Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

martes, 20 de junio de 2017

El Santuari en l'àmbit religiós


Els santuaris sovint remeten a un esdeveniment original/fundacional, potser extraordinari, o fins i tot considerat miraculós, que determina manifestacions de devoció duradora. Genera també sentiments d’acció de gràcies pels beneficis rebuts. Pels fidels són llocs privilegiats on la Verge Maria o els sants assisteixen els peregrins.

És freqüent que els santuaris estiguin localitzats en un indret elevat i aïllat, envoltats d’una bellesa potser austera, potser exuberant. Una tal situació remet a l’harmonia del cosmos, a un reflex de la mateixa bellesa divina. La pretensió dels santuaris cristians sempre ha estat la de ser signes de la irrupció de Déu en la historia. Per aquest motiu se’ls considera llocs sagrats, una meta per a les peregrinacions, un espai que facilita l’experiència religiosa, un lloc de culte i d’evangelització

Un lloc privilegiat

L’origen i la memòria del santuari desborden de simbolisme i potser d’un halo miraculós. Tant més si afegim que és un lloc de culte i s’alça en una situació geogràfica privilegiada en molts casos. Per tot això l’espai de l’edifici i el seu entorn remet a un altre ordre. A un nou àmbit de la realitat, una aproximació al sagrat, a una esfera transcendent.


L’experiència religiosa facilita la recerca de sentit a l’interior d’una societat secularitzada. Quan les estructures de la societat no ajuden a viure la fe i les autoritats eclesials han perdut bona part de la seva tradicional autoritat, passa a un primer pla l’experiència religiosa subjectiva.

L’aproximació al sagrat que facilita el santuari conté un aspecte dinàmic de conversió i compromís que també implica sentiments i emocions. No és cap desbarat afirmar que té a veure amb l’experiència mística. Poc o molt la persona es sent habitada per un altre que considera superior i present en la seva intimitat. Aquesta experiència mística no deixa l’intel·lecte al marge ni prescindeix de la vessant col·lectiva, atès que la persona és un ser social per naixença.   

Un lloc sagrat?

A l’Antic Testament els santuaris tenen un fort relleu. Són llocs privilegiats de trobament amb Déu. Tanmateix la revelació bíblica evoluciona i les relacions entre Déu i el poble s’espiritualitzen i interioritzen. Progressivament l’accent es posa sobre el trobament personal amb Déu més que sobre el lloc on esdevé. Si en un primer moment es parlava sovint del temple, el santuari i de Jerusalem, des de que Crist ha ressuscitat aquests llocs són merament funcionals. El Crist present en la comunitat esdevé l’únic i definitiu santuari.


Jesús declara superat el culte local i demana una adoració en l’esperit. No hi ha llocs sagrats que ens garanteixin la presència de Déu i menys que permetin manipular aquesta presència. Vol dir això que el santuari deixa de tenir sentit? Convé fer algunes precisions al respecte, doncs en el cristianisme es parla del santuari com a lloc sagrat i no per això es torna enrere en la teologia bíblica.

En la peregrinació l’objectiu no és tant el lloc geogràfic com l’esdeveniment històric i salvífic. L’espai en certa manera empresona l’home, mentre que la història li eixampla els horitzons, l’allibera i l’humanitza. El santuari es serveix d’una forma de religiositat popular que potser té alguna similitud amb el memorial bíblic: actualitza, més que repeteix, les experiències i fets que hi succeïren en un temps inicial/fundant.

D’altra banda la història es relaciona necessàriament amb l’espai. De fet l’Església és el Poble de Déu en camí, que viu en l’espai i el temps. L’espai i la geografia remeten als fets que han repercutit en el santuari. Per tant remet a una llengua, uns costums, unes vivències religioses.

La peregrinació —tan vinculada al santuari— implica una experiència religiosa universal, no només típica del cristianisme. Està molt lligada a la pietat popular i demana una meta, un santuari en el nostre cas. L’Església l’ha afavorit sempre. No tan sols vehicula una experiència religiosa, sinó que la peregrinació ha unit la gent de diferents pobles intercanviant valors culturals, sobretot en temps de l’Edat Mitjana.

Els nostres dies han sofert un canvi cultural que ve de lluny: la il·lustració, el protestantisme, la secularització… La peregrinació ha esdevingut menys freqüent i ha adquirit un pes més simbòlic. Tot i així hi ha hagut una recuperació de les peregrinacions des de la segona meitat del segle XIX. Però s’han dirigit no tant als llocs tradicionals (el Vaticà, Jerusalem i el camí de Santiago, per citar-ne tres) com a santuaris locals que matisen la identitat de la fe i la cultura del lloc.

El santuari i la secularització

En el nostre món creix el grau d’autonomia i de secularització. El subjecte de mal grat es sotmet a altres persones o institucions. Vol fer lliurament les seves decisions. La religió es desplaça vers l’esfera privada i xoca amb l’àmbit polític i civil. La fe es va privatitzant i, per tant, cadascú interpreta el sentit de la religió i de la vida com millor li sembla. L’àmbit sagrat esdevé terreny personal. La religiositat institucionalitzada perd relleu i importància. Déu acaba essent un assumpte personal i íntim.


Aquests plantejaments tenen, però, un aspecte positiu. Si Déu ja no imposa dogmes ni normes morals, aleshores queda la via lliure per tal que Ell connecti amb el tarannà més personal de l’individu. Ara bé, el fons últim (que també podem anomenar “cor”) d’on brollen els sentiments més personals i profunds —com el de l’experiència religiosa— és el mateix que alimenta l’amor a la terra, a les tradicions, a la llengua, als ancestres.

El santuari és una oferta atraient en l’actual societat. Sobretot per a aquells que no aconsegueixen altra forma d’inserció eclesial i per als participants ocasionals. Els santuaris es podrien comparar als braços misericordiosos de l’Església mare que s’estenen vers els desorientats. També acullen pecadors, marginats, analfabets, inconstants, malalts i aclaparats.

En el santuari l’anunci de la fe ressona diferent a les orelles del visitant. Esdevé més íntim, més personal i interpelador que el de la parròquia. Surt dels esquemes fixos i tradicionals. Tothom és benvingut, malgrat no sigui del tot ortodox en les seves expressions. L’anonimat hi juga el seu paper i ningú s’ha de sentir vigilat i menys jutjat.   

Per un cert grup de gent el santuari és l’únic lligam amb l’Església, el qual alimenta un tipus d’espiritualitat alternativa, de contorns indefinits. Cada pelegrí cerca segons el seu tarannà. Cadascú és catòlic a la seva manera, no té altres compromisos que els que ell mateix s’imposa. Alguns han privatitzat la fe, viuen una recerca molt personal, sense vincles amb cap comunitat o parròquia. La dimensió subjectiva adquireix gran importància. Així sintonitza amb la cultura de la postmodernitat, la que ens envolta, gens amiga de morals i dogmes establerts.

Poble i santuari

La vessant religiosa del santuari sobrepassa amb escreix tot el que hem dit, però quedaria del tot incompleta si no féssim una al·lusió a la relació entre la pietat popular i el sentit de poble.

La pietat popular es construeix poc a poc en el temps i està vinculada als elements fundants d’un poble. L’experiència de Déu —en el grau que sigui— s’acoloreix d’emocions i afectes. El sentiment popular atorga un fort relleu al lloc i les circumstàncies. Les experiències que se’n deriven queden gravades en la consciencia personal, familiar i popular. La pietat de la gent recull aquestes experiències acumulades al llarg del temps i fa memòria dels fets significatius que han anat construint la identitat del poble. No només emmagatzema experiències i records, sinó que les actualitza a semblança del memorial bíblic.


Les experiències es mouen entre la historia i el mite. Brollen del més íntim de la persona, de la font d’on també hi brosten elements tan íntims com la llengua, la vinculació amb els avantpassats, les aspiracions de llibertat i fraternitat. El lloc originari i les circumstàncies fundants del poble abunden en simbolismes. Els anhels més íntims —religiosos, emocionals i populars— brollen de la mateixa font que és el cor. No podem argumentar aquesta afirmació, però és ben present en alguns filòsofs. 

La identitat religiosa es viu profundament vinculada a la història del poble, de les circumstàncies polítiques i socials que l’han acompanyat. La pietat popular ha contribuït en gran mesura a la construcció del poble. Ha marcat els moments crucials de la historia: triomfs i derrotes, alegries i penes, tensions i tragèdies. 

Doncs bé, el santuari hi juga un paper important en aquest context perquè és l’espai sagrat on el pelegrí hi fa l’experiència de la trobada amb Déu que l’acull i escolta. El santuari guarda la memòria d’un poble que es reconeix en la seva expressió de fe i afavoreix el vincle amb els avantpassats. Així esdevé icona de la fe i dels sentiments més pregons.

Manuel Soler Palà, msscc

martes, 13 de junio de 2017

Crònica de maig 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives


1. Els feligresos de la Parròquia de La Real, de Palma, sempre han elegit aquest dia  per pujar com a pelegrins a visitar la Moreneta i obrir la devoció del Mes de Maria. Celebra la Missa el Rector de la Parròquia P. Gabriel Seguí m.ss.cc. ajudat per la prestigiosa Coral Parroquial que dirigeix el P. Llorenç Caldentey m.ss.cc.

3. L'Escolania de Lluc ha partit ca a França per donar una sèrie de concerts a Notre Dame de Paris i a la Catedral de Reims.


Uns 600 alumnes del curs 6è. de Primària de les Escoles Diocesanes tenen una jornada a l’acolliment del Centenari a mb activitats formatives i jocs. 

4. Visiten la Mare de Déu un grup de Persones Majors de Pollença (Sa Nostra) . Participen de l'Eucaristia del Migdia.

6. Unes persones devotes de la “Reina de la Pau” prega davant el Santíssim exposat a la capella, des de les 08:00 fins a la reserva i Missa del migdia.

7. A l'Ofici de les 11:00 hi participen unes 50 persones de la Tercera Edat  de  Santa Margalida.

10. Comencen les pujades massives de la Part Forana a Lluc que organitza el Consell de Mallorca. Avui són unes 800 persones de l'associació “Amics de la Zona Nord” que comprèn els pobles: Pollença, Port de Pollença, Alcúdia, Port d'Alcúdia, Santa Margalida i Can Picafort. Tenen una Missa a l'Acolliment del Centenari amb ofrenes de flors i parlaments. La presidei el P. Manuel Soler.


11. Escoles Franciscanes a Lluc. Un milenar d'alumnes dels centres escolars de Sant Francesc i Mater Misericordiae ha tingut a Lluc una jornada de reflexió sobre el turisme sostenible segons el lema: “la terra, ca teva, ca meva, ca nostra” per a prendre consciència de la importància de tenir cura de l'entorn vital.

Un grup de l'ESO ha pujat a peu des de Caimari. Ha dirigit la jornada Rafel Mas responsable de la pastoral dels col.legis franciscans.

14. Torna l'anual pelegrinatge organitzat per la “Hermandad del Rocio“ a Mallorca. De bell nou l'alegria de la seva religiositat popular que enyora la Blanca Paloma, amb les seus vestits folklòrics, estendarts i la venerada Sinpecado. Celebra la Missa el P. Judas Moreno amb l'acompanyament del guitarristes  i, el final emotiu de la Salve Rociera. Dinar i festa  a l'Acolliment del Centenari.

16. Han tornat els Blauets de la seva gira per França. Han donat concerts a Notre Dame de Paris i a la Catedral de Reims,on foren acollits familiarment per l'escolania La Maîtrise. Venen satisfets i contents per les atencions rebudes de l'Ambaixada d'Espanya, l'Agregat Cultural de l'Ambaixada a Paris i el Canceller. De l'Ambaixada a la UNESCO, la trobada i acollida de la Coral de La Maîtrise de Reims amb qui fa intercanvi l'Escolania, el concert a la Catedral de Notre Dame de Reims i, per  als més petits, la màgia de Disneyland.


17. Han arribat els components de la Coral La Maîtrise de Reims que fan intercanvi amb l'Escolania. Donaran una sèrie de concerts els pròxims dies.


Primera tongada de les Associacions de Persones Majors de la Part Forana que patrocina el Consell de Mallorca formada per grups de Costitx, Sa Pobla, Petra, Maria, Portocristo, Llubí, Son Macià, Son Servera, Lloret, Ariany, Biniali, Vilafranca, Santa Eugènia, Porreres, Fornalutx, Binissalem, Llucmajor, S'Arracó, Sant Elm, Sant Joan, Calonge, Cala D'Or, Capdepera, Montuiri i Sencelles.


Els Blauets han anat a l'Acolliment del Centenari per cantar la Salve i després, a les 11:30 Mn. Antoni Vadell ha celebrat l'Eucaristia amb l'acostumada ofrena floral i pregàries apropiades. Al final salutacions del batle Antoni Solivellas, Juame Adrover i Catalina Cladera.

18. Segona Trobada de les Associacions de Persones Majors de Mallorca a Lluc. Unes 800 persones han omplert –com ahir- l'Acolliment del Centenari. S'ha seguit el mateix ordre:11'15 intervenció dels Blauets, 12'30 Missa que celebra Mn Antoni Vadell, Vicari Episcopal per a l'Evangelització, pregàries i ofrenes de flors, i al final, alguns parlaments.


Relació de la  proveniència dels grups: S'Alqueria Blanca i Portopetro,Sa Pobla, S'Horta, Valldemossa, Inca, Deià, Petra, Palmanyola, Cas Concos, Portocolom, Calvià, Banyalbufar, Els Llombarts, Consell, Santanyí, Cala d'Or, Es Carritxó, Ses Salines i Colònia Sant Jordi, Punta de n'Amer i Sa Coma, Esporles, Lloseta, Búger, Sóller, Estellencs, Puigpunyent i Galilea, Sa Ràpita, Mancor de la Vall i Port de Sóller.

19. Unes 40 persones del Centre de Passius de l'Exèrcit (Gent Major) participen de la Missa i la Salve del Migdia.

A les 20.00 a La Seu, concert de les dues corals, La Maîtrise de Reims i l'Escolania de Lluc.


A les 21:00  a l'Esglèsia de Montuiri actuació de la Coral de La Maîtrise de Reims i l'Escolania de Lluc en un concert homenatge al seu fill il.lustre, el músic P. Antoni Martorell T.O.R. fent memòria del 104 aniversari del seu naixement.

20. Jornada de la Vida Religiosa a Lluc organitzada per la CONFER. A les 10:30 a la basílica el P. Prior dóna la benvinguda a l'assemblea convidant a viure la dita de Costa i Llobera “Lluc per Mallorca és encara el sant racó de la llar”, lloc de pelegrinatge i pregària. A continuació el P. Manuel Soler dirigeix la pregària inicial.

A les 11:15 a la sala de la Santa Figura, l'Administrador Apostòlic de Mallorca, el Bisbe Mons. Sebastià  Taltavull dóna una conferència sobre Vida Consagrada i carisma amb el compromís de integració en la pastoral de la Diòcesi.

A les 12:45 Concelebració Eucarística que presideix el Bisbe. A l'homilia entre altres reflexions, partint de la lectura dels Fets dels Apòstols, recorda que ens hem de deixar dur de l'Esperit Sant, fer el que vol o no vol, per evangelitzar  segons els signes del temps que vivim. Dinar de germanor a l'Acolliment del Centenari i comiat festiu.


Nova sortida de les dues corals, La Maîtrise de Reims i l'Escolania de Lluc, aquest vespre donen un concert a l'Esglèsia Parroquial de Porreres.

21. A les 11:00 Solemne  Eucaristía que presideix el P. Antoni Fernández amb la participació de les dues escolanies que aquets dies han viscut i donat concerts plegades en esperit fraternal: la de Reims i la de Lluc.

A les 12:00 comença la IIIª Trobada de les Corals dels Col.legis de l'Esglèsia a Lluc. Són 7 amb 250 cantaires dels col.legis: Arcàngel Sant Rafel, Coral Femenina de Sant Francesc, Coral Totsolets del Col.legi Beat Ramon Llull d'Inca, Col.egi de Santa Mònica, Nins Cantors de Sant Francesc, Escolania de Lluc i la participació extraordinària de la Coral de la Catedral de Notre Dame de Reims.

Han actuat en espais simultanis -Flama de la Llengua, Els Porxets- perque la gent  pugui gaudir de la diversitat del seu art musical. S'ha acabat amb un cant conjunt i, després, un dinar compartit amb les famílies a l'Acolliment del Centenari.

24. Amb l'organització de l'Ajuntament de Campos pugen a Lluc unes 400 persones de la Tercera Edat. A l'Acolliment del Centenari són rebudes  amb la benvinguda del P. Manuel Soler i acte seguit l'Escolania hi acudeix amb lel cant de la Salve i altres cançons. Celebra la Missa el Rector de la Parròquia Mn. Francesc Munar, amb el P. Manuel de concelebrant. Com cada any, les ofrenes que presenten  són els fruits de la terra i productes de la gastronomia local.

25. El maig és el mes de l'any amb més densitat de peregrinacions al Santuari. Avui uns 55 membres de l'Associació de la Tercera Edat de Es Vivero (Palma) assisteixen a la Missa del migdia i a la Salve dels Blauets. També s'hi afegeix un grup de l'Associació de Jubilats de “Sa Nostra” en visita cultural.

L'horabaixa l'Escolania baixa a la ciutat d'Inca per participar amb els seus cants a una Celebració Eucarística a la Parròquia, un dels actes programats en ocasió del 50 aniversari de la Coronació Pontifícia de la imatge de Santa Maria la Major. Després donen un concert que és molt aplaudit i felicitat.

26. Tècnics de la prestigiosa emisora anglesa BBC graven un programa sobre la realitat del Santuari de Lluc, el seu entorn, institucions ,amb especial atenció a l'Escolania i la dimensió religiosa i cultural. Acaben amb una entrevista al P. Prior.

27. A les l2:45 el P. Manuel Soler celebra la Missa per uns 80 membres  de la AUOM (Aula oberta de majors de la Universitat) amb ells hi paticipa una coral amb organista. També s'hi afegeix un grup de laics mercedaris que preparen el 800 aniversari de la fundació de l'Ordre de la Mercè; abans van a la capella del Baptisme a venerar la figura del P. Jesús Eduard Massanet beat i màrtir mercedari.

28. Amb l'organització de la Delegació Diocesana Família i Vida  es celebra la Diada de la Família a Lluc. A les 12:00 a l'Acolliment del Centenari el Bisbe Mons. Sebastià Taltavull va presidir la Concelebració Eucarística que era també un homenatge als matrimonis que celebraven les noces d'or (50 parelles) i les noces de plata (12 parelles). Al final el Bisbe va voler felicitar-los i animar-los a tots, a la vegada que els hi donava una ceràmica commemorativa i una rosa, Entre els matrimonis del 25 aniversari hi havia els apreciats treballadors del Santuari Jaume Oliver i Llucia Navarro. El lema d'enguany era: Tots a Lluc. Família: l'alegria de d'Evangeli.


30. Unes 300 persones majors de l'asssociació diocesana “Vida Creixent” tenen la seva peregrinació anual al Santuari. Ales 11:45 Celebració Eucarística a la basílica que presideix el delegat Mn. Pau Oliver i concelebren Mn. Miquel Mulet de la unitat pastoral de Sóller i el P. Pedro  Balili de la Parròquia de Sant Francesc de Paula, Palma.

31. A les 11:30 el P. Prior dóna la benvinguda i celebra l'Eucaristia a 250 persones de l'associació Gent Gran de Son Ferriol, Palma. Fan una llarga ofrena de rams de flors i, al final, una coral amb  guitarristes canten un parell de cançons a la Mare de Déu.