Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

miércoles, 19 de diciembre de 2018

Càpsules nadalenques


Nadal de veritat

El Nadal no hauria de convertir-se en una llegenda, cosa que succeeix quan la imaginació popular desenfoca i deforma el fet històric. Se’n deixen al marge uns aspectes essencials i se n’emfatitzen altres secundaris o s’endolceixen


Res d’interessar-se més pel bou i la mula que per l’infant. Bé està que en el pessebre no faltin els rius de plata ni els angelets penjant d’un fil. Però no degradem el misteri d’un si ple de Déu, d’un nin adormit en un pessebre.

Abans que el Nadal fos Nadal se celebrava la victòria de la llum sobre la foscor. El solstici d’hivern. Però la vida no consisteix en un cercle que torna sobre si mateix una vegada i una altra. El nin que neix per Nadal creixerà, canviarà el seu entorn i morirà. Res no serà igual. El cristianisme no és un cercle que es repeteix, sinó una línia recta amb un terme ben definit.

El Nadal té un estret vincle amb les dites dels vells profetes: les espases s’han de convertir en arades i els llops han de ser capaços de menjar amb els anyells. Una utopia com la d’aquell profeta més proper que somiava així:…arribarà un dia que ningú no es fixarà en el color de la pell…El nin del Nadal també ens assenyala el camí de la utopia, ja que mai no arribarem a construir un món de total fraternitat.


Amb una mica d’imaginació i de bona voluntat sembla que els vianants levitin. Els àngels se multipliquen per Nadal.

Una associació encertada: l’Infant Jesús és l’estel que condueix el creient al llarg de l’aridesa del dia a dia. L’espurneig de l’estel parla del Nadal i estimula a eixamplar el cor.

El Nadal se concentra al cor

Ni les esferes penjades a l’arbre, ni la neu on referma el fred, ni les llegendes del Pare Noel lliscant per la xemeneia aconsegueixen despertar la vertadera alegria nadalenca. El  Nadal autèntic comença al cor de la persona i continua en la generositat de compartir el goig amb altres.

Ni les esferes de colors de l’avet, ni els pessebres  coberts de molsa marquen l’estació nadalenca. Caldrà recórrer millor a un somriure innocent i transparent. Com el d’un nin gran que no s’ha contaminat d’ambició malsana ni s’ha intoxicat idolatrant els diners.

És convenient tocar de peus a terra. Per art de màgia el Nadal no millora la moral de la ciutadania ni fa més amable el veïnat. O tal volta els millori instantàniament i a nivell molt superficial. Els valors i desitjos que nien en el cor de cadascú, aquests sí que es reflecteixen en el Nadal.


La calor humana, les atencions i l’afecte no poden fallar per Nadal. Perquè no és la data del calendari la que omple el cor d’alegria, sinó l’alegria del cor la que justifica la data.

Les més càlides salutacions s’intercanvien en la festiva temporada nadalenca. S’augura el millor per als qui es mouen al nostre voltant. En el fons se pretén despertar els millors sentiments del proïsme.

Fals Nadal

Tot sigui dit. Hi ha a qui els dies nadalencs li semblen tristos i desitgen que passin a la major velocitat. Potser se senten malament perquè res no els vincula a qui ha de ser el protagonista de la festa, Jesús, o potser les nadales li semblin massa meloses o no suporten la proximitat de la família.
Alguns nadals celebren el consum, el malbaratament i l’ostentació. Mentrestant l’Infant Jesús roman tancat a l’habitació més fosca de la casa. Celebren el naixement del Nin sense  Nin.  

De vegades el Nadal inflama l’oratòria. Tampoc no és això. Què els sembla la frase d’aquesta autora? Què és el Nadal? És la tendresa del passat, el valor del present i l’esperança del futur. És el desig més sincer que cada tassa es desbordi amb benediccions riques i eternes, i que cada camí ens dugui a la pau. (Agnes M. Pharo)

De vegades hi ha qui s’embriaga amb les paraules i pronuncia frases con escassa moderació. Per exemple, un conferenciant deia: Nadal és una conspiració d’amor. Tampoc no cal passar-se perquè una cosa  és dir i  l’altra és  fer i un refrany diu que del sublim al ridícul només hi ha un pas.  

Un Nadal sense límits

El sentiment genuí del Nadal hauria de durar els 365 de l’any. No debades Harlan Miller anhelava repartir-la en dotze gerres per destapar-ne una cada mes de l’any.


El Nadal comença abans del dia 25 de desembre. Molt abans imagina un les festes que celebrarà amb els amics, la calor de la llar, els dies festius, la família al voltant de la taula.

El punt de referència del Nadal no és el 25 de desembre ni l’estació hivernal. La data té a veure amb l’alegria compartida, l’emoció sostinguda i la ferma creença que és possible viure més fraternalment.

Ambientació nadalenca

Els desitjos de pau i felicitat sorgeixen a borbollons a la temporada nadalenca. Es repeteix mil vegades el desig que els millors somnis es facin  realitat, que la il·lusió brilli a la llar i que les abraçades siguin més intenses i caloroses que a la resta de l’any. Bon Nadal!


Deu ser veritat que les estrelles intensifiquen la seva brillantor i els crus dies d’hivern, que no en el tròpic, es tornen més càlids simplement perquè és Nadal? Segurament que no, però deixem que els somnis i les il·lusions atropellin la lògica i l’evidència per uns dies.

És  cert que en l’aire es respira la màgia de la data nadalenca. Els llums que fan l’ullet al caminant a les avingudes de la ciutat ajuden a crear aquest ambient d’encanteri. D’aquí el trànsit abundant de bons desitjos i benediccions.

La llum dels grans magatzems, la silueta il·luminada de l’arbre  nadalenc, les nadales que se senten al fons de la sala, l’encens que s’escampa a l’Església… Tots aquests ingredients, que també són sensacions, van configurant el Nadal. L’embolcall, un amistós somriure.

No sé per què les estrelles juguen un paper destacat en l’època nadalenca. Potser per l’associació amb l’estrella dels mags o perquè moltes de nits hivernals mostren tot el seu cabal de llumetes espurnejants al cel fosc.

Nadal en família

Nadal és un moment especialment propici per acostar-se a aquells que la vida ha anat distanciant. Estiguin lluny o estiguin a prop. Siguin el temps o la geografia els culpables de la distància o les sospites i rancúnies que s’han anat acumulant.

Creen un ambient de festa i delicadesa els regals davall l’arbre. Però si la família que habita la sala manté rancúnies i discussions, tota la decoració s’arruïna. La família desunida amarga el Nadal. 

És cert. El Nadal aporta un plus de calor familiar, de deferència i delicadesa envers els nostres proïsmes. Així ho afirma l’actriu anglesa Joan Winmill Brown: Quan arribi el dia de Nadal, ens ve la mateixa calor que sentíem quan érem nens, la mateixa calor que embolcalla el nostre cor i la nostra llar.

Charles Dickens va escriure abundantment sobre el Nadal. Una de les seves frases diu així: Bon, bon Nadal, el que fa que ens recordem de les il·lusions de la nostra  infantesa, recordi a l’avi les alegries de la seva  joventut i transporti el viatger a la seva foganya i a la seva dolça llar.

Manuel Soler Palà, msscc

domingo, 2 de diciembre de 2018

Crònica del novembre 2018

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives

1.Acabam l'octubre amb pluja i la pluja segueix persistent al començament de novembre. Diumenge de Tots Sants. Intentam viure aquesta festivitat lluny de les imposicions comercials del Halloween. Recordam i pregam per aquells sants casolans que ens deixaren petjades evangèliques i, en lloc de fer-nos por, oferien un rosari de panellets o un plat de bunyols ensucrats.

3. La família d'Antoni Ripoll Oliver, de Sta Mª del Camí visita la Mare de Déu en acció de gràcies pels 93 anys del festejat. Han participat a la missa de les 12:45. Celebra la missa el P. Toni Fernández.

4. Peregrinació anual de l'associació Gent Gran del Camp Redó. Celebra el P. Antoni Fernández i concelebra el prevere alemany Vicencius N.G. Visca - Herz Iesu, Bernau.

8. Venen 54 persones entre universitaris i professors de la "School of Events, Tourism  Hospitality Management" de Leeds Beckett University per a conèixer el Santuari en la seva vessant turística. Assisteixen a la Salve i visiten la Mare de Déu.

11. A l'Ofici de les 11:00 que presideix el P. Hippolyte Voka celebra la seva Primera Comunió la blaueta Marina Canals Vera. Es destaca la comunió amb l'Esglèsia Diocesana i la col.lecta va destinada a les seves necessitats.

El club de motos antigues "Es Siurell"(Marratxí) ha pujat un any més a Lluc per visitar la Mare de Déu i oferir-li  un ram de flors. Ales 12:30  el P. Manuel Soler els ha acompanyat al cambril on els ha dirigit unes paraules relatives  a la Mare de Déu i les responsabilitats dels motoristes, després, a la Placeta del Lledoner ha beneït les motos. Totes elles eren d'una franja de 40 a 60 anys d'antigüetat.

17. Homenatge a l'arquitecte Josep Ferragut Pou. Aquest dissabte  l'Escolania de Blauets va donar un concert a l'esglèsia  de La Porciùncula amb motiu de declarar Josep Ferragut, arquitecte, "Fill Predilecte de Mallorca" per part del Consell de Mallorca commemorant els cinquanta anys de la seva mort. En el discurs del President del Consell, Miquel Ensenyat, destacà els seus mèrits com l'arquitecte més significatiu de la segon meitat del s. XX. Entre els assistents hi havia el seu nebot, Pep Ferragut, també arquitecte, el Vicari Judicial del Bisbat Mn. Nadal Bernat, el Provincial de la T.O.R. Fr. Jaume Puigserver i el P. Ricard Janer, Prior de Lluc.


El Santuari de Lluc té molt a agrair a Josep Ferragut, tota vegada que des de l'any 1950, en temps del prior P. Josep Verd va treballar molt "gratis et amore" a favor del santuari i que continuà amb la mateixa esplendidesa fins a la seva mort ocorreguda l'any 1968. Entre les seves obres cal destacar la gran ampliació de l'hostatgeria amb tres pisos nous sobre la planta noble, el dormitori dels blauets de 90 m. de llargària, la nova capella del seminari major dels Missioners dels Sagrats Cors, que per l'època fou una autèntica novetat, a voltes discutida i altres lloada per part del clergat, la remodelació total del Cambril de la Mare de Déu, en temps del prior P. Miquel Ollers l'any 1962 i la capella del Santíssim l'any 1970 , en temps del prior P. Romà Fortuny.


18. Amb tantes advocacions i diades sobre temes que afecten la humanitat el Papa Francesc ha instaurat la Jornada dels Pobres  per a prendre consciència dels nostres germans de prop o d’enfora que sofreixen fam, injustícies, guerres i migracions, marginació social, vellesa desatesa o malalties incurables... Hi tantes castes de pobresa! Cal recordar que Jesús va néixer i viure com a pobre i que s'identifica amb ells: "Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests germans meus m'ho fèieu a mi". De com els hem estimat i servit serem judicats el darrer dia.

21. Visita la Mare de Déu un grup de 40 persones de la Tercera Edat de Son Servera. Assisteixen a la Missa del migdia i a la Salve dels Blauets.

23. L'Escolania celebra Santa Cecília, patrona dels músics. Professors i alumnes conjuntament dediquen la jornada a una sèrie d'activitats per valorar la riquesa del món musical. Enquesta sobre "que fa sentir la música", visualització de diversos vídeos de músics, diferents estils a la història de la música, interpretació de melodies, i concerts de mestres, professors i alumnes. A la Salve del migdia uns 180 alumnes de Primària del Col.legi Ntra. Sra. del Carme de Palma hi assisteixen i mostren el seu gust pel petit concert dels Blauets rompent l'habitual  protocol amb entusiastes mamballetes.


25. Diumenge de Jesucrist Rei. Presideix la Celebració el P. Ricard Janer que també fa memòria de Santa Cecília. Hi participa una coral de gent major d'Arenys de Mar, el Cor del'Aixa que, a més de cantar a l'ofertori i comunió, al final, juntament amb l'Escolania, fan un breu concert molt  aplaudit per l'assemblea.

Després de l'Ofici es va tenir  l'Assemblea dels Pares i Mares dels Blauets per elegir la nova Junta Directiva de AMIPA. Fou nombrat president Rafel Roig Sansó i els altres membres elegits són: Mercè Aguiló Estarelles, Catalina Figuerola Bucklitsch, Maria Teresa Fiol Frontera, Pere Josep Garcias Hernández, Francesc Marí Perelló, Cristina Martorell Mayans, Francisca Riera Matas, Aina Suau Calderay, Martí Torres Massanet i Maria Vera Cifre. Com a representant dels pares en el Consell Escolar ha sortit Xavier Radó.


28. Avui s'incorporen a l'Escolania de Lluc en la seva activitat coral d'alumnes: Shannon Nolan Rioja, de Calvià i Guillem Santana Alajarin, de Petra després d'haver començat a estudiar al Col.legi de Lluc aquest mateix setembre. Tots dos cursen Primer Curs d'Educació Secundària Obligatòria.

29. Reunió al Palau Episcopal dels membres de la Fundació Santuari de Lluc que presideix el Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. S'aproven l'acta d'aquest curs i els pressuposts del pròxim any.

30. Uns 90 alumnes de 3r., 4t, 5è, i 6è de Primària de l'Escola "Tresorer Cladera" de Sa Pobla que han vingut a Lluc, han fet una activitat conjunta amb l'Escolania , després han assistit al Cant de la Salve.

viernes, 16 de noviembre de 2018

L'encert d'una Jornada Mundial dels pobres

Al llarg de l'any ensopeguem amb molts dies dedicats a una causa que interessa a la humanitat, un poble o una institució. A l'Església es detectava un buit. Sí, Jesús es va interessar molt pels pobres. Diferents categories i rostres de pobres: els que no tenien per menjar, la vídua que patia la mort del seu fill, els que esperaven que algú els donés feina, els que no tenien veu, els discriminats ...


El buit que han d'omplir els pobres

Per primera vegada el 19 de novembre passat —ara fa un any— es va celebrar la Jornada Mundial dels Pobres, establerta per l'actual Papa Francesc. Ell convida a tenir entranyes de misericòrdia davant el sofriment de tanta gent. Sabem de les llargues files d'exiliats en el nostre món, de la gent en els cinturons de les ciutats que ho passa molt malament i on no són pocs els que dormen al carrer.

Si no hi ha sintonia amb la persona que pateix resulta inútil parlar de la misericòrdia. Un dirà que aquest no és el seu problema i l'altre mirarà cap a un altre costat. És absolutament necessari que de nosaltres els cristians es pugui dir, com de Jesús: "se li van commoure les entranyes" quan ensopeguem amb les mancances dels nostres germans.

Cap cristià hauria d'ignorar als pobres. Si potser ja no pot viure amb ells —i menys com ells— almenys sí hauria de tenir una opinió favorable cap a aquest col·lectiu. No posar en relleu els seus defectes, sinó crear una opinió favorable a que les institucions públiques s'esforcin a reduir el seu nombre i propiciar-los una vida menys dura. I, per descomptat, lloable seria que cada ciutadà compartís el que te a l’abast de la ma.

Els pobres són una categoria teològica fins i tot abans que social o política. Jesús lloa el cor dels que no viuen somiant en comptes corrents ni luxes. Feliços els pobres, proclama des del cim de la muntanya. Ells no han de defensar-se dels altres perquè poc els poden sostreure. I si és veritat que de vegades són cruels entre ells mateixos, també ho és que l'instint de supervivència pot ennuvolar la ment quan ronda el perill de morir per inanició.

Els ensenyaments que procedeixen de Jesús i la millor tradició de l'Església clamen sobre la preocupació pels pobres. "La pobresa té rostre de dones, homes i nens explotats per interessos vils, trepitjats per la lògica perversa del poder i els diners ... la pobresa és fruit de la injustícia social." (Francesc).

La misericòrdia, la sensibilitat cap a qui pateix, interpel·la des de fa molts segles els cristians. L'Antic Testament descriu a Déu dient que és fidel i misericordiós. Escolta el clam del poble esclavitzat. Els profetes són portaveus del Déu bo i no tenen por a l'hora de censurar als governants que actuen amb duresa de cor. El messianisme no és sinó la promesa que un dia el Rei —el veritable Rei: Déu en darrer terme— posarà les coses al seu lloc, és a dir, farà justícia als petits i humils.

Jesús experimenta la misericòrdia davant les multituds, però també quan troba a la vídua que porta al fill al cementiri i igualment quan observa el dolor de Marta i Maria enfront del seu germà mort. Llavors esclata en sanglots. Ell és el bon samarità que no passa de llarg. La reacció que provoca en Jesús el sofriment aliè, particularment el generat per la injustícia i la prepotència, és el que vertebra tota la seva forma d'actuar, de predicar i pregar. Són nombroses les pàgines de l'evangeli en què Jesús s'acosta als que pateixen i els alleuja de les seves penes.

Un ensenyament que ve de lluny

La tradició cristiana ho expressa encertadament quan afirma que el fonament de la vida i l'espiritualitat es troba en l'amor. Bé serà, però, concretar una mica i afegir: en l'amor acolorit de misericòrdia. Perquè hi ha amors egoistes, prepotents i falsos. El camí cap a l'autèntic amor cristià va agafat del braç amb la misericòrdia. Com succeeix amb el Pare de la paràbola: un pare amb cor de mare. No pregunta, no demana, no renya. Un cor fet de pura fibra maternal.

Per aconseguir un cor generós i atent al proïsme cal, però, sortir del petit món en què un es va instal·lant. Cal prendre seriosament la missió i el compartir. No hem de tenir por de retallar pressuposts i subvencions a les causes i projectes que només afavoreixen els poderosos. No hem de tenir por d’aquells que no veuen amb bons ulls l'afany pels immigrants, per la gent de la perifèria, pels que no tenen treball ni documentació ...

Els que estan acostumats a manar i manipular no poden consentir certes opinions ni projectes que els destorben la digestió. Diuen que els exclosos es podrien envalentir. Són molts, podrien aixecar-se un dia contra l'ordre creat per la societat. Tanmateix l'Església vertebrada per la misericòrdia ja no es limita a oferir un tassó de llet al pobre que es mor a la cantonada. Ara pregunta, interpel·la, molesta…

Tot el que precedeix ho expressa de manera senzilla i eloqüent l’estampa del Cor de Jesús travessat per la llança a la creu. El seu cor resumeix el misteri d’un Déu fet carn, un cor que batega i regala fins l’última gota de sang als seus germans.  

Manuel Soler Palà, msscc

viernes, 2 de noviembre de 2018

Crònica de l'octubre 2018

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc


1. Al diari "Ara Balears" d'ahir (30-IX-2018)  hi ha un reportatge  sobre el Camí de Lluc a Santiago . Al final de l'article es fa esment de la primera ruta jacobea com a obligat referent. Paga la pena recordar-ho:

A banda del viatge de Ramon Llull, només una altra vegada s´ha peregrinat des de Mallorca. Va ser el 1948. Fa 70 anys que 1.000 joves d'Acció Catòlica s'uniren per passejar la Mare de Déu des de Lluc  a totes les parròquies de Mallorca fins a la plaça de Santa Eulària de Palma. A partir d'aquesta feta, crearen els cursets de cristiandat. Però la ruta no s'acabà aquí. Després anaren en vaixell a Barcelona, en tren fins a Madrid i d'allà pujaren a camions de militars per arribar a Santiago. Un viatge que encara és recordat com l'única peregrinació a Santiago. A partir d'ara, però, n'hi haurà moltes més.

3. Un grup de 25 joves francesos venen al Santuari acompanyats per dos preveres religiosos de la Congregació e Sant Joan de França. El P. Hippolyte Voka —que exerceix de P. Sagrista— els dona la benvinguda. Després de pregar a la Mare de Déu, celebren l'Eucaristia a la capella del Santíssim i, més tard, han passat un temps de desert pels voltants de Lluc.

5. Uns 500 alumnes des de Primària fins a ESO del Col·legi Jesús Maria de Palma passen una jornada a Lluc organitzada pel Departament de Pastoral del Col·legi. Empren l'Acolliment del Centenari per una dinàmica lúdica i formativa.

Un grup de pelegrins procedents de Polònia visiten el Santuari. A més de venerar la Mare de Déu participen de l'Eucaristia del migdia i, el prevere que els acompanya, concelebra amb el P. Antonio Fernández.

6. El grup de pregària "Reina de la Pau" passa el matí en oració -des de les 08:00 fins a la Missa del migdia- amb el Santíssim exposat a la Capella.

11. IX Trobada de Responsables de Santuaris i Ermites de Mallorca. A més del Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe, hi assistiren: Mn. Llorenç Lladó (Casa hostal de Sta. Catalina Thomàs de Valldemossa), PP. Ricard Janer, Hippolyte  Voka i Manuel Soler (Lluc), Mn. Francesc Munar, Margalida Martorell i Pere Abrines (Sant Blai de Campos), Mn. Baltasar Morell (Sta. Magdalena d'Inca i Sta. Llúcia de de Mancor), Ermità Pau (Ermita de Valldemossa), Fermí Bellver (St. Miquel de Campanet), Maria Magdalena Far (Bonany de Vilafranca i Petra), Joan Cerdà, John Serra i Catalina Sansó (St. Salvador de Felanitx) i P. Jordi Perelló i Mn. Cloquell (Cura).


Es presentà el nou Vicari de Pastoral de Santuaris P. Antoni Cañellas així com també els nous Directors de la mateixa Vicaria el matrimoni John Serra i Catalina Sansó i, com a Consiliari, el mateix, Mn. Llorenç Lladó.

La major part del temps es va parlar del nou organigrama establert en la Diòcesi en el qual hi ha un majoritari nombre de seglars, i concretament de dones, amb càrrecs de responsabilitat. Hi hagué una animada roda d'opinions sobre la normativa de sagraments en esglésies, santuaris i oratoris.

Assistiren a la Salve dels Blauets que portaven un llaç negre en senyal de dol pels qui moriren en la torrentada de Sant Llorenç des Cardessar. El P. Manuel comunicà que la Salve i pregàries eren en el seu sufragi i que es faria una col·lecta per pal·liar les nombroses pèrdues que ha  sofert la població. Després es tingué un dinar de germanor que posà punt final a la trobada.

12. De bon matí es concentraren a la Plaça dels Pelegrins una trentena de pelegrins que des de Lluc iniciaren el nou camí de Santiago de Compostel.la. La majoria d'aquests pelegrins són del País Valencià que s'ajunten als mallorquins per a potenciar la primera sortida oficial.

La primera etapa serà des de Lluc a Binissalem i la segona per Consell i Santa Maria fins el port  de Palma on embarcaran cap a Dènia. Abans d'emprendre el pelegrinatge el Prior els acompanyà al cambril de la Mare de Déu per fer una pregària i amb la benedicció final els desitjà un bon camí.

Han pujat al Santuari un grup compost pel P. Julio, rector de les parròquies de La Vileta i de Son Roca amb uns 70 parroquians. A més d'ells, han vingut també  uns 10 matrimonis que acompanya espiritualment el P. Hippolyte Voka. Tots han participat de la Missa  de les 12:45 que ha celebrat el P. Hippolyte.

Després de la Missa, aquest grup de matrimonis han compartit el dinar i ha aprofitat aquesta ocasió per compartir entre ells l'experiència de tres dies de recés que han viscut en el seminari de Màlaga.

14.Inauguració de la XXIV Fira de la Serra de Tramuntana a la Plaça dels Pelegrins. Encara  que fa molt de vent la gent s'anima a visitar les paradetes dels Porxets. 

Ofici a les 11:00 que presideix el P. Manuel Soler amb els concelebrants P. Hippolyte Voka i Mn. Joseph Oholeiu rector de la Catedral de Würzburg que acompanya 25 pelegrins alemanys.

Hi participen 250 confrares de la Confraria de Ntra. Sra. de l'Esperança i de la Pau de Palma que fan una vistosa ofrena de flors. També la Coral Auzoperri de Navarra que canta a l'ofertori i al temps de la Comunió  i el matrimoni de Palma, Jesús Azorin i Joana Maria Fons que celebren els 25 anys de casats i han promès altra vegada amor i fidelitat al llarg de la vida. Al final de la Missa la Coral Auzoperri ha ofert un petit concert que el nombrós fidels que s'han quedat a escoltar-lo han aplaudit amb ganes.

La col·lecta de la bacina s'enviarà al Bisbat per les necessitats dels qui han patit els desastres de la torrentada a Sant Llorenç des Cardassar.

19-20. Concert  de l'Escolania a la Ciutat de Dènia  ( Alacant ),  patrocinat per la Confraria de la Santíssima Sang, Ajuntament de Dènia i la Fundació de la naviliera Baleària, l'Escolania ha passat dos dies a la ciutat de Dènia per celebrar un concert extraordinari amb motiu del 436 aniversari del naixement del venerable franciscà Fr. Pere Alonso  Esteva Puig "El Pare Pere" de gran devoció a la ciutat per la fama de santedat.

El dia 19 a l'arribada del vaixell de Baleària els esperava un membre de la Fundació i el President de la Confraria. Acompanyaren els Blauets a l'hotel Costa Blanca i el mateix vespre hi hagué el concert a l’església de Ntra. Sra. de l'Assumpció. El temple estava ple de fidels que escoltaren entusiasmats el concert amb una primera part religiosa amb el Stabat Mater de Pergolessi, Nigra Sum de Pau Casals i altres; la segona part fou més popular amb cançons rítmiques. L'enhorabona de tots els qui al final s'acostaren al director Ricard   Terrades i al Prior Ricard Janer eren ben sinceres.

El dia 20 es va dedicar el matí a un recorregut per diversos museus de la ciutat, visitant l'antic Monestir de les Monges Agustines ,el capellà del qual els va fer una aproximació històrica. El dinar es va fer al restaurant de Baleària al mateix port i, a les17:00, embarcaren novament cap a Palma.

21. Aquest diumenge la Missa Major va ser molt concorreguda amb la presència de nombrosos pelegrins de les parròquies Verge de Lluc i Son Cladera de Palma amb el seu rector Mn. Eusebi Capel. També es feu  present, seguint un costum tradicional, un grup parroquial de Mancor de la Vall que els acompanyà Mn. Vicenç Miró i un grup de sis  balladors que dansaren el ball de l'oferta. 


Amb l'absència de l'Escolania de Blauets, animà el cant litúrgic la Coral de Santa Margalida dirigida per Pere Reynés amb l'acompanyament a l'orgue de l'antic Blauet Arnau Reynés.


23. Visiten la Mare de Déu i participen de la Missa del migdia el matrimoni de Sant Joan Miquel Company Bauzà i Antònia Florit Huguet que ara fa 67 anys que es casaren al Santuari  i en donen gràcies a Déu. Els acompanyen familiars i, entre ells, el seu fill Joan Company, fundador i actual director de la Coral Universitària de les Illes Balears.

25. El P. Hippolyte acull un grup de vuit anglesos que han vingut a visitar el Santuari, venen acompanyats pel prevere Austin Hughes que celebra per ells una Eucaristia. S’acomiaden per acabar la setmana visitant altres indrets de Mallorca.

28. Encara que aquest diumenge resulti plujós i fred, i amb canvi d'horari, tres  grups no renuncien a la peregrinació anual a la Mare de Déu de Lluc: l'Associació "Es Cap de Bou" de Costitx, la Parròquia de Ntra. Sra. de Robines de Binissalem i la Confraria de la Mare de Déu de Lluc de Calvià. Acull els grups i presideix l'Ofici de les 11:00 el P. Ricard Janer i concelebra Mn. Gabriel Ramis, postulador de la causa dels sants de la Diòcesi.

viernes, 26 de octubre de 2018

Xeremies en el cor de la serra (i II)


Lliçons del camí de la Bella Dona (i II)

Carles Amengual i Vicens, metge

Saps, Bella Dona, que m’imagin que tu me dius els secrets d’aquestes plantes, i t’escolt quan me contes, com en el poema mitològic del pollencí universal, de les herbes remeieres els somnis i els auspicis de les nostres antigues sagues. Si som fets dels mateixos elements, em dius, plantes, persones i animals, éssers vius del món material, ens ajuden elles a recobrar el nostre perdut equilibri. Sí, això em dius, com explicaven els antics guaridors en la seva cerca del millor remei per a cada malalt d’obligada paciència.

Que de xerrades que hem fet tu i jo, Bella Dona, en el camí de Lluc! Tot pujant, les notes xeremienques fan concentrar en una sola acció moviment i ritme. En baixar, de tornada a casa, les ara callades xeremies afavoreixen el monòleg interior: balança que cerca un equilibri entre el so i el silenci, entre l’esforç de la pujada i l’ajuda dels sants en la baixada.

Vols dir, Bella Dona, que tu només vius en el camí de Lluc, o ets universal i te puc trobar onsevulla que vagi a caminar? Te crec quan me dius que el microcosmos que sóc, l’herència divina del meu interior, són el mateix en l’universal macrocosmos. Me dius també que el camí de Lluc, l’anada cap al bosc sagrat, es troba en la més pura essència de l’ésser humà, com a viatge conscient i volgut cap a l’origen del temps i de la vida. 

Escriu en Rafel Busquets l’any 1684 que, quan fóreu al punt més alt del Grau, el teu gelós espòs te va tirar per avall, però Nostra Senyora te va agafar amb les seves pròpies mans i te va salvar. A mi m’agrada pensar, Bella Dona, que en arribar allà dalt te trob asseguda i serena, el teu rostre lluminós i clar, mirant l’infinit de la terra i la mar, en estat de dolça contemplació. M’imagin que parlam una estona, i me dius delicioses paraules indicibles, com escrivia Rilke al jove poeta. Sí, les paraules, com a essència i destil·lació del pensament, i el silenci com a expressió de la vida interior. Els sentits que em donen plaer, i el goig divinal que prové de l’Absolut. Muscles, cor i cames, ossos i pell, ulls i boca, matèria o massa que fa u amb aquesta energia universal de la qual venim i a la qual haurem de tornar.

Oh, Bella Dona! Arribat al teu salt, en companyia de xeremies, me’n record dels preceptes pitagorians, quan diuen que la música va molt bé per a la salut, si hom la utilitza de manera adequada, com aquelles melodies “compostes per a curar les passions de l’ànima i pensades per a ajudar en els moments d’angoixa i trasbals”, segons diuen en Iàmbic quan explica la vida pitagòrica. En veure’t asseguda assaborint la llunyania, ve al meu pensament l’exercici epistàtica de la mirada des de dalt: si observam els problemes personals des d’amunt, des de fora, podem relativitzar-los i així el seu efecte en el nostre cos emocional s’alleugereix d’una forma gairebé inesperada. En parlar-me del temps i l‘eternitat, Bella Dona, me fas entendre que l’ahir ja no hi és i que el demà encara no ha arribat: l’eternitat és ara i aquí. Me fas comprendre que l’acceptació d’aquest moment essencial, permanent i etern de l’ara és el secret del camí, de tots els camins de tots els cors que han estat, que són i seran. 

Bella Dona, benvolguda i estimada, amorosa i somrient: amb tu vaig pel vell i bell camí al bosc sagrat, i amb tu també vaig amb entusiasme al camí interior de la divinitat, perquè la paraula entusiasme vol dir que tenim la divinitat a l’interior, i l’una i l’altra, la de dins i la de fora, em fan entendre que som u en l’origen i la destinació. 


En baixar pel camí i tornar a casa, de vegades no sé si ho he somiat, tot això que ara he acabat d’escriure. De veritat que t’he vist allà dalt? M’has dit realment aquestes paraules, o jo he escoltat només el que vull sentir? Qui són aquests companys que a través de tu m’han fet arribar els seus honraments, com diu en Ramon lo Foll? Les cames calentes i vermelles, el batec del cor que envia la sang fins a la darrera cèl·lula del cos, la roba que traspua suor, el contrast del silenci descendent amb les cridaneres tonades de la pujada, la promesa i el desig de l’aigua en arribar a la llar, me fan veure que avui ha tornat ser veritat el miracle quotidià i etern de la vida. 

Moltes gràcies, Bella Dona!



(El salt de la Bella Dona, una llegenda ben actual, pp. 20-21. Moixonia editorial. Palma)

miércoles, 17 de octubre de 2018

Xeremies en el cor de la Serra

Lliçons del camí de la Bella Dona (I)  

Carles Amengual i Vicens, metge


Avui, com faig dues vegades per setmana des de fa quinze anys, partesc a trenc d’alba pel camí vell de Lluc des de Caimari fins al punt més alt de la muntanya, anomenat el salt de la bella Dona o Bretxa Vella. Sempre m’acompanyen les xeremies, en els meus braços com una amiga amorosida que escampa les seves notes arreu del camí: pedres i roquissars, aucells i cabrits, plantes i arbres ja coneixen el seu cant, de vegades trist, d’altres joiós, més lent o més alegre que indica la seva presència i comunió amb el medi que  l’envolta.

Ja saps, lector amic, el que va passar allà dalt fa tants d’anys: en Rafel Busquets, en Ramon Picó i Campomar i tants d’altres ho han explicat  molt bé i ara no ho vull repetir. Tants de prodigis han passat al llarg del temps en el camí de Lluc, que avui encara aquest llibre que tens en les mans n’afegeix molts més. Quins són aquests prodigis? Els que tenen lloc en el nostre interior quan anam al “bosc sagrat”, que és ni més ni pus  allò que vol dir en llatí el nom de Lucus, Lluc. Bosc sagrat que és que és una fita allà on els nostres avantpassats varen viure i morir, gaudir i sofrir, en un permanent intercanvi amb la natura i els elements.

La Bella Dona, el salt o bretxa d’allà dalt, implica que per arribar-hi hi he d’anar a peu, passa a passa, amb tot el que sóc, el que faig i el que tenc, un bagatge que pot se feixuc si no hi par esment. I no m’avorreix, dues vegades a la setmana, fer el mateix camí? De cap manera, perquè cada caminada és diferent de l’altra: fa més fred o més calor; plou o fa un sol ben lluent; hi ha dos pams de neu o la terra plora assedegada; les flors són absents o es mostren amb tota la seva bellesa; fa fred o una calor humida i tèbia; els animals -cabres, ovelles, genetes, marts- saluden el vianants o són amagats en el seu cau; els ocells -ropits, mèl.leres, tudons, xoriguers, milanes i fins i tot voltors- des del cel o damunt les branques sembla que recorden aquest verset de Ramon Llull quan diu a l’ocell cantor que “si no ens  entenem per llenguatge, entenem-nos per amor”.

I sobretot, no, no m’avorreix gens aquest camí, perquè si l’exterior és ben divers, el meu interior combrega i gaudeix del miracle que és la vida. Te n’adones, amic lector, de les raons per les quals vaig tan sovint a veure la Bella Dona, allà dalt? Compartiré ara amb tu el meu secret: sigues amatent i t’ho explicaré.

Mira: començam a caminar. El so de la trompa de les xeremies avisa primer, i les notes del grall després, que ha arribat el moment, el llarg moment de pelegrinatge, de viatge, de suor, de vivència personal, inaudita i intransferible. A l’inici, les notes musicals d’una alborada indiquen que ja t’has aixecat del llit i que el dia clareja. Segueixes caminant i les tonades de boleros, jotes i mateixes expressen allò que és l’experiència quotidiana: diversitat, seguretat, imprevisibilitat.
Saps, lector, que el camí és com una odissea homèrica a on el caminaire —o navegant pelàgic— ets tu, en una travessa farcida d’esculls i llocs planers, de gegants i monstres, d’àngels i dimonis, d’amors i tragèdies, però sempre amb la brúixola adreçada allà dalt, a la Bella Dona.
En el camí, lector amic, les passes s’adapten al so de la música xeremial: ara el caminar  és lent i suau —les notes així ho manen—, suara vaig ràpid i falaguer, amb els peus que obeeixen amb joia i s’espolsen la feixuguesa corporal. És com si s’haguessin sintonitzat un i altre ritmes, el dels peus i el de la música, posant-se a la mateix freqüència, com una ràdio ben sintonitzada: en aquests moments, la sensació és d’anar damunt una ona, semblant aquell surfista que es deixa dur pel moviment de l’aigua i la seva energia és una amb la mar. Saps, amic lector, quin gaudi és aquest?
Seguim amunt, cap a la bella Dona. El camí, pedra i terra, fa d’estora als peus i a les gotes de suor que refresquen el cos i reguen la pols eixuta. A una banda i altra de camí veig l’estepa de flor lilenca i la de flor blanca, que s’aferren a la llana de les ovelles; la mata llentisclera, sempre verda i austera; la viola de penyal, cofoia mirant-me des del seu refugi elevat; el romaní de flor blava i aroma camforat, que en Bernat de la rondalla ha anat a cercar lluny, molt lluny enmig de la mar; el triple fruit de l’olivella, sempre unit com els bons germans; els aglans de l’alzina, que esperen transformar-se en farina de pa o llom de sobrassada; l’oliva, que vol ser i fer el millor oli daurat; la humida murtera, d’ancestral aigua d’olor; l’albó de blanca flor, que ens acompanya al paradís dels camps elisis; el groguenc trepó, a qui li cau la floreta i la fulla, no; la ceba marina, de llarga tija i coronades flors; el pi que suporta, estoic, les ventades lloberianes; l’espinós espàrec, que sense vergonya em mira orgullós; l’ametler solitari, de flor rosada i blanca, rondejada pel vent de febrer; el cirerer de pastor, nadalenc i punyidor; el xiprell, que taca de rosat la tardor; l’arboça que mareja en menjar-ne més d’una; la falguera, que en una nit i un dia floreix i grana; la figuera del penyal, de l’ocell deutora; el valent garrover, que no té por a la sequera; l’espinós ginebró, de castanyoles pageses; l’alegre magraner, mira’m i no em toquis. N’hi ha moltes més en el camí, de plantes i herbes xerradores i bufarelles, silencioses i humils.
(El salt de la Bella Dona, una llegenda ben actual, pp. 19-20. Moixonia editorial. Palma)

sábado, 6 de octubre de 2018

Crònica del setembre 2018

 Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. Encetam amb el mes l'inici de les festes de La Diada  amb la simpàtica i entranyable vestició de les noves blauetes i nous blauets. A les 19:00 el P. Prior acompanyat dels PP. Hippolyte Voka i Antonio Fernández presideix l'emotiva celebració.


Enguany els nous blauets són: Pau Amengual Figuerola, de Llubí, Ada Cuquerella Lladó, de Santanyí, Ivan Degregorio Gabrielli, de Campanet, Carla Garzón Portillo, d'Inca, i la seva germana  Marta Garzón Portillo d'Inca, Jaume Rado Aguiló, de Caimari i Francesc  Socias Arrom, de Sineu.

A la vegada té lloc el comiat dels blauets que deixen l'Escolania per  haver acabat els estudis: Llúcia Oliver Navarro, de Lluc, Cecília Ilbert Figuerola, de Llubí, Joana Maria Comas Rosselló, de Pollença, Alícia Paulet Prats, de Reims (França) i Francesc Seguí Pérez de Palma.

Al final el Prior els entregà una medalla beneïda de la Mare de Déu de Lluc que els ajudàs com un record dels anys viscuts al Santuari amb la seva protecció maternal i un estímul per a viure els valors cristians que aprengueren.

Després de sopar, com un bon acabatall de la jornada, l' Escolania va oferir un magnífic concert, fruit del curs intensiu de música instrumental. Un obsequi que fou correspost amb inacabables aplaudiments.


3. A l'edició del diari "Ultima Hora" d'avui  hi ha un reportatge sobre la crisi econòmica que afecta a milions d'espanyols i que també afecta als Blauets de Lluc. Enguany l'Escolania disposa de 36 alumnes quan abans es comptabilitzaven una cinquantena. Aquest setembre comencen el curs 5 alumnes quan en anys anteriors eren 10 o 15.

Joan Comas coordinador de l'Escolania reconeix les dificultats per les que passa la institució però assegura que "seguirem apostant per una formació de qualitat i excel·lència". Comas apunta que la carència de peticions es deu a les dificultats que moltes famílies passen actualment i confessa que alguna família haja retirat els seus fills de la institució.

4. En el Consell de Mallorca es reuniren amb Miquel Ensenyat, President del Consell, el P. Ricard Janer, Prior de Lluc, Jesús Martínez, Governador dels Rotaris de Mallorca i Jaume Alemany, President de l'Associació Amics del Camí de Santiago, per a donar a conèixer una nova ruta del Camí de Santiago  que tindria a Lluc el kilòmetre cero. L'acte, que té tots els suports dels esmentats, es presentarà el diumenge 9 de setembre, festa de La Diada al Santuari.

6. Seguint amb el programa de festes a les l9:00 solemne concelebració Eucarística del Tridu de preparació de La Diada que presideix el P. Gaspar Alemany amb la important col·laboració dels Blauets.

A les 19:30 Extraordinari Concert a la Basílica amb una primera part on té el protagonisme l'Escolania  que comença amb la Salve Regina de F.J. Rheinberger, seguint amb l'Ave Maria de Caccini, el Laudate pueri de F. Mendelssohn, Nigra Sum de Pau Casals I Lift my eyes de B. Chilcott. amb l'acompanyament a l'orgue de Rafel Riera, al piano d'Andreu Riera i la direcció de Ricard Terrades.

La segona part va ser tota per l'antiga blaueta, ja reconeguda soprano al món de la lírica: Maria Rosselló acompanyada al piano per Andreu Riera, com sabeu, també antic blauet. El repertori, Venere Bella de J.F. Haendel, La diva de l'Empire de E. Satie i Abril de  E. Toldrà.


La tercera part fou un recital al piano d'Andreu Riera que tocà la Sonata en Sol Major de P. A. Soler, Preludi nº 15 (de la gota d'aigua) de F. Chopin  i el Vals Brillant i la Polonesa heroica també de Chopin. No cal sinó afegir que tots foren premiats amb entusiastes aplaudiments i mostres d'agraïment i felicitacions.

7. A les 19:30 segueix el Tridu de preparació de La Diada amb la concelebració Eucarística que presideix el P. Manuel Soler.

Després de sopar, a les 21:30, el benvolgut amic Bernat Cifre, de Pollença, malgrat les seves dificultats personals, ha volgut pujar a Lluc per afegir-se a la festa i oferir-nos una lliçó magistral sobre el poema de Joan Alcover "La Serra".

Després el professor de viola de l'Escolania, Gabriel Espinosa, juntament amb el quartet de corda PHI, delità l'auditori amb un recital de música de violins i cant. Estava integrat pel primer violí Marta Florit, Catalina Bibiloni (segon violí i soprano), Gabriel Espinosa (viola) i Ibollya Roczas (violoncel).

El quartet PHI, número auri, ens dugué de viatge des del barroc fins a uns tangos de Leslie Taylor i Carlos Gardel. Cridà l’atenció la meravellosa veu de Catalina Bibiloni en les àries de Haendel, Schubert i Puccini. Després de cada peça Gabriel Espinosa explicava el context i l’autor de la composició.

8. Des de les 10:00 a la Plaça dels Pelegrins, les germanes Vaquer amb el seu esforç i simpatia ens presenten una atractiva mostra i venda de rebosteria mallorquina a benefici de la Fundació Concòrdia Solidària.

A les 19:00 la Banda de Música "La Lira Esporlerina" animen  la gent amb un cercavila per a participar amb la Commemoració popular de la llegenda de la Trobada de la Santa Figura de la Mare de Déu de Lluc. Concentració a la placeta del Lledoner i processó amb càntics i llumenetes per la Plaça dels Pelegrins. A continuació, a la basílica es fa la lectura i representació de la Trobada per dos blauets i el cant final dels antics Goigs dels s. XVI "Puix rebem tan gran favors".


A les 22:00 Tradicional Revetla de La Diada amb l'animació dels grup "Balladors de Lluc", la banda de música "La Lira Esporlerina" i els "Xeremiers de Son Roca" amb la participació de balladores i balladors que han vingut de molts indrets de Mallorca  per  a sentir-se protagonistes - i no contemplatius passius - del nostre folklore que ens agermana i identifica com a Poble. A mitjanit l'emotiu comiat a la Mare de Déu amb el cant del Salve Regina.

9. La Diada. De matinada, quan encara fa fosca, arriben  els pelegrins-caminants de la XXXIX Pujada a peu  de la Part Forana que organitza l'Associació d'Antics Blauets. Uns voluntaris els reben vora la Font Coberta amb un càlid acolliment: un tassó de xocolata calenta, galetes i les emblemàtiques mides de la Mare de Déu. Qualsevol lloc és bo per reposar.

A les 08:45 a l'Acolliment del Centenari Celebració Eucarística que presideix el Prior de Lluc, Ricard Janer, amb la col·laboració musical de la Coral d'Antics Blauets que dirigeix  Mn. Vicenç Juan Rubí. Representants de tots els pobles participants, amb els seus batles, fan una vistosa ofrena  de rams de flors i canastres de fruits i productes de la terra al so dels xeremiers i la dansa d'una colla de gegants . Abans el president dels AA.BB., Llorenç Gelabert  feu una salutació  i lliurà un escut de plata als familiars de Bartomeu Melià de Porreres que morí aquest any i fou un gran col·laborador de la Pujada. L'artista Joan  Mariando, autor del  cartell de la Pujada d'aquest any va fer l'ofrena de l'original.

A les 11:00 a la Basílica Ofici Solemne de la Diada presidit pel Bisbe de Mallorca, Mn. Sebastià Taltavull amb els millors càntics dels Blauets i el ball de l'oferta d'una agrupació folklòrica. Les autoritats civils varen estar representades pel President del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat i Pere Perelló, mentre que la Sra. Catalina Cladera va estar present a la Missa de l'Acolliment.


Després es va fer la Inauguració Oficial del "Kilòmetre 0" de la Ruta Jacobea, Camí des del Santuari de Lluc  a Santiago de Compostela promoguda  pels grups Rotarys de Mallorca. A l'acte el Rotarys varen reconèixer els treballs dels Grup Güell, el voluntariat de Protecció Civil i de Jaume Alemany per organitzar des de fa 25 anys la caminada del Camí de Santiago. A un indret del jardí de la Plaça dels Pelegrins es va estrenar un monòlit del "K.0" com indicador de l'inici de la ruta jacobea des del Santuari.


11. Una parella d'italians, prou coneguts per alguns congregants, Ricardo i Rosela, han passat uns dies a Mallorca per celebrar el seu 25 aniversari de noces. El pare de Ricardo és Nando Federici que establí una generosa col·laboració amb les obres dels Missioners SS. CC.  a la Patagònia. El P. Manuel Soler els atén i celebra  la Missa en la qual la parella ha renovat amb emoció  els seus propòsits de matrimoni de seguir junts i fidels tota la vida.

16. Des del divendres vespre fins el diumenge han estat a Lluc 6 diaques menorquins acompanyats pel seu director Mn. Cristòfol Vidal. L’objectiu era el de fer uns dies de recés i reflexió sobre el diaconat permanent amb l'ajuda del degà de La Seu, Mn. Teodor Suau. El diumenge, el Bisbe Sebastià Taltavull va pujar per dinar amb ells.

23. A l'Ofici de les 11:00 presidit pel Titular de l'Escolania, el P. Antonio Fernández es va pregar per l'inici del curs escolar del Col·legi i es presentà el lema d'aquest any: "Omple't de Vida". Hi assistiren el components de l'AMIPA, família, professors i educadors. Després a la sala d’actes es celebrà una Assemblea general on es varen presentar els docents i es va realitzar una dinàmica molt ben rebuda pels mares i mares.


26. S'avança la Missa del migdia per acollir 50 membres de la residència "Huialfàs" de Sa Pobla que anualment visiten la Mare de Déu, assisteixen a l'Eucaristia i a la Salve dels Blauets. Després passen a l'Acolliment del Centenari per a dinar i descansar.

27. A la Missa del migdia compareixen dos grups que peregrinen al Santuari amb la concebuda visita a la Mare de Déu al cambril, Eucaristia  i Salve dels Blauets. Un grup ve de la Parròquia de Santa Eulàlia de Palma  i l'altre esta compost per gent de l'Associació de la Tercera Edat de  Son Sardina, Sa Garriga i Son Espanyol.

30. Uns 80 veïns de Llubí participen a la Missa de les 12:30 que oficia el P. Antoni Fernández. Després tenen un dinar de germanor a l'Acolliment del Centenari.