ocasió. Convé que l’acolliment tingui present el caràcter específic de cada grup, de cada persona, de les seves expectatives i necessitats. Per tant està fora de lloc una acolliment estàndard.

Qui visita un santuari ho fa probablement en circumstàncies especials: viu moments de preocupació, incertesa, esperança, sofriment, goig, fracàs, agraïment... Altres busquen un sentit a la vida. Tenen moltes preguntes, cosa que facilita el diàleg. Naturalment que la immensa majoria dels grups, ja siguin turistes o pelegrins, no demanen un diàleg personalitzat, però alguns sí que ho fan.

Els encarregats del santuari han de tenir ben present la responsabilitat de l’acolliment. Convé que disposin d’una preparació no només tècnica, sinó també espiritual. Igualment bo serà que descobreixin en aquest servei un estil de viure i testimoniar la pròpia fe. Bé es pot afirmar que l’espiritualitat del prevere que dirigeix un santuari, i proporcionalment també dels seglars que l’ajuden, és la de l’acolliment.

L’acolliment suposa una activitat interior personal i volenterosa. Implica tendresa, amabilitat, consolació. En canvi el mer fet de rebre tendeix a ser passiu i fins i tot pot coexistir amb una actitud a la defensiva o de mer complir l’expedient. Es pot rebre qualcú sense acollir-lo. Endemés sabem que els santuaris són indrets on s’hi va i es  retorna, no llocs d’estada i permanència. Per tant està fora de lloc qualsevol casta de proselitisme, i menys crear dependències. El pelegrí només circumstancialment trepitja el santuari i en aquestes condicions ha de ser acollit. 

El patrimoni i els visitants

La Serra de Tramuntana fou declarada Patrimoni mundial per la UNESCO en la categoria de paisatge cultural. Volgué així reconèixer la molt notable i positiva interacció entre la naturalesa i l’home: cultura, tradicions, espiritualitat....

A l’interior de la Serra s’hi aixeca el santuari de Lluc. Els poetes han insistit en la idea de que és la catedral de la pagesia, de la part forana. El bosc d’alzines i roures ja existia en temps antiquíssims. La paraula llatina lucus fa referència a un bosc sagrat en el qual s’hi devia venerar alguna divinitat. El paisatge és del tot rellevant: el cel blau, la terra que combina amb les parets de pedra seca, la muntanya i el mar que en besa la falda... Els edificis que s’hi han anat construint al llarg dels segles s’han adaptat perfectament a l’entorn emprant la pedra i la fusta.

Des d’un punt de vista religiós Lluc és el nucli d’on han brollat nombroses llegendes. Algunes tan populars com les de la bella dona. Els aniversaris de la coronació de la Mare de Déu han brindat l’oportunitat de compondre corones literàries en les quals hi han participat poetes de primeríssima fila. Una munió de músics han escrit llargues rengleres de pentagrames dedicats a la Mare de Déu.

A Lluc hi ha un arxiu que, a diferència de tants altres, es manté íntegre. Mai s’ha cremat ni devastat. També hi ha un museu amb elements arqueològics de l’entorn, una col·lecció de monedes, de ceràmica, de joies ofertes a la Verge... El visitant pot admirar la pinacoteca on s’arrepleguen firmes de ben coneguts pintors mallorquins i catalans. No hi falta una biblioteca amb seccions de literatura catalana/mallorquina, col·leccions de revistes de temàtiques ben diferents, llibres de teologia, d’espiritualitat i col·leccions completes d’obres clàssiques.


L’oferta de Lluc és atractiva pels pelegrins i pels mallorquins creients, però també per no creients o escèptics o indiferents en assumptes religiosos. L’oferta de Lluc crida l’atenció a nombrosos ciclistes, especialment a la primavera i a la tardor. El santuari participa d’aquest fenomen esdevingut a Mallorca els darrers anys. El mateix es pot dir dels excursionistes. Molt nombrosos són els camins i senderes que s’endinsen en terrenys plens d’oliveres i alzines. Els marges de pedra en sec, potser les cabres que tresquen pel lloc i un cel blau, amb quatre núvols blancs, conformen un panorama ideal per l’excursionista amb motxilla a l’esquena.  

Semblen tenir un caràcter més turístic que religiós les pujades d’autocars i cotxes particulars que pugen la muntanya i aprofiten per escoltar els blauets. Durant la temporada turística sovint l’Església està plena de gom a gom per sentir els cants dels escolans. Al llarg del dia, de manera més agitada o més tranquil.la, nombroses persones admiren la Basílica i no es perden la visita a la imatge del cambril. És ben possible que les seves motivacions siguin més culturals o paisatgístiques —la vegetació que cobreix la muntanya, les roques, els marges de pedra seca, els cants dels blauets...—  sense ignorar la propaganda de les agències bàsicament preocupades pel negoci.

No podem oblidar els mallorquins que pugen, sobre tot els caps de setmana i els dies de festa, per respirar aire fresc, admirar el perfil de les muntanyes, fer una passejada i —si d’una família es tracta— afavorir els jocs i les corregudes dels infants. Entre els diferents visitants cal comptar igualment amb estrangers que van a la recerca d’uns dies de tranquil·litat i lloguen una cel.la. Alguns són creients i freqüenten les celebracions.

Una categoria no massa nombrosa, però a tenir en compte, és la de grups de meditació o reflexió que organitzen trobades i conferències, com també empreses amb la intenció de transmetre sabers o tècniques als seus membres. I finalment per la plaça es veuen tot sovint grups de nins i nines procedents dels col·legis de l’illa. De vegades organitzen activitats esportives, religioses o lúdiques i romanen bona part del dia a l’acolliment. 


Hi ha algunes convocatòries particularment destacades: Des Güell a Lluc a peu és una marxa no pròpiament religiosa, tot i que els inicis ho foren i encara els dirigents ofrenen un ram de flors a la Mare de Déu. La premsa parla d’un número exagerat de participants, però difícilment són més de 4.000 els que arriben a destinació.

De caire més religiós és la pujada de la gent gran dels pobles pel mes de maig. L’assistència oscil.la, però algun any s’han comptat unes 3.000 persones en dos torns. La pujada està ben organitzada i no hi falten batles de diversos pobles i autoritats polítiques de Mallorca. L’edifici de l’acolliment és l’escenari on es celebra la multitudinària eucaristia. Abans també prenen la paraula algunes persones representatives.

Té un caràcter clarament religiós la pujada dels pobles de la part forana. Organitzada pels antics blauets, arreplega més d’un milenar de persones. També celebren l’eucaristia a l’acolliment. Abans parlen alguns dirigents i es condecora alguna persona que ha fet mèrits relacionats amb la jornada o s’ha distingit per l’altruisme mostrat en el poble.   


Els pelegrins tradicionals que pujaven la muntanya exclusivament per pregar a la Mare de Déu han minvat sens dubte, però hi segueixen venint. En formen part els grups organitzats en associacions de veïnats, de gent gran i fins i tot per ajuntaments. És veritat que acabada la missa se’n van per seure gojosament i amistosa entorn de la taula, però la motivació primera és la de visitar la Mare de Déu, així com pregar pels familiars i pels que un dia formaren part del grup. 

La devoció popular a la Mare de Déu

No podem negar la secularització a marxes forçades del poble mallorquí, que es constata en la disminució dels participants a l’Eucaristia, així com en el res del rosari pel pujol dels misteris i altres mostres de devoció anys enrere ben presents. Tanmateix no davallen les visites a Lluc, més aviat al contrari. Ni, per descomptat, al cambril de la Mare de Déu.

La imatge del cambril conforma el nucli i centre de la devoció. Ben poques excepcions hi deu haver de gent que pugi a Lluc i no vagi a veure o saludar, com es sol dir, la Mare de Déu. Al llibres de les peticions s’hi escriuen cada dia nombroses pregàries i cada vegada més amb idiomes estrangers.

La comunitat s’esforça a través de predicacions, converses i escrits, a afavorir la dimensió ecumènica de la Mare de Déu que rep pelegrins de tot el món. Uns cartells que reprodueixen pregàries del Beat Ramon Llull, també en l’original àrab, abunden sobre aquest particular. Igualment tracta de sensibilitzar la gent de cara a una major solidaritat envers els pobres. Per això no és estrany escoltar homilies i llegir escrits que es refereixen al sofriment maternal de Maria. Es reprèn així el verset d’aquella cançó: per les passades dolors, morena sou en figura.

Es remarca el fet que els blauets canten a la Mare de Déu cada dia en nom de tots els mallorquins. I a partir d’aquí s’escau parlar de la llengua i cultura que uneix i que ja conrearen els avantpassats. Defensar la llengua, la terra i el sentit de poble és un valor típic del santuari.  

Un signe de devoció molt apreciat consisteix a beure l’aigua de la font coberta. No hi ha la mateixa afició que anys enrere, però encara molta gent aprofita la pujada per beure’n un glop. Antigament la font representava el final del camí que feien els pelegrins abans d’entrar al santuari. Devora l’aigua que raja hi ha una inscripció atribuïda a Costa i Llobera que diu així: Grans mercès d’aquesta aigua, Oh Reina i Mare, amb que apagau la set tan dolçament, dins nostres cors feis-n’hi brollar des d’ara l’aigua de vida eterna sempre clara que hi brolli eternament. No és un sacramental estrictament l’aigua de la font coberta, però molta gent s’hi acosta com si ho fos.

La Font Coberta
Aquest escrit ja es fa massa llarg. Passa per alt, doncs, la programació expressament pastoral del Santuari de Lluc, dirigida als habitants de Mallorca que professen i practiquen la seva fe. Es podria al.ludir a festes i ocasions especials, endemés de la planificació habitual. Les funcions es fan en la llengua catalana. Però està clar que també pels turistes la porta roman sempre oberta. 

Manuel Soler Palà, msscc