Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

viernes, 16 de marzo de 2018

Un guardó per la hostatgeria de Lluc

Siurell de plata amb el nom
de l'hostetgeria de Lluc
En els tres darrers anys l'hostatgeria ha millorat de manera notable. En són bona mostra els canvis de mobiliaris i cortinatges, així com petits detalls que afavoreixen la comoditat dels visitants. A propòsit, cal destacar la calefacció de biomassa. Per aquests motius dia 9 de març el P. Manuel Soler, en nom del Prior i la comunitat, i acompanyat pels qui treballen més en el dia a dia a l'hostageria (Sebastià Sureda, gerent, Juan A. Amengual, responsable del lloc), juntament amb els col.laboradors Pere Fullana i Rafa Duran, rebé l'esmentat guardó. Tingué lloc a la Seu de la CAEB, a Palma, dia 9 de març. L'organització encomanà d'agrair els altres dos premis concedits al representant de l'hostatgeria. El P. Manuel Soler feu el parlament que reproduïm a continuació.

Autoritats, President de l’Associació Balear d'Agroturismes i Turisme d'Interior, senyores i senyors:


Permeteu-me que inicií la meva intervenció amb una salutació del Prior del Santuari de Lluc, el P. Ricard Janer que avui mateix s’ha desplaçat amb l’Escolania per algunes presentacions a Andalucia i no pot fer-se present en aquest acte.


Entre nosaltres, avui, hi ha entitats i ciutadans que han estat guardonats aquests anys passats amb el Siurell de Plata. Nosaltres som aquí perquè hem merescut aquest any un reconeixement públic i volem agrair el jurat que ens ha atorgat aquest guardó. I ho vull expressar com a representant de l’Hostatgeria del Santuari de Lluc, però molt particularment també en nom del Grup Excursionista del Foment de Turisme de Mallorca i els Margers del Consell de Mallorca. Totes tres entitats, justament, compartim valors i objectius, la de fer de Mallorca i els espais naturals un locus amoenus, conservar les seves fortaleses, gaudir-les i educar la ciutadania a que respecti i conservi l’entorn. El Santuari de Lluc ocupa un lloc en el cor de Mallorca i dels mallorquins, un lloc més consolidat encara gràcies al compromís del Foment del Turisme i amb el suport de les institucions.

Parlament del P. Manuel Soler a la seu de la CAEB
Avui dia pugen la muntanya de Lluc persones molt diferenciades. Hi ha l’ona de ciclistes des de fa uns anys, hi ha qui cerca tranquil·litat i pau. D’altres fan excursions, volen respirar aire pur i omplir la retina de paisatges plens de roques i alzines. Naturalment que no hi falten peregrinacions individuals o en grups. La majoria de visitants, de totes maneres, no deixa de ver una visita al cambril.

Tots ells necessiten ser acollits. Un santuari, allunyat de pobles i ciutats, necessita acollir el personal en coses materials i, per descomptat, també en l’aspecte espiritual. Amb un somriure que no sigui forçat ni merament propagandístic. Amb més motiu si demanen ser escoltats o volen participar d’un acte de culte o cerquen un sentit més profund a la vida. No és el més adequat un acolliment standard.

Els encarregats del santuari han de tenir ben present la responsabilitat de l’acolliment. Convé que disposin d’una preparació no només tècnica, sinó també espiritual. Bé es pot afirmar que l’espiritualitat dels dirigents del santuari —preveres o seglars— és la de l’acolliment. 

L’acolliment suposa una activitat interior personal i volenterosa. Implica una sincera amabilitat. Desitja compartir. En canvi el mer fet de rebre tendeix a ser passiu i fins i tot pot coexistir amb una actitud a la defensiva o de complir l’expedient. Es pot rebre qualcú sense acollir-lo.

L’acolliment té unes derivacions. Per començar amb el més material i visible, demana desenvolupar tot el que té a veure amb les instal·lacions i infraestructures. Val la pena de tenir cura de la dignitat i bellesa de l’edifici i la seva funcionalitat, així com de la seva seguretat. Ben oportú serà tenir a punt la cafeteria, habitacions, sales d’estada, àrees verdes i de descans. És important la netedat. Aquests detalls conviden inconscientment els pelegrins i visitants a romandre més temps al santuari i potser a tornar-hi.

Concretament Lluc s’ha esforçat per tal que els visitants i pelegrins disposessin d’una habitació confortable. Des del llunyà segle XVI es van construir els porxets pels pelegrins i les bèsties en que colcaven. I molt esforç que va costar. A finals del segle XIX el restaurador i Prior Joaquim Rosselló va tenir la lucidesa d’edificar unes habitacions adients i un restaurant que encara avui dia és admirable per les seves dimensions i ornamentació. 

I aquests anys passats s’ha canviat el mobiliari de les habitacions i combinat l’estada a les cel·les amb els serveis de la fonda. També s’ha muntat tot un sistema de calefacció de biomassa. Si abans anar a Lluc era sinònim de patir fred, ara no és així. Ara equival a gaudir d’una temperatura confortable mentre potser es mira caure la neu per la finestra.

Tot això ha estat fruit d’un treball d’equip, ben gestionat i ben dirigit, un grup de professionals que diàriament tenen cura de la neteja, la recepció, la Fonda, l’administració, el manteniment, la comunicació i les visites, un equip humà que ha consolidat un estil d’acolliment i aporta al Santuari una personalitat i una identitat que el fan especialment atractiu pel visitant, el pelegrí o el turista.


Moltes gràcies, en nom de tots els guardonats. Dels Excursionistes del Foment del Turisme aprenim cada dia a gaudir i respectar el medi, i els margers ens han ajudat a restaurar i aquella obra titànica dels nostres avantpassats que adornaren la Serra amb collars de pedra.

Moltíssimes gràcies en nom de tots nosaltres.

sábado, 3 de marzo de 2018

Crònica del febrer 2018

2. Festa de La Candelera. La senzilla processó amb les candeles ens introdueix  a la Litúrgia  d'aquella humil anada al temple de Josep i Maria amb el Nin Jesús en braços per presentar-lo als sacerdots , amb la profecia del vell Simeó que el descriu com a Llum que es revela per guiar tots els pobles a la salvació.
Torna un front de pluja a Lluc  que cau benèvola durant tot el dia; a l'horabaixa ens adonam, amb sorpresa, que el cim del Puig d'en Galileu, està coronat per una blanca capa de neu.
7.  Avui "Diario de Mallorca" publica un reportatge a la p. 16 del 100 aniversari del naufragi del vaixell mallorquí "Miramar" a la costa de Galícia. Potser una promesa dels qui es salvaren explicaria la frase final de l'article. "...en la carretera que conducte al faro Ortegal y poco antes de llegar a este, se encuentra la ermita de San Xiao do Trebo donde hay una imagen de la Virgen de Lluc".
L'antic blauet Jaume Ferrer Servera, vicecònsul d'Espanya a la ciutat danesa d'Aarhus ve a Mallorca per a promocionar la venda de productes mallorquins a Dinamarca. Entre les diverses activitats, Miquel Ensenyat, President del Consell de Mallorca, l'acompanya a una visita a la Cooperativa Agrícola de Sóller .
9. Ve el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Felanitx, Xisco Duarte Barceló, per a endur-se'n en préstec 3 gerretes felanitxeres de la col·lecció de ceràmica del Museu de Lluc per una exposició temporal d'aquest art popular i singular de Felanitx.
10. Durant la nit i fins a mitjan dematí cau una nevada sobre el Santuari. Fa bon cantar l'antic poema de Costa i Llobera: "Lloc de muntanyes i neu —excelsitud i puresa— significança du impresa de Vós, oh Mare de Déu ! Cor alt i net d'impuresa Lluch te demana, romeu".

12. Amb el patrocini de la Vicepresidència i Conselleria d'Innovació, Recerca i Cultura, l'Escolania de Lluc viatja a Alemanya per una gira  de concerts del 12 al 19 d'aquest mes retornant la visita realitzada a l'estiu per la coral Singkreis Forstern. Actuaran a Fortinning, Dachau on faran una pregària al camp de concentració per les víctimes d'Holocaust, Munich i Fornstern. El programa musical és variat: des de la interpretació de l'ancestral Sibil.la a cançons de Lluc, clàssiques i modernes.
13. Visita el Santuari i celebra la Missa el prevere alemany de la congregació del Verbo Divino, Thomas Hech. Ve de Munich amb un grup d'excursionistes .
18. A l'Ofici de les 11:00 ve a cantar la Coral de Porreres per suplir els Blauets que estan de gira per Alemanya. Aquesta Coral està vinculada a la Parròquia porrerenca i està adherida a la Federació de Corals de Mallorca. Sebastià Melià Mora fou dels primers directors que la configurà i, actualment, la dirigeix Damià Muñoz.
Participen de l'Eucaristia un grup de 70 persones de l'Associació "Amics de la Tercera Edat" de Lloseta.
19. Els Blauets tornen de la seva gira a Alemanya. Després d'una setmana d'actuacions a Baviera l'Escolania acaba la seva gira de concerts. Un dels més emotius va ser el dissabte passat a l'antic camp de concentració de Dachau ; en el Convent de les Germanes Carmelites interpretaren cants com el "Nigra sum" de Pau Casals, "Laudate pueri " de Felix Mendelsohnn i la cançó de la "Llista de Schindler" interpretada al violí per Miquel Comas. També actuaren a l’església del Sant Esperit de Munich, a la ciutat de Fornstern i a la catedral de Fortinning. Per tot reberen una acollida cordial.
Capella del camp de concentració de Dachau
21. Un grup de 70 persones de la Tercera Edat de Son Sardina, Son Espanyol i Sa Garriga participen de la Missa del migdia i assisteixen a la Salve dels Blauets.
22. Un grup del Centre de Dia "Huialfas" de Sa Pobla participa de la Missa del migdia i assisteix a la Salve dels Blauets. També visiten el Santuari jubilats del Banc de Bilbao encapçalats per l'antic blauet Bartomeu Serra i són presents  a la Salve.
23. Convocats pel Secretariat General de Col·legis dels Missioners dels Sagrats Cors tenen una reunió de formació a Lluc els professors novells dels Centres Educatius Joaquim Rosselló. El P. Emilio Velasco Sup. Gral. dirigeix la trobada donant a conèixer l'espiritualitat de la Congregació i el compromís que suposa en una educació integral dels alumnes.
- Convidat per la Coral Dagilelis, l'organista del Santuari i professor del Col·legi de l'Escolania Rafel Riera va fer una gira de concerts a Lituània. El dia 9 d'aquest mes fou a la ciutat de Klaipeda, al Convent dels Franciscans, i el dia 11, juntament amb la coral Dagilelis, a la catedral de Vilnius.
- La família de l'antic blauet Joan Cabot Estarellas (1911-2005), mitjançant Josep Obrador Cladera, ha fet donació a la Mare de Déu de Lluc d'una important col·lecció de Joan Cabot - publicacions, fotografies, fulletons, partitures musicals, etc.- relacionades amb Lluc que va arreplegar amb molta cura al llarg de la seva vida.
Cal destacar els àlbums de fotografies de pintures i imatges de la Mare de Déu de Lluc a esglésies i institucions de les Illes, així com enquadernacions de les "Hojas de Lluch" del P. Rafel Juan, de tot el "Full Dominical" de l'Any de Lluc i un quadret que guarda uns Goigs del mateix any de la Coronació (1884).
Gràcies a Josep Obrador i el seu equip d'antics blauets Bernat Sureda, Bartomeu Perelló i el recordat i incansable Joan Cabot que fou l'ànima de la realització dels escuts en pedra que adornen el cambril, l'Any de Lluc va assolir un alt grau d' entusiasme popular.
Els escuts dels pobles són testimoni també del record i les pregàries d'ell i de tants de mallorquins que estimaren i estimen la Mare de Déu de Lluc.