Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

martes, 14 de febrero de 2017

XV Trobada de Rectors de Santuaris de l'Estat

La bellesa de la fe i l’alegria de l’evangeli
(Breu crònica de la XV Trobada de Rectors de Santuaris 
i Delegats de Pietat Popular d’Espanya)
Assitents a una de les conferències. A primera fila, a la dreta,
els dos representants de Mallorca: els PP. Manuel Soler i Llorenç LLadó
Sota el tema “La bellesa de la fe i l’alegria de l’evangeli en la pietat popular. Espai obert per a l’evangelització”, ha tingut lloc a Tarazona, els dies 6, 7 i 8 de febrer, la XV Trobada de Rectors de Santuaris i Delegats de Pietat Popular d’Espanya.
Vam ser un total de 35 participants dels quals 15 eren Rectors de Santuari i 12 de Pietat Popular. Del Principat hi participà Mn. Bonet rector de la Sagrada Família de Barcelona, Mn. Ramon Rossell rector del Santuari de Meritxell, Andorra, i el P. Joan M. Mayol rector del Santuari de Montserrat. De les Illes hi assistiren el P. Manuel Soler rector del santuari de Lluc i Mn. Llorenç Lladó, Coordinador de les trobades de santuaris de la diòcesi de Mallorca.
Hi hagueren 3 conferències 
1.- Mons. D. Alonso Carrasco Rouco, bisbe de Lugo:  “El goig de viure la comunió en la pietat popular”

No lliurà cap esquema a l’assemblea, per això anoto aquí el que jo vaig  prendre com a notes durant la seva conferència.
La il·lustració introdueix la idea que la religiositat popular és tolerable en tant que és un vehicle que pot fer avançar el procés de la fe fins  arribar a ser adulta.  Però l’ideal és la fe racional centrada en l’acció moral que no necessita de mediacions materials que li representin el que ja viu per la fe.
Partint del document Evangelii nuntiandi i resseguint a grans trets Puebla i les reunions del Celam fins arribar al Papa Francesc, destacà la importància medul·lar, i no pas perifèrica, de la pietat popular que abasta de manera transversal tota la pastoral de l’Església.  Lamentà la iconoclàstia  agressiva del postconcili.
La cultura té un nucli viu, personal, que és religiós. Citant el Beat Pau VI “cal propiciar de nou un encontre entre la cultura i la fe”. L’ateisme messiànic ja ha caigut, però als nostre dies s’imposa l’ateisme llibertí que promou el goig individualista en el qual el desig ha suplantat els drets i els deures de l’home.
Des dels santuaris cal vetllar pel sentit de comunió, cal ajudar a fer ressorgir el veritable que té la seva arrel en el bé comú, el respecte a l’altre, per no caure amb el que denominà “cornucòpia permissiva”.
2.- D. Raúl  Romero López, director espiritual del seminari i de la casa d’espiritualitat de Tarazona  “L’alegria de l’evangeli en la pietat popular”
En la primera part de la seva exposició va resseguir bona part de l’Escriptura, fent-nos veure la transversalitat del concepte d’alegria en el missatge tant de l’Antic com del Nou Testament .  La segona part cità més breument els documents del Concili i el magisteri pontifici que el seguí. Acabà la conferència compartint la seva experiència de família cristiana de 13 germans, dos dels quals han estat religiosos com ell, i també l’experiència pastoral amb la “comunidad de comunidades” que porta a terme en el santuari de la Virgen de la Vega a la província de Burgos.

3.- D. Vicente Malabia Martínez, professor del Seminari i Director diocesà de Conca: “La Via pulchritudinis en la pietat popular

Visita a l'ajuntament de la ciutat. Tarazona està molt
 a prop del "Moncayo", aleshores ben enfarinat.
La bellesa és invisible malgrat que les formes visibles manifesten part d’aquesta realitat.
Malgrat que és la gran esperança pastoral dels nostres dies, cal vetllar per com es presenta com a material d’evangelització un art que respon a la teologia del seu moment històric.  Les representacions de la Trinitat, dels misteris de la salvació i de la Mare de Déu, malgrat la seva qualitat artística indiscutible, no tots estan portats per l’interès de suscitar una experiència religiosa i de pregària com seria de desitjar.
Cal un aprenentatge en el silenci i la tranquil·litat per poder adquirir una capitat de contemplació divina a través de l’art religiós. Les mateixes celebracions litúrgiques han d’expressar el misteri que celebren sense amagar-lo darrera de la càrrega cultural i tradicional. Cal evitar el perill de celebrar-se a si mateix.
Després d’aquestes conferencies i els diàlegs hi va haver un espai de treball en grup en el qual es va compartir com viuen els pelegrins a cada santuari l’aspecte de la bellesa, de la fe en la natura, les celebracions litúrgiques i de caire popular i el mateix sentit de comunitat humana i eclesial.
El treball per grups consistí a respondre aquest qüestionari.
1. 2.- La fe en Jesucrist m’ajuda a assaborir, malgrat tot, la bellesa d’aquest món i a mirar el futur amb esperança? – Des de la perspectiva de la trobada amb Jesús, descobreixo el valor de les petites coses i visc amb alegria la religiositat de les persones senzilles “amb ànima de pobre”?   

La fe en Jesucrist és fonamental. Ella ens ajuda a trobar camins de sentit en la bellesa però també en la malaltia i la dificultat. La devoció i entrega de les persones que s'acosten al santuari ens donen esperança, ens fan veure com l’Esperit continua present i operant en el món d’avui.
3.- Molts santuaris estan en llocs de especial riquesa natural, cóm escoltar en ells la creació que canta la glòria del Pare?  
La quietud, el silenci i la contemplació ens ajuden a experimentar la Presència que ens transcendeix i que ens descobreix la bellesa interior que compartim amb Déu. Aquesta Bellesa ens crida a un anar sempre més enllà.
Veiem el santuari com a part important del futur de salvació de la fe en el procés de globalització que vivim.
4. En els Santuaris, confraries i Germandats, quines activitats es poden organitzar perquè ajudin als fidels  a la contemplació de la bellesa de l’espai sagrat i de les imatges, portin a l’ensenyament del misteri cristià i moguin a la pregària? 
En el Santuari cal potenciar la participació conscient de l'expressió comuna de la fe catòlica: sagraments, adoració eucarística, via crucis, lectio divina, informació catequètica i pastoral escrita.
En les comunicacions vàrem compartir les diferents experiències pastorals, entre elles, les que havíem tingut durant els anys de la Fe i de la  Misericòrdia.

Santuari Virgen de la Vega: Comunitat de Comunitats
El Santuari aglutina totes les parròquies veïnes concentrant en ell la celebració de la missa dominical i dels sagraments.      
Només per les festes patronals de les diferents parròquies es tanca el Santuari i es va a la parròquia corresponent.
Ho porta un equip pastoral de 7 persones que lidera el rector del Santuari.
S’ha aconseguit en 15 anys una celebració comunitària de tots els sagraments.
S’ha creat una coral interparroquial que participa en les celebracions comunitàries.
S’ha dut a terme, per part dels mateixos fidels, la restauració de totes les esglésies parroquials.
Confraries de Jerez de la Frontera:  Por qué no todos juntos?
Jubileu de la Misericòrdia de tots els confrares, sense els passos, a la catedral amb el bisbe.
Catedral de Sigüenza: Iter misericòrdiae
Un pelegrinatge dirigit per un prevere  des de la Porta Santa fins a l’altar del Sant Crist de la Misericòrdia tot explicant, meditant i pregant els diferents signes icnogràfic que l’il·lustren:  La Bíblia, el credo, l’aigua baptismal, el confessionari, etc...
Santuari Nuestra Señora de la Hoz: Mater Misericordiae
A partir de la pregària de  l’Angelus mostra el patrimoni del santuari tot explicant la seva història mariana. 
Santuario de la Bienaparecida: Misericòrdia en solidaritat
Van contactar amb el bisbat d’Alepo, Síria, i li proposaren unes conferències al santuari sobre el tema de l’Església allí perseguida. Amb diverses celebracions, Eucaristia, rosari i viacrucis, tot els donatius recollits durant l’any de la Misericòrdia, els ho enviaren com a gest de fraternitat i solidaritat.
La darrera part consistí a considerar  bàsicament dues qüestions:
Si els “Encuentros”, que ad experimentum des del 2009 s’estan fent juntament amb Cofradias y Hermanadades, cal que continuïn essent conjunts o potser és millor que cadascú, encara que continuant en el mateix departament de la Conferència, faci les seves sessions anuals de treball a part. 
La majoria opinà fer els Encontres per separat.
Si es decidís fer els Encontres sempre junts, caldria que els ponents tinguessin més present la pluralitat de realitats a la qual es dirigeixen. El treball de grup hauria de ser per sectors.
No trobem adequada la proposta d’unificar la nomenclatura d’aquests encontres sota el nom de Piedad Popular.  Si calgués canviar el nom proposàrem: Encuentro de Santuarios, Piedad Popular, Hermandades y Cofradias.
Joan M. Mayol, OSB (Montserrat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario