Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

lunes, 24 de julio de 2017

El fenomen del turisme religiós

Santuari de Lourdes
Qui acudeix el santuari? No deixa de ser interessant i profitós saber-ne el perfil. Tot i que finalment un s’ha de resignar a una resposta imprecisa. Mentre fa mig segle encara quedava clar que al país hi havia catòlics i no catòlics, ara l’assumpte s’ha enterbolit. Anys enrere al santuari hi acudien els que tenien fe per tal d’agrair beneficis rebuts, demanar favors o complir promeses. Als ateus o adeptes a altres religions —numèricament poc nombrosos— no se’ls ocorria anar-hi. 

En el nostre temps els santuaris són punts de destinació on hi acudeixen catòlics practicants, no practicants i esporàdicament practicants. També hi van escèptics, ateus i gent que no sap exactament a quina categoria pertany. Al santuari hi trobam turistes que volen conèixer món, amants de l’art, gent que vol pau i tranquil·litat. Per descomptat que el segueixen visitant els pelegrins de sempre. 

Visitants de tots els perfils

Hi ha factors que expliquen la gran diversitat de persones que arriben al santuari. En primer lloc, la gent avui dia es mou molt més que anys enrere. Atès que ha augmentat la demanda, s’ha adequat l’oferta, i molts santuaris adopten les condicions apropiades per atreure visitants. Per posar un exemple, Montserrat és un punt clar de destinació de turistes. Les agències turístiques exploten l’encís de la muntanya i el seu entorn. A més petita escala el mateix es pot dir de Lluc a Mallorca o del Toro a Menorca.

El camí de Santiago el fa molta gent que no assumeix les actituds tradicionals del pelegrí. L’anomenada del camí, les nombroses possibilitats d’allotjament, l’al·licient de contemplar art romànic i l’exercici corporal que suposa son motivacions que de religioses en tenen poc. Però decideixen la gent a posar-se en camí. Està clar que el pelegrí no cerca el mateix que el turista, per bé que ambdós recorrin els mateixos camins, contemplin el mateix paisatge i s’ajuntin en el mateix hostal. 

Un altre factor que empeny al santuari i que dificulta la classificació del visitant és la diferent situació corporal i anímica que viu cadascú. Hi van joves i vells, nens i adolescents escolars, matrimonis amb fills, malalts i acompanyants, preveres i religioses. Hi ha qui cerca consolació, mentre d’altres volen mantenir una tradició familiar. Alguns donen sortida als sentiments de devoció popular i altres van darrera un ambient que els ajudi a aprofundir la seva experiència espiritual. L’estètica, l’art o el paisatge també hi juguen un paper gens secundari. Certament encara hi ha grups que es dirigeixen al lloc com a parròquia o col·lectivitat que vol viure la fe.

Santuari de Guadalupe
El lloc on s’aixeca el santuari determina també en part el perfil dels visitants. Un santuari al bell mig d’una gran ciutat —els Desemparats a València, el Pilar a Saragossa— condiciona d’una altra manera que un santuari aixecat al cim d’una muntanya, allunyat de la població. El lloc, per altra banda, es correspon amb el caràcter de la població. I així és d’esperar que l’ambient sigui ben diferent al Rocío de Huelva que a Arantzazu del país basc. No menys incidència té que el santuari interessi l’àmbit d’un poble, d’una comarca, una regió o tot un Estat.

Un factor que també compta a l’hora del desplaçament de visitants, siguin pelegrins o turistes, és l’atenció o servei que el santuari està capacitat per donar. N’hi ha d’habitats per una comunitat religiosa o monàstica. Altres estan ben dotats amb un equip de responsables. En canvi la majoria es localitza en llocs aïllats i tenen un donat per tota estructura de servei. O potser les portes romanen tancades. 

Davant tants condicionaments i circumstàncies, enfront de tantes diferents expectatives, es fa urgent i necessari reflexionar l’oferta que s’ha de triar i els serveis que cal oferir.

Pelegrinatge i turisme religiós

El turisme religiós augmenta en els països més desenvolupats. Els estudis conclouen que un 20% del turisme mundial el mou el que es pot qualificar com religiós. S’aventura que els centres religiosos reben cada any 235 milions de persones, cristianes la major part. Són ben coneguts els santuaris que més gent atreuen. Els interessats en els tema aventuren que la majoria de llocs de peregrinació en el cristianisme —un 80%— tenen a veure amb el culte a la Mare de Déu. 

Quins són els trets que configuren el turisme religiós? És veritat que tant un turisme com l’altre pressuposen que el viatjant disposa del temps i els recursos necessaris. Ambdós gèneres d’activitat trenquen amb la rutina ordinària, però les diferències són clares. Sobretot les motivacions son ben diferents. La peregrinació —a peu o en vehicle— vol ser un camí vers la recerca de Déu i vers l’experiència religiosa. Té a veure amb el perdó, l’acció de gràcies, el compliment d’una promesa, l’inici d’un nou estil de vida... El pelegrí s’interessa pels llocs sagrats pel fet que tenen un caràcter religiós i no mostra l’interès principal en la cultura o l’estètica. Li interessa participar de les celebracions cultuals.

Santuari de la Aparecida
En el llenguatge col·loquial l’expressió recent de turisme religiós s’associa a una certa frivolitat. En canvi la imatge del peregrí es legitima per ella mateixa, sense necessitat d’explicacions ni justificacions ulteriors.

Manuel Soler Palà, msscc

sábado, 1 de julio de 2017

Crònica de juny 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Dos grups s'ajunten per participar a la Missa de les 12:30 que celebra el P. Ricard Janer. Un de l'Associació de Persones Majors del Pont d'Inca i l'altre del Centre de Dia del poble de Campanet, amb el rector de la Parròquia Mn. Joan Parets que concelebra. Després assisteixen a la Salve dels Blauets.

3. Diada del Malalt a Lluc, organitzada per la Delegació Diocesana de Salut, Devers 900 persones omplen l'Acolliment del Centenari per aquesta convocatòria tan sentida com viscuda. Presideix la Celebració Eucarística el Bisbe Mons. Sebastià Taltavull amb 12 preveres concelebrants i un diaca, on es destaca la identificació del malalt amb Jesús i l'esperança cristiana. El cant dels Blauets, les ofrenes i pregàries animen l'assemblea. Al final, el Bisbe baixa la imatge de la Mare de Déu de Lluc perquè pugui  ser venerada més a prop dels malalts. Dinar compartit i festa familiar clouen la diada.


4. Jornada dels Familiars dels MM.SS.CC. A les 11:00 Concelebració Eucarística que presideix el nou Delegat de la Congregació a Mallorca, el P. Hippolyte Voka del Congo. A les 12:15 Assemblea a la Sala de la Santa Figura on es dóna compte de les activitats i projectes missioners amb especial atenció de Concòrdia i Procura de Missions.  Dinar de fraternitat a Sa Fonda i comiat.

Els seminaristes
Baltasar i Danilo
5. Nit de tempesta, i una pluja que dura gairebé fins al migdia: han caigut 102 litres per metre quadrat que desborden el torrent.

Han vingut a passar un mes al Santuari i compartir l'horari comunitari els seminaristes de 6è curs de Teologia, Baltasar Morell Fuster de Palma i Danilo Urceda  Pereira, nascut al Brasil.

A la Missa del Migdia i a la Salve hi participa un grup de catòlics que viuen l'espiritualitat de l'Institut Verbum Dei (fundat a Mallorca per Mn. Jaume Bonet), procedeixen de Singapur ( Sudest d'Àsia).

6. Visiten la Mare de Déu i assisteixen a la Missa i Salve una cinquantena de persones del Grup de Majors de Melià Hotels Inter.

8. Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre. Convocats a Lluc pel Bisbe Sebastià, es fa l'anual jornada dels preveres  per a viure plegats la pregària d'acció de gràcies i la festa i també l'ocasió per felicitar els sacerdots que enguany compleixen els 25 i els 50 anys del seu ministeri.


A les 11:00 a la Sala de la Santa Figura, després de la pregària inicial, el P. Norberto Alcover S.I. dóna una conferència sobre St. Alonso Rodríguez en ocasió del IV. centenari de la seva mort. A les 12:30 a la Basílica Celebració Eucarística pel do del ministeri sacerdotal que uneix a Jesucrist, “configurats a ell i enviats al nostre poble”. Fou molt emotiu el moment d'oració llegint els noms dels 17 que celebren les noces d'or, 2 les noces de plata i 12 que aquest any ens han deixat per anar a la casa del Pare. Després, a Sa Fonda, “per a compartir un bon dinar de germanor amb cor joiós i festiu”.

St. Llorenç de Tuent i La Calobra
10. A la Missa del Migdia que presideix Mn. Carles Seguí hi participa l'associació Rotaris de Mallorca, on es  prega  pels socis vius i difunts. Després a lAcolliment del Centenari, dinar i festa.

A l'esglesieta de Sant Llorenç de Tuent i Sa Calobra el P. Manuel Soler beneeix el matrimoni d' Antoni Lladó Amengual, de Consell, amb Lidia Muñoz Solivellas de Sóller.

11. Després de la pertinent preparació catequètica el P. Antoni Fernández ha celebrat el baptisme de la blaueta Stella Arbona Orero, de Binissalem, després ha oficiat la Missa on Stella ha fet la seva Primera Comunió. També, la blaueta Alba Moranta Garcia, de Palma, l'ha fet. Ambdues han participat l'Eucaristia amb la professió de fe i pregàries d'acció de gràcies.


15. Visiten el  Santuari  un grup d'alumnes del Col.legi de La Puresa  de Sant Cugat del Vallés (Barcelona).

17. Peregrinació anual de l'Associació de la Tercera Edat de Gènova. Tenen una Missa a les 11:30 que celebra el P. Manuel Soler que conta amb la col.laboració musical de la seva Coral. Al final una senyora recita una poesia dedicada a la Mare de Déu de Lluc. Concelebra el P. Hippolyte Voka, Delegat dels MM.SSCC. a Mallorca.

18. Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist. El P. Antoni  Fernández presideix la celebració Litúrgica centrada en el Santíssim Sagrament i el compromís amb Caritas. La participació és molt variada i densa en sentiments i en la vivència d'aquest Misteri en la nostra fe. 

Per una banda hi ha els familiars i amics del jove recordat i famós pilot Lluís Salom en l'aniversari de la seva mort; per altra els pelegrins de l'Associació Gent Gran de Son Real (Palma) i l'acció de gràcies de l'Escolania per l'acabament del curs acadèmic. Ofrenes simbòliques del material escolar, cistella de flors i el pa i el vi que presenten els pares de Lluís Salom. Al final breu exposició del Santíssim i benedicció amb la Custòdia.

Després de l'Ofici l'Escolania segueix la festa de fi de curs amb una gimcana que acaba a la piscina; dinar bufet que les famílies han preparat per compartir i un acte d'entrega de premis i guardons. A destacar els Blauets de Plata als professors Joan Pons i Mateu Vidal que fa més de 25 anys que estan dedicats a servir l'Escolania de manera exemplar. És un homenatge que  els hi fa el Santuari-Escolania i l'AMIPA. La festa acaba amb un concert de l'Orquestra de Cambra de l'Escolania. 


A les 12:00 a la placeta del Lledoner uns 200 moters són atesos pel P. Manuel Soler que demanen una pregària de benedicció.

22. Acabat el curs acadèmic, els Blauets parteixen a fer les vacances amb els seus familiars. Tornaran al Santuari a principis del mes d'agost.

24. A les 11:00 a la basílica ens trobam amb l'agradable sorpresa d'un concert que ens ofereix la coral Jeloy Church Youth Choir de Moss, Noruega, amb un atractiu repertori de música religiosa clàssica i folklòrica.
                 
Avui vespre a l’església d'Alaró, el nostre organista titular de Lluc, Rafel Riera , dóna un original concert amb el trompetista Roberto  Morcillo.

En nom propi, de la Comunitat i  Escolania, el P. Prior va enviar un correu de felicitació al nou bisbe auxiliar de Barcelona, Mn. Antoni Vadell, al qual va respondre: 
El bisbe auxiliar electe,
Moltes gràcies  de cor per les teves paraules d'encoratjament...Prega per mi, per aquesta nova missió que me confia l’Església. M'ha vingut molt de nou...No esperava...És del Senyor. M'encoman a la protecció de la Mare de Déu. Abraçada de cor i ja ens veurem. Toni Vadell i Ferrer.


25. Comença la primera tanda de la 7ª edició del English Camp Lluc. Coordina el projecte Juan Antonio Amengual  i amb Sebastià Vallbona com a coordinador del campament. Una sèrie d'activitats molt atractives que tenen com a seu les instal.lacions de l'Escolania: tallers formatius, esports, classes d'anglès, contacte amb la natura i cultura pròpia.


L'Agència de Turisme de les Illes Balears ha fet una convocatòria a diverses entitats per a patrocinar projectes de qualitat i fomentar un turisme fora dels mesos d'estiu -del tòpic turisme de sol i platja- oferint un producte cultural atractiu. Entre les institucions destacades hi ha la històrica i prestigiosa Escolania de Lluc .


27. Un grup de gent major de la Parròquia de Bunyola  tenen la visita anual a la Mare de Déu. A les 11:00 celebren una Missa molt participada amb la coral parroquial i el seu rector Mn. Antoni Cañellas.

29. Festa de Sant Pere d'Escorca. Juntament amb la Mare de Déu de Lluc, Sant Pere és el patró de la parròquia d'Escorca. Com cada any els feligresos i amics d'aquest contrada acudeixen a la primitiva església del s. XIII per celebrar-ho. Enguany va presidir la Missa el P. Manuel Soler amb el P. Prior de concelebrant. A l'homilia va parlar d'aquesta “joia de l'arquitectura religiosa rural mallorquina” que està a les arrels de la nostra fe, la seva evolució històrica, fins que el 1456 la  seu es traslladà a Lluc i s'originà el pelegrinatge amb el seu significat religiós.

Després, a la sortida, davall les alzines, petit concert d'un quartet de cambra composat per antics blauets, mentre el sol declinava i es ponia devers l'entreforc del Torrent de Pareis. Finalment, sopar esplèndid al restaurant de la possessió que ofereix l'Ajuntament d'Escorca.