Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

viernes, 19 de enero de 2018

Els Santuaris a l'Església

Ara farà un any que el Papa publicà un document sobre els santuaris a l'Església. Creim que mereixia més ressonància de la que tingué. Vet aquí un comentari per tal que no caigui en l'oblit un any després.

Un document del Papa datat l’onze de febrer de l'any passat potser no ha tingut to el ressò que mereixia. Recorda aquest escrit (motu proprio) els beneficis que els Santuaris ofereixen als pelegrins i el lloc privilegiat que cal atorgar-los. A continuació, un breu comentari. 

En primer lloc considera que el santuari és un lloc molt adient per viure la bella tradició de la pregària, de la confiança i misericòrdia en Déu. Però no en abstracte, sinó de manera inculturada, és a dir, segons el tarannà dels fidels que el visiten. Les característiques de l’edifici, la fesomia de la imatge venerada, la natura que circumda el lloc i el record dels esdeveniments que hi han viscut els avantpassats fan possible, en efecte, que el semblant de Déu, el de la Verge o d’algun sant es presentin amb una rostre familiar. 

Des dels inicis del cristianisme hi ha hagut creients que han volgut visitar els llocs on va viure Jesús i la tomba on va ser enterrat. Més endavant altres llocs s’han popularitzat per la vinculació amb els apòstols o sants de reconeguda fama. Al llarg dels segles la pietat popular ha fet que determinats llocs —per diferents circumstàncies— parlin amb eloqüència de la Mare de Déu o d’algun sant. 


Els Santuaris segueixen sent avui dia per a molts cristians senzills el lloc on gravita en bona part el sentit de la seva existència creient. Hi experimenten la tendresa de la Mare de Déu o la proximitat d’algun sant. La seva experiència espiritual no ha de ser devaluada. De fet hi ha Santuaris que han plasmat la identitat de generacions senceres. Tot sovint el santuari esdevé icona de la llengua, la cultura, les costums més pregones i pròpies d’un poble. 

A nombrosos Santuaris hi va una gran afluència de pelegrins, hi tenen lloc fortes experiències espirituals, s’hi ofereixen celebracions litúrgiques adients. Si completem aquests fenòmens amb la bellesa de la natura que sovint els envolta, aleshores esdevenen una gran oportunitat de cara a l’evangelització. 

Cert que el nostre món està en crisi pel que fa a la fe. Tanmateix els Santuaris encara són percebuts per molta gent com uns espais sagrats on trobar-hi descans, silenci i contemplació. Coses ben necessàries en una societat que es mou frenèticament al nostre entorn. 

L’Església té bàsicament dos instruments per atendre el feligrès: la parròquia i el santuari, endemés d’altres medis i maneres. Però no és infreqüent que el creient es senti més lliure i menys observat en el santuari. I que la seva religió sigui un poc atípica, que no tengui massa en compte una rígida ortodòxia. Aleshores la parròquia se li fa estreta, li resulta incòmode. 

Per descomptat que en el santuari s’obren les portes als malalts, discapacitats, pobres, marginats, refugiats i immigrants. És ben probable que per aquestes persones el santuari els sembli més apropiat que la parròquia. 


Val la pena ressaltar el concepte de “Via pulcritudinis” al qual es refereix el text. El Consell Pontifici de la cultura l’explica així: 
En aquesta perspectiva, la Via pulchritudinis es presenta com un itinerari privilegiat per arribar a molts que experimenten grans dificultats per acollir l'ensenyament, sobretot moral, de l'Església. Amb massa freqüència, en aquests últims decennis, la veritat s'ha ressentit de la instrumentalització a què l'han sotmès les ideologies i la bondat s'ha vist reduïda a la seva dimensió horitzontal, a mer acte social, com si la caritat cap al proïsme pogués viure sense extreure la seva pròpia força de Déu. El relativisme, que troba en el pensament feble una de les seves expressions més clares, contribueix, d'altra banda, a dificultar un debat autèntic, seriós i raonable. 
La Via de la bellesa, a partir de l'experiència simple de la trobada amb la bellesa que suscita admiració, pot obrir el camí a la recerca de Déu i disposar el cor i la ment a la trobada amb Crist, Bellesa de la santedat encarnada, oferta per Déu als homes pares la seva salvació. Aquesta bellesa segueix convidant avui als Agustins del nostre temps, cercadors incansables d'amor, de veritat i de bellesa, a elevar-se des la bellesa sensible a la Bellesa eterna i a descobrir amb fervor al Déu sant, artífex de tota bellesa. 
Tenint en compte tot això està clar que els Santuaris estan cridats a jugar un paper de relleu en la nova evangelització i que l’Església ha de valorar la seva funció. En conseqüència el Papa creu que serà positiu transferir les competències que sobre el santuari tenia la Congregació per al clergat al Consell Pontifici per a la promoció de la nova evangelització.      
                                                                                                              Manuel Soler Palà, msscc

miércoles, 3 de enero de 2018

Crònica del desembre 2017

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives, msscc

1. Entram en aquest mes nadalenc amb molt de fred. La nit passada el termòmetre marcava -1º.

2. El Santuari roman blanc, el grossor de la neu és de 20cm.


Organitzat per l'APIMA de l'Escolania i  l'Associació d'antics Blauets es celebra al Restaurant Binicomprat el ja  tradicional sopar de Nadal a benefici del Blauets. Una convocatòria que aplega 535 assistents. L'acte consta d'un animat Concert de l'Escolania  i el lliurament del guardó Blau d’Or al prestigiós pianista i antic blauet Andreu Riera, a més d'un bon sopar.


El P. Antoni Fernández va llegir un parlament del P. Ricard Janer recordant algunes notes històriques del guardonat i en especial el seu currículum musical. La trajectòria musical com a pianista és molt extensa i difícil de resumir. Ha guanyat importants concursos nacionals i internacionals i ha realitzat concerts pràcticament a tot Espanya i a molts països d'Europa, a Amèrica i fins tot a Austràlia. Actualment és professor titular del Conservatori de Música de les Illes Balears i ha estat guardonat amb diferents premis, inclòs el del seu poble de Manacor.


Andreu Riera sempre ha valorat i destacat la formació que rebé a l'Escolania de Lluc i sempre que el Santuari ha programat un esdeveniment musical i li ha demanat la seva col·laboració sempre ha respost de manera prompta i gratuïta, amb l' humilitat i simpatia que el caracteritzen.
Enhorabona! Que la Mare de Déu de Lluc protegeixi l' antic blauet  baix del seu "mantell blau".

4. Visita la Mare de Déu i celebra l'Eucaristia el P. Fernando Alós, Provincial d'Espanya i França de l'Institut Verb Encarnat (I.V.E.).
Reunió del Patronat de la Fundació Santuari de Lluc. A les 12:00 es va reunir el Patronat  de la Fundació Santuari de Lluc en sessió ordinària per tal d'aprovar l'exercici econòmic de l'any 2017 i el pressupost de l'any 2018.
Després de la lectura de l'acta anterior es procedí a l'admissió del nous membres del Patronat : el President degà del Capítol de La Seu Mn. Teodor Suau, el Delegat dels Missioners dels Sagrats Cors P. Hippolyte Voka i el Batle de Palma, Antoni Noguera.
El Bisbe Mons. Sebastià Taltavull ja es va donar per admès amb l'acceptació que va fer al seu dia com a Administrador Apostòlic de Mallorca.
A part dels altres membres del Patronat hi assistiren el P. Gaspar Alemany delegat del Superior General i el P. Antonio Fernández, com a tècnic.
Al torn obert de la paraula, el Patró President del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, manifestà que el procés de restauració del 4t. Misteri del Rosari de la Via Monumental de Lluc ja està en marxa. L'arquitecte  Tolo Pons presentà un projecte d'estabilització per tal de procedir a un anàlisi del subsòl per determinar el sistema de rehabilitació (enderrocar i tornar construir o per medi d'altres tècniques possibles evitar l'enderrocament). Les subvencions necessàries s'incorporaran al fons de la Fundació, per tal d'evitar una burocràcia excessiva. A les 12:45 es donà per acabada la reunió.

6. El P. Manuel Soler dóna la benvinguda i celebra la Missa a 200 components del grup "Gent Gran de Santa Maria", part d'ells han format una coral que anima la celebració, a més de fer les lectures i les pregàries.

8. Festa de la Puríssima. Aquesta nit hem estat a -2º. Encara queden restes de neu a les teulades i recons a l'entorn del Santuari. Una gentada puja a Lluc; també venen els Blauets de les seves mini-vacances per a solemnitzar l'Ofici; entre els participants Salvador López Soler, de València, que ha vingut a celebrar el més de 50 anys de la  seva Primera Comunió al Santuari.

9. El Bisbe Mons. Sebastià Taltavull puja a Lluc juntament amb representants dels moviments seglars de la Diòcesi. En totals són una setantena.
A la Basílica el Bisbe  fa una llarga pregària a la Mare de Déu posant  baix la seva protecció la tasca pastoral. Es canta la Salve gregoriana, es recita la pregària litúrgica i es canta l'Ave Maria de  Lluc. El P. Ricard Janer, Prior, diu unes paraules de benvinguda al Bisbe i als presents.
Acabada la pregària els convidats han passat a Sa Fonda compartint el dinar en un bon clima d'amistat.

10. A la Missa de les 12:30 que celebra el P. Antoni Fernàndez hi canta la Coral de l'Associació d'Advocats de les Illes Balears.

11. Avui, després d'un temps de preparació acadèmica, musical i coral, s'incorporen a l’Escolania de Lluc, i completen el grup d'infants que formaran part del cor més antic de Mallorca durant aquest curs 2017-2018 els següents alumnes: Josep Carreras Muñoz, d'Ariany; Jaume Radó Aguiló, de Caimari i Pau Amengual Figuerola, de Llubí. A tots ells, enhorabona!

15. Aquest vespre Concert de l'Escolania a l'església de Santa Maria la Major, d'Inca amb un repertori on predominen les cançons nadalenques. És un acte organitzat per la Fundació Cultural Es Convent.


16. Seguint amb les trobades del Bisbe  amb els diversos agents de pastoral de la Diòcesi, avui són convocats els instituts i ordres de  vida consagrada.
A les 12:30 els assistents cantaren la Salve acompanyats a l'orgue pel P. Manuel estant absents els Blauets. El Bisbe feu una sentida pregària a la Mare de Déu i valorà el testimoni de vida i el compromís pastoral de les religioses i religiosos. Presentà el recentment anomenat Vicari Episcopal de la Vida Religiosa, el felipó P. Antoni Canyelles.
El P. Ricard Janer feu esment de les tres ocasions en que el Bisbe a l'inici del seu ministeri ha convocat a pregar amb ell a la Mare de Déu de Lluc als agents de pastoral més destacats.
També feu un parlament Sor Elisa Garcia, Presidenta de la CONFER de Mallorca, oferint la bona disponibilitat dels diversos carismes de la vida consagrada.


Dinar a Sa Fonda que, malgrat que els cuiners només havien preparat dinar per uns 120 comensals  davant els més de 200 assistents aconseguiren de sobreposar-se a la situació amb èxit.

17. Avui l'Associació Esportiva del Col·legí de la Salle de Palma celebra a Lluc la seva jornada anual  participant alumnes i professors a l'Ofici, fent les pregàries i oferint el pa i el vi juntament amb un gran ram de flors, una pilota i un banderí de l'associació.  Després anaren a l'Acolliment del Centenari per compartir el dinar i la festa.
Acte seguit el grup de Música de Cambra de l'Escolania oferí un breu concert que fou molt valorat i aplaudit. El dirigí la professora Mª Rosa Cardona  Bonet que, per cert, deixa l’Escolania per fer feina a altres llocs.
Benedicció d'una imatge de la Mare de Déu de Lluc a la Parròquia de Sant Llàtzer al Pla de Na Tesa. Aquest diumenge, a la Parròquia del Pla de Na Tesa, amb motiu de la festa de St. Llàtzer es va beneir i col·locar una imatge de la Mare de Déu de Lluc que els feligresos amb les seves aportacions havien fet possible.
Del Santuari hi acudí el P. Gaspar Alemany que presidí l' Eucaristia que concelebrà el rector Mn. Francesc Carmona i Mn. Guillem Rosselló, rector de Son Ferriol.
Enguany la festa de St. Llàtzer va coincidir amb la fira de la llet d'ametla del Pla de Na Tesa, amb el patrocini de l'Ajuntament de Marratxí.

21. Concert solidari de l'Escolania de Lluc amb la Capella Mallorquina a favor de l'Associació de Pares de Nins Autistes de Balears "Gaspar Hauser" organitzat per la Fundació Sa Nostra a l'Església de Santa Eulàlia de Palma.

23. A les 17.00 Bastanta gent acudeix a l'assaig general de les Matines. Una prometedora mostra del que serà la part musical de la Litúrgia de la Nit de Nadal. A les 20:30 Es  presenta dins  el grup de cambra de l'Escolania  el Quartet de Cambra Rubatto que ofereix un bon i aplaudit concert.

24. Després de l'Ofici del IV Diumenge d'Advent, es commemora el 118 aniversari de la Mort del P. Joaquim Rosselló, Fundador de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors i Prior del Santuari de Lluc. Es diposita una corona de llorer al peu del seu monument al jardí de la Magnòlia mentre es fa memòria del seu testament espiritual i es canten els Goigs de la Congregació.


Les Matines de Lluc. Amb una basílica plena de gent que volia gaudir el Misteri d'aquesta Nit de Nadal, a les 22:00 començaren les Matines. L'Escolania i la Comunitat aconseguiren fer-les viure des del goig d'una fe viva i  memorable. Res millor que recordar les paraules de l'antic blauet i il·lustre acadèmic Llorenç Riber: Persevera eternament el misteri fràgil d'una Mare Verge i d'un Déu Infant, el plor del qual anuncia al món un goig molt gran i evangèlica: la pau als homes de bona voluntat, dins les ombres sagrades d'una nit en que els àngels sardanegen amb els pastors, i la Justícia dóna una  besada a la Pau, i el cel es confon amb la terra.
Enguany La Sibil.la fou Cecília Ilbert Figuerola. L'Àngel el cantà Marina Canals Vera.
La Calenda fou dita per Pau Amengual Figuerola.


31. Acabam l'any 2017 al cambril , prop de la Nostra Mare de Déu; confident de les nostres incoherències, esperances i pregàries. Ella ens ensenyarà, altra vegada, a acollir la Paraula del seu Fill en l'any nou de 2018.