Les franciscanes a Lluc: un ressò de les muntanyes

Amb motiu de la sortida de Lluc de les monges franciscanes hem demanat un article a la Congregació per tal que quedàs constància d'algunes dates relatives a la seva tasca i també del sentit que ha tengut la seva feina, així com l'acceptació de l'entorn. 

Un nombrós grup de monges franciscanes
es citen al santuari de Lluc

Era el dia 6 de Novembre del 1934; en plena tardor i atravessant les boires de les muntanyes de Lluc, arribaven tres Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia (Sor Francisca Cladera i Cladera, Sor Margalida Parets i Rado i Sor Miquela Arrom i Mut) per fer-hi estada. Les acompanyava  la Superiora General Sor Fermina Ferragut i duien al cor la missió que se les encarregava. La primera visita fou a la Mare de Déu que seria la dolça companyia per a cada Germana que el llarg de la vida de la Comunitat, quasi 84 anys, formaria part  de la fraternitat.

La missió era àrdua i complexa: primer de tot vetllar pel Santuari de la Moreneta i donar una mà en tot el possible als Missioners dels Sagrats Cors i a l’escolania dels Blauets. Després, rentar, estendre i planxar la roba de l’hostatgeria, alfabetitzar els infants de les possessions del voltant, tenir un petit dispensari  i atendre, en tot el necessari, als pelegrins que pujaven a peu necessitats d’acollida, cures i de l’afecte que sempre les Germanes els demostraren, portes i cor obert.

El dia 9 de juny del 1938 la Comunitat experimentà el gran goig d’acollir a Casa a l’Hoste diví: Jesús Sagramentat, dins la senzilla capella, començà a habitar a casa nostra.

Quan es compliren els 25 anys de la Fundació hi hagué Missa solemne a la basílica a la que assistí la gent de tota la rodalia. Les Germanes anaven gojoses. El P. Superior, Nicolau Bauzá, en el sermó, elogià la bona feina de la Comunitat  particularment la cura per la Moreneta. Fou una gran festa.

Quan la molta i dura feina de la bugada impedia a les Germanes de assistir als actes de pietat a la basílica, els suplien matinejant de valent i oint la Missa que un dels frares que també matinejava, anava al convent a celebrar per a elles.

El que es deia “costura” era un goig: els infants donaven alegria i treien de la monotonia el treball quotidià. Avui son adults que agraeixen haver après, amb les Germanes, a llegir i a escriure i a estimar el Bon Jesús i sa Mare.

Sempre se n’ha eduït l’hebdoma l’ornamentació de l’altar, la pulcritud  en la cura dels ornaments sagrats, l’afecte matern per els blauets, tan estimats i atesos amb tendresa, sobre tot quan, no fa molts d’anys, s’hi incorporaren les blauetes, qui trobaren en les Germanes molt del que havien deixat a casa! Gran goig el dia en què un grupet d’elles va rebre el sagrament del baptisme!!

Al llarg del quasi 84 anys les Germanes reberen a casa visites il·lustres, com  la del cardenal Josep Clement  Maurer, arquebisbe de  Sucre (Bolivia);  els successius bisbes de la Diòcesi de Mallorca fins a la de Mons. Teodor Úbeda amb la seva obertura i senzillesa, en visita pastoral, i els mateixos reis d’Espanya Joan Carles i Sofia. Però les visites diàries eren les dels pelegrins: ells sí que cada dia eren acollits amb deler i servicialitat per un peu torçut, unes bòfegues, fruits gens saborosos de la llarga caminada, un mal de cap imprevist... Ells, de manera particular, foren, al llarg de tots aquest anys, acollits amb tota dedicació i delicadesa.

Quantes persones, religioses i seglars han trobat acollida a ca ses monges bé per uns dies de descans o, principalment per una aturada-recés que els hi ajudés a retrobar-se amb sí mateixes i amb el Senyor guiades per la bondat i el somriure de la Mare... Moltes Germanes de la Congregació aprofitaren la disponibilitat de la Comunitat per practicar-hi exercissis espirituals sentint-se sempre ben a casa pròpia.

Celebracions extraordinàries foren el cinquantè i el setanta-cinquè aniversaris de la fundació; les solemnitats dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria; la de Nostre Pare Sant Francesc i altres. Han estat al llarg de tots aquest anys, com a alenades d’aire fresc que han ajudat a donar sentit a la quotidianitat, a vegades coberta de boires, de neu i de tempesta, baldament suposessin un afegitó a la feina per ornar la basílica de manera adient, posant amb gust estovalles bones a l’altar i rams de flors que han donat goig de veure.

L’apropament i afecte dels Missioners per a les Germanes sí que ha estat un estímul d’agrair. Com el de les Germanes envers d’ells. Tan intens, un i altre, com la pena que suposa el tancament de la nostra Comunitat sense altre motiu que el de la manca de vocacions.

Dia 5 dedesembre del 2015 el santuari
els va atorgar la distinció del "Blau d'Or"

Volem de tot cor entonar el nostre “Gràcies” a Déu per totes les vivències, experiències, alegries i dolors viscuts per les nostres Germanes  aquí, baix el redós de la MORENETA. La seva escalfor mai no els ha mancat. A més de les tres fundadores ja esmentades al començament, han viscut a la Comunitat: Sor Catalina Galí, Sor Francisca Amorós, Sor Antònia Santandreu, Sor María Díez, Sor María Pons, Sor Maria Canyelles, Sor Magdalena Coll, Sor Àngela Pasqual, Sor Fermina Ferragut (ex superiora general), Sor Gerònima del Sagrari, Sor Catalina Mestre, Sor Patrocinio Pérez-Juana, Sor Antònia Grimalt, Sor Llucia, Sor Catalina Munar, Sor Victòria, Sor Maria Amorós, Sor Joana Florit, Sor Agustína Díaz, Sor Aina Serra, Sor Isabel Serrano, Sor Maria Caritat Miquel, Sor María Balaguer, Sor Antònia Riera, Sor Joana Riutort, Sor Catalina Balaguer, Sor Francisca Santandreu, Sor Francisca Fornés, Sor Margalida Perelló, Sor Sebastiana Bonet, Sor Dolores Pradillo, Sor Maria Vich, Sor Pilar Pradillo, Sor Antònia Nicolau, Sor Magdalena Riutort, Sor Catalina Moragues, Sor Maria Genovard, Sor Miquela Cerdá, Sor Ángeles Huerta, Sor Maria Coll, Sor Catalina Company, Sor Joana Llabrés, Sor Antònia Castell, Sor Francisca Camps, Sor Margalida Bauzá, Sor Maria Tugores, Sor Joana Lladó, Sor Isabel Genovard, Sor Margalida Perelló, Sor Francisca Capó, Sor Maria Palou, Sor María Nebot, Sor Antònia Ramis, Sor Catalina Mestre, Sor Francisca Mir, Sor Coloma Alzina, Sor Antònia Ferragut, Sor Francisca Ramón, Sor Maciana Seguí, Sor Catalina Sastre, Sor Isabel Mª Bonnin, Sor Francisca Moragues, Sor Antònia Socíes, Sor Rosa Bonnín, Sor Magdalena Coll Bonafé, Sor Antònia Serra, Sor Eulalia Barber, Sor Joana Pasqual, Sor Francisca Ribot, Sor Margalida Amengual, Sor María Cabrer, Sor Margalida Ramón i Sor Piedad Pradillo. La majoria d’elles ja son al cel mentre les demés continuen el pelegrinatge per aquesta terra.

Que la Mare de Déu, que ens assenyala Jesús com a Camí, i la Paraula com a Llum, ens ajudi allà on ens trobem, ben segures que la seva mirada i el seu somriure arriben fins als confins del món. La seva imatge, present a tots els pobles de la nostra terra, amb la seva dolça mirada, ens ajudi a destriar la claror de la mirada de Déu.

Germanes Franciscanes

Filles de la Misericòrdia

Reproduim també un article del professor de l'Escolania, Sr. Joan Pons, publicat al "Diario de Mallorca" el dia 29 d'agost de l'amy 2017.

Las Hermanas de la Misericordia llegaron a Lluc el año 1934 para velar por el santuario y servir a los peregrinos y a quienes solicitaran su ayuda 

El próximo mes y justo después de las fiestas de la Diada, las religiosas Franciscanas dejarán definitivamente el Santuario de Lluc, ante la falta de vocaciones para poder atender la labor que venían realizando y quedarse reducida la comunidad. 

Las Religiosas Franciscanas Hijas de la Misericordia han sido todo un referente para los habitantes no solo del nucleo de Lluc, durante los 83 años que han residido en el lugar, sino también para quienes antiguamente residían en las diferentes possessions de Escorca e incluso para los peregrinos que llamaban a sus puertas ante cualquier necesidad. 

Ello les ha motivado un gran aprecio. Antiguamente, cuándo la vida nada tenía que ver con la actual, y cuando apenas había medios para mandar recados, ca ses Monges era un punto de confianza para que los encargos que llegaban a Lluc, mediante el transporte público o cualquier otro medio, pudieran ser depositados. 

Durante décadas, el convento ha sido un punto de referencia para quienes accedían a Lluc. Allí uno encontraba siempre una atención especial en caso de enfermedad, o alguna caída cundo los peregrinos llegaban a Lluc a pie, ya que no existía atención sanitaria. 

Lluc, sin las religiosas, ya no será igual, lógicamente dejarán un vacío , pero sobre todo para los blauets y el Santuario ya que la labor que han realizado, era , y nunca mejor dicho, la de manos de monja: cuidando y mimando a los blauets, a sus sotanas azules y los roquets. Para muchos de los blauets que a lo largo de los años han residido en Lluc, ellas han sido sus segundas madres, atendiéndoles en caso de necesidad cuando uno caía enfermo o bien cuando por alguna necesidad debían lavarle la ropa o ayudar en alguna tarea doméstica. 

No cabe duda de que muchas cosas quedarán ya en el recuerdo respecto a la Escolanía y al Santuario ya que su labor era muy apreciada. Una curiosidad es que cuando se integraron niñas en la escolanía, ellas les abrieron las puertas para que pudieran hospedarse en el convento. 

La congregación religiosa femenina ha estado en Lluc desde noviembre de 1934. Fueron entonces tres las religiosas: Francisca Cladera, Margalida Parets y Miquela Arrom que subieron a Lluc para iniciar una doble labor: velar por el Santuario y servir a quienes solicitaban su ayuda. Ahora, después de años de prestar estos servicios, la comunidad religiosa se ve obligada a cerrar el convento integrándose en la comunidad de sa Pobla. 

La Congregación religiosa que nació en Pina (1856) fundada por los hermanos Ribas de Pina se ha extendido por diversas localidades isleñas de Mallorca y Menorca y en las últimas décadas ha traspasado las fronteras isleñas estableciéndose en la península y países americanos, con la finalidad de implantar el carisma de San Francisco de Asís.