Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

viernes, 22 de septiembre de 2017

Les festes de la Diada

Amb uns dies de retard, però volem deixar constància de com anaren les festes de la Diada. I de pas aprofitar algunes imatges significatives. 
De l'1 al 10 de setembre tengueren lloc les festes de la Mare de Déu de Lluc que, per cert, és la patrona principal de la Congregació de Missioners dels SS. Cors i va ser coronada fa 133 anys. Vet aquí alguns actes més rellevants.

Al programa de festes, convenientment editat i repartit, hi havia una reflexió inicial. Després peregrinar molts anys per la vida —escrivia l'autor— ens han caigut moltes il·lusions pel camí. Però el fet de pujar a Lluc vol dir que no les hem perdut totes. La festa ens duu a concentrar-nos en la inicial i una mica misteriós somriure de la imatge.

En el transcurs dels dies l’Escolania oferí un concert, juntament amb una altra coral infantil que passava uns dies convidada al santuari. Es deia Sinkreis i procedia de Munic. Amb relativa freqüència hi ha intercanvi de petits cantors a Lluc. Els blauets també viatgen per Europa per donar concerts i són acollits per les famílies interessades en l’esmentat intercanvi.

Dissabte, dia 2, es va celebrar l'emotiva funció en la qual es vesteix la sotana als nous nens i nenes de l'Escolania, alhora que s'acomiaden els que han finalitzat quart d'ESO. Naturalment, abunden les llàgrimes, igualment repartides entre les mares dels que comencen els estudis al santuari i les dels que acaben. Els que se'n van també n’aporten una bona porció.


El pregó de festes va estar a càrrec de la directora de Càritas Mallorca, Maria Margarita Riutort. Ajuntà amb bon estil els seus records infantils de Lluc amb la necessitat de conrear l'ecologia. I expressava el desig de que la justícia que reclama la naturalesa s’estengui també fins a procurar unes millors condicions per als pobres.


Per descomptat que no van faltar durant les festes els "caparrots, xeremies i trencada d'olles", com tampoc el tridu preparatiu a la Basílica.

Divendres, dia 8, va protagonitzar un concert d'orgue el Sr. Paradell, organista de la Capella Sixtina. Va fer sonar registres gairebé oblidats de l'instrument. Tot seguit es va tributar un homenatge a les monges franciscanes, atès que s'acomiaden de Lluc. En realitat, han estat diversos els actes d'homenatge que se'ls han tributat.


Després 83 anys de servei, amb mostres d'afecte procedents dels quatre vents cardinals, amb petons i abraçades dels nens i nenes de l’Escolania, se'n van. No tenen personal suficient. Eren molt apreciades per la feina humil i callada a la Basílica, a l'Escolania i en la pastoral amb els blauets. També van exercir d'infermeres en els anys en què les lleis civils els ho permetien. I de conselleres i de bones veïnes ...


Dissabte, dia 9, es va procedir a la venda de rebosteria a benefici de la Fundació Concòrdia. Després hi va haver una trobada del grup Iniciatives XXI, un conjunt de persones il·lusionades per salvaguardar la Serra de Mallorca. Denuncien atropellaments si fa al cas, proposen projectes beneficiosos i debaten sobre el moment actual que amenaça el medi ambient. Sobretot per causa d'un turisme massificat i, de vegades, més amic de la festa, l'alcohol i la disbauxa, que de la sana contemplació de la natura.

De part del Santuari va assistir el P. Manuel Soler que va armar un breu discurs sobre el paper dels santuaris en la nova sensibilitat ecològica del moment actual. Va declarar que Lluc està plenament d'acord amb els objectius del grup: 1) la necessitat de posar uns límits al turisme perquè no perjudiqui la vida dels habitants del lloc ni les seves infraestructures; 2) el rescat dels valors arrelats a la Serra de Tramuntana: paisatge gastronomia, pedra en sec, agricultura, construccions ...; 3) fer conèixer la història del que va passar a la cadena de muntanyes que s'estén per més de 80 quilòmetres.

L'acte central de les festes, la commemoració de la trobada de la Verge, precedit del rés i el cant del rosari, no es va poder dur a terme a l'aire lliure com és tradicional. La pluja ho va impedir. La funció —encara menys vistosa— es va realitzar a l'interior del temple.

Després també hi va haver balls típics, no a la plaça, sinó en un lloc cobert. Acompanyava una banda de música i un conjunt de guitarres, teclat i bateria. La festa va acabar amb el cant de la Salve a la Basílica i amb molta gent oferint el seu somriure i la seva abraçada al proïsme.


A la nit havien de pujar unes 4.000 persones de gairebé tots els pobles de l'illa. La marxa l'organitza cada any el grup dels antics alumnes del santuari (antics blauets). Però no es va poder dur a terme perquè la pluja i el vent amenaçaven els marxaires. En conseqüència, tampoc hi va haver els parlaments, ni la missa, ni l'ofrena de flors programada a primera hora del matí. Una llàstima, després de tants preparatius i il·lusions posades en joc.

A mig matí si que es va celebrar al temple la missa solemne de la festa. Allà es plantaren puntualment els fidels, les corresponents autoritats i els que van protagonitzar el típic ball de l'oferta. Tot molt lluït. Va celebrar el president dels canonges de la Catedral, Joan Bauçà. El bisbe Sebastià no va poder presidir per mor de les ordenacions dels bisbes auxiliars de Barcelona. 


La festa va seguir a la plaça, ara amb un sol resplendent. Eren molts els que gosaven fer uns passos de ball, encara que menys els que ho feien amb la gràcia esperada. Però per això existeixen les festes populars. Perquè uns aprenguin d'altres i les noves generacions es familiaritzin amb la idiosincràsia dels majors. Amb una paraula, perquè els habitants esdevenguin poble. Un poble que coneix la seva identitat i sap cap on vol caminar. - Manuel Soler Palà, msscc

domingo, 10 de septiembre de 2017

Crònica de l'agost 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Passa uns dies a Lluc, Carles Amengual, metge, homeòpata, botànic especialista en plantes medicinals, creador a Selva, on resideix, de la Fira de les Herbes... És, també, músic i poeta: sovint puja a peu des del seu poble amb les xeremies en bandolera i s'atura a qualsevol drecera del camí vell de ferradura i sona les xeremies expandint la música per la immensa bellesa de la Serra.

2.  Aplec festiu a la Plaça Güell esperant el sus de la famosa marxa nocturna cap a Lluc. Seran 48 kms. per compartir camaraderia, solidaritat, esforç, calor i bona voluntat. De tant en tant una parada amb fruites i begudes per refer forces. Bon viatge sense denous !

6. Encara fa fosca i arriben retuts i contents els primers marxaires, alguns coixeu-coixeu  fins al Cambril a  donar gràcies a la Mare de Déu, altres estesos davall els teixos de la plaça, altres amb el conhort del peus dins l'aigua fresca del brollador. Són mils els que han arribat amb motivacions religioses o amb desafiaments esportius, fins aquest indret històric que ha configurat la identitat del nostre Poble.



A les 10:00 el P. Ricard Janer, Prior de Lluc, rep els organitzadors i voluntaris, al Cambril, fa una reflexió i convida a una breu pregària a la qui és, tanmateix, la motivació més vertadera.



A les 12:30 el prevere anglès Alex Hill concelebra amb el P. Joan Arbona. Abans era de religió anglicana i es va convertir al catolicisme. Està casat i té dos fills i exerceix el ministeri sacerdotal a una parròquia de Londres.

7. Des d'ahir vespre a la Casa d'Espiritualitat el P. Joan Arbona dóna una tanda d'Exercicis  Espirituals per a religioses de diverses congregacions.

9.  Tornen els Blauets de les vacances familiars. Tenen uns horaris laxes per a escoles de repàs, etc. i segueixen  amb la Salve del Migdia a la basílica.

12.  Amb l'Eucaristia que celebra el P. Joan Arbona i l'assistència a la Salve dels Blauets acaben els Exercicis Espirituals les 15 religioses de Mallorca i Menorca. Després, a Sa Fonda, dinar festiu de comiat.

13.  Aquest diumenge celebram dues commemoracions: el 133 aniversari  de la Coronació  Pontifícia de la Mare de Déu de Lluc i la Festivitat de Sant Llorenç.

A les 11:00 Solemne Ofici que celebra el P. Ricard Janer fent memòria d'aquell fet històric en que uns 10.000 mallorquins pujaren peregrinant a Lluc per assistir a la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu. Era el 10 d'agost del 1884. Des de Caimari dugueren en andes i a braços el vell Bisbe de Mallorca, Mateu Jaume , delegat del Papa Lleó XIII per a la cerimònia. Conten les cròniques de les penúries que passaren i de l'entusiasme i devoció  a la Reina i Mare de Mallorca.

A les 19:00 a l'esglesieta de Sant Llorenç que està entre Cala Tuent i Sa Calobra, el P. Gaspar Alemany, que es va incorporant a la Comunitat de Lluc, va presidir la Celebració Eucarística amb l'assistència d'un nombrós grup de veïnats d'Escorca i estiuejants. Al final Antoni Solivellas, Batle d'Escorca, va saludar  i va convidar tothom  a un  bon sopar.


14.  Visita a Lluc el fiscal general de l'Estat Espanyol José Manuel Maza Martín, acompanyat de la seva esposa Maria Raspall  i de Mª Lourdes Rodríguez, fiscal superior ,Eduardo Reyes de Poyo, Bartomeu Barceló i Carmen Adán del Rio, també fiscals superiors de distintes comunitats autònomes, juntament amb altres juristes.

Després de l'obligada visita a la Mare de Déu, guiats per Pep Barceló, arxiver del Santuari, anaren a l'Arxiu de la Col·legiata de Lluc interessant-se pels seus començaments, pels privilegis reials i, de manera especial, per la documentació relativa a l’Orde del Temple.

Posteriorment foren saludats pel P. Prior que els acompanyà  a una visita al Museu i a la basílica per assistir a la Salve dels Blauets. A la sortida, abans de partir, varen reiterar la seva satisfacció per la visita.

15. Festivitat de l'Assumpció de la Mare de Déu. Celebra la solemne Eucaristia el P. Joan Arbona amb la participació de l'Escolania. Una  festa que encara té ressonància popular. Són diversos els grups de pelegrins que avui pugen al Santuari. Cal recordar l'antic i emotiu glossat pobler: 
A quinze d'agost aniré
a Lluc a veure Sa Santa 
perquè diuen que tanta 
potestat que Déu li dóna 
que de nit va a Barcelona 
i a los mariners ajuda 
i quan té la mar vençuda 
retorna tota remull.
16. Passen uns dies d'esplai i formació musical un grup d'alumnes de l'Escola de Música Ireneu Segarra de Palma. Empren les dependències de l'Escolania ja que els Blauets tornen amb la família fins el dia 23.

20.  Acaba la “6ª Cambra d'Estiu de l'Escola de Música  Ireneu Segarra” formada per 72 alumnes i 6 mestres. La cloenda ha consistit en un cicle de miniconcerts per diferents llocs del Santuari que ha culminat  a la plaça del bisbe Campins amb un concert amb orquestra i coral.

25.   Venen els ja coneguts components de la Coral  Dagilelis de  Lituània que fan intercanvi amb els Blauets. Participaran en un curset intensiu d'instruments amb professors i alumnes de l'Escolania. Passen el cap de setmana al Santuari el grup de Manacor “Vida Creixent” amb la direcció espiritual del seu consiliari Mn. Guillem Parera.

26.  Arriba la coral alemanya Singkreis Forstern, de Munich. Participarà amb concerts i conviurà amb els Blauets a Lluc fins el dia 2 de setembre. Destaca el concert solidari  que junts faran a La Seu, concert per la pau i  la concòrdia  

27.  Assemblea  anual dels Antics Blauets que comença amb l'assistència a l'Ofici de les 11:00 que presideix el Prior de Lluc . Al moment de la Comunió un grup de la coral Singkreis Fostern acompanyats de guitarra i flauta interpreta el cant d'acció de gràcies. La Celebració acaba amb l'emocionant Himne dels Antics Blauets.

A la Sala d'Actes obertura i salutació de Llorenç Gelabert, president de l'associació d' AA.BB.. Després es dóna compte de les tasques que s´han realitzat durant aquest any, la situació econòmica i la informació sobre la Pujada de la Part Forana que acaba amb una animada conversa de precs i preguntes. Tradicional dinar de germanor a Sa Fonda entre els antics i actuals blauets amb les seves famílies. i comiat.

30.  Acabam el mes amb un important i significatiu Concert de la Concòrdia a la Catedral de Mallorca que realitzen l'Escolania de Lluc i la coral convidada Sigkreis Forstern de Munich. Repertori amb la direcció de Ricard Terrades i Conrad Huber amb la participació de l'organista Rafel Riera exponent de cultures  diverses amb el llenguatge unificador de la música. Un parlament de Mn. Joan Bauçà , president del Capítol de La Seu i un manifest llegit per un blauet  per a  la Pau i la Concòrdia completaren la vesprada.